VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ DE L'OPUSCLE DE LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ

LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÉ LLUEIX ELS VESTITS RENOVATS DEL MISTERI MÉS ANTIC

El Pas del Natzarè a punt d'iniciar-se la desfilada. Foto Cristina Aguilar, diari més

La Reial Germandat de Jesús Natzarè va omplir, ahir al vespre, la Part Alta amb centenars de seguidors. La processó de Dimarts Sant va prendre vida de la mà de més d’un centenar de congregants que funcionaven com a portants o músics. Després del Via Crucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís, petits i grans van irrompre als carrers del nucli antic. Una de les novetats d’enguany ha estat la renovació dels vestits de les tres imatges que conformen el pas de Jesús Natzarè, el més antic de la germandat. La presidenta de l’entitat, Maria Eulàlia Veà, explicava que «vam poder restaurar les imatges i la peanya i, ara, vam decidir renovar els vestits de les verges: la Mare de Déu, la Verònica i de Salomé».

A més, va destacar que «és la primera vegada que la Banda Infantil de Cornetes surt en processó». Cal recordar que la Banda Infantil va introduir aquests instruments l’any passat, amb motiu del seu cinquè aniversari. «Els joves s’han hagut d’esforçar per aprendre a bufar i mantenir el ritme mentre caminen i han demostrat que en són molt capaços», afegia. Aquesta està formada per gairebé una quarantena d’infants, que demostren el bon estat de salut de la congregació. En els pròxims anys, un dels reptes que es planteja l’entitat és introduir també les gaites a la Banda Infantil. «Esperem que hi hagi algun nen o nena que vulgui tocar la gaita i, en uns anys, tenir una formació infantil com la de la banda d’adults», detallava.

Al voltant de les vuit del vespre, els passos del Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures van començar a desfilar en processó, acompanyats per un escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. També hi va participar una formació de ministrers.

Processó del Dolor

La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió liderarà avui la Processó del Dolor. Des de les set del vespre, l’església de Sant Joan Baptista acollirà el Rés del Rosari del Dolor i la predicació. Poc després, a dos quarts de vuit, la Processó del Dolor donarà el tret de sortida des de la plaça de Sant Joan Baptista. Hi participaran els armats de la Confraria de la Creu de Torredembarra, seguits de cinc passos: L’oració de Jesús a l’Hort –Associació La Salle–, La flagel·lació –La Sang–, Ecce-Homo, El Cirineu –Germandat de Jesús Natzarè– i Jesús de la Passió i Sant Crist. 

A dos quarts d’onze de la nit, es durà a terme el Via Crucis de la Trinitat o dels Gitanos, des de la plaça del Rei.

LA GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ RENOVA ELS VESTITS DEL PAS MÉS ANTIC DE L'ENTITAT

La Reial Germandat de Jesús Natzarè ha renovat els vestits de les imatges de les tres verges del pas de Jesús Natzarè, el misteri més antic de l’entitat. La presidenta, Maria Eulàlia Veà, així ho va destacar, ahir al vespre, en la presentació del programa. «Després de restaurar, els dos anys anteriors, les imatges i la peanya, enguany hem decidit renovar els vestits de les verges, la Mare de Déu, la Verònica i de Salomé», explicava. Al seu costat, l’encarregada de presentar l’opuscle a l’església de Sant Miquel del Pla va ser l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Veà va reconèixer que «fa uns anys que el presentador és un home i teníem clar que enguany volíem convidar una dona. Estem molt contents que hagi acceptat». De fet, ahir va ser la primera vegada que De Gispert presentava un opuscle a Tarragona.

Prop d'un centenar de persones van acudir a la presentació del programa, ahir al vespre, a l'església de Sant Miquel del Pla.
Foto: Cristina Aguilar, diari més

En tot moment, la presidenta va voler agrair l’ajuda rebuda, de manera altruista, per diversos membres de l’entitat que han col·laborat en la confecció i la renovació dels vestits de les imatges. Tot i això, la germandat «ha fet una inversió econòmica assumible» per poder renovar les vestimentes, detallava Veà. La persona encarregada d’elaborar els vestits ha estat Carme Jornet, mentre que Josefina Folch ha regalat «totes les puntes que porten les verges». A més, el taller especialitzat de Barcelona de Santiago Pérez ha elaborat el brodat del mantell de la Mare de Déu. Pel que fa a l’estat de salut de l’entitat, la seva presidenta va assegurar que «la Germandat està ben viva. Pensem en noves activitats que puguin atraure els nostres membres, com va ser la creació de la Banda Infantil, ara fa sis anys». Amb una mirada de futur, Veà va avançar que estan pensant a introduir gaites en aquest grup infantil en els pròxims anys. Cal recordar que, l’any passat, van incloure les cornetes i va ser tot un èxit. La germandat va néixer l’any 1903 i va ser l’any 1907 quan el pas de Jesús Natzarè va fer la seva primera aparició. Actualment, l’entitat està formada per gairebé un miler de persones.

LA CONFRARIA DE JESÚS NATZARÈ 1872-1892

Per Daniel Pallejà Blay

Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de la Setmana Santa tarragonina és la de Jesús Natzarè. A través del Llibre d’Actes del Consell de la Ciutat, sabem que aquesta devoció arrenca l’any 1698, quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús amb la creu a coll, més conegut aleshores com el Porta Creu i sol·licita poder treure’l en públic a la Processó de Dijous Sant.

També coneixem, a través de diversos articles històrics publicats en els diversos programes i opuscles de les confraries de la nostra ciutat, que l’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers de Tarragona ha estat molt divers, des de la Confraria de Santa Llúcia, passant pel gremi dels boters, menestrals, artesans i els alumnes del Col·legi Tarragona. Finalment l’any 1903 es funda la Reial Germandat de Jesús Natzarè, germandat que fins al dia d’avui s’encarrega d’acompanyar dita imatge. El pas de Jesús Natzarè ha anat variant al llarg dels anys, ja que l’inicial Porta Creu, que era venerat a l’antic Convent de Santa Clara i al qual quan sortia en processó se li incorporava també la figura de la Verònica, va ser destruït l’any 1811 durant l’assalt napoleònic a la nostra ciutat. Posteriorment s’aconseguí que un Natzarè que veneraven els Pares Franciscans al seu convent de la Rambla Vella fos cedit per poder treure’l al carrer i acompanyar-lo a les nostres processons passionals. Aquesta segona imatge del Natzarè, coneguda popularment pels tarragonins com el Jaiet, també patí la mateixa sort que el primer, ja que l’any 1936 va ser cremat juntament amb totes les imatges que es conservaven dins l’església de Natzaret. L’actual, obra de Salvador Martorell i cisellat l’any 1940, va ser incorporat al conjunt escultòric de Josep Rius, que es realitzà l’any 1907 i que sortosament es va salvar de ser destruït en els mateixos fets.

Jesús Natzarè. Anys 30. Arxiu Daniel Pallejà

En aquest article, però, vull fer ressò d’una entitat que acompanyà també aquesta imatge a l’últim terç del segle XIX: la Confraria de Jesús Natzarè.

Malauradament, el 21 de juliol del 1936 no només es perderen les imatges processionals de les nostres confraries, gremis, congregacions i germandats sinó que foren destruïts també tots els arxius que es custodiaven en les seves seus i locals assaltats aquella fatídica tarda-vespre. Per tant, avui dia existeixen poques fonts documentals o arxius d’abans del 1936 que puguin ser consultats i que ens ajudin a poder descobrir noves dades històriques i potser encara desconegudes de la història de la nostra Setmana Santa.

En aquest sentit, la premsa tarragonina pot ésser una bona font d’investigació. La digitalització de les capçaleres de la premsa tarragonina, que ens ofereixen les dues hemeroteques existents a la ciutat, ens ajuda a trobar petites notes perdudes en el temps que, talment com un trencaclosques, ens permeten completar aquesta història.

Anem al tema en qüestió, objectiu d’aquest article. Entre aquestes petites notes de la premsa, en trobem una publicada al Diario de Tarragona del 25 de març del 1875 en què se’ns diu que «hasta ahora no han podido vencerse las dificultades que impiden la asistencia a la procesión del Viernes Santo de los pasos del Ecce-Homo y el de Jesús Nazareno, continuando sin embargo la junta directiva de la Congregación de la Purísima Sangre practicando vivas gestiones para conseguir que asista a lo menos una de dichas imágenes, en cuya empresa creemos que saldrá airosa, aunque los obstáculos con que tropieza son algo difíciles de vencer, pues consisten en la disolución de las cofradías que tenían a su cargo aquellos pasos».

Sabem que després de l’exclaustració de les ordres religioses i els convents del 1835, la imatge del Natzarè va passar a ser venerada a la Catedral juntament amb la talla de l’Ecce-Homo. Més tard, concretament l’any 1863, aquesta imatge va tornar a la renovada església parroquial de Sant Francesc, i, quatre anys més tard es traslladà a Natzaret per ordre de l’Arquebisbe Fleix i Solans i a petició de la Congregació de la Sang –tenint en compte que la imatge no tenia acompanyament estable i alguns anys fins i tot no arribà a desfilar. L’església de Natzaret és el lloc on es va venerar fins al 1936.

La nota no és molt precisa, però deixa entreveure que existeix una confraria que fins aleshores acompanyava el Natzarè, igualment com fa referència a la de l’Ecce-Homo, confraria de la qual sí se’n té constància documental. Però davant de certs dubtes de si seria una confraria o un gremi el que l’acompanyés, sis dies després i en el mateix Diario de Tarragona es publica una nota que diu que «se nos ruega hagamos constar que no es exacto lo que se nos dijo de no poder asistir a la procesión del Viernes Santo los pasos del Ecce-Homo y de Jesús Nazareno, en razón de estar disueltas las cofradías a que aquellos pertenecen, pues dichas cofradías existen, animadas del mismo espíritu de devoción que en sus primeros días, y si últimamente no han concurrido al expresado acto, ha sido porque en los tres años últimos no se habían realizado las cuotas mensuales para hacer frente a los cuantiosos gastos de su asistencia a la procesión».

Conclusions que podem extreure d’aquesta nota: primer se’ns diu que en ambdues confraries feia tres anys que els seus membres no pagaven les seves quotes. Per tant, la suposada confraria de Jesús Natzarè la podríem datar almenys tres anys enrere, això és el 1872. Podria ser ben bé que la seva data de fundació fos encara més antiga, una data compresa entre els anys 1867 i 1871, però això no ho podem confirmar, de moment.

El que sí sabem és que els primers anys de la dècada dels 70 del segle XIX van ser molt difícils. L’any 1873 es va proclamar la Primera República Espanyola, i el 1874 va tenir lloc l’aiguat de Santa Tecla, que va deixar molta misèria a la ciutat. En aquests dos anys no es va celebrar la processó del Divendres Sant, i possiblement per aquest motiu els membres de les confraries de l’Ecce-Homo i del Natzarè no pagaren les seves quotes.

En segon lloc, podem concloure que la nota ha estat publicada per exprés desig de les confraries implicades en veure anunciada la seva desaparició. Per tant, si la confraria que acompanya el Natzarè fos un gremi, com per exemple el d’Artesans, Boters o Menestrals, aquesta nota també ho hauria aclarit.

A la premsa ja no trobem cap més referència o nota que ens aporti més llum al tema fins al 1876. El 31 de març apareix una nota publicada també al Diario de Tarragona que ens informa que «según nuestras noticias la procesión del próximo Viernes Santo promete estar muy lucida. Los pasos que están a cargo de los gremios de labradores y mareantes, así como las hermandades del Ecce-Homo y Nazareno concurrirán a dicho acto». Aquí ja veiem clarament com es diferencien els gremis de les hermandades; per tant, ja podem dir que existí una confraria que es feia càrrec del pas Jesús Natzarè, tot i que no tenim clar el seu nom, si era Hermandad, Cofradía...

Jesús Natzarè. Anys 30. Arxiu Daniel Pallejà

La següent notícia periodística que trobem és del 23 d’abril de 1882, publicada al diari La Opinión. «Hoy, a las diez y media, en la iglesia de Nazareth, la Cofradía de Jesús Nazareno, junto con el Colegio de Tarragona, costeará un oficio cantado, predicando el muy Iltre. Sr. Dr. D. Juan Bautista Grau, Canónigo y Vicario general del Arzobispado».

Ara sí que ja trobem definitivament confirmada l’existència de la Confraria de Jesús Natzarè. Cal indicar també que el Col·legi de Tarragona, junt amb membres de la Confraria, acompanyà aquells anys el pas de Jesús Natzarè a la processó. Segurament la Confraria de Jesús Natzarè tenia pocs membres associats i decidí convidar el Col·legi per tal de donar el major esplendor possible a l’acompanyament de la imatge. Cal remarcar i recordar que un dels professors del Col·legi de Tarragona, que participava i acompanyava la imatge era Ramón Salas i Ricomà, fundador de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. La seva gran devoció per la imatge del Natzarè estava molt arrelada a la família gràcies a la seva mare, aquella nena de nou anys que l’any 1835 salvà la imatge de la seva segura destrucció. Convidat, doncs, el Col·legi de Tarragona per la Confraria de Jesús Natzarè, Ramon Salas es bolcà plenament a donar lluïment i esplendor a l’acompanyament de la imatge per part de l’alumnat i professorat de la institució escolar. Ja la premsa de l’any 1877 destaca que la comitiva que acompanyava el pas de Jesús Natzarè va ser una de les més concorregudes. Tots els alumnes de primera i segona ensenyança anaven amb túnica de vellut i gorgera. S’hi van comptar fins a 80 participants, entre alumnes, membres de la Confraria de Jesús Natzarè, pendonistes, majorals i representants.

En el Diario de Tarragona del 22 de març del 1883 llegim que «A la procesión del Viernes Santo asistirá también este año el Colegio de Tarragona acompañando el paso del Nazareno en unión con la hermandad que tiene por protector a la expresada imagen, tres de cuyos individuos, D. José Arti, D. Francisco Cabré y D. Ramon Pelegrí, serán mayorales, y los pendones correrán a cargo de los alumnos del indicado colegio, llevando el de segunda enseñanza los Sres. D. Juan Maní Ferré, D. José Llevat Mariné y D. Jacinto Pamies Espinós; y el de primera, los señoritos D. Roque Montagut Pijoan, D. Juan Monté Cots y D. Manuel Corbella Ginivar; representantes del pendón de segunda enseñanza, D. José Solá Rovira y D. Manuel Roig Guasch, y del de primera, D. José Masvidal Guinovart y D. Ramon García Molas».

Les últimes notícies que fan referència a la Confraria de Jesús Natzarè surten publicades al Diario de Tarragona. La primera el 20 de maig de 1883, una petita nota que ens informa que «Con objeto de renovar la junta de gobierno, la Cofradía de Jesús Nazareno celebrará hoy, a las tres y media de la tarde, junta general ordinaria en uno de los salones de las Casas Consistoriales». I l’última és del 29 de març de 1892: «En la Junta general que celebró anteayer la Cofradía de Jesús Nazareno se acordó concurrir este año con dicho paso a la procesión del Viernes Santo, a cuyo fin prociedóse después al nombramiento de pendonistas, mayorales y administradores, siendo elegidos los señores siguientes: Pendonistas: D. Juan Pelegrí, D. Carlos Espinach y D. Rosendo Ros. Mayorales: D. Ramon Altés, D. Tomás Clivillé y D. Sebastian Solé. Administradores: D. Vicente Balcells, D. Juan Vidal, D. Antonio Albareda y D. José Ros».

Arribaren moments difícils per a la Confraria de Jesús Natzarè. Segurament entre els anys 1893 i 1894 es dissolgué la confraria, ja que l’any 1894 el pas desfilà entre les fileres dels  penitents amb improperis de la Sang, que recordem que era la propietària de la imatge des de l’any 1867. El 1895, en junta general de la Congregació de la  Puríssima Sang, s’aprova la confecció d’una nova túnica per a la imatge.

Un apunt final: Ramon Salas i Ricomà, veient que la imatge de Jesús Natzarè tornava a passar per problemes d’acompanyament, decidí fundar l’any 1903 la Germandat de Jesús Natzaré. Però no ho féu com una refundació de l’antiga Confraria de Jesús Natzarè, ja que en els estatuts que presenta a l’arquebisbat per procedir a la seva aprovació, titula la nova entitat com a “Hermandad de devotos del Santo Nazareno”. El mateix arquebisbe recomana canviar aquest nom pel de “Hermandad de Jesús Nazareno”, perquè segons l’escrit d’aprovació final dels estatuts «el título de Santo Nazareno no es muy común en el  lenguaje cristiano».

Amb aquest petit article he volgut donar a conèixer l’existència, en l’últim terç del segle XIX, de la Confraria de Jesús Natzarè, predecessora de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquest escrit ens confirma que encara avui dia hi ha certs aspectes històrics de la nostra Setmana Santa que estan per descobrir.

Fonts Consultades:

- ARXIU DE PREMSA: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona; Hemeroteca Tarragona Fundació Catalunya – La Pedrera; Consulta de les capçaleres següents: Tarragona- Diario de Tarragona i La Opinión, del 1870 al 1903

- JUAN SALVAT BOVÉ. La Real Hermandad de Jesús Nazareno (1903-1953). Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona 1953

- JOSEP MARIA GIBERT I FORTUNY. 1903, fundació de la Germandat. La denominació proposada i l’aprovada. Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona 2003

LA GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ LLUEIX LA RESTAURACIÓ DEL MISTERI MÉS ANTIC

La processó de Dimarts Sant va sumar prop de 300 congregants pels carrers de la Part Alta 

Centenars de persones van aplegar-se pels carrers de la Part Alta per viure la devoció. Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona

La Reial Germandat de Jesús Natzarè va demostrar, ahir al vespre, el bon estat de salut amb prop de 300 persones que van donar vida a la processó del Dimarts Sant. Així, després del Viacrucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís, petits i grans van omplir els carrers de la Part Alta. La principal novetat de la processó va ser poder estrenar la restauració i la peanya del misteri més antic de l’entitat, el pas de Jesús Natzarè. La presidenta de la germandat, Maria Eulàlia Veà, va explicar que «els germans Llorach ens van fer entrega de la nova creu l’any anterior i, finalment, hem decidit lluir-la, juntament amb la nova peana i la restauració de totes les imatges que componen el misteri».

Veà va recordar que la processó va néixer arran del Viacrucis que l’associació celebrava el Dimarts Sant. «Vam optar per fer una processó i incorporar els tres passos amb el Sant Crist cap als anys vuitanta», detallava. De fet, la germandat va néixer l’any 1903 i va ser l’any 1907 quan el pas de Jesús Natzarè va fer la seva primera aparició.

El Viacrucis per l’interior de l’església de Sant Francesc va precedir la processó
Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona

Així, al voltant de les vuit del vespre, els passos del Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures, van començar a sortir de Sant Francesc.

Com és habitual, un escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang va acompanyar la processó, així com la Banda Infantil de Timbals, la Banda de Cornetes, gaites i timbals de la Germandat i una formació musical de ministrers.

Enguany, la germandat també ha introduït, per primera vegada, les cornetes en la Banda Infantil. Tot i això, ahir encara no van mostrar els seus avanços. De cara a l’any vivent, la germandat està estudiant renovar els vestits de les imatges de les verges del pas de Jesús Natzarè.

Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dimecres 1 d'abril de 2015

VÍDEO DE TAC12

LA HISTÒRIA ES REPETEIX ANYS DESPRÉS

La Reial Germandat de Jesús Natzarè va celebrar ahir el viacrucis commemoratiu dels 75 anys del Sant Crist de l'entitat. La imatge va sortir de l'església de Sant Francesc i va arribar a l'Ermita de la Salut.

La Reial Germandat de Jesús Natzarè va celebrar ahir el viacrucis commemoratiu dels 75 anys del Sant Crist de l'entitat, que va començar a l'església de Sant Francesc, situada a la Rambla Vella, i va finalitzar a l'Ermita de la Salut. Des de l'any 1940 no se celebrava aquesta efemèride. És per això que a la cara dels presents es veia il·lusió, i alhora nervis per acompanyar la imatge de 50 quilos. En l'acte van participar ciutadans vestits de carrer, representants d'altres confraries, membres de l'entitat organitzadora i el Cor d'Aspirants de la Germandat. A les quatre en punt, a l'església de Sant Francesc, els nou portants del Sant Crist, van alçar la imatge, presos de l'emoció, per portar-la fins l'Ermita de la Salut.

Tarragonins vestits de carrer participaren, també, al viacrucis. Foto: Lluís Milián/Diari de Tarragona

Catorze van ser les estacions que va cantar el consiliari de la congregació, monsenyor Josep Ribot, fins a arribar al lloc de destinació. La calor no va guanyar el pols a la devoció i tradició dels confrares. La majoria dels presents va començar i va acabar el viacrucis, encara que amb menys roba en arribar al santuari. Entre el Sant Crist i els representants eclesiàstics es trobaven les tres úniques persones amb llicència per emetre so. Dos bombos i una caixa -instrument de percussió semblant als tambors, però amb un so més agut-, van acompanyar la imatge homenatjada.

Camp de Mart, el camí que porta al camp del Nàstic i la Vall de l'Arrabassada van ser alguns dels escenaris que van veure passar el viacrucis. El moment més esperat va ser quan el Sant Crist va arribar a l'Ermita de la Salut. «Ha estat dur, però ha valgut la pena», asseguraven alguns dels participants. El lloc, la situació, el cansament, i sobretot, la devoció, van crear un ambient màgic. Va arribar el moment dels més petits. El Cor d'Aspirants de la Germandat de Jesús Natzarè van cantar cançons que portaven temps preparant. Els presents van adorar i venerar al Sant Crist, i finalment l'entitat va oferir a tots els participants un recordatori en forma d'estampa i coca amb xocolata.

Aquest any es compleixen 75 anys de la donació del Sant Crist de la Germandat de Jesús Natzarè, per part de Martí Marias Magriñà. Va ser l'any 1940, i va servir per substituir el Sant Crist de l'Agonia, que va ser cremat l'any 1936, en plena Guerra Civil. La imatge es va col·locar a l'església de Sant Francesc, seu de la congregació. El 19 de març de 1940, -Dimarts Sant-, el rector de la parròquia, el doctor Josep Vallès, va oficiar una cerimònia i va beneir la imatge. Posteriorment, es va realitzar el viacrucis. És per això que aquest any, els portants del Sant Crist van demanar commemorar l'aniversari recuperant, de manera puntual, el viacrucis que se celebrava molts anys enrere. «Encara organitzar aquest acte ha estat complicat, per a nosaltres és molt important fer un homenatge a aquesta tradició», explica Maria Eulàlia Veà, presidenta de la germandat.

De pares a fills 

Carles Ventura és un dels nou portants del Sant Crist. Fa vint anys que guia la imatge en el viacrucis del Dimarts Sant. Però durant la processó del Divendres Sant, Carles Ventura toca la corneta en la mateixa congregació. El seu avi li va transmetre la passió i devoció per la germanor. «Quan agafo al Sant Crist penso que d'aquesta mateixa manera ho agafava el meu avi, i això m'emociona», explica el confrare. Però el millor de tot és que la seva filla, de deu anys, també participa d'aquesta activitat: és l'encarregada de transportar el coixí que acompanya el Crist. «Jo també vaig començar així, i veure com la meva filla contínua els valors que em van inculcar m'omple de satisfacció», conclou Carles Ventura.

Carla Pomerol - Publicat a Diari de Tarragona, diumenge 29 de març de 2015

75 ANYS DEL SANT CRIST DE LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ

Per Mn. Magí Mejías Sendra, germà natzarè.

Aquest any, el 19 de març, festa de Sant Josep, s’escau el 75è aniversari de la benedicció del nostre Sant Crist. L’actual va ser una donació de Martí Marias Magriñà l’any 1940 per tal de substituir el que, malauradament, va ser cremat l’any 1936. Va ser el dimarts Sant (19 de març) de l’any 1940 que va presidir per primer cop el viacrucis la imatge actual.

Cartell Commemoratiu

Ja acabada la guerra, l'any 1939, La Germandat va tornar a organitzar els Viacrucis, però degut al fet de la destrucció de la imatge, ha de sortir sense imatge del Sant Crist. El directiu Martí Marias Magriñà, en va adquirir una aproximadament de mida natural, en un taller d'imatgeria religiosa d'Olot, Marias Magriñà el va oferir a la Germandat, perquè aquesta el diposités a l'església de Sant Francesc, prèviament havent fet els tràmits corresponents, així doncs, la Germandat va presentar a l'arquebisbat una instància el 17 de Gener de 1940, fent aquest oferiment.

Finalment, el dia 19 de Març de 1940, Dimarts Sant, es va procedir a la benedicció de la imatge, en una cerimònia de gran solemnitat on el rector de la parròquia, Dr. Josep Vallés, va beneir la imatge. Aquesta va ser apadrinada per Martí Marias, persona que havia adquirit la talla, i per Maria Palà. Posteriorment, es va realitzar el viacrucis, ja amb la nova imatge, en acabar aquest, es va entronitzar la imatge en la fornícula on es troba actualment, s'ha de dir que la mateixa estava situada al cantó contrari i que quan es van fer les obres de canvi d'ubicació, van ser sufragades per la Germandat i en particular per la Secció de "Caballeros portantes del Santo Cristo".

Antic Sant Crist de l'Agonia de St. Francesc
Foto: Arxiu Daniel Pallejà

La imatge, propietat de la Germandat, està a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, seu de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, per un tracte de mutu acord. Quan es van començar a realitzar els viacrucis, s'utilitzava el Sant Crist dipositat a dita parròquia profanada i cremada com ja s’ha dit més amunt l’any 1936. La imatge era coneguda popularment com "El Sant Crist de l'Agonia", es tracta d'una talla del S.XVIII, molt venerada per multitud de fidels. Les cròniques de l'època en parlaven de la següent manera: "Es una bella i conmovedora imagen, en la que destaca la faz afligida del Señor moribundo, impregnada de una divina resignación".

També destacar que el coixí del Sant Crist de l'Agonia realitzat l'any 1957 per les Germanes Oblates i donat a la Germandat pel President de la "Sección de Caballeros de los portantes del Sant Cristo" el Sr. Recasens Montesinos, en el seu 50è Aniversari de la donació, va ser substituït el coixí per un de nou confeccionat per dos senyores membres de la Secció de Maries del Calvari pel Dimarts Sant de 2008.

L'any 2007 el germà natzarè Sr. Maurici Montané va restaurar aquesta imatge, amb col·laboració del germà natzarè Sr. Jordi Llorach realitzant una nova creu.

Dibuix al·legòric dels antics Viacrucis que els natzarens realitzaren cap a l'ermita de la Salut (1928, 1929 i 1930)
Dibuix Valveny - Arxiu Daniel Pallejà  

Tenim, doncs, una imatge que cada divendres de quaresma aplega a germans natzarens, maries del Calvari i moltes d’altres persones a resar el viacrucis a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, mentre els nostres portants el van “acompanyant” per les 14 estacions fins al moment de l’adoració.

Per tal de commemorar tal com cal aquest aniversari, celebrarem un solemne Viacrucis el proper 28 de març, sortint de St. Francesc a les 16:00 i finalitzant pels voltants de les 18:00 a l’Ermita de la Salut.

RECORREGUT DEL VIACRUCIS

LA MISERICÒRDIA CENTRA L’OPUSCLE DE LA GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ

L’arquebisbe va presentar-lo, ahir, coincidint amb l’entrada de les cornetes a la Banda Infantil

La Reial Germandat de Jesús Natzarè va presentar, ahir al vespre, el seu opuscle. Per primera vegada, l’arquebisbe Jaume Pujol va ser l’encarregat de liderar aquesta trobada. Així, va destacar la necessitat d’impulsar la «misericòrdia» entre totes les persones. «Després de deu anys he acceptat presentar l’opuscle i vull recordar que, avui en dia, els cristians conserven el nom de natzarens, denominació que rebien per la persecució», va manifestar.

Joaquim Julià, Josep Ribot, Josep Poblet, Jaume Pujol, Eulàlia Beà i Joan Aregio. Foto: Cristina Aguilar/Diari Més

La presidenta de la Germandat, Eulàlia Veà, va destacar que «avui és un dia molt important perquè celebrem els 75 anys que Martí Marías ens va donar la figura del Sant Crist que es troba a l’església de Sant Francesc». A la vegada, va detallar que una de les novetats d’enguany és la introducció de les cornetes a la Banda Infantil. Així, abans de la presentació del programa de Setmana Santa, els assistents a l’església de Sant Miquel del Pla van poder gaudir del primer concert de la banda juvenil al ritme de timbals i cornetes. A més, el Cor d’Aspirants van interpretar les cançons Que boig el món i Rosó, pel teu amor.

D’aquesta manera, Veà va assegurar que «hi ha un relleu total del volum de socis, som al voltant de 1.100». En la presentació també hi va assistir el president de la Diputació, Josep Poblet; el president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià; el secretari d’ocupació, Joan Aregio; i el consiliari Josep Ribot. 
Aquest dijous, l’Associació La Salle presentarà el seu programa a les vuit del vespre.

Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dimecres 25 de març de 2015

VÍDEO DE  TAC12

L'ORGULL NATZARÈ

El Natzarè s'escapa caminant de la peanya de fusta del seu pas

Com gairebé tots els diumenges de gener a març des de fa 25 anys Joan Hernández ‘Joanet’ s’aixeca de nit. Natzarè des dels sis anys, ha quedat al Solet, bar jove amb aromes de sempre al carrer Pare Iglesias.

És un quart de vuit d’un matí gèlid i ventós en què escombraires, quiosquers, marxants a la Part Alta i flequers de la Rambla comparteixen protagonisme amb els que tornen de gresca des d’altres localitats. Prenem cafè i alguna pasta abans de l’assaig del misteri del Natzarè. Al costat d’aquest veterà, Andreu Muñoz viu la segona Setmana Santa com a ganxo hereu de petjades de descarregadors portuaris.

A Tarragona els passos eren duts a coll per mercenaris en un rol històricament infravalorat. L’organització de les colles seguia les pautes de les feines de descàrrega als molls del port. El mot ‘capatàs’ n’és testimoni. Aquests homes robusts havien constituït la força bruta per carregar-los. Durant tota la postguerra l’únic que mantingué els carregadors professionals fou el Natzarè, perpetuador d’un estil que en mans natzarenes esdevingué art.

Avui són 22 els germans voluntaris en les posicions de sota el pas i de ganxo exterior, però en temps assalariats 14 homes realitzaven tota la recollida i la processó. Tocava menys a repartir. Sense que Jordi Alsina es colés entre els mercenaris un parell d’anys, no s’haurien après els secrets d’aquest misteri. Alsina fou el primer capatàs voluntari. ‘Joanet’ no en compartí alineació.

Els contertulians reconstrueixen la llista de capatassos voluntaris. L’actual, Josep Antoni Arbona, compleix el tercer any en la funció, després d’una vintena de Setmanes Santes de ganxo.

Assaig del  portants del pas de Jesús Natzarè pel port de Tarragona. Fotografia: José Quíles de Haro

Gerard Boronat el segueix amb disset a la posició cantonera. Els portants obeeixen la veu del capatàs, qui té com a trams preferits de la processó el carrer Major i la baixada Misericòrdia. L’experiència d’homes com Boronat aconsella als que s’estrenen com Joaquim Lacasa i Emilio Rodríguez. «Poseu pla el peu a terra si no voleu tenir agulletes al dit». La germandat té una plantilla de carregadors amb molts joves.

Cal que la imatge del titular de la germandat camini. Cal que les túniques de Jesús i les tres Maries es moguin amb precisió, suavitat, humanitat, perquè traspuïn emoció. Cal que la creu brandegi. Cal que la força que mou el misteri sigui sols humana, que el pas amb què avancen sigui exactament el de l’home. El Divendres Sant, com a urbs sagrada, descansa sobre la humanització d’allò diví i l’artifici que revesteix d’aparença de vida la representació.

Portants del pas del Natzarè. Fotografia: Adolf Quetcuti

Morfologia tarragonina

El Natzarè manté l’estructura clàssica dels misteris amples, amb tres fileres de carregadors a l’interior, que segons els anys han variat de nou a tretze homes, i quatre ganxos, un a cada cantó. Fins al 2014 aquesta germandat era l’única amb una peanya específica per a assaigs, que evita el deteriorament de l’original. En lloc dels sacs de sorra omplerts a la platja del Miracle al primer assaig, la peanya duu columnes de formigó que simulen el pes i nombre de figures. Segueix sent l’entitat que més assaja.

Fito Quetcuti o Jaume Palau són fills d’exportants, que havien acompanyat els pares als assaigs. Ramon Sentís, amb 21 anys sota el pas, espera que el seu fill, que des de petit l’ha seguit, el substitueixi aviat. Em parlen del ‘remenar natzareno’, la manera tan particular que tenen de moure la peanya. El ‘remenar’ esdevé ‘sevillano’ quan, per donar-li encara més brillantor, la fan botar.

Relaten amb orgull la baixada de 2014 pel carrer Comte de Rius a la processó, abans d’entrar a la Rambla, a hores d’ara un espai desèrtic de públic, fet que reclama una decisió valenta i audaç de la Sang, organitzadora de l’acte.

Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 21 de febrer de 2015

LA PROCESSÓ DEL DOLOR OMPLE LA CIUTAT AMB CINC PASSOS I ELS ARMATS DE TORREDEMBARRA

El Sant Crist de la Germandat de NPJP
Foto Daniel Pallejà 

La celebració del partit de la final de la Copa del Rei, entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid, no va impedir que els actes de la Setmana Santa tarragonina omplissin els carrers de la ciutat. Ara be, la processo del Dolor, a mans de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, es va iniciar un quart d’hora abans del previst per tal de comptar amb públic i permetre que la gent també pogués gaudir del partit de futbol. Tot i això, la tradició cristiana es va fer sentir pels carrers de la ciutat en una processo que, antigament, s’anomenava El Rosari del Dolor, ja que era tradició resar el rosari pels carrers.

La Germandat de Jesús de la Passió va reunir els cinc passos del Dolor, entre els quals s’hi trobava L’Oració de Jesús a l’Hort –de l’Associació La Salle–, La Flagel·lació –de la Congregació de la Puríssima Sang–, l’Ecce-Homo –de la Germandat del Sant Ecce-Homo–, El Cirineu –de la Germandat de Jesús Natzarè– i, tancant la desfilada religiosa, el misteri de Jesús de la Passió, acompanyat del Sant Crist de la mateixa germandat. Per encapçalar la processo es va comptar amb la presencia dels Armats de Torredembarra, mentre que la Banda Unió Musical de la ciutat, va tancar la munió, darrere de les autoritats. Així, centenars de persones van presenciar l’equador dels actes de Setmana Santa. 

Jesús de la Passió, obra de Jordi Amenós. Al fons el Sant Crist. Foto Daniel Pallejà

La Germandat de Sant Ecce-Homo durant la desfilada d'ahir. Foto Daniel Pallejà 

Portants de l'Oració a l'Hort, de l'Associació La Salle. Foto Daniel Pallejà

Els més petits també participaren ahir de la desfilada processional. Foto Daniel Pallejà

Article publicat al Diari Més Tarragona, dijous 17 d'abril de 2014 per Anna Fortuny

LA PROCESSÓ DE LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, PROTAGONISTA

Pas de Jesús Natzarè. Foto Daniel Pallejà

L’esperit de la Setmana Santa tarragonina va omplir de nou els carrers de la Part Alta de la ciutat amb la celebració d’una solemne processó presidida per la Reial Germandat de Jesús Natzarè, ahir dimarts. El vespre primaveral va acompanyar a centenars de persones, fidels i turistes, que es van aplegar per carrers com la Rambla Vella o la Baixada de la Peixateria, per inundar la ciutat en una processó formada per tres passos. Ara bé, el toc diferenciador de la desfilada religiosa el van marcar diversos grups i elements musicals de les entitats de Setmana Santa. Així, acompanyant al tres misteris dels Natzarens, s’hi va poder trobar un escamot dels armats de la Congregació de la Puríssima Sang. A la vegada, la Germandat de Jesús Natzarè va poder mostrar la implicació dels seus membres a través del Cor d’Aspirants, la Banda Infantil de Timbals i la Banda de cornetes, gaites i timbals. A tot això, també s’hi va afegir un grup de penitents que duien la creu al coll i el Sant Crist, i una formació musical de ministrers.

La processó va iniciar-se al voltant de les vuit del vespre, gairebé una hora després que l’església de Sant Francesc d’Assís es convertís en l’escenari de la missa i el viacrucis per l’interior del centre de culte. Entre els passos de la Germandat s’hi van trobar El Cirineu, Jesús de Natzarè i Jesús és Despullat de les seves Vestidures.

Els Armats de La Sang encapçalaven la Processó. Foto Daniel Pallejà

D’altra banda, la Setmana Santa de al ciutat gairebé arriba a l’equador amb els actes d’avui dimecres. En aquesta ocasió l’església de Sant Joan Baptista serà l’encarregada de dur a terme el Rés del Rosari del Dolor a les set del vesper. Poc després, al voltant de tres quarts de vuit, es donarà el tret de sortida a la Processó del Dolor, a través de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Hi participaran els armats de la Confraria de la Creu, de Torredembarra, seguits dels cinc passos corresponents al Rosari del Dolor. Entre aquests s’hi troben L’Oració de Jesús a l’Hort –Associació La Salle–, La Flagel·lació –de la Congregació de la Puríssima Sang–, Ecce-Homo –Germandat del Sant Ecce-Homo–, El Cirineu –Germandat de Jesús Natzarè– i el misteri de Jesús de la Passió i Sant Crist –que correspon a la Germandat de Jesús de la Passió–.

Article publicat al Diari Més Tarragona, dimecres 16 d'abril de 2014 per Anna Fortuny

XAVIER NOVELL DESTACA LA FORÇA EVANGELITZADORA DE LA PIETAT POPULAR

L'acte va comptar amb el bisbe de Solsona, Xavier Novell
Foto Cristina Aguilar. Diari Més tgn 

La Reial Germandat de Jesús Natzarè va presentar el seu opuscle, ahir dimarts, de la mà del bisbe de Solsona, Xavier Novell, qui va ser el presentador de l’acte. L’església de Sant Miquel del Pla es va convertir en l’escenari perfecte perquè la germandat pogués exposar el resum del darrer any, rere un lema esperançador envers la difícil situació econòmica que s’està patint.

El cor de l’entitat va iniciar l’acte interpretant dos temes. Així, el grup d’infants va presentar-se com una mostra del bon estat de salut de la germandat. La presidenta de l’agrupació, Maria Eulàlia Veà, va destacar que «l’entitat segueix tant viva com sempre i la crisi no ens ha d’impedir poder dur a terme la nostra tasca de treballar per la Setmana Santa». Amb aquestes paraules, Veà va resumir les activitats del grup del durant el 2013, i en va destacar la celebració dels trenta anys de Banda de Timbals i del Cor d’Aspirants. A més, va agrair la col·laboració de diverses entitats a l’hora de «restaurar el pas de Jesús de Natzarè amb la participació de l’artista restaurador Eustaqui Vallès, i la donació de la Creu de Jordi Llorach».

Portada de l'opuscle

La intervenció del bisbe de Solsona va ser molt aclamada pel públic assistent. Xavier Novell va ser presentat com «un bon noi» i es va centrar en destacar «la força evangelitzadora de la pietat popular». Sota aquest pretext, va estructurar un discurs que buscava reflexionar al voltant del treball del Papa II. Així mateix, va explicar que a Solsona no existeix una tradició de processons de Setmana Santa, però va assegurar que «tradicions com aquestes estan en creixement, perquè, en el fons, la gent ja ha passat l’època de racionalització de la fe i està buscant la part més afectiva». Amb tot, va manifestar que les processons de Setmana Santa «parlen del cor de Jesús a la vida». Amb un missatge esperançador, va defensar que la pietat popular s’ha convertit en un «gran instrument evangelitzador». L’acte també va comptar amb la participació del consiliari de la germandat mossèn Josep Ribot, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, el secretari d’Ocupació i Relacions Laborals Joan Aregio, el subdelegat del govern Jordi Sierra, el vicepresident de la Diputació Albert Vallvé i el president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, Joaquim Julià.

Article publicat al Diari Més Tarragona, dimecres 9 d'abril de 2014 per Anna Fortuny