dimarts, 31 de març de 2015

EL VIACRUCIS DEL DESCENDIMENT, LA SALLE I SANT MAGÍ PORTA EL SILENCI

Prop de 400 congregants desfilen pels carrers de la Part Alta a un ritme lent i amb l’austeritat com a marca processional

El vent es va convertir en un dels acompanyants del Viacrucis, tot i l’elevada afluència de públic
Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona 
El silenci va inundar la Part Alta amb l’entrada del Viacrucis Processional, ahir al vespre. De la mà de l’Associació La Salle, la Reial Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu i la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, els tarragonins van poder viure el viacrucis de Dilluns Sant que destaca per la seva austeritat.
El president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa i de l’Associació La Salle, Joaquim Julià, va assegurar que «cada any ens sorprenem amb la solemnitat que desperta». Prop de 400 persones reunir-se entre les tres confraries per recórrer els carrers de la Part Alta. La presidenta de la Reial Congregació del Descendiment de la Creu, Victòria Arbeola, va recordar que «aquest viacrucis el vam recuperar fa prop de vint anys, després de la davallada de la Setmana Santa». Cap als anys seixanta, «el Viacrucis sortia de l’església de Sant Pau i arribava a la coneguda com avinguda Navarra, a la plaça Imperial», explicava Julià. Amb la recuperació de la majoria d’actes de la Setmana Santa, la Confraria de Sant Magí es va incorporar al Viacrucis.

Els més petits també van formar part d’aquesta celebració. Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
Després de la celebració de l’Eucaristia a l’ermita de Sant Magí, al voltant de les vuit del vespre, el Viacrucis va iniciar el seu recorregut per punts com el pla de Palau, el pla de la Seu o l’Arc de Sant Llorenç, fins a retornar al Portal del Carro.
D’altra banda, Dilluns Sant també va comptar amb la tradicional jornada presbiteral, que va iniciar-se, ahir al matí, amb la missa crismal a la Catedral de Tarragona. Aquesta va ser presidida per l’arquebisbe Jaume Pujol.

La Reial Germandat de Jesús Natzarè serà la protagonista d’avui. A partir de les set del vespre durant a terme la missa i el viacrucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís. A partir de les vuit, s’iniciarà la processó pels carrers de la Part Alta amb un escamot dels armats de La Sang i els tres passos –El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures–, entre altres formacions.

Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dimarts 31 de març de 2015

VÍDEO TAC12 

«S’ESTAN ESTUDIANT ELS CANVIS DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT»

Julià explica que enguany s’ha promocionat la Setmana Santa tarragonina a València i l’any vinent es farà a Jaén per tal d’atraure més públic

L’Agrupació traslladarà la seva seu a l’Església Sant Agustí quan finalitzin les obres del primer pis
Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
-Ja porta uns dies amb actes de Setmana Santa. Com es presenta la celebració enguany?
-En principi es presenta com altres anys, és a dir, molt bé. I també amb algunes novetats com és el cas de l’Associació La Salle que estrena nou estandard i nous cirials que encapçalaran la confraria en les seves sortides. A banda d’aquest aspecte, la resta segueix tot com l’any passat, amb els mateixos actes i horaris.

-Després de l’any passat, on van romandre nou dels deu passos. Enguany, els visitants podran contemplar els deu passos en un mateix espai. Com es valora aquest fet per part de l’Agrupació?
-Els deu passos es poden veure des del dissabte passat i des de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa aquest fet es valora molt positivament, ja que tenir els deu passos dins d’un mateix espai comporta una nova manera de veure i interpretar la Setmana Santa durant tot l’any. Així mateix, l’Església de Sant Agustí serà la seu de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa. De moment, s’estan portant a terme les obres del primer pis i, si tot va bé, a partir del mes d’abril l’Agrupació s’hi traslladarà. D’aquesta manera es podrà obrir més hores i es començarà a treballar en el que serà el Museu de Setmana Santa.

-La idea és que l’Església de Sant Agustí esdevingui Museu i un punt clau de la Setmana Santa tarragonina?
-Exacte, el que es pretén és que l’Església de Sant Agustí sigui el centre neuràlgic de la Setmana Santa tarragonina.

-Es parlava fa uns dies de la creació d’una ruta de Setmana Santa per part de diferents agents culturals. Què en sap d’aquesta iniciativa i si realment s’està portant a terme o es farà pròximament?
-Sí, el tema ja està en marxa. Hi ha algunes empreses de guies turístiques que porten a terme un recorregut pels espais de la Setmana Santa en col·laboració amb la conselleria de Turisme de l’Ajuntament. D’altra banda, a partir del mes de setembre i amb col·laboració d’aquestes empreses, l’Agrupació organitzarà visites guiades durant l’any, tant per la gent de Tarragona com pels visitants de la ciutat.

-Una de les novetats o dels aspectes destacats de la celebració d’enguany és el pla d’autoprotecció i de seguretat que s’establirà per la Processó de Sant Enterrament. Quins són els motius que expliquen la posada en marxa? Hi hagut problemes altres anys?
-El pla ens permet posar blanc sobre negre. En aquest sentit, s’han de tenir en compte alguns compliments que s’han de complir i que ja estaven previstos. Treballem amb l’Ajuntament de Tarragona i també intervenen Protecció Civil i la Guàrdia Urbana. Pel que fa als aspecte, el públic només notarà que a la plaça del Rei hi haurà més vigilància i restricció de circulació mentres arriben els diferents passos, abans de la processó. Un cop estiguin tots col·locats, es podrà circular lliurement. Altres aspectes que inclou el pla són de caràcter intern, com per exemple, que tots els passos han de portar un extintor o que els passos que van a rodes, han de passar una revisió de frens i direcció.

-Recentment, s’anunciaven possibles canvis en la processó del Sant Entrerrament. Quins seran i quan es faran efectius?
-S’estan estudiant, però els canvis han de ser meditats i consensuats, ja que el que s’ha de fer és treballar perquè la processó del Sant Enterrament ha de mirar cap al segle XXI, i les presses no són bones i no s’han de fer canvis perquè sí.

-Per últim, per donar a conèixer, més si es pot, la Setmana Santa de Tarragona, teniu pensades actuacions concretes de promoció?
-Sí, cada any l’Agrupació presenta la Setmana Santa de Tarragona a una ciutat espanyola. Enguany ha estat València i l’any que ve serà a Jaén.

Laura Gómez - Publicat a Més Tarragona, dimarts 31 de març de 2015

dilluns, 30 de març de 2015

EL DIUMENGE DE RAMS, DÓNA L'INICI ‘OFICIALMENT’ A LA SETMANA SANTA TARRAGONINA

La benedicció de Palmes i Rams, el Pregó, la Processó de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i el Viacrucis de la Sang per les muralles, donen el tret de sortida a la Setmana Santa 2015.

Una crida a la transformació de la Setmana Santa va protagonitzar el discurs del pregoner, el director de Càritas Tarragona, Francesc Roig, qui ahir donava el tret de sortida a més d’una setmana de celebració cristiana, de devoció, però també de tradició. «Convindria anar trobant altres referents de canvi dins de la Setmana Santa», va manifestar. Així, va reivindicar que «la salvació de la celebració no ha de tenir només un caire estrictament religiós sinó que ha de comptar un caire participatiu de cultura». Un saló de plens de l’Ajuntament, més buit del gom a gom habitual en aquesta data, va acollir un dels primers actes oficials.

El president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià, va donar pas al pregoner després de destacar-ne la llarga trajectòria en el camp de l’ensenyament i recordar que darrere de les processons «hi ha molt més que un espectacle de bellesa, es tracta d’una mostra de l’esforç de la ciutat i els seus confrares». D’aquesta manera, va destacar «l’actitud» de cadascuna de les confraries i la voluntat «d’obrir-se».

Francesc Roig va pronunciar el Pregó de la Setmana Santa
Foto: Olívia Molet/Més Tarragona
Al seu torn, el pregoner d’enguany, Francesc Roig, qui ha destacat com a inspector en cap del Departament d’Ensenyament, va recordar la necessitat de «prioritzar la caritat pels últims» i no deixar passar «la realitat domèstica que encara pateixen moltes famílies». Amb un lleuger somriure, Roig va recordar com l’any 1981 va presentar el primer opuscle de la mà de la Reial Germandat de Jesús Natzaret. Aquesta va ser la seva primer intervenció en la Setmana Santa de Tarragona, fet que, des d’aleshores, s’ha repetit en diverses ocasions. «Ser escollit és un reconeixement a la tasca silenciosa de Càritas», va afegir. L’atenció a les famílies més necessitades s’ha convertit en una prioritat de l’entitat en els darrers anys. Tot i això, Roig va subratllar la necessitat de continuar lluitant, atès que «la crisi no s’ha acabat, tal com molt governadors volen fer creure». La reflexió del director de Càritas Tarragona va insistir en la necessitat de fer passos endavant i aconseguir que la Setmana Santa incorpori alternatives més culturals. «Hauríem d’anar provocant transformacions, ja que, en el fons, les celebracions configuren la cultura de les persones», va afirmar. En aquest sentit, però, va advertir que «les circumstàncies han de canviar però sense perdre de vista que venim d’un passat de tradició històrica secular que hem d’adaptar però que no hem de malmetre amb folklorismes barats».

D’altra banda, Roig va centrar bona part del discurs a la igualtat entre les persones, deixant de banda les diferències entre races i cultures i cridant al respecte mutu. «Cadascú viu i sent la seva fe d’una manera i cal saber defugir dels dogmes desmesurats», va afegir. Així, va recordar que dins de l’Agrupació d’Associacions «cada confraria té les seves peculiaritats i idiosincràsia, però al final tothom acaba desfilant». També cal destacar que el pregó de la Setmana Santa 2015 va iniciar-se amb unes paraules de condol cap a les víctimes de la tragèdia als Alps francesos. «Viure és un risc permanent, però quan les circumstàncies de la mort es fan properes el dolor és més intens, perdura», va lamentar.

L’arquebisbe Jaume Pujol, va subratllar la tasca dels més de 1.650 voluntaris que formen l’arxidiòcesi tarragonina de Càritas i va assegurar, en un to solemne, que «només amb amor es pot salvar. Aquests dies podem fer petits actes d’amor».

Al seu torn, l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, va agrair la mirada renovadora del pregoner. A més, va destacar que «l’entrada de Jesús a Jerusalem va donar lloc a un dia d’eufòria col·lectiva, al qual va acudir el poble amb palmes i palmons a rebre’l i no pas els reis».


BENEIR LA PALMA

La processó cap a la Catedral després de la benedicció, ahir al matí
Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
Tot i la rellevància del pregó celebrat al migdia, el tret de sortida de la Setmana Santa va donar-se a les onze del matí d’ahir. Minuts abans, encara es podia veure com famílies senceres enfilaven el carrer Major i l’entorn de la Part Alta per arribar fins al carrer de les Coques i viure la Benedicció de Palmes i Rams. Així, les paraules de l’arquebisbe van coincidir amb el toc de campanes de la Catedral, que indicava les onze del matí, moment en què els centenars de persones concentrades al carrer aixecaven les palmes i els rams amunt per rebre la benedicció. A partir d’aquí, la processó va desfilar fins a l’interior de la Catedral, on va tenir lloc la Missa Pontifical de Diumenge de Rams. Durant l’Ofertori, la Congregació de Senyores de la Soledat van lliurar el ciri pasqual en nom de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa. D’aquesta manera, es va poder veure com petits i grans es desplaçaven fins al nucli antic de la ciutat per mantenir la tradició.

Una veïna, Neus Guerra, explicava que «venir a beneir la palma és una tradició que hem continuat. Jo venia de petita i ara venim amb tota la família, les meves filles i nebots». Per la seva banda, el jove Magí Guerra, va assegurar que «enguany porto la palma més gran de totes». Tot i defensar la tradició, Neus Guerra, destacava que «també és devoció».
Entre els assistents es podien veure cares de profunda emoció. És el cas de la família de Susanna Miquel, qui venia acompanyada dels avis i els fills. «El que més ens agrada és poder entrar pel portal gran de la Catedral un dia com avui. Amb les palmes i els palmons», explicava.


PROCESSÓ DE DIUMENGE DE RAMS

Ara bé, cal destacar que un dels actes més multitudinaris d’ahir va donar-se a la tarda amb la Processó de Diumenge de Rams. La canalla es va convertir en la protagonista de la sortida del pas de l’Entrada de Jesús a Jerusalem, conegut popularment per La Borriquita. La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió va celebrar una de les processons més seguida per tots els públics. Cal recordar que enguany celebren el seu 75è aniversari i han organitzat diversos actes com la recuperació del pas de l’escultor Lluís Maria Saumells, que sortirà en processó el Dimecres Sant.

Pas de l'Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem, ahir a la Processó de Diumenge de Rams. Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona 


VIACRUCIS DE LA SANG PER LES MURALLES

A partir de les set de la tarda, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang va prendre les regnes de la celebració. Així, centenars de persones van participar en el Viacrucis que va omplir els carrers de la Part Alta. Ara bé, la imatge de postal per excel·lència va ser el pas del Viacrucis al costat de la muralla romana, al passeig arqueològic.

El Viacrucis de la Congregació de la Puríssima Sang, al seu pas pel passeig Arqueològic
Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona

PROPERS ACTES 

L’Associació la Salle, la Congregació del Descendiment i l’Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir organitzen avui el Viacrucis Processional per la Part Alta. Aquest sortirà de l’ermita de Sant Magí a un quart de nou del vespre, després de la celebració de l’Eucaristia. Demà, serà el torn de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, la qual durà a terme la seva processó pels carrers de la Part Alta. Començarà a les vuit del vespre i comptarà amb la participació d’un escamot dels armats de La Sang, els tres passos –El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures–, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist. També hi participarà el Cor d’Aspirants, la Banda Infantil de Timbals, la Banda de Cornetes, gaites i timbals de la Germandat i una formació musical de ministrers. A partir de les set del vespre, però, l’església de Sant Francesc d’Assís durà a terme la missa i el viacrucis per l’interior del centre de culte.

Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dilluns 30 de març de 2015

VÍDEO TAC12 ACTES DEL CAP DE SETMANA

diumenge, 29 de març de 2015

EL DIRECTOR DE CÀRITAS DE TARRAGONA APOSTA PER LA TRANSFORMACIÓ DE LA SETMANA SANTA DE LA CIUTAT

Francesc Roig ha recordat en el seu pregó de la Setmana Santa la greu crisi que encara pateixen moltes famílies

El director de Càritas Diocesana de Tarragona, Francesc Roig, ha estat el pregoner de la Setmana Santa de la ciutat. En un acte solemne, en un saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona ple d'oients, Roig ha recordat que la crisi econòmica encara segueix instal·lada "en la realitat domèstica de moltes famílies" i que entitats com la que dirigeix tenen ara més feina que mai per ajudar-les. El director de Càritas de Tarragona també ha apostat per una transformació de la celebració de la Setmana Santa perquè inclogui alternatives de caire més culturals per incentivar la participació de la gent. "Les tradicions son interessants si saben contenir la essència cultural sense banalitzacions", ha assegurat.

Francesc Roig, director de Càritas Diocesana de Tarragona, durant el seu pregó de la Setmana Santa de Tarragona. Foto: ACN
Francesc Roig, director de Càritas Diocesana de Tarragona, ha considerat que la seva participació com a pregoner de la Setmana Santa de la ciutat és "un reconeixement a la tasca silenciosa" que fa l'entitat que dirigeix. Una ajuda, ha recordat, que ha hagut d'incrementar-se els darrers anys i que encara no ha acabat malgrat alguns dirigents parlin de la fi de la crisi econòmica. "La realitat domèstica de moltes famílies continua instal·lada en la crisi", ha assenyalat. Roig també ha tingut unes paraules de condol per a les víctimes de la tragèdia aèria dels Alps. "Quan les circumstàncies de la mort es fan properes el dolor és més intents", ha dit.

La reflexió del seu pregó ha girat a l'entorn de la "transformació" que Roig considera que necessita la celebració de la Setmana Santa a Tarragona. El director de Càritas ha recordat com l'any 1987, com a membre de la germandat de Jesús de Natzaret, va impulsar les presentacions dels opuscles que van suposar un impàs perquè els actes de la Setmana Santa incloguessin alternatives més culturals. Seguint amb aquesta tendència, Roig ha demanat que es busquin "altres referents de transformació" per evitar que es perdin les celebracions d'aquests dies. "La salvació de la Setmana Santa no ha de tenir només un caire estrictament religiós sinó que ha de tenir un caire participatiu de cultura", ha apuntat.

Mantenint la base religiosa que configura la identitat de la festa, Roig ha animat els tarragonins a "provocar" la transformació de les connotacions "de seriositat i de silenci" que té la celebració. "Les circumstancies han de canviar però sense perdre de vista que venim d'un passat de tradició històrica secular que hem d'adaptar però que no hem de malmetre amb folklorismes barats", ha assegurat Roig.

ACN - Publicat a Diari de Tarragona, diumenge 29 de març de 2015

CIRIALS I ESTENDARTS

Els cirials, un nou element que s’afegeix a la Setmana Santa tarragonina   

L'Associació La Salle va presentar ahir, a l'església de Sant Agustí, els nous estendards de l'entitat, el penó d'encapçalament, el de la banda de tambors del misteri de l'Oració a l'Hort, i els dos cirials de l'associació, que s'estrenaran durant la processó del Divendres Sant. Els cirials, que tenen el seu origen en la Setmana Santa andalusa, es col·locaran al costat del penó per il·luminar i donar pas a la congregació. Els portaran dos aspirants del Col·legi, és a dir, els més petits de l'entitat. El motiu d'aquesta inauguració és que d'aquí a quatre anys, la congregació celebrarà el seu centenari, i la seva intenció és anar, a poc a poc, renovant peces. «Volem innovar i posar nous elements, per seguir engrandint la Setmana Santa tarragonina», explica Quim Mas, membre de l'Associació La Salle. Un cop beneïts els elements processionaris per part de monsenyor Jordi Figueras, la Banda de Timbalers de l'Oració a l'Hort van fer la seva exhibició. Joaquim Julià, president de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, va assegurar que «aquests nous elements marcaran un abans i un després en la processó del Divendres Sant».


Presentació dels elements procesionals. Foto: Montse Cuella



Carla Pomerol - Publicat a Diari de Tarragona, diumenge 29 de març de 2015

LA MUSEÏTZACIÓ DE LA SETMANA SANTA DE TGN ESTÀ CADA VEGADA MÉS A PROP

Tret de sortida de la mostra patrimonial

Des d'ahir fins dissabte que ve dia 4 d'abril, l'església de Sant Llorenç, la de Natzaret, la de Sant Miquel del Pla i la de Sant Agustí tindran les portes obertes per acollir la Mostra del Patrimoni Artístic de la Setmana Santa de Tarragona. Ahir al matí, els ciutadans més curiosos ja van visitar els quatre santuaris de la Part Alta, per contemplar la riquesa patrimonial que surt al carrer aquests dies. 

De les 11 del matí fins a 13 hores, i des de les 16.30 fins a les 20.30h, -exceptuant les hores de culte-, les esglésies estaran obertes. Aquest any es consoliden aquests punts com a claus per al procés de museïtzació de la Setmana Santa. Una prova és que, en breu, la seu de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona se situarà a l'església de Sant Agustí.

L'església de Sant Agustí, situada a la Rambla Vella, és el centre neuràlgic de la mostra. Foto: Lluís Milián/Diari de Tarragona

Carla Pomerol - Publicat a Diari de Tarragona, diumenge 29 de març de 2015

LA HISTÒRIA ES REPETEIX ANYS DESPRÉS

La Reial Germandat de Jesús Natzarè va celebrar ahir el viacrucis commemoratiu dels 75 anys del Sant Crist de l'entitat. La imatge va sortir de l'església de Sant Francesc i va arribar a l'Ermita de la Salut.

La Reial Germandat de Jesús Natzarè va celebrar ahir el viacrucis commemoratiu dels 75 anys del Sant Crist de l'entitat, que va començar a l'església de Sant Francesc, situada a la Rambla Vella, i va finalitzar a l'Ermita de la Salut. Des de l'any 1940 no se celebrava aquesta efemèride. És per això que a la cara dels presents es veia il·lusió, i alhora nervis per acompanyar la imatge de 50 quilos. En l'acte van participar ciutadans vestits de carrer, representants d'altres confraries, membres de l'entitat organitzadora i el Cor d'Aspirants de la Germandat. A les quatre en punt, a l'església de Sant Francesc, els nou portants del Sant Crist, van alçar la imatge, presos de l'emoció, per portar-la fins l'Ermita de la Salut.

Tarragonins vestits de carrer participaren, també, al viacrucis. Foto: Lluís Milián/Diari de Tarragona
Catorze van ser les estacions que va cantar el consiliari de la congregació, monsenyor Josep Ribot, fins a arribar al lloc de destinació. La calor no va guanyar el pols a la devoció i tradició dels confrares. La majoria dels presents va començar i va acabar el viacrucis, encara que amb menys roba en arribar al santuari. Entre el Sant Crist i els representants eclesiàstics es trobaven les tres úniques persones amb llicència per emetre so. Dos bombos i una caixa -instrument de percussió semblant als tambors, però amb un so més agut-, van acompanyar la imatge homenatjada.

Camp de Mart, el camí que porta al camp del Nàstic i la Vall de l'Arrabassada van ser alguns dels escenaris que van veure passar el viacrucis. El moment més esperat va ser quan el Sant Crist va arribar a l'Ermita de la Salut. «Ha estat dur, però ha valgut la pena», asseguraven alguns dels participants. El lloc, la situació, el cansament, i sobretot, la devoció, van crear un ambient màgic. Va arribar el moment dels més petits. El Cor d'Aspirants de la Germandat de Jesús Natzarè van cantar cançons que portaven temps preparant. Els presents van adorar i venerar al Sant Crist, i finalment l'entitat va oferir a tots els participants un recordatori en forma d'estampa i coca amb xocolata.

Aquest any es compleixen 75 anys de la donació del Sant Crist de la Germandat de Jesús Natzarè, per part de Martí Marias Magriñà. Va ser l'any 1940, i va servir per substituir el Sant Crist de l'Agonia, que va ser cremat l'any 1936, en plena Guerra Civil. La imatge es va col·locar a l'església de Sant Francesc, seu de la congregació. El 19 de març de 1940, -Dimarts Sant-, el rector de la parròquia, el doctor Josep Vallès, va oficiar una cerimònia i va beneir la imatge. Posteriorment, es va realitzar el viacrucis. És per això que aquest any, els portants del Sant Crist van demanar commemorar l'aniversari recuperant, de manera puntual, el viacrucis que se celebrava molts anys enrere. «Encara organitzar aquest acte ha estat complicat, per a nosaltres és molt important fer un homenatge a aquesta tradició», explica Maria Eulàlia Veà, presidenta de la germandat.

De pares a fills 

Carles Ventura és un dels nou portants del Sant Crist. Fa vint anys que guia la imatge en el viacrucis del Dimarts Sant. Però durant la processó del Divendres Sant, Carles Ventura toca la corneta en la mateixa congregació. El seu avi li va transmetre la passió i devoció per la germanor. «Quan agafo al Sant Crist penso que d'aquesta mateixa manera ho agafava el meu avi, i això m'emociona», explica el confrare. Però el millor de tot és que la seva filla, de deu anys, també participa d'aquesta activitat: és l'encarregada de transportar el coixí que acompanya el Crist. «Jo també vaig començar així, i veure com la meva filla contínua els valors que em van inculcar m'omple de satisfacció», conclou Carles Ventura.

Carla Pomerol - Publicat a Diari de Tarragona, diumenge 29 de març de 2015

ELS ARMATS EM FAN TREMOLAR L’ÀNIMA



Hi ha casos en què les persones surten més per tradició que no devoció

Aquest matí hem quedat amb l’Aina Mallol a la plaça del Rei. Ella ha escollit l’indret en demanar-li l’espai amb què més identificava la Setmana Santa. En aquest racó de la Part Alta la història de la ciutat fa la seva síntesi.
El castell del Rei, conegut per la torre de Pilat, explica la nostra història medieval, perquè el rei era el dels catalans. L’església de Natzaret, seu de la Congregació de la Sang des de 1592, és el volcà del Divendres Sant. La de la Trinitat, la primera Casa de la Festa, concentra el punt de sortida del tram més auster i atàvic del Sant Enterrament, el dels penitents, l’origen de la processó com la coneixem avui. A la vora, edificis humils, ara temples de la restauració nostrada com El Llagut, o el Museu Arqueològic, evocació de la Tàrraco romana.
Els meus fills coneixen l’Aina com la cap de colla dels Xicots de Vilafranca, perquè, orgullosa, passeja la camisa vermella a la processó de Sant Fèlix cada 30 d’agost, mostra excepcional del millor patrimoni immaterial. Llueix una polsera castellera inconfusible, que apunta la lluita aferrissada que enguany prepara per bastir el tres de nou amb folre. Acostumada a manar els castellers i a treballar amb una junta àmplia amb 42 persones, em va sorprendre fa tres anys vestida d’armat amb el Gremi de Marejants al viacrucis del Serrallo tarragoní.

L'Aina Mallol és un dels setze armats blaus del Gremi de Marejants. Foto Pere Ferré/Diari de Tarragona
Fa tres generacions, a la família Mallol, el ‘tiet Marianet’ ja era soci del gremi de la mar, i ella ho és des que va néixer. ‘Des que tinc consciència recordo portar el ciri cada Divendres Sant en el gremi, amb el pare o la tieta’. Neboda de l’actual president, Jordi Mallol, relata, cofoia, que a l’àvia Maleneta li cauen les llàgrimes quan la veu vestida d’armat, mentre contempla la processó junt amb la mare any rere any assegudes en cadires.

La Sang i els Marejants

Amb la parla mallorquina, per haver crescut a l’illa que comparteix la mar Mediterrània amb Tarragona, l’Aina confessa que volia carregar un misteri a coll. A aquesta dona l’encisen les feines històricament realitzades pels homes i les ha volgut viure. A casa seva li van treure del cap. Un dels records que atresorava des de la infantesa era la serietat i la impressió dels armats de la Sang, amb el fort picament de la llança sobre el terra. ‘Els armats em feien tremolar l’ànima’, confessa. Per això, el 2013 demanà incorporar-se als armats del seu gremi, que l’any vinent compliran 25 processons.
Ha anat a la darrera fila de l’escamot i és inevitable referenciar els comentaris dels espectadors quan descobrien que era una dona. «Em sento cuidada pels meus companys», assegura. «Per a mi, els armats del gremi són els més importants». Amb seguretat sentencia: «Idolatrem el misteri del Sant Enterrament, que és el més maco de la processó». De fet, els marejants carreguen el pas que dóna nom a la corrua de vestes del Divendres Sant. Com marcava el cerimonial, aquest acte fou estructurat situant la presidència a la part final, amb la Soledat, i, just davant, els gremis històrics, els Pagesos amb el Sepulcre, i el de la mar amb l’Enterrament.
Els moments preferits de l’Aina són davant la façana de la catedral i la tensió que li genera la baixada de la Misericòrdia. «Pateixo per no patinar!», riu. Aquest soldat de Roma considera que l’ofici d’armat és físicament dur pel pes de l’armadura i de la llança, i perquè «el casc se’m clava al cap».

La campana de l’esglesiola de la Sang repica mentre ens acomiadem. Si volen descobrir aquest armat, visitin l’església de Sant Pere al Serrallo la vetlla del Dijous Sant on serà a les portes, o el dia després busquin-la custodiant el magnífic misteri del Sant Enterrament a la recollida i a la processó.


Sabíeu que...

Que existeixen mots propis de l’argot setmanasanter
La Germandat dels Natzarens coneix com a pas ‘zamorano’ una modalitat d’avançar lentament, avui poc usual. Tècnicament es caracteritza per tirar el peu més al costat fent la passa més llarga. D’altra banda, en aquesta colla de portants, un ‘ganxo volador’ és el que a la cantonada del pas no compleix les seves funcions i no carrega pes.

Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 28 de març de 2015

dissabte, 28 de març de 2015

SILENCI EMOTIU EN ELS PAGESOS

La Part Alta va acollir la processó de la Pietat i del Sant Sepulcre

Els carrers més cèntrics de la Part Alta de Tarragona van ser testimonis de la processó celebrada ahir, i protagonitzada pel misteri del Sant Sepulcre i el de la Pietat, que formen part del Gremi de Pagesos de Tarragona. Però abans va tenir lloc el viacrucis a l'interior de l'església de Sant Llorenç, situada al cor de la Part Alta, a la Plaça de la Pagesia. Després de pronunciar les catorze estacions de la vida de Jesucrist, els confrares del Gremi de Pagesos van sortir a l'exterior per iniciar la processó.

Això és així des de fa aproximadament deu anys. Abans, el viacrucis se celebrava pels carrers de la Part Alta, però segons el president del Gremi de Pagesos, Raül Font, «l'acte s'allargava molt, i a més no se sentia molt bé la veu de monsenyor». Els Armats de Constantí van ser, com des de fa quatre anys, els encarregats d'obrir la processó. I és que entre la confraria i els Armats hi ha un fort vincle afectiu, perquè la majoria d'agricultors de la ciutat són socis de la Cooperativa Agrícola de Constantí. Després dels de la llança i el color daurat, va ser el torn del Sant Crist de l'església de Sant Llorenç, acompanyat dels més petits de la congregació. L'elegància característica del misteri de la Pietat i la solemnitat del Sant Sepulcre, acompanyats del ritme marcat de les bandes de tambors, van tancar la processó.

El Viacrucis es va celebrar a l'interior de Sant Llorenç. Foto: Lluís Milián/Diari de Tarragona
Un cop iniciat l'acte, un aire fred es va apoderar de l'escena, i en més d'una ocasió va guanyar la partida a la flama dels ciris. Tot i així, l'aire no va poder evitar el moment més emotiu de la tarda. Quan els misteris, juntament amb les bandes i confrares, van entrar a la Plaça de la Pagesia per posar el punt i final a la processó, el silenci i l'emoció van entrar a l'interior dels presents. Ni una paraula per viure intensament el balanceig dels passos mentre el Sant Crist era adorat i venerat. «És una processó molt especial. És el tret de sortida d'una de les setmanes més intenses per a la ciutat », explica Raül Font, president del Gremi de Pagesos.

Des de la barrera

Marina Garcia fa dos anys que per causes maternals no pot participar en el viacrucis i processó del Divendres del Dolor. Durant cinc anys ha estat l'única dona que ha portat a coll el pas de la Pietat. «Tot i que el sentiment segueix present, no es viu igual la processó des de dins que mirant des de fora», assegura Marina Garcia. La tradició familiar la va portar a formar part de l'entitat. «Quan porto el pas poso la ment en blanc i em trobo amb mi mateixa. És un moment íntim», explica. Encara que els començaments van ser difícils, Marina vol tornar a sentir la verge en les seves espatlles.

Carla Pomerol - Publicat a Diari de Tarragona, dissabte 28 de març de 2015

ESPECIAL SETMANA SANTA 2015 A TAC12. CAPÍTOL 4

divendres, 27 de març de 2015

75 ANYS DEL SANT CRIST DE LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ

Per Mn. Magí Mejías Sendra, germà natzarè.

Aquest any, el 19 de març, festa de Sant Josep, s’escau el 75è aniversari de la benedicció del nostre Sant Crist. L’actual va ser una donació de Martí Marias Magriñà l’any 1940 per tal de substituir el que, malauradament, va ser cremat l’any 1936. Va ser el dimarts Sant (19 de març) de l’any 1940 que va presidir per primer cop el viacrucis la imatge actual.

Cartell Commemoratiu
Ja acabada la guerra, l'any 1939, La Germandat va tornar a organitzar els Viacrucis, però degut al fet de la destrucció de la imatge, ha de sortir sense imatge del Sant Crist. El directiu Martí Marias Magriñà, en va adquirir una aproximadament de mida natural, en un taller d'imatgeria religiosa d'Olot, Marias Magriñà el va oferir a la Germandat, perquè aquesta el diposités a l'església de Sant Francesc, prèviament havent fet els tràmits corresponents, així doncs, la Germandat va presentar a l'arquebisbat una instància el 17 de Gener de 1940, fent aquest oferiment.

Finalment, el dia 19 de Març de 1940, Dimarts Sant, es va procedir a la benedicció de la imatge, en una cerimònia de gran solemnitat on el rector de la parròquia, Dr. Josep Vallés, va beneir la imatge. Aquesta va ser apadrinada per Martí Marias, persona que havia adquirit la talla, i per Maria Palà. Posteriorment, es va realitzar el viacrucis, ja amb la nova imatge, en acabar aquest, es va entronitzar la imatge en la fornícula on es troba actualment, s'ha de dir que la mateixa estava situada al cantó contrari i que quan es van fer les obres de canvi d'ubicació, van ser sufragades per la Germandat i en particular per la Secció de "Caballeros portantes del Santo Cristo".

Antic Sant Crist de l'Agonia de St. Francesc
Foto: Arxiu Daniel Pallejà
La imatge, propietat de la Germandat, està a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, seu de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, per un tracte de mutu acord. Quan es van començar a realitzar els viacrucis, s'utilitzava el Sant Crist dipositat a dita parròquia profanada i cremada com ja s’ha dit més amunt l’any 1936. La imatge era coneguda popularment com "El Sant Crist de l'Agonia", es tracta d'una talla del S.XVIII, molt venerada per multitud de fidels. Les cròniques de l'època en parlaven de la següent manera: "Es una bella i conmovedora imagen, en la que destaca la faz afligida del Señor moribundo, impregnada de una divina resignación".

També destacar que el coixí del Sant Crist de l'Agonia realitzat l'any 1957 per les Germanes Oblates i donat a la Germandat pel President de la "Sección de Caballeros de los portantes del Sant Cristo" el Sr. Recasens Montesinos, en el seu 50è Aniversari de la donació, va ser substituït el coixí per un de nou confeccionat per dos senyores membres de la Secció de Maries del Calvari pel Dimarts Sant de 2008.

L'any 2007 el germà natzarè Sr. Maurici Montané va restaurar aquesta imatge, amb col·laboració del germà natzarè Sr. Jordi Llorach realitzant una nova creu.

Dibuix al·legòric dels antics Viacrucis que els natzarens realitzaren cap a l'ermita de la Salut (1928, 1929 i 1930)
Dibuix Valveny - Arxiu Daniel Pallejà
 
Tenim, doncs, una imatge que cada divendres de quaresma aplega a germans natzarens, maries del Calvari i moltes d’altres persones a resar el viacrucis a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, mentre els nostres portants el van “acompanyant” per les 14 estacions fins al moment de l’adoració.

Per tal de commemorar tal com cal aquest aniversari, celebrarem un solemne Viacrucis el proper 28 de març, sortint de St. Francesc a les 16:00 i finalitzant pels voltants de les 18:00 a l’Ermita de la Salut.


RECORREGUT DEL VIACRUCIS


EDICIÓ 2015 DE LA GUIA DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA

Ja ha sortit publicada la GUIA DE LA SETMANA SANTA 2015 editada conjuntament per la Cadena Ser i el Patronat de Turisme de l'Ajuntament de Tarragona amb la col·laboració de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

Podeu veure-la online clicant al damunt de la imatge que mostrem a sota o descarregar-la clicant la imatge de la portada, que trobareu a la barra de serveis del bloc. 


LA BONA SALUT DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE ES MANTÉ AMB EL RELLEU DE PARES A FILLS

El cronista oficial, Josep Maria Sabaté, va presentar l’opuscle a l’església de Sant Agustí ahir

Albert Vallvé, Jesús García, Joaquim Julià, Xavier Tarrés i Josep Maria Sabaté. Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
L’Associació La Salle va presentar, ahir al vespre, el seu programa de la mà del cronista oficial de la Setmana Santa, Josep Maria Sabaté. Aquest va destacar el bon estat de Salut de l’associació i el paper que desenvolupa en la celebració. «El pas de pares a fills i, així mateix, dins de l’escola permet que, generació rere generació, hi hagi joves que permetin mantenir l’esperit», va manifestar.

Portada de l'opuscle
El discurs de la presentació va servir perquè Sabaté repassés els 25 anys d’opuscles. Així, va subratllar que «estem creant una gran quantitat d’història de la Setmana Santa tarragonina a través de la publicació dels programes, any rere any». No obstant això, va recordar que «tot aquell que vulgui conèixer la història d’aquest fet de fa 75 anys, no ho tindrà tan fàcil com els estudiosos del futur».

D’altra banda, com a historiador, també va destacar l’elevada presència de La Salle a tot Espanya. Així, va explicar que «hi ha molts col·legis i centres que porten L’Oració de Jesús a L’Hort». Al seu torn, el president de l’associació i també de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià, va celebrar que «enguany estrenem penó i cirials, la capçalera de la nostra processó». La benedicció d’aquests elements serà demà a dos quarts d’una del migdia a l’església de Sant Agustí.

En acabar la presentació del programa, la coral Badaveus va dur a terme el concert Al voltant de la Creu
L’acte també va comptar amb la presència del vicepresident de la Diputació, Albert Vallvé; el consiliari de l’associació, Jesús García; i el regidor Xavier Tarrés.

Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, divendres 27 de març de 2015


VÍDEO DE  TAC12

ESPECIAL SETMANA SANTA 2015 A TAC12. CAPÍTOL 3

dijous, 26 de març de 2015

ELS GITANOS JOVES CELEBRARAN UN VIACRUCIS A L’ESGLÉSIA DE LA TRINITAT

El col·lectiu gitano de Tarragona espera que la ciutadania participi activament a la processó que tindrà lloc durant la nit del Dimarts Sant pels carrers de la Part Alta|L’entitat té la intenció, a llarg termini, crear una congregació

Durant un mes i mig, 6 'portants' han assajat i s'han familiaritzat amb la imatge
Foto: Lluís Milián/Diari de Tarragona
El proper Dimarts Sant, dia 31 de març, Tarragona viurà per primera vegada un viacrucis i una processó organitzada pels joves gitanos de la Part Alta de la ciutat. Després del tradicional viacrucis dels Natzarens, sobre les 22.30h, el col·lectiu gitano aixecarà el Sant Crist de l'església parroquial de la Santíssima Trinitat -situada a la Plaça del Rei, per celebrar el viacrucis per l'interior del temple, i la posterior processó pels carrers més cèntrics de la Part Alta. Abans de treure al Crist, el cantautor gitano Jose, membre del grup musical Son Calo, cantarà diverses cançons i lloances al Crist de la Trinitat.

La iniciativa va sorgir a mans de l'Associació Jove Gitana de Tarragona, que es va crear fa aproximadament dos anys amb l'objectiu de defensar les idees dels més joves del col·lectiu i de les dones. Encara que molts membres de la comunitat gitana participen activament en altres confraries de la Setmana Santa tarragonina, l'entitat va néixer amb la intenció de crear una nova congregació, acompanyada d'un misteri. Miquel Buñales, president de l'associació, explica que «ens vam adonar que a curt termini això era molt difícil». El següent pas va ser tocar a la porta de monsenyor Josep Queraltó, rector de la Trinitat i Prefecte de la Sang, amb el que el col·lectiu té una molt bona relació. Li van proposar la idea de fer un viacrucis amb el Sant Crist de la Trinitat -que feia molts anys que no sortia del santuari- i monsenyor, juntament amb les autoritats competents, van acceptar la petició.

Sis són els homes gitanos que porten més d'un mes i mig assajant i familiaritzant-se amb el Sant Crist. Durant la processó pels principals carrers de la Part Alta de la ciutat, a part d'ells, que aniran vestits de negre, també participarà una banda de tambors, capitanejada per un gitano i diversos representants eclesiàstics i de la Setmana Santa Tarragonina. El col·lectiu gitano insisteix que aquest acte està obert a tota la ciutadania. «Ens sentirem satisfets si hi ha participació per part de tots els tarragonins», assegura Lluís Gutiérrez, portant del Sant Crist de la Trinitat.

Aaron Sentís, un jove gitano de 16 anys, forma part, des de fa molts anys, d'una congregació de la Setmana Santa tarragonina. Des de fa molt temps viu amb il·lusió aquestes dates. «Però aquest any tot és diferent. L'emoció arriba al seu punt més àlgid quan penso que, el proper Dimarts Sant, els gitanos passejarem al Sant Crist», explica el jove. Aquest col·lectiu viu molt intensament la devoció i la fe. És per això que «volem sentir-nos socialment integrats en aquestes festes». La intenció dels joves gitanos és instaurar aquesta tradició.

Positiva valoració

L'Associació Jove Gitana també va necessitar l'aprovació i el vistiplau de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona. Joaquim Julià, president de l'entitat, defineix la iniciativa com «molt nova, ja que mai abans s'ha fet». També valora positivament el fet que «un col·lectiu catòlic i cristià vulgui sortir al carrer a mostrar la seva fe i devoció». Respecte a la intenció del col·lectiu, a llarg termini, de crear una congregació gitana, Julià ha explicat que «hem d'anar pas a pas», i que aquesta competència és de l'arquebisbat.

Carla Pomerol - Publicat a Diari de Tarragona, dijous 26 de març de 2015

‘LA PROCESSÓ DEL DIVENDRES SANT TÉ MOLT DIFÍCIL CANVIAR EL SEU RECORREGUT’

Joan Álvarez, Coordinador General de la Processó del Sant Enterrament y Recollida dels Misteris

Joan Álvarez fent tasques de coordinador. Foto: Cecida
Joan Álvarez es jubila. Serà la seva última Processó com a màxim responsable. Als seus 63 anys, aquest apassionat de la Setmana Santa de Tarragona prefereix deixar el relleu a les noves generacions. Admet que aquests deu anys han estat meravellosos i espera acomiadar-se de l’última coordinació amb un bon gust de boca.

-Quines són les seves funcions el Divendres Sant a Tarragona?
-Gestionar, organitzar i coordinar els dos actes: Recollida de Misteris i Sant Enterrament. Amb xifres, són 20 passos que pertanyen a les 12 confraries de la ciutat; les seves respectives bandes i uns 3000 penitents que surten. El que busquem cada any es solemnitzar aquesta processó; que estigui cohesionada i que tingui un ritme constant.

-Molta responsabilitat?
-Tinc un equip de 23 persones que saben quin és el seu paper a cada moment i permet portar a terme aquesta responsabilitat.

-Quant de temps porta en el càrrec?
-Aquest any en compliré deu anys.

-Llavors lo dels nervis ja no va amb vostè.
-La veritat és que no, tret que hi hagi amenaça de pluja.

-La decisió de suspendre en cas de malt temps es seva?
-És un acord consensuat entre tres persones: el  prefecte, el subprefecte de la Congregació de la Sang i jo mateix.

-Intueixo pressió de les confraries per evitar la suspensió en cas de núvols amenaçants.
-La gent té ganes de sortir tot i la climatologia adversa. S’entén. Porten moltes hores d’assaigs, un any esperant per sortir... Ningú vol que la pluja faci acte de presència i si ho fa, que es suspengui la processó. Tots volen participar.

-Com ho decideixen llavors?
-Tenim que tenir molt clar que caurà un aiguat. En cas de dubte, preferim arriscar-nos tot i el desordre que comporta l’aparició de la pluja el Divendres Sant.

-Però els passos són els elements més vulnerables a l’aigua.
-Tenim al recorregut cinc llocs estratègicament situats per donar-los sopluig: la Catedral, l’església de Sant Miquel del Pla, la de Natzaret, Sant Agustí i el local de Colla Jove. D’aquesta manera, els 20 misteris queden protegits de la pluja en cas d’urgència.

-Qui decideix l’hora de sortida de la processó?
-Tenim dos horaris: el d’hivern i el d’estiu. Aquest any la Processó del Divendres Sant cau en el segon i la sortida està prevista per a les 20 hores. El motiu es guanyar el màxim nombre d’hores nocturnes perquè aporten solemnitat a l’acte religiós.

-Però es fa inacabable?
-Tenim unes previsions per tal de que s’acabi a un quart d’una de la matinada. Tot i que és difícil calcular segons el ritme dels passos.

-Quanta gent hi participa?
-El nombre és difícil de precisar, però estem parlant d’unes 3000 persones.

-No hi ha límit?
-No, menys el nombre d’integrants de les bandes de música.

-Expliquis.
-Durant els últims anys han anat apareixent moltes bandes dins de les confraries i s’arribava a un punt que el recorregut a la Part Alta retrunyia deslluint la celebració religiosa. Inclòs s’activaven les alarmes. Fa un parell d’anys, es decidí limitar el nombre d’integrants per banda -40- per evitar aquest excés de decibels.

-Qui va prendre la decisió?
-La Comissió del Pla de Millores, una entitat sorgida l’any 2006 amb l’objectiu de consensuar amb totes les confraries qualsevol retoc de la Processó del Sant Enterrament i de la Recollida de Misteris.

-Qui en forma part?
-Són 13 persones: 6 representants de confraries,amb rotació; el president de l’Agrupació d’Associacions i sis integrants de la Congregació de la Sang, la organitzadora.

-Es reuneixen moltes vegades?
-Des de finals de setembre fins al gener, unes cinc vegades per consensuar qualsevol decisió.

-Inclòs el recorregut?
-Sí.  

-Hi hauran novetats?
-Fa set anys que mantenim el mateix itinerari, d’uns 2 quilòmetres de longitud. És difícil canviar-lo o modificar-lo.

-Però hi ha debat sobre retocar aquest recorregut.
-Des de fa un parell d’anys estem estudiant si es pot canviar. Hem vist que hi ha més gent pels carrers de la Part Alta i en canvi queda un poc desangelada la part de la Rambla Vella a la Rambla Nova.

-Retallaran aquesta part?
-No és tan fàcil. Suprimir trams implica que arribin els Armats a la Plaça del Rei i encara quedin cinc o sis passos per sortir. I si mirem altres carrers de la Part Alta, s’ha de tenir en compte les dificultats i l’esforç de portar els passos a espatlles i el desnivell de l’actual recorregut. No és una decisió gens fàcil.

-Parlant del recorregut, la bastida del Pla de la Seu els hi molesta?
-La veritat és que no. L’espai que ocupa permet que s’agrupi més la processó i que aquesta sigui més càlida.

-Allà hi va tenir lloc una reverència que va aixecar molta polseguera.
-Va ser un acte fora del protocol (la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió va fer una reverència a la Soledat). Se’ls va avisar de que aquest fet podria comportar conseqüències i es va solucionar.

-Han expulsat mai una confraria del Divendres Sant?
-El protocol ho permet, però mai s’ha arribat fins aquest extrem.

Jordi Cabré - Publicat a Diari de Tarragona, dijous 26 de març de 2015