Passos

La procesión del Viernes Santo en Tarragona, es la primera procesión de Cataluña, por su magnificencia y suntuosidad como por la presentación y riqueza de sus “pasos” procesionales.
(Joan Salvat i Bové, 1928)

 BREU INTRODUCCIÓ
El pas o misteri és un grup de figures corpòries disposades damunt d’una peanya mòbil o d’una carrossa. Cada  misteri és un quadre patètic que narra una estació de la  passió del Salvador. Va a poc a poc pels carrers, a l’hora vespral, a la llum de les atxes. L’ombra de les imatges es projecta sobre els murs. L’aire s’omple de figures. Les anima el moviment. Fan saber el designi funest. La gentada s’emociona, s’hi compenetra... En termes actuals en podríem dir un vast i multitudinari esdeveniment.
La major part del públic assisteix a la processó com a un acte religiós, ni que, per a alguns, només és la  manifestació ciutadana d’un costum popular. A tots, però, els passos els recorden una celebració que ve del passat i que cada any es repeteix.
Els passos de la Setmana Santa tarragonina són obres d’art que tenen la seva pròpia història. Història que, talment, va lligada a la de la Setmana Santa de la nostra ciutat.

En aquesta pàgina, trobareu aquestes històries que han configurat la gran Setmana Santa de Tarragona. Els passos actuals, els que es van perdre la fatídica nit del 21 de juliol durant la revolta iconoclasta del 1936, els “jubilats”, per la seva manca d’estètica, el misteri perdut per un incendi fortuït.... Tots i cadascun dels passos dels que se’n te coneixença, estan aquí historiats.
Per realitzar aquest treball han estat emprats tots els programes conservats de totes les confraries i entitats editores de la Setmana Santa tarragonina, llibres editats i programes de publicitat. Així també, s’ha fet una tasca exhaustiva de recerca de les notícies aparegudes a les capçaleres històriques de premsa local.

En cada apartat o advocació veureu indicat primerament el nom del gremi, congregació, germandat o confraria a la que pertany el pas; el o els dies que desfila pels carrers de la ciutat i l’església on es resguarda. Seguidament, la descripció del grup escultòric i la seva història, i els passos antics (si n’hi havia) de la mateixa advocació d’abans del 1936 i postguerra.
Properament, podreu trobar més imatges dels passos, a la Galeria d'imatges que hi ha en cada apartat. 

Endinsem-nos doncs, a la història de la Setmana Santa de Tarragona a través dels seus passos.


ENTRADA TRIOMFAL DE JESÚS A JERUSALEM
Portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. Molta gent va començar a estendre els  seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: “Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!”.
(Mateu 21,7-9)

Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Diumenge de Rams
Església de Sant Agustí

Grup conegut amb el sobrenom de La Borriquita.
Va ser realitzat en fusta i policromada als tallers de l’empresa d’escultura religiosa Santiago Lara Molina de Socuéllamos (Ciudad Real).
Va tenir un cost de 15 milions de pessetes, i sortí en Processó per primera vegada el 13 d’abril de 2003.
Representa a Jesús muntat en una somera i l’acompanyen un nen que li llença flors, una nena que col·loca un tros de roba a terra al seu pas i una dona que ofereix el seu nen perquè Jesús el beneeixi.
Participa en la Processó del Diumenge de Rams des de l’església de Sant Joan Baptista.

La peanya
Realitzada en fusta amb estil renaixentista i daurada pel mateix taller d’escultura religiosa Santiago Lara Molina.
El pas és dut sobre les espatlles per 18 portants (12 interiors i 6 exteriors).   


(Properament)



SANT SOPAR
Prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els donà tot dient: 
«Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial». 
I havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: 
«Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres».
(Lluc 22,19-20)

Gremi de Marejants
Dissabte IV de quaresma / Divendres Sant
Església de Sant Agustí

Es composa de tretze figures de bastidor realitzades amb resina i fibra de vidre per l’escultor Emili Solé Carcolé (Andorra la Vella, 1959).
Va tenir un cost de 8 milions de pessetes i sortí per primera vegada en processó el 2 d’abril de 1995.
Representa a Jesús i els dotze apòstols, reunits al voltant de la taula, celebrant la Pasqua. 
Per a les cares de les figures (excepte la del Senyor i la de Sant Jaume) l’escultor va inspirar-se en membres del Gremi que van fer de model.
Participa en la Processó del Serrallo que es celebra el quart dissabte de quaresma i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada per Josep Maria Guinovart i Jaume Balàs amb fusta de pi de Flandes i amb les motllures decoratives, cantoneres i medallons fetes amb fibra de vidre reproduint l’antiga peanya del  pas del Sant Enterrament perduda l’any 1936. 
Es portat a coll per 32 portants (24 interiors i 8 exteriors). 


(Properament)



ORACIÓ A L’HORT DE GETSEMANÍ
Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. Arribat al lloc, els digué: «Pregueu demanant de no caure en la temptació». Després se  separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava dient: «Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva». Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
(Lluc 22,39-44)

Associació La Salle
Dimecres Sant / Divendres Sant
Església de Sant Agustí

El pas el composen dues figures fetes en motlle de guix i policromades pel taller Messeguer-Rius de Barcelona.
Representa el moment en que Jesús, agenollat, és reconfortat per un àngel oferint-li el calze de l’amargura durant la seva agonia a Getsemaní.
Les imatges són molt expressives: Jesús està agenollat en actitud de pregària, amb els braços i les mans recolzats sobre una roca. Davant d'Ell hi ha l'àngel amb el calze a la mà, i que sembla estar sostingut en l'aire, ja que si bé la seva túnica toca la roca, no ho fan els seus peus, que surten descalços entre els plecs del vestit. Una branca d'olivera natural completa i realça el conjunt.  
Va sortir en processó per primera vegada el 3 d’abril de 1942.
Desfila en la Processó del Rosari de Dolor el Dimecres Sant i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada pel taller Artemartínez d’Horche (Guadalajara), és de fusta de noguera i presenta un estil renaixentista on destaca l’escut central de l’Associació.
És portat a espatlles per dotze portants interiors i vuit d’exteriors.



Abans de 1936
L'oració a l'Hort és un motiu amb tradició secular a la processó de Divendres Sant a Tarragona. Ja en el segle XVIIIè. la Confraria del Gloriós Sant Miquel Arcàngel del Gremi dels Mestres Teixidors, que tenia els seu estatge social a l'església de Sant Miquel del Pla, acompanyava el seu pas de l'Oració a l'Hort.
Al segle XIX el pas, que era propietat de la Congregació de la Sang, va ser acompanyat per diferents col·legis de la ciutat. Tot i això, molts anys no va desfilar per manca d'acompanyament. 
L'any 1907, un cop els Germans de les Escoles Cristianes arriben a Tarragona, són convidats per la Congregació de la Sang a fer-se càrrec del pas. Aquest pas estava format per un Sant Magí agenollat, que era vestit amb túnica morada i una corona de creu; i una gran olivera de la qual penjava un àngel extret de l'altar de l'assumpció. 
El 1911 la Comunitat dels Germans decideix encarregar un nou pas a l’escultor barceloní Lluís Argullol, i aquest va ser realitzat en talla de fusta entre els anys 1911 i 1912. Concretament, l'any 1911 es va estrenar el Crist, i el 1912 es va completar el pas amb la talla de l'àngel, una olivera i una nova peanya (tal com es pot veure a les fotografies inferiors).
El pas era propietat dels ‘Germans de les Escoles Cristianes’ i va ser cremat al pati del col·legi juntament amb el pas de La Presa de Jesús de Josep Llimona, el 21 de juliol del 1936.


(Properament)



VETLLEU I PREGUEU
Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere:
«Així doncs, no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble».
(Mateu 26,40-41)

Associació La Salle
Divendres Sant
Església de Sant Agustí

Grup tallat en fusta i policromada realitzat per l'escultor Claudi Rius Garrich (Barcelona 1892-1970).
Representa Jesús exhortant els seus deixebles predilectes, Jaume, Joan i Pere, a vetllar i pregar amb ell a l’hort de Getsemaní.
La imatge de Jesús, de figura majestuosa i rostre serè, és una de les més aconseguides de la Setmana Santa de Tarragona. La dels apòstols ajaguts a terra i amb cares de son, també són esplèndides. És un misteri que té una gran personalitat accentuada pel fet que representa una escena de la Passió que, fins ara, només ho està a la Setmana Santa tarragonina.
Va sortir en processó per primera vegada el 23 d’abril de 1943 i actualment només desfila durant la Recollida i Processó del  Divendres Sant.

La peanya
Realitzada pel taller Artemartínez d’Horche (Guadalajara), és de fusta de noguera i presenta un estil neobarroc on destaquen els quatres escuts de l’Associació disposats a les cantonades.
És portat a rodes per vuit portants.


(Properament)



LA PRESA DE JESÚS
Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?» Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar,digueren: «Senyor, ataquem amb l’espasa?» I un d’ells va donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús va dir: «Deixeu-los fer!» I tocant-li l’orella, el va guarir.
(Lluc 22,47-51)

Associació del Pas de La Presa de Jesús
Dissabte IV de quaresma / Divendres Sant
Església de Sant Agustí

Grup tallat en fusta i policromada realitzat per l’escultor Jaume Satorras Capell (El Vendrell, 1893 – La Selva del Camp, 1991) amb estreta col·laboració amb l’escultor Luis Causaràs Tarazona (València, 1902 – Madrid, 1985).
El pas, que va costar 77 mil pessetes, escenifica l’instant en què Jesús és capturat i pres pels soldats que Judes ha conduït fins a Getsemaní. En un primer terme Jesús; a un costat, Judes amb la bossa de monedes, i a l’altre, un soldat de la guàrdia del  temple en actitud d’agafar-lo. Al fons Pere, amb l’espasa desembeinada, ataca Malcus, criat del gran sacerdot.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 30 març de 1956 i actualment participa en la Processó del Serrallo que es celebra el quart dissabte de quaresma i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada en fusta, decorada i daurada pel tallista reusenc Venanci Bonet, destaca per original la seva decoració inferior a mena de fris que envolta la peanya, amb unes ones blaves i uns peixos daurats, i també els dos escuts de la Confraria de Pescadors tallats al frontal i dorsal.
Actualment és portat a espatlles per 23 portants (15 interiors i 8 ganxos).

   
Abans de 1936
El pas de La Presa de Jesús, conegut popularment com El Petó de Judes, va ser encarregat per l'Associació d'Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes a l’escultor barceloní Josep Llimona Bruguera (Barcelona, 1864-1934). El pas era constituit per sis talles de fusta que representen Jesús i Judes Iscariot en el precís moment en el qual aquest li dóna un petó mitjançant el qual seria traït, i quatre figures més que representaven els servents i soldats dels sacerdots. El grup escultòric muntat sobre una peanya distribuïda en dos nivells, separa les dues figures que donen nom al pas i són els veritables protagonistes de l'escena, de les quatre posteriors que representen la multitud. El conjunt, d'estil noucentista; era solemne i serè, i remarcava la dignitat humana de la figura de Jesús. 
L'escultor, en consideració als pocs recursos de l'Associació i a l'afecte que sentia pel Prelat tarragoní, va demanar la quantitat que l'entitat sigués capaç de recollir mitjançant subscripció entre els socis i persones vinculades al col·legi. L'Associació va demanar l'autorització a l'Arquebisbe, cardenal Vidal i Barraquer, alhora que ofereix el conjunt escultòric a l'arxidiòcesi, reservant-se l'Entitat el dret de la seva custòdia, manteniment i escorta el dia de la Processó. Vidal i Barraquer accedeix a les pretensions dels antics alumnes i obre personalment la subscripció.
Un cop acabada l'obra, l'escultor no va voler cobrar res per la realització del grup escultòric i el pas va desfilar per primer cop el Divendres Sant 3 d'abril de 1931. 
Va ser cremat al pati del col·legi juntament amb el pas de l'Oració a l'Hort de Getsemaní el 21 de Juliol del 1936.


(Properament)



LA FLAGEL·LACIÓ
Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades tot dient: «Fes de profeta, Messies! Endevina qui t’ha pegat!».
(Mateu 26,67-68)

Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
Dimecres Sant / Divendres Sant
Església de Natzaret

Grup tallat en fusta i policromada realitzat per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré (Amposta, 1893 – Lleida, 1979).
El cost de l’obra pactat amb l’escultor, pel que fa a les cinc figures, va ser de 55 mil pessetes.
El conjunt del pas consta, a més a més de la figura de Jesús suportant la tortura amb expressió de resignació sobrehumana, pròpia solament d’aquell que sap que els maltractadors no saben el que fan, la del centurió que dirigeix la tortura, amb actitud d’absent del drama i de la condició humana, i la dels tres assotadors, bàrbars, desfeta humana malauradament producte de la marginació social. Val a dir que per a models d’aquests darrers, l’escultor es va inspirar en gent marginada de la zona del port de Barcelona.
El conjunt està concebut perquè sempre la seva visió doni una imatge completa des de qualsevol visual, harmoniosa, plena, sense forats. Alhora també està concebut perquè la cohesió interna, la interrelació emotiva i dialèctica entre les diferents figures sigui sobre la base del missatge religiós únic. 
Com anècdota, podem dir que quan l'artista va presentar el conjunt gairebé acabat, el prefecte Mn.Pere Batlle, va obligar a l'escultor a tallar el braç del centurió, i desviar-lo de la indicació de Jesús, que és com estava. Aquesta és la raó per la qual avui el braç i dit del centurió no assenyala Jesús.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 26 març de 1948 i actualment participa a la Processó del Rosari del Dolor, el Dimecres Sant i a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
D’estil barroc, va ser dissenyada per Josep Maria Monravà i realitzada en fusta i decorada pel tallista Sr. Magí amb uns magnífics relleus i daurada pel pintor local Salvador Iglesias. Destaca en el frontal l’escut platejat dels aspirants de la Congregació de la Sang: Les cinc llagues vermelles sota una columna envoltada de flagells i encerclada d’una corona d’espines. És portat a rodes per deu congregants.
   

Abans de 1936
El pas de La Flagel·lació de Jesús, altrament dit Els Assots ja el trobem a la processó l’any 1868 i estava format per tres figures: Crist i dos botxins que l’assotaven. Segons les cròniques de l’època aquestes imatges eren massa petites. El 1906 es va substituir la peanya per una de més gran, però tot i així, encara generava crítiques. D'aquest pas només ens queda aquesta imatge, malauradament, de poca qualitat, fet que no ens permet apreciar els detalls.




Passada la Setmana Santa del 1913 la Congregació de la Sang encarrega un nou pas a l’escultor Josep Campeny Santamaria (Igualada, 1858 – Barcelona, 1922). El nou grup escultòric estava composat per cinc talles de fusta, i el seu autor va inspirar-se en el cinema per realitzar-lo. Concretament el film estrenat el 1913 “Del Pessebre a la Creu” va servir d’inspiració a l’autor degut a la increïble semblança del fotograma que correspon al moment de la Flagel·lació del Senyor amb el pas de Campeny.
Va desfilar per primer cop el Divendres Sant de 1914 i era propietat de la mateixa Congregació de la Sang. Malauradament, va ser cremat a la Plaça del Rei durant la nit del 21 de Juliol del 1936 juntament amb d'altres imatges i retaules de l'església de Natzaret.


(Properament)



CRISTO DEL BUEN AMOR
Li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat i l’anaven saludant: «Salve, rei dels jueus!».
 Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s’agenollaven per fer-li homenatge.
(Marc 15,17-19)

Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista
Divendres Sant
Capella de la Presentació (Església de Sant Nicolau de Bari)

Talla en fusta de cedre policromada realitzada per l’escultora Maria Mercè Bessó Carreras (Reus, 1968).
Representa Jesús coronat d’espines, flagel·lat i escarnit pels soldats, assegut en actitud meditativa.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 5 d’abril de 1996. Participa en la Recollida i Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.

La peanya
Realitzada en fusta i alumini pel confrare Isicio Bautista, és de línies molt senzilles on hi destaca en el frontal l’escut de la Cofradía. Està engalanada per un mantell de clavells vermells.
És portat a espatlles per quinze costaleros sense portants exteriors o ganxos.


(Properament)



NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA
Joan al principi anava seguint el trist seguici, però desprès va anar a corre-cuita a donar compte a la Verge del que passava, ja que es trobava ignorant d’això. En sentir el relat, la Verge es va quedar morta de dolor i  va anar-se’n de seguida cap al carrer de l'Amargura acompanyada de Joan i també per Marta, Maria Magdalena i Salomé. En veure la comitiva va preguntar a Joan qui era el seu fill. Ell li va assenyalar, dient que era el que portava la corona d’espines i les mans lligades. La Verge, que va veure a Jesús, va caure desmaiada cap enrere i va estar força temps a terra. Quan es va reanimar, va començar a prorrompre una sèrie de esfereïdores exclamacions i colpejar el seu pit. Els jueus, en veure aquest espectacle, la van voler allunyar; però Maria va quedar-se  ferma al costat del seu fill.
 (Actes de Pilat)

Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista
Divendres Sant
Capella de la Presentació (Església de Sant Nicolau de Bari)

Grup de bastidor o “candeler” tallat en fusta de cedre policromada realitzat per l’escultor Jesús Méndez Lastrucci (Sevilla, 1971).
Representa a la Mare de Déu acompanyada per l’apòstol estimat, Sant Joan, pel carrer de l’Amargura anant a l’encontre del seu fill.
La Verge porta un gran mantell de color vermell amb motius brodats daurats, realitzat l’any 2009  per l’empresa sevillana especialista en roba religiosa Família García Poo.
El grup va tenir un cost total de 33.000 €. i va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 14 d’abril de 2006. Participa en la Recollida i Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.


La peanya
Realitzada en fusta i alumini pel confrare Isicio Bautista amb el mateix model que la del Cristo del Buen Amor, és de línies molt senzilles, on destaca en el frontal l’escut de la Cofradía. Davant de les dues imatges hi ha la candeleria formada per 60 ciris.
És portat a espatlles per 21 costaleros sense portants exteriors o ganxos.


(Properament)



ECCE-HOMO
Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:
«Aquí teniu l’home!»
Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: «Crucifica’l, crucifica’l!»
Pilat els diu: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar».
(Joan 19,5-6)

Germandat del Sant Ecce-Homo
Dimecres Sant / Divendres Sant
Església de Sant Agustí

Grup de bastidor realitzat amb resina i fibra de vidre pintat a l’oli per Emili Solé Carcolé (Andorra la Vella, 1959).
El pas, representa el moment en que Pilat presenta Jesús davant del poble. Crist, amb les ferides de la flagel·lació i coronat d’espines porta una corona i canya d’argent, obra del joier tarragoní Jesús Calderón, amb col·laboració d’Elies Torres (president de la Germandat l’any 1994). Acompanya el grup un Signífer situat al costat d’una esvelta columna amb capitell corinti. Aquest pas, és una rèplica de l’excepcional grup escultòric de Josep Rius que es va perdre l’any 1936.   
Va sortir en processó per primera vegada el Dimecres Sant, 30 març de 1994. Actualment desfila en la Processó del Rosari de Dolor el Dimecres Sant i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada en fusta va ser treballada, decorada i daurada pel tallista Josep Buj. Hi destaquen els esmalts centrals que decoren cada costat de la peanya: Al frontal un àngel sosté l’escut de la Germandat, a un lateral la tau, a l’altre la canya i al darrera la corona d'espines. 
Actualment és portat a espatlles per 18 portants (12 interiors i 6 ganxos).


Abans de 1936
L’Ecce-Homo primitiu datat des de l’any 1565 va ser substituït l’any 1804 per una talla de vestir obra de l’escultor Salvador Gurri Corominas (Tona, 1749 – Barcelona, 1819). Aquesta imatge va patir els estralls del setge napoleònic a Tarragona el 1811 i un cop de sabre el va desfigurar completament. Un artista suïs que vivia a la Plaça del Rei li va fer l'any 1813 una nova testa que segons comentaris de l’època, no tenia cap semblança ni la bellesa de l’original.
El 1918 l’Ecce-Homo de Salvador Gurri va ser substituït pel magnífic conjunt escultòric de Josep Rius Mestres (Barcelona, 1866-1958). Aquest pas (que ha servit de model pel l’actual d’Emili Solé), d'estil entre modernista i noucentista, estava realitzat amb talla de fusta policromada, i s’incloïa Pilat que presenta Jesús al poble i un signífer al costat de l’esvelta columna amb capitell corinti. Malauradament els dos passos van ser destruïts; el de Josep Rius va ser reduït a cendra la nit del 21 de Juliol del 1936 juntament amb els altres passos i imatges de l'interior de l'església de Natzaret, i la talla de Salvador Gurri que havia estat amagada durant la Guerra Civil al terrat d'una casa particular, va ser trobada casualment el 1939 per uns nens refugiats que immediatament l'esmicolaren.  


Els Ecce-Homo’s de la Postguerra
El 1942 sortí a coll una nova talla de l’Ecce-Homo realitzada pel tarragoní Rafael Cases, amb la canya d’argent de la antiga imatge de Salvador Gurri. La imatge que anava sola, no agradà i va ser retirada aquell mateix any. Actualment aquesta talla es pot contemplar a la seu social de l’entitat (Baixada de la Peixateria, núm. 23 baixos).
No va ser fins el 1946 que es va estrenar el nou pas de Carles Moya, recuperant, un altre cop, la imatge històrica d’en Rius, incorporant la figura de Pilat i un soldat. L’any 1958, desprès d’algunes desencertades reformes estètiques de les imatges efectuades pel mateix artista, es decidí substituir el conjunt escultòric. Malauradament, aquestes imatges tallades en fusta i policromades es van vendre a un antiquari i actualment es desconeix el seu destí.


El 1959 es va estrenar el cinquè pas de l’Ecce-Homo realitzat en talla policromada pel pare caputxí de Barcelona Josep Maria de Vera amb la col·laboració molt directa d’en Salvador Voltas de Vila-seca. Aquest conjunt escultòric que actualment també es pot contemplar a la seu de la Germandat va ser retirat desprès de la Setmana Santa de 1993. La Junta Directiva va decidir substituir-lo per l’actual pas d’Emili Solé, en un nou intent de recuperar la imatge històrica i la majestuositat del pas d’en Josep Rius del 1918. 



(Properament)



JESÚS DE LA PASSIÓ
Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat Lloc de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota.
(Joan 19,16-17)

Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Dimecres Sant / Divendres Sant
Església de Sant Agustí

Imatge tallada en fusta de cedre i policromada realitzat per l’escultor tarragoní Jordi Amenós Basora.
El pas, és una rèplica de la primera imatge de la Germandat de l’autor Felipe Coscolla de l’any 1940 que malauradament es perdé en un incendi el 1973. Representa a Crist amb la Creu al coll damunt l’espatlla esquerra, i es sostinguda per la mà del mateix costat. El braç dret el té aixecat assenyalant el cel amb el  dit índex estirat. El cos, mig nu, l’intenta cobrir una túnica que cau en plecs barrocs fins a terra. La cama esquerra, al descobert, amb una gran ferida, és més avançada. El peu esquerre queda calçat mentre el dret resta desprotegit amb la sandàlia perduda damunt la peanya. La corretja d’aquesta sandàlia acaba en un cos de serp (que representa el mal) que fuig en una direcció oposada derrotada pel caminar de Crist. Una gran corda sosté el rètol amb la inscripció “I.N.R.I.”, la sentència dictada per Pilat.  
Va sortir en processó per primera vegada el Dimecres Sant, 19 març de 2008.
Actualment participa a la Processó del Rosari del Dolor, el Dimecres Sant i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada en fusta d’iroco, i dissenyada pel mateix escultor, va ser tallada pel l’ebenista reusenc Josep R. Blasco. Aquesta peanya es composa per un frontal pla rematat amb motllures, per situar diferents enreixats que son intercalats per les creus de la Germandat. A la part més baixa es recupera la sortida en diagonal.
Actualment és portat a espatlles per 20 portants (12 interiors i 8 ganxos).


Els anteriors passos
La imatge original de Jesús de la passió, en el qual està inspirat l’actual, era una magnífica talla amb fusta de flandes i policromada de l’escultor aragonès afincat a Barcelona Felipe Coscolla Plana (Graus, 1880 – Barcelona, 1940).
Felipe Coscolla va tallar la imatge l’any 1940 i va ser la seva obra pòstuma, doncs l’autor va morir tràgicament assassinat per un aprenent del seu taller pocs mesos desprès de lliurar la imatge a la germandat. L’autor va cobrar per la  imatge i la peanya (també realitzada per l’autor) 10.000 pessetes.
Era una talla molt expressiva. Representava Jesús amb la creu al coll, alçant un braç amb gest interpel·lant; el cos, vigorós, dreçat, ple d'energia, sublim i apocalíptic. Se separava del relat evangèlic, que parla de tortura, passió i sofriment.  
Malauradament, aquesta imatge no tenia un lloc fix on resguardar-se durant l’any i després  de recórrer diversos llocs (entre ells l’església de Sant Joan), el 1966 va ser traslladada a uns magatzems situats al carrer Pau del Protectorat. Concretament va romandre dos anys als tallers Roman i després al magatzem de paper “Manufactures Mestres”, lloc on la nit del 28 d’agost de l’any 1973 va desaparèixer engolit per les flames d’un incendi provocat per un curtcircuit. Del pas, només en queda actualment un bloc de fusta carbonitzada on encara es pot entreveure la majestuositat del que va ser una magnífica talla.


Desprès d’un intent infructuós de recuperar l’antiga imatge a partir de les restes calcinades, no va ser fins l’any 1987 que la germandat va poder adquirir una nova imatge de ‘Jesús de la Passió’. Aquesta nova imatge, sòbria i austera va ser realitzada al Taller olotí Jaume Pla. Realitzada en motllo de guix i policromada, de mides més petites que l’anterior imatge, va resultar ser el revulsiu que necessitava l’entitat per a la seva revifalla. Aquesta imatge, coneguda popularment per “El Barrufet”, va ser portada a coll per germans voluntaris fins l’any 1992, any en que va ser substituïda per una de nova.
El tercer pas de ‘Jesús de la Passió’, va ser obra de l’escultor Lluís Maria Saumells Panadés (Gironella, 1915  - Tarragona, 1999). La imatge estrenada l’any 1994, de bastidor, va ser realitzada en motllo, de resina sintètica ignífuga. Saumells modelà una imatge que no carrega l'accent, ni en la sofrença, ni en la força activa. És un Jesús que allarga la mà. Una obra d'art d'autor, i significat profund de caritat cristiana. L'artista va trenar-li una corona d’espines natural que li cenyia el cap. L’estilització de l’obra i les mans del Crist li van donar una particularitat molt especial a la imatge (típica en tota l’obra de Saumells), però tot i així, la gent encara recordava amb nostàlgia la gran imatge de Felipe Coscolla, mai igualada en la seva expressió.
En un intent de recuperar la imatge històrica original, la junta decidí retirar el Crist de Saumells i encarregar una nova talla. El 8 de març de 2008 el pas va desfilar per última vegada tot donant el relleu en l’acte de benedicció del nou pas d’Amenós.
Actualment, el ‘Jesús de la Passió de Saumells’ es pot contemplar en una capella lateral de l’església de la comunitat religiosa de les Carmelites descalces de Sant Josep i Santa Anna, en el monestir del carrer de la  Mare de Déu del Carme de la Part Alta de Tarragona.   
   

(Properament)



PRIMERA CAIGUDA DE JESÚS
I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp.
(Marc 15,21)

Reial Germandat de Jesús Natzarè
Dimarts Sant / Dimecres Sant / Divendres Sant
Església de Sant Miquel del Pla

Grup conegut també amb el nom de ‘El Cirineu’ o ‘Segona Caiguda’ va ser tallat en fusta i policromat per l’escultor Antoni Parera i Saurina (Barcelona, 1868-1946).
El conjunt escultòric, de plasticitat excelsa i de bellíssima realització, mostra Jesús abatut pel pes de la creu, que Simó de Cirene li ajuda a sostenir sota la mirada d’un brètol malcarat, fuet en mà. Completa el conjunt un legionari romà un tant absent.
Va sortir en Processó per primera vegada dut a pes d’espatlles el Divendres Sant, 18 d’abril de 1930.
L’any 1942 a instàncies i recomanació de l’Agrupació d’Associacions, va deixar d’anar a coll i es va assentar en un xassís de rodes essent empès (fins a l’actualitat) per vuit portants.
Salvat miraculosament de la revolta del 1936, és l’únic misteri d’abans de la  Guerra Civil que s’ha conservat sencer. Va estar amagat i tapiat juntament amb el pas del Natzarè (menys la figura principal), en un local del carrer Escrivanies Velles.
Actualment participa a la Processó dels natzarens de Dimarts Sant, a la Processó del Rosari del Dolor de Dimecres Sant, i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Va ser realitzada en fusta i decorada amb motius geomètrics florals pel Sr. Peris. Els daurats van anar a càrrec del senyor Cornadó. Porta, als costats, els tres claus creuats i al davant, el crismó (les lletres gregues khi i ro, inicials del nom de Crist). 



(Properament)



JESÚS NATZARÈ
El seguia una gran gentada del  poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien, Jesús es girà cap a elles i els digué: «Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills».
(Lluc 23,27-28)

Reial Germandat de Jesús Natzarè
Dimarts Sant / Divendres Sant
Església de Sant Miquel del Pla

Grup de vestir, conegut també per ‘La Verónica’, va ser realitzat en fusta en dues èpoques diferents;  Les tres maries: la Mare de Déu, Maria Salomé i la Verónica van ser realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Rius i Mestres (Barcelona, 1866-1958). La imatge de Jesús Natzarè és obra de l’escultor Salvador Martorell i Ollé (La Canonja, 1895 – Tarragona,1968), realitzada l’any 1940 substituint la desapareguda talla anònima del segle XVII cremada el 21 de juliol del 1936.   
El pas escenifica l’instant en què Jesús (acabat d’aixecar-se de la primera caiguda) es troba amb la seva mare i les dones camí del Calvari, pocs instants després d’haver estampat el seu rostre al sudari de la Verónica que encara agenollada (després d’haver eixugat el rostre quan Crist era al terra), mostra el Sant Drap.
La cara pintada que figura a la peça de roba de 50x80 cm que subjecta la Verónica és obra del tarragoní Francesc Carbó.
Les imatges de les tres maries que va cisellar Josep Rius van costar 645 pessetes i la imatge de Jesús Natzarè de Salvador Martorell va tenir un cost de 2000 pessetes.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 29 de març de 1907 i és l’únic pas processional que sempre ha estat dut a espatlles.
Actualment és portat a espatlles per 17 portants (13 interiors i 4 exteriors).
El pas participa a la Processó dels natzarens el Dimarts Sant i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Dissenyada pel fundador de la germandat Ramón Salas i Ricomá (Tarragona, 1848-1926), va ser realitzada en fusta, decorada amb motius florals i filigranes disposades en dos cossos per l’escultor-tallista tarragoní Francesc Casanovas i daurada pels germans Cornadó.  
   

Abans de 1936
Es té constància que una figura del Natzarè dipositada al convent de Santa Clara ja desfilava amb el  nom de el Porta-Creu fins el 1811, any en que va resultar destruïda per l’assalt napoleònic. A partir del 1815 s’utilitza com a Natzarè una imatge que es creu que datava del segle XVII i que pertanyia als franciscans. Aquesta imatge, vestida i amb cabells naturals, desfila sola fins el 1906 en una peanya més aviat petita, i com ja hem indicat anteriorment, el 1907 se li van incorporar les tres maries i una nova peanya.
El misteri se salvà de la destrucció el 1936, llevat de la imatge de Jesús Natzarè, que, com es guardava a l'església de Natzaret, patí la mateixa trista sort que les altres allí dipositades.



(Properament)



JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES
Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: «No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca». 
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: 
S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.
Això és el que van fer els soldats.
(Joan 19,23-24)

Reial Germandat de Jesús Natzarè
Dimarts Sant / Divendres Sant
Església de Sant Miquel del Pla

Aquest pas el composen 6 imatges tallades en fusta de pi de Flandes i policromada realitzat per l’escultor Agustí Ballester Besalduch (Cervera del Maestrat, 1900 – Barcelona, 1976).
El grup escultòric, que va costar 125 mil pessetes, escenifica l’instant en què Jesús és despullat de les seves vestidures per un dels botxins, vestidures que desprès es jugaran als daus; mentre un altre botxí que prèviament ha deixat el martell, les tenalles i els claus al terra, li sosté la creu sota l’atenta mirada d’un soldat romà. Tanquen el grup una dona amb una nena, que contemplen l’escena amb desolació. Cal destacar que la figura de la nena va ser una donació de l’escultor en agraïment a la Germandat.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 31 març de 1961.
Actualment participa a la Processó dels natzarens de Dimarts Sant i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada en fusta, i decorada i pel fuster Abundio Escarré, està treballada amb motius florals daurats, del  pintor Salvador Iglesias; a cada angle hi ha gravat l’escut de la  Germandat, en or, amb la creu vermella.
El pas és dut a rodes per 8 portants.


(Properament)




CRIST DE LA HUMILIACIÓ
Ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. 
Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia.
(Isaïes 53,4)

Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
Divendres Sant
Església de Natzaret

Imatge tallada en fusta i policromada realitzada per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré (Amposta, 1893 – Lleida, 1979).
El pas, intitulat per l’autor Tercera caiguda, i conegut popularment com Crist dels Penitents representa a Jesús defallint pel pes de la creu camí del Calvari. La posició anatòmica del Crist amb la creu, està inspirat en l’antic Crist de la Humiliació que malauradament es va perdre en la revolta del 1936.
Aquesta imatge va tenir un cost de 23.000 pessetes i va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 31 març de 1961.
Aquest pas, només participa a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant acompanyant el grup de penitents amb improperis.
                                                                    
La peanya
Realitzada en fusta de Guinea, va ser dissenyada pel senyor Enric Baixeras i realitzada pel fuster Abundio Escarré. De disseny innovador, hi figuren dotze creus de fusta que la rodejant completament; porta, als angles, les cinc llagues en una corona d’espines rematada per tres claus, l’escut de Tarragona i la creu de tau.
El pas es dut a rodes per sis congregants amb cucurulla.

  
Abans de 1936
El Crist de la Humiliació, va ser cisellat a Murcia als tallers “Los Bellos Oficios de  Levante” l’any 1927, per l’escultor Clemente Cantos (Ontur, 1893 – Murcia, 1955) i policromat per Antonio Garrigós Giner (Santomera, 1886 – Madrid, 1966). Ambdós artistes van voler contribuir a la Setmana Santa de Murcia incorporant un pas de concepció moderna que es sortia de la norma, i la norma no era altre que la que dos-cents anys abans havia imposat Francisco Salzillo.
El pas figurava Jesús, tot sol, portant la creu. Els trets del rostre,desencaixats; el cos, vacil·lant, vençut pel dolor; el braç, estès a l’espai buit. Infonia tendresa i compassió. Hi dominava la talla directa, de modelat arestós, dur i expressionista.
Garrigós, va contactar amb la Cofradía del Santísimo Cristo del Perdón de Murcia per tal de fer donació de la talla, i d’aquesta manera el Cristo de la Humillación va desfilar en processó per primera i última vegada el Dilluns Sant 11 d’abril de 1927 pels carrers de Murcia. Tot i la bona acollida de la premsa murciana a la nova escultura, al poc de sortir al carrer va començar a rebre tota classe de mofes, agreujat a més, pel pobre sistema d’il·luminació que amb preses li havien instal·lat. Els ciutadans no van entendre aquesta nova concepció d’imatgeria i la talla va ser rebutjada i retornada al dia següent –Dimarts Sant- al taller de Clemente Cantos i Antonio Garrigós damunt d'un carro de la brossa. Garrigós, enutjat el va deixar tancat dins d’un magatzem de guix fins el 1930, any en que Garrigós es va traslladar a viure a Barcelona, ja sense Clemente Cantos, i es va emportar la imatge participant en una exposició artística. La imatge va tenir una gran crítica i es van establir contactes amb la Congregació de la Sang per tal de portar-la a Tarragona.
I així va ser com, La Sang va adquirir la gran talla de Clemente Cantos i Antonio Garrigós rebutjada quatre anys abans per la Setmana Santa de Murcia. A Tarragona, va desfilar per primera vegada el Divendres Sant 3 d’abril del 1931 i, com ja sabem, la imatge va ser cremada el 21 de juliol del 1936, en la revolta iconoclasta dels inicis de la Guerra Civil Espanyola.        



(Properament)




SANT CRIST DE LA SANG
Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: 
rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven.
(Isaïes 53,5)

Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
Diumenge de Rams / Divendres Sant
Església de Natzaret

Imatge de Crist Crucificat, tallada en fusta i policromada per l’escultor Salvador Martorell i Ollé (La Canonja, 1895 – Tarragona,1968).
El Sant Crist de la  Sang és la figura principal de la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Aquesta talla és excepcional, amb un rostre que revela el trànsit humà de Jesús. La creu porta el títol trilingüe amb la inscripció: «Jesús de Natzaret, rei del jueus», en hebreu, en grec i en llatí.
Va sortir en processó per primera vegada el Diumenge de Rams, 17 de març de 1940.
Presideix el Viacrucis de Diumenge de Rams per les muralles de la ciutat, el de Divendres Sant al matí i la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
El Sant Crist es dut a pes en vertical per un portant, fent el relleu amb dos congregants més que el flanquegen i duen les forquilles en que alcen la  imatge per tal de realitzar el relleu. 
   

Abans de 1936
L’antiga imatge del Sant Crist de la Sang va ser realitzada en talla de fusta l’any 1617 per l’escultor francés Benet Baró (Bourgogne, S. XVI - Tarragona, S. XVII). Aquesta talla, que duia cabellera natural, va substituir la imatge fundacional de la Congregació que datava del segle XVI.
L’any 1867 el Sant Crist de la Sang de Benet Baró, que estava en mal estat, va estar a punt de ser substituïda per una nova imatge realitzada i donada per l’escultor Bernat Verderol Roig (Tarragona, 1814-1898) i encarnada per Francesc Boxó, de gran valor artístic segons la premsa de l’època, però la junta finalment va desistir de l’intenció, motivada per la gran devoció i estima que despertava la històrica imatge als congregants i feligresos de la ciutat.
Tres anys desprès (1870), el Sant Crist va ser profundament restaurat i encarnat per Francesc Boxó i es va substituir la creu per una de rústica, obra de l'escultor-tallista Antoni Miró. 
El 21 de juliol de 1936 la venerada imatge fou destruïda i cremada a causa de la persecució religiosa duta a terme durant la Guerra Civil. De la talla només en va quedar un petit tros de la cara que avui dia es conserva dins d’una urna a la Sala de Juntes de la Casa de la Sang, seu de la Congregació. 



(Properament)



EL DESCENDIMENT DE LA CREU
Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. Aquest home anà a trobar a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 
Va baixar-lo de la creu i l’embolcallà amb un llençol.
(Lluc 23,50-52)

Reial Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu
Divendres Sant
Església de Natzaret

Pas dissenyat l’any 1949 per l’escultor Josep Maria Bohigas Masoliver (Banyoles, 1906 – Barcelona, 1971). La realització de les set figures tallades en fusta i policromades, en canvi, va anar a càrrec de diferents autors i realitzades, per motius econòmics, en dues etapes ben diferents.
El 1953 es van fer les quatre imatges inicials: Jesús mort als braços de la seva mare, Maria; Maria Magdalena als peus del Crist mort i Nicodem. Varen ser realitzades pel taller d’art religiós barceloní de Josep Campanyà, successors de la vídua de Reixach, i policromades pel senyor Garcia Anguera, tot, sota la supervisió de l’artista escultor Lluís Maria Saumells Panadés (Gironella, 1915  - Tarragona, 1999), a qui la congregació li havia encomanat la realització del grup.
El pas va desfilar per primera vegada al Divendres Sant, 3 d’abril de l’any 1953.
Les tasques per acabar aquest impressionant conjunt artístic van començar l’any 2008, realitzant les tres imatges que preveia el projecte de Bohigas. Aquest projecte es pot veure en una maqueta del  pas que es troba actualment a la seu de Congregació, la parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Finalment, el pas, tal com el contemplem avui dia, amb les set imatges, no es va veure completat fins l’any 2010. Les noves imatges de Sant Joan (l’apòstol estimat per Jesús, que sosté per darrere el cos de Nostre Senyor), de Josep d’Arimatea (a dalt de l’escala, ajudant a baixar el cos de Jesucrist) i, finalment, Maria Salomé (que sosté amb les seves mans el braç inert de Jesús) van ser modelats per l’escultor lleonès Melchor Gutiérrez Sanmartín i cisellades amb fusta de cedre i policromades als tallers Artemartínez de la ciutat d’Horche (Guadalajara).
També cal destacar del conjunt que als peus de Jesús, es troba la  corona d’espines i els tres claus, peces de plata cisellades per l’escultor i orfebre tarragoní Àngel Flores i Giró, incorporades durant la Setmana Santa de 2007.
El pas, portat a rodes per 10 congregants desfila a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada en fusta, sòbria i sense decoració. Actualment està en projecte fer una nova peanya que es realitzaria als tallers Artemartínez, decorada amb l’escut de la congregació i el nou lema creat per l’arqueòleg i director del Museu Bíblic Tarraconense, Andreu Muñoz Melgar: “Descende ut promovearis”, que vol dir "Descendeix i veuràs com seràs restituït".  
   

(Properament)




LA PIETAT
Als qui passeu pel camí, a tots us és ben igual!
Mireu-ho bé i veureu si hi ha un dolor com aquest.
(Lamentacions 1,12)

Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre
Divendres de Dolors / Divendres Sant
Església de Sant Llorenç

La Pietat, que substituí l’antic pas de quatre figures, destruït el 1936, s’estrenà el Divendres Sant 7 d’abril de l’any 1944. No obstant això, la signatura i la data de construcció de 1943 apareixen a la part frontal de la peanya. Dissenyada per Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949), fou cisellada per Josep Maria Martisella.
Les talles de fusta estan policromades de manera exquisida amb proliferació de daurats d'estil plenament modernista, que són obra directa de la mà de Jujol. El mateix Jujol manifestà a  l’escultor la voluntat que, en la Mare de Déu, s’hi reflectís el rostre de la seva esposa, Teresa Gibert.
El pas representa la Mare de Déu acollint en la seva falda el cos exànime del Crist davallat de la creu; en el pit de la Mare de Déu hi ha un cor traspassat per set espases. La corona és també daurada, així com la creu que tanca el conjunt; d’ella en penja un llenç blanc amb puntes.
El cost econòmic del pas va ser de 20.000 pessetes.
Participa al Viacrucis dels Pagesos el Divendres de Dolors, i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada en fusta, amb orientació  modernista dissenyada per Jujol, va ser executada per Lluís Àvila Roca amb daurats d’Enric Roca de Barcelona. L'or per daurar-la va ser importat d'Italia en plena Segona Guerra Mundial.
Els treballs d’encuny, cisellats i llama foren realitzats pel mateix Jujol. Als peus de la verge figura una inscripció, mostra del fervor religiós de l’arquitecte: “Mater clementissima intercede pronobis”.
Actualment el pas és portat a coll per dotze agremiats (8 interiors i 4 exteriors).

   
Abans de 1936
El Gremi d’Hortolans ja assistia a la processó amb el misteri de La Pietat, que es guardava a l’església gremial de Santa Magdalena de Bell-lloc, extramurs, destruïda arran de la Guerra dels Segadors. D’autor anònim, no se sap amb certesa la data d’execució.  Tot i això, diferents historiadors la daten del segle XVI. La fotografia de sota es la imatge més antiga que coneixem del pas abans de la reforma de l’any 1910: la Mare de Déu al peu de la creu, sosté el cos inert de Jesús sobre la seva falda. En el pit de la Verge hi ha un cor traspassat per set espases. Dos àngels querubins, als peus de la Mare de Déu, consolen el seu dolor. 
El pas era dut a coll per vuit homes.


El 25 de març de 1910, durant la recollida de passos es pogué contemplar la renovació de l’antic pas de la Pietat. El terra presentava l’aspecte del monticle del Calvari. La creu, que era nova, apareixia aixecada d’entre les roques. Al terra la Corona d’espines i els claus. La antiquíssima Verge dolorosa sostenia en els seus braços a Jesús crucificat, i, al seu davant (es van eliminar els dos àngels querubins), apareixen les dues noves imatges cisellades: A  la dreta, agenollada, Maria Magdalena donant un petó a una de les mans del redemptor, i a l’altre costat la imatge de Sant Joan amb rostre trist i compungit.
La peanya va ser feta pel fuster Pinet que tenia el seu taller al  carrer Cuirateries, i segons la premsa de l’època, el disseny de tota la reforma del pas i les noves imatges van ser obra de l’escultor tarragoní Francesc Cànovas.
El pas va passar a ser portat a coll per dotze homes.
L’any 1929, Jujol va dissenyar un nou mantell per la Verge de la Pietat. Brodat per Emília i Joaquima Gibert Mosella va ser realitzat amb fil d’or i vellut negre sobre seda blava. La signatura de Jujol i la data d’execució es trobaven a la part inferior esquerra, gairebé confoses entre les línies sinuoses del disseny genuïnament jujolià.  
Malauradament, les imatges de la Pietat, van ser devorades per les flames en la revolució iconoclasta desfermada el 21 de juliol del 36. Sortosament però, Rosa Clanxet, una veïna que vivia al Portal del Carro, va poder recuperar d’entre les flames, la testa del Crist. Actualment, aquesta relíquia està dipositada dins una urna que podem contemplar a l’interior de l’església de Sant Llorenç. Al costat de l’urna, també podem veure els antics brodats sobre nova tela (pel mal estat de l’original), del mantell de la  Verge dissenyada per Jujol, salvada també sortosament del foc. La peanya també va ser salvada, ja que aquesta sempre es desava al carrer de la Destral número 4, propietat de la família Abadessa. Acabada la guerra, la peanya va ser venuda a la Germandat del Sant Ecce-Homo per 1.000 pessetes.


(Properament)



EL RETORN DEL CALVARI
Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. Desprès se’n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el  dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.
(Lluc 23,55-56)

Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir, de Barcelona
Divendres Sant
Església de Sant Agustí

Realitzat amb talla de fusta i policromada, és obra de l’escultor Joan Salvadó Voltas (Vilaseca, 1890 – Reus, 1976).
Amb un pressupost total de trenta mil pessetes, s’acordà amb l’escultor executar el pas en dues fases: Primer, la creu i dues figures (la Mare de Déu i Sant Joan). Així va ser com el pas va sortir desfilar per primera vegada el Divendres Sant, 11 d’abril de l’any 1941.
Les dues talles restants, que figuraven al projecte de Joan Salvadó Voltas (Maria Cleofàs i Maria Magdalena), no van ser estrenades fins el Divendres Sant de l’any 1944.
L’escena representa, en primer terme, Maria, Mare de Déu, colpida pel dolor, amb Sant Joan, el deixeble estimat, que la sosté pel braç i en segon terme, Maria Cleofàs amb Maria Magdalena.
El grup escultòric, d'estil noucentista, destaca per l’atrevida esveltesa de les quatre talles, així com per la policromia modernista de túniques i mantells, d’una filigrana excepcional, realitzada per Ferran de Castellarnau. Al fons, la creu i el llenç. La Mare de Déu agafa amb la mà, a la vora del cor, la corona d’espines. Com a curiositat, hem de ressenyar que el ribot va haver de rebaixar el pit de les Maries, atès que el seu volum no agradà a la Comissió d’Art Sacre.
El pas participa en la Recollida i posterior Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

La peanya
Realitzada en fusta, va ser treballada i decorada per Ferran de Castellarnau. Hi destaquen els escuts de les ciutats de Tarragona i Barcelona que la decoren en cada costat. 
És portat a rodes per 8 portants.


(Properament)



SANT ENTERRAMENT
Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
(Joan 19,40-42)

Gremi de Marejants
Tercer dissabte de quaresma / Divendres Sant
Església de Sant Agustí

Grup de set imatges tallades en fusta, de vestir, per l’escultor Salvador Martorell i Ollé (La Canonja, 1895 – Tarragona,1968).
El grup, que recuperava la iconografia del pas antic cremat durant la revolta del 1936, va estrenar-se inconclús (per motius econòmics), el Divendres Sant, 3 d’abril de l’any 1942. No va ser fins el 1944 en que el pas va quedar completat.
L’escena representa el moment en què el cos inert de Jesús és posat al sepulcre: Josep d’Arimatea, just al capdamunt de Jesús; Nicodem als seus peus; al centre, Maria Cleofàs, la Mare de Déu i Sant Joan, i agenollada, Maria Magdalena. El sepulcre és una reproducció d’un sarcòfag paleocristià.
Les talles de fusta van vestides amb roba de vellut, essent d’especial interès el mantell de la Mare de Déu, que és brodat en fil d’or.
Participa en la Processó del Serrallo que es celebra el tercer dissabte de quaresma i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

 La peanya
Realitzada en fusta, austera i sóbria, va ser construïda a l’ebenisteria de Lluís Àvila.   
Actualment, el pas és portat a espatlles per 21 portants (15 interiors i 6 ganxos).
  

Abans de 1936
El primitiu Sant Enterrament del Gremi de Marejants era obra d’Isidre Espinal i Serra-rica (Sant Joan d’Olò, 1658 – Sarral, 1737). Realitzat el 1713, hi apareixien (segons les comptes del mes d’abril del mateix any) cinc figures, de tamany més petites que les actuals: Jesús inert, Maria Magdalena, i dos sants més no especificats, que podrien ser la Mare de Déu i Sant Joan o Josep d’Arimatea i Nicodem (tot i que ens inclinaríem pels dos primers).
Aquestes cinc talles (segons la premsa local de la segona meitat del 1800) eren dutes dalt d’un petit tabernacle més llarg que ample, i en disposició diferent al del Sant Enterrament actual. Segurament devien ser en actitud de trasllat del cos de Jesús al Sepulcre.
Durant l’assalt francès del 1811, es van perdre les imatges d’Isidre Espinalt i entre els anys 1826 i 1828, l’escultor Vicenç Roig i Besora (Tarragona, 1764-1837), conegut per «Vicentó», va fer de nou el conjunt escultòric a semblança de l’anterior. L’any 1858, el pas va ser reformat totalment; es feren vestits nous a algunes imatges, s’afegiren dues imatges noves passant a ser set (com a l’actualitat), i es va canviar l’antiga disposició del conjunt passant a ser frontal. Es va reduir les mides de la llargada de la peanya i s’augmentà en l’amplada. Finalment l’any 1902, el pas va ser novament restaurat completament, amb nova il·luminació i nova peanya, quedant com podem veure a la següent fotografia.    

La tarda-nit del 21 de juliol de 1936 el conjunt escultòric del Sant Enterrament, va ser reduït a cendres davant l’església de Sant Pere del Serrallo, lloc on es venerava el pas, a causa de la persecució religiosa duta a terme durant la Guerra Civil.



(Properament)



SANT SEPULCRE
Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix, també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra.
(Isaïes 53,5)

Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre
Divendres de Dolor / Divendres Sant
Església de Sant Llorenç

Imatge de Crist Jacent, d’autor anònim, datada del segle XVII, tallada en fusta i policromada, que reposa dins d’una urna dissenyada per Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949) de l’any 1942.
Aquesta magnífica talla barroca (la més antiga conservada de la Setmana Santa tarragonina) va ser adquirida al Gremi de bastaixos de Barcelona l’any 1751, desfilant aquell mateix any per primer cop a la Processó del Sant Enterrament el Dijous Sant 8 d’abril.
Representa Crist Jacent damunt un cadafal, cobert parcialment per un llenç blanc amb brodats i serrells en fil d’or, amb el cap recolzat enrere, sobre un coixí. Els ulls tancats, la boca entreoberta, els  llavis lívids, mostrant una gran expressió de dolor i patetisme. Els cabells, arrissats com la barba, li cauen per damunt de l’espatlla. La policromia ressalta més la crueltat de la mort de Crist, amb la quantitat de reguerons de sang, produïts per la coronació d’espines, per la flagel·lació, la ferida oberta del seu costat esquerre com també de les seves mans i peus. La mà dreta descansa sobre el cadafal, mentre l’esquerra reposa damunt el cos. El pit, inflat, contrasta amb l’enfonsament de la cintura; els peus estan creuats; el  tòrax és va buidar a fi d’aminorar-ne el pes per quan la imatge sortís en processó.  
L’autor, anònim, va saber interpretar el gust de l’època barroca pels temes cruents de la Passió de Crist, observats amb un extremat expressionisme a fi de commoure els fidels i conduir-los a la pietat i el  penediment.
Durant la Guerra Civil, la imatge del Crist del Sant Sepulcre va poder ser salvada de les flames per la valentia del soci del Gremi Ramon Gibert (Ramon de Ca l’Abadessa), que la va ocultar en el buit d’una arcada que va tapiar. L’urna i la peanya, dissenyada per Jujol l’any 1930 van ser devorades per les flames durant la nit del 21 de Juliol del 1936 juntament amb el pas de la Pietat i d’altres estris que es guardaven a l’església de Sant Llorenç. 
Acabada la Guerra Civil la imatge va ser tornada a l'església de Sant Llorenç i a la Processó del Sant Enterrament dels anys 1939, 1940 i 1941, la talla desfilà dalt de la llitera de la Mare de Déu de la Catedral, improvisada i adaptada com una peanya.

L’actual Sant Sepulcre, està fet amb fusta de pi, daurat totalment amb or fi, i policromat amb tintes negres esgrafiades i lletres gòtiques vermelles i negres. Els treballs de fusteria van ser executats per Lluís Àvila, de Tarragona, i els daurats per Enric Roca, de Barcelona. Va estrenar-se el Divendres Sant 3 d’abril de l’any 1942.
La firma de l’arquitecte es pot contemplar a l’interior de l’urna, als peus del Sant Crist. La decoració en encuny, cisellats i treball de llama és obra de la pròpia mà de Jujol. Envoltant l’urna i peanya hi figura la inscripció feta a mà alçada pel propi Jujol en el que hi diu: “SVB PONTIO PILATO PASSVS ET SEPVLTVS EST (sota el poder de Ponç Pilat patí i fou sepultat) en lletres gòtiques. Als angles del sepulcre hi ha la Creu de Jerusalem en un escut rodó; al cim de l’urna, una palma d’argent, obra del joier Joan Blàzquez.
Participa, dut a coll per 20 portants (12 al interior i 8 al exterior), al Viacrucis dels Pagesos el Divendres de Dolor, i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
  

Abans de 1936
Tenim notícies de que l’any 1903 el Gremi de Pagesos va restaurar el vell Sant Sepulcre, i dotar-lo de nova il·luminació i noves faldilles, quedant com es pot veure en la fotografia de l’esquerra que correspon a l’any 1926. El 1927 es tornà a restaurar i s’aixecà l’urna amb un peu daurat i decorat amb esgrafiats, tal com es veu en la fotografia de la dreta.


L’any 1930 l’arquitecte Josep Maria Jujol dissenyà un nou Sant Sepulcre que va ser estrenat el Divendres Sant 18 d’abril del mateix any.
El seu disseny, menys clàssic que l’actual, implicava la presència d’elements dèbils amb escassa presència de decoració tallada. Espigues de blat i raïms s’acoblaven perfectament a l’esperit agrícola de l’entitat. L’urna era coronada per la rella i un crismó.
Els treballs es van realitzar a la fusteria de Josep Bujan de Sant Joan d’espí i la decoració la realitzà Jujol mateix, també a Sant Joan d’espí, on passava llargues temporades.
Els faldons, també dissenyats per Jujol, encara vesteixen l’actual Sant Sepulcre.
Com havíem dit anteriorment, aquest Sant Sepulcre va ser destruït per les flames la nit del 21 de juliol del 36, salvant-se únicament la talla barroca del segle XVII.   


(Properament)




LA SOLEDAT
Digué a Maria, la seva mare: «Aquest serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts».
(Lluc 2,34-35)

Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat
Divendres Sant / Dissabte Sant
Església de Natzaret

Imatge de candeler realitzada en fusta i policromada per l’escultor Josep Viladomat Massanas (Manlleu, 1899 – Escaldes d’Engordany, 1989).
L’artista només cisellà el cap i unes mans per tal d’adaptar la imatge al mantell realitzat el 1962 i que no s’havia adaptat correctament a la imatge de la Soledat de Camps i Arnau. La carcassa metàl·lica que suporta el cap i les mans de la imatge va vestida de vellut vermell, amb punys i mocador de cap fets de puntes de blonda; a la mà esquerra porta un mocador també de puntetes; va coronada amb corona de dotze estels. El mantell, espectacular, és de vellut blau marí amb brodats i serrells en fil d'or i incrustacions de pedrería.
Actualment, la imatge de la Mare de Déu de la Soledat presideix la sala de juntes de la Casa de la Sang, seu de la Congregació.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 12 d’abril de 1963. Actualment participa a la Recollida de passos i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, i a la Processó de la Soledat el Dissabte Sant.

La peanya
Realitzada pel taller Artemartínez d’Horche (Guadalajara), és de fusta decorada amb motius florals i daurada. Al peu de la Mare de Déu hi crema la candeleria formada per vuitanta-sis ciris.
Actualment, el pas és portat a espatlles per 22 portants (12 interiors i 10 ganxos).

  
Abans de 1936
La Mare de Déu de la Soledat era juntament amb el Sant Crist de la Sang i l'Ecce-Homo una advocació fundacional de la Confraria de la Sang des del 1545. 
Un document de l'any 1588 ens diu que l'escultor Jeroni Sanxo va restaurar la Verge dels Dolors i li va fer els braços i les mans que fins aleshores no tenia. I que el pintor Francesc Olives va pintar la cara i les mans de la imatge. Per tant, la testa havia de ser anterior a aquesta data. No es descarta que aquesta imatge ja existís dins l'església de Natzaret quan el 1545 va ser cedida a la Confraria de la Sang amb tot el seu contingut.
L'any 1861 l'escultor Bernat Verderol Roig li va afegir uns peus, element que fins aleshores mai no havia tingut.
Aquesta imatge va rebre diferents noms o advocacions durant la seva vida: Verge dels Dolors, Mare de Déu dels Desemparats i Mare de Déu de la Soledat.
La cara i les mans, plenes de vida, a penes sorgien d'un gran mantell de vellut negre amb brodats amb fil d'or estrenat l'any 1914 (vegeu fotografia). Era una bella imatge renaixentista d'expressió natural, si bé un pel àulica, tirant a majestàtica. Artísticament delectable.
Malauradament, aquesta imatge va ser cremada al capvespre del 21 de juliol de 1936 al davant de l'església de Natzaret juntament amb els retaules, improperis, arxius i altres imatges que es custodiaven dins de l'església i casa de la Sang.
  

La Soledat de la postguerra
L’any 1939 es va encarregar una nova talla a l’escultor Josep Maria Camps i Arnau (Barcelona, 1879-1968). És una magnífica talla molt austera, pròpia de les necessitats de la postguerra. El cost de la imatge va ser de 5.000 pessetes i va anar dalt d'una nova carrossa i peanya dissenyada per l'arquitecte Josep Ma. Monravà. El fuster Lluís Àvila Roca va ser l'encarregat de la seva execució. L'artista Joan Magarolas Senet, va realitzar tota la part de serralleria i el Sr. Pere Guinovart s'encarregà de la instal·lació elèctrica del pas. El cost total de la peanya va ser de 3.856 pessetes.
Va desfilar per primera vegada el Divendres Sant 11 d’abril de l’any 1941.
Anys més tard, la junta directiva de la Congregació de senyores, presidida per la Sra. Maria Antònia de Canals en el seu propòsit d'enriquir i enaltir més la imatge, es va proposar la confecció d'un mantell que va ser estrenat l'any 1962.
El nou mantell va tenir un cost de 93.600 pessetes de les quals 80.963 eren del  propi mantell i la resta per l'adaptació de la peanya. De totes maneres el resultat no va satisfer la junta ja que l'adaptació a la imatge de la vestimenta i el mantell era pràcticament impossible a causa de tenir-ne un de fusta tallada. 
Aquesta imatge actualment està situada a la fornícula de la capella de la dreta de l’altar major de l’església de Natzaret, on fins fa ben poc, estava dipositat el pas de l’Ecce-Homo.


(Properament)



© Dels textos: Daniel Pallejà Blay
© De les fotografies: Arxiu Daniel Pallejà
© De les fotografies cedides per: Francesc Gómez Masdéu - Carles Mallol Parga - Juan Luis Nogués Sánchez - Joaquim Mas Carceller - Hermenegild Vallvé 'Centre d'Imatges de Tarragona/L'Arxiu' - Francesc Blasi Espinosa 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya' - Fons fotogràfic Salvany 'Biblioteca de Catalunya'.