La procesión del Viernes Santo en
Tarragona, es la primera procesión de Cataluña, por su magnificencia y
suntuosidad como por la presentación y riqueza de sus “pasos” procesionales.
(Joan Salvat i Bové, 1928)
BREU INTRODUCCIÓ
El pas o misteri és un grup de
figures corpòries disposades damunt d’una peanya mòbil o d’una carrossa.
Cada misteri és un quadre patètic que
narra una estació de la passió del
Salvador. Va a poc a poc pels carrers, a l’hora vespral, a la llum de les
atxes. L’ombra de les imatges es projecta sobre els murs. L’aire s’omple de
figures. Les anima el moviment. Fan saber el designi funest. La gentada
s’emociona, s’hi compenetra... En termes actuals en podríem dir un vast i
multitudinari esdeveniment.
La major part del públic
assisteix a la processó com a un acte religiós, ni que, per a alguns, només és
la manifestació ciutadana d’un costum
popular. A tots, però, els passos els recorden una celebració que ve del passat i que cada any es repeteix.
Els passos de la Setmana Santa
tarragonina són obres d’art que tenen la seva pròpia història. Història que, talment,
va lligada a la de la Setmana Santa de la nostra ciutat.
En aquesta pàgina, trobareu
aquestes històries que han configurat la gran Setmana Santa de Tarragona. Els passos
actuals, els que es van perdre la fatídica nit del 21 de juliol durant la
revolta iconoclasta del 1936, els “jubilats”, per la seva manca d’estètica, el
misteri perdut per un incendi fortuït.... Tots i cadascun dels passos dels que se’n
te coneixença, estan aquí historiats.
Per realitzar aquest treball han
estat emprats tots els programes conservats de totes les confraries i entitats
editores de la Setmana Santa tarragonina, llibres editats i programes de publicitat.
Així també, s’ha fet una tasca exhaustiva de recerca de les notícies aparegudes
a les capçaleres històriques de premsa local.
En cada apartat o advocació veureu
indicat primerament el nom del gremi, congregació, germandat o confraria a la
que pertany el pas; el o els dies que desfila pels carrers de la ciutat i l’església
on es resguarda. Seguidament, la descripció del grup escultòric i la seva
història, i els passos antics (si n’hi havia) de la mateixa advocació d’abans
del 1936 i postguerra.
Els dos primers passos referenciats en aquest apartat -l'"Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem" i el "Crist de les 7 Paraules"- no participen de la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
Endinsem-nos doncs, a la història
de la Setmana Santa de Tarragona a través dels seus passos.
ENTRADA TRIOMFAL DE JESÚS A
JERUSALEM
Portaren la somera i el pollí, van
posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. Molta gent va començar a
estendre els seus mantells pel camí;
d’altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. La gent que
anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: “Hosanna al Fill de
David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!”.
(Mateu 21,7-9)
Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Diumenge
de Rams
Església de Sant Agustí
Grup conegut amb el sobrenom de La Borriquita.
Va ser realitzat en fusta i
policromada als tallers de l’empresa d’escultura religiosa Santiago Lara Molina
de Socuéllamos (Ciudad Real).
Va tenir un cost de 15 milions de
pessetes, i sortí en Processó per primera vegada el 13 d’abril de 2003.
Representa a Jesús muntat en una
somera i l’acompanyen un nen que li llença flors, una nena que col·loca un tros
de roba a terra al seu pas i una dona que ofereix el seu nen perquè Jesús el
beneeixi.
Participa en la Processó del
Diumenge de Rams des de l’església de Sant Joan Baptista. No participa a la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.
La peanya
Realitzada en fusta amb estil
renaixentista i daurada pel mateix taller d’escultura religiosa Santiago Lara
Molina.
El pas és dut sobre les espatlles
per 18 portants (12 interiors i 6 exteriors).
CRIST DE LES 7 PARAULES
Pare, perdona'ls perquè
no saben el que fan. (Lluc,
23:34)
T'ho asseguro: avui
seràs amb mi al paradís. (Lluc,
23:43)
Dona, aquí tens el teu
fill. Aquí tens la teva mare. (Joan, 19: 26-27)
Déu meu, Déu meu, per
què m'has abandonat? (Mateu,
27: 46 i Marc, 15: 34)
Tinc set.(Joan,
19: 28)
Tot s'ha complert. (Joan, 19: 30)
Pare, confio el meu alè
a les teves mans. (Lluc,
23: 46)
Associació La Salle
Dilluns Sant
Col·legi La Salle
Tot i beneir-se el 7 d’abril
de l’any 2017, va ser l’any anterior en que va sortir per primera vegada el pas
del Sant Crist de les Set Paraules propietat de l’Associació La Salle,
concretament el dia 21 de març, Dilluns Sant. Aquest pas surt des
de l’Ermita de Sant Magí del Portal del Carro amb motiu del Via Crucis que
organitzen conjuntament l’Associació La Salle, La Il·lustre Confraria de Sant
Magí Màrtir de Barcelona i la Congregació del Descendiment de la Creu.
Aquest pas no surt a la
Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.
El Sant Crist que
presideix el pas és una donació del Col·legi La Salle Condal. És una talla de
finals del segle XIX i es desconeix l’autor i la procedència inicial.
Remarcable és el disseny del drap de puresa que cobreix al Crist, per la
seva originalitat. Va ser restaurat escrupulosament pels tallers Artemartínez el 2014.
Tot i titular-se "Crist de les 7 paraules", aquest talla és la d'un Crist ja mort i traspassat per la llança de Longinos.
Sota els seus peus del
Crist hi va una jardinera amb flors blanques per tal de recordar els Germans,
professors/es, alumnes i exalumnes traspassats en totes les èpoques de La Salle
a Tarragona.
La peanya va ser duta
inicialment a espatlles amb la peanya que es feia servir per els assajos dels
portants del pas de l’Oració a l’Hort però l’any 2019 es va afegir un xassís amb
rodes. Per acompanyar el ritme del pas també hi intervé un timbaler de la Banda
de Timbals de l’Oració a l’Hort.
La peanya
La peanya és la que utilitzava amb anterioritat el pas del Vetlleu i Pregueu.
SANT SOPAR
Prengué el pa, digué l’acció de
gràcies, el partí i els donà tot dient:
«Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial».
I havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
«Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres».
«Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial».
I havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
«Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres».
(Lluc 22,19-20)
Gremi de Marejants
Dissabte IV de quaresma / Divendres
Sant
Església de Sant Agustí
Es composa de tretze figures de
bastidor realitzades amb resina i fibra de vidre per l’escultor Emili Solé Carcolé (Andorra la Vella, 1959).
Va tenir un cost de 8
milions de pessetes i sortí per primera vegada en processó el 2 d’abril de 1995.
Representa a Jesús i els dotze apòstols,
reunits al voltant de la taula, celebrant la Pasqua.
Per a les cares de les
figures (excepte la del Senyor i la de Sant Jaume) l’escultor va inspirar-se en
membres del Gremi que van fer de model.
Participa en la Processó del
Serrallo que es celebra el quart dissabte de quaresma i a la Recollida i Processó del Sant
Enterrament del Divendres Sant.
La peanya
Realitzada per Josep Maria
Guinovart i Jaume Balàs amb fusta de pi de Flandes i amb les motllures
decoratives, cantoneres i medallons fetes amb fibra de vidre reproduint l’antiga
peanya del pas del Sant Enterrament
perduda l’any 1936.
Es portat a coll per 32 portants
(24 interiors i 8 exteriors).
ORACIÓ A L’HORT DE GETSEMANÍ
Llavors sortí i se’n va anar, com de
costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. Arribat
al lloc, els digué: «Pregueu demanant de no caure en la temptació». Després
se separà d’ells cosa d’un tret de
pedra, s’agenollà i pregava dient: «Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta
copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva». Llavors se li va
aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d’angoixa, pregava més
intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a
terra.
(Lluc 22,39-44)
Associació La Salle
Dimecres
Sant / Divendres
Sant
Església de Sant Agustí
El pas el composaven des de l'any 1942 dues figures
fetes en motlle de guix i policromades pel taller Messeguer-Rius de Barcelona. Va sortir en processó per primera vegada el 3 d’abril de 1942, però l'any 2017 va ser modificat substancialment ja que la imatge del Crist va ser substituït per una nova talla feta en fusta, realitzada al taller Artemartínez d'Horche (Guadalajara).
Representa el moment en que
Jesús, agenollat, és reconfortat per un àngel oferint-li el calze de l’amargura
durant la seva agonia a Getsemaní.
Les imatges són molt expressives: Jesús està agenollat en actitud de súplica, amb els braços i les mans obertes. Davant d'Ell hi ha l'àngel amb el calze a la mà, i que sembla estar sostingut en l'aire, ja que si bé la seva túnica toca una soca d'olivera, no ho fan els seus peus, que surten descalços entre els plecs del vestit. Una branca d'olivera natural completa i realça el conjunt.
Les imatges són molt expressives: Jesús està agenollat en actitud de súplica, amb els braços i les mans obertes. Davant d'Ell hi ha l'àngel amb el calze a la mà, i que sembla estar sostingut en l'aire, ja que si bé la seva túnica toca una soca d'olivera, no ho fan els seus peus, que surten descalços entre els plecs del vestit. Una branca d'olivera natural completa i realça el conjunt.
La peanya
Realitzada pel taller Artemartínez
d’Horche (Guadalajara), és de fusta de noguera i presenta un estil renaixentista
on destaca l’escut central de l’Associació.
És portat a espatlles per dotze
portants interiors i vuit d’exteriors.
Abans de 1936
L'oració a l'Hort és un motiu amb tradició secular a la processó de Divendres Sant a Tarragona. Ja en el segle XVIIIè. la Confraria del Gloriós Sant Miquel Arcàngel del Gremi dels Mestres Teixidors, que tenia els seu estatge social a l'església de Sant Miquel del Pla, acompanyava el seu pas de l'Oració a l'Hort.
Al segle XIX el pas, que era propietat de la Congregació de la Sang, va ser acompanyat per diferents col·legis de la ciutat. Tot i això, molts anys no va desfilar per manca d'acompanyament.
L'any 1907, un cop els Germans de les Escoles Cristianes arriben a Tarragona, són convidats per la Congregació de la Sang a fer-se càrrec del pas. Aquest pas estava format per un Sant Magí agenollat, que era vestit amb túnica morada i una corona de creu; i una gran olivera de la qual penjava un àngel extret de l'altar de l'assumpció.
El 1911 la Comunitat dels Germans decideix encarregar un nou pas a l’escultor barceloní Lluís Argullol, i aquest va ser realitzat en talla de fusta entre els anys 1911 i 1912. Concretament, l'any 1911 es va estrenar el Crist, i el 1912 es va completar el pas amb la talla de l'àngel, una olivera i una nova peanya (tal com es pot veure a les fotografies inferiors).
El pas era propietat dels ‘Germans de les Escoles Cristianes’ i va ser cremat al pati del col·legi juntament amb el pas de La Presa de Jesús de Josep Llimona, el 21 de juliol del 1936.
Al segle XIX el pas, que era propietat de la Congregació de la Sang, va ser acompanyat per diferents col·legis de la ciutat. Tot i això, molts anys no va desfilar per manca d'acompanyament.
L'any 1907, un cop els Germans de les Escoles Cristianes arriben a Tarragona, són convidats per la Congregació de la Sang a fer-se càrrec del pas. Aquest pas estava format per un Sant Magí agenollat, que era vestit amb túnica morada i una corona de creu; i una gran olivera de la qual penjava un àngel extret de l'altar de l'assumpció.
El 1911 la Comunitat dels Germans decideix encarregar un nou pas a l’escultor barceloní Lluís Argullol, i aquest va ser realitzat en talla de fusta entre els anys 1911 i 1912. Concretament, l'any 1911 es va estrenar el Crist, i el 1912 es va completar el pas amb la talla de l'àngel, una olivera i una nova peanya (tal com es pot veure a les fotografies inferiors).
El pas era propietat dels ‘Germans de les Escoles Cristianes’ i va ser cremat al pati del col·legi juntament amb el pas de La Presa de Jesús de Josep Llimona, el 21 de juliol del 1936.
VETLLEU I PREGUEU
Després va cap als deixebles i els
troba dormint. Diu a Pere:
«Així doncs, no heu estat capaços de
vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació.
L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble».
(Mateu 26,40-41)
Associació La Salle
Divendres
Sant
Església de Sant Agustí
Grup tallat en fusta i policromada
realitzat per l'escultor Claudi Rius Garrich (Barcelona 1892-1970).
Representa Jesús exhortant els
seus deixebles predilectes, Jaume, Joan i Pere, a vetllar i pregar amb ell a
l’hort de Getsemaní.
La imatge de Jesús, de figura majestuosa i rostre
serè, és una de les més aconseguides de la Setmana Santa de Tarragona. La dels
apòstols ajaguts a terra i amb cares de son, també són esplèndides. És un
misteri que té una gran personalitat accentuada pel fet que representa una
escena de la Passió que, fins ara, només ho està a la Setmana Santa tarragonina.
Va sortir en processó per primera
vegada el 23 d’abril de 1943 i actualment només desfila durant la Recollida i Processó del Divendres Sant.
La peanya
Realitzada pel taller
Artemartínez d’Horche (Guadalajara), és de fusta de noguera i presenta un estil
neobarroc on destaquen els quatres escuts de l’Associació disposats a les
cantonades.
És portat a rodes per vuit
portants.
LA PRESA DE JESÚS
Encara Jesús parlava quan es va
presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant
d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: «Judes, amb un bes
traeixes el Fill de l’home?» Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que
estava a punt de passar,digueren: «Senyor, ataquem amb l’espasa?» I un d’ells va
donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però
Jesús va dir: «Deixeu-los fer!» I tocant-li l’orella, el va guarir.
(Lluc 22,47-51)
Associació del Pas de La Presa de Jesús
Dissabte
IV de quaresma / Divendres Sant
Església de Sant Agustí
Grup tallat en fusta i
policromada realitzat per l’escultor Jaume Satorras Capell (El Vendrell, 1893 –
La Selva del Camp, 1991) amb estreta col·laboració amb l’escultor Luis Causaràs
Tarazona (València, 1902 – Madrid, 1985).
El pas, que va costar 77 mil
pessetes, escenifica l’instant en què Jesús és capturat i pres pels soldats que
Judes ha conduït fins a Getsemaní. En un primer terme Jesús; a un costat, Judes
amb la bossa de monedes, i a l’altre, un soldat de la guàrdia del temple en actitud d’agafar-lo. Al fons
Pere, amb l’espasa desembeinada, ataca Malcus, criat del gran sacerdot.
Va sortir en processó per primera
vegada el Divendres Sant, 30 març de 1956 i actualment participa en la Processó del Serrallo que es celebra el quart dissabte de quaresma i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
La peanya
Realitzada en fusta, decorada i
daurada pel tallista reusenc Venanci Bonet, destaca per original la seva
decoració inferior a mena de fris que envolta la peanya, amb unes ones blaves i
uns peixos daurats, i també els dos escuts de la Confraria de Pescadors tallats
al frontal i dorsal.
Actualment és portat a espatlles
per 23 portants (15 interiors i 8 ganxos).
Abans de 1936
El pas de La Presa de Jesús, conegut popularment com El Petó de Judes, va ser encarregat per l'Associació d'Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes a l’escultor barceloní Josep Llimona Bruguera
(Barcelona, 1864-1934). El pas era constituit per sis talles de fusta que representen Jesús i Judes Iscariot en el precís moment en el qual aquest li dóna un petó mitjançant el qual seria traït, i quatre figures més que representaven els servents i soldats dels sacerdots. El grup escultòric muntat sobre una peanya distribuïda en dos nivells, separa les dues figures que donen nom al pas i són els veritables protagonistes de l'escena, de les quatre posteriors que representen la multitud. El conjunt, d'estil noucentista; era solemne i serè, i remarcava la dignitat humana de la figura de Jesús.
L'escultor, en consideració als pocs recursos de l'Associació i a l'afecte que sentia pel Prelat tarragoní, va demanar la quantitat que l'entitat sigués capaç de recollir mitjançant subscripció entre els socis i persones vinculades al col·legi. L'Associació va demanar l'autorització a l'Arquebisbe, cardenal Vidal i Barraquer, alhora que ofereix el conjunt escultòric a l'arxidiòcesi, reservant-se l'Entitat el dret de la seva custòdia, manteniment i escorta el dia de la Processó. Vidal i Barraquer accedeix a les pretensions dels antics alumnes i obre personalment la subscripció.
Un cop acabada l'obra, l'escultor no va voler cobrar res per la realització del grup escultòric i el pas va desfilar per primer cop el Divendres Sant 3 d'abril de 1931.
Va ser cremat al pati del col·legi juntament amb el pas de l'Oració a l'Hort de Getsemaní el 21 de Juliol del 1936.
L'escultor, en consideració als pocs recursos de l'Associació i a l'afecte que sentia pel Prelat tarragoní, va demanar la quantitat que l'entitat sigués capaç de recollir mitjançant subscripció entre els socis i persones vinculades al col·legi. L'Associació va demanar l'autorització a l'Arquebisbe, cardenal Vidal i Barraquer, alhora que ofereix el conjunt escultòric a l'arxidiòcesi, reservant-se l'Entitat el dret de la seva custòdia, manteniment i escorta el dia de la Processó. Vidal i Barraquer accedeix a les pretensions dels antics alumnes i obre personalment la subscripció.
Un cop acabada l'obra, l'escultor no va voler cobrar res per la realització del grup escultòric i el pas va desfilar per primer cop el Divendres Sant 3 d'abril de 1931.
Va ser cremat al pati del col·legi juntament amb el pas de l'Oració a l'Hort de Getsemaní el 21 de Juliol del 1936.
LA FLAGEL·LACIÓ
Llavors es posaren a escopir-li a la
cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades tot dient: «Fes de
profeta, Messies! Endevina qui t’ha pegat!».
(Mateu 26,67-68)
Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor
Jesucrist
Dimecres
Sant / Divendres Sant
Església de Natzaret
Grup tallat en fusta i
policromada realitzat per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré (Amposta,
1893 – Lleida, 1979).
El cost de l’obra pactat amb l’escultor,
pel que fa a les cinc figures, va ser de 55 mil pessetes.
El conjunt del pas consta, a més a
més de la figura de Jesús suportant la tortura amb expressió de resignació
sobrehumana, pròpia solament d’aquell que sap que els maltractadors no saben el
que fan, la del centurió que dirigeix la tortura, amb actitud d’absent del
drama i de la condició humana, i la dels tres assotadors, bàrbars, desfeta
humana malauradament producte de la marginació social. Val a dir que per a models d’aquests
darrers, l’escultor es va inspirar en gent marginada de la zona del port de
Barcelona.
El conjunt està concebut perquè sempre la seva visió doni una
imatge completa des de qualsevol visual, harmoniosa, plena, sense forats. Alhora també està concebut perquè la cohesió
interna, la interrelació emotiva i dialèctica entre les diferents figures sigui
sobre la base del missatge religiós únic.
Com anècdota, podem dir que quan l'artista va
presentar el conjunt gairebé acabat, el prefecte Mn.Pere Batlle, va obligar a l'escultor a tallar el braç del centurió, i desviar-lo de la indicació de Jesús, que
és com estava. Aquesta és la raó per la qual avui el braç i dit del centurió no
assenyala Jesús.
Va sortir en processó per primera
vegada el Divendres Sant, 26 març de 1948 i actualment participa a la Processó
del Rosari del Dolor, el Dimecres Sant i a la Processó del Sant Enterrament del
Divendres Sant.
La peanya
D’estil
barroc, va ser dissenyada per Josep Maria Monravà i realitzada en fusta i decorada pel tallista Sr. Magí amb uns magnífics relleus i
daurada pel pintor local Salvador Iglesias. Destaca en el frontal l’escut
platejat dels aspirants de la Congregació de la Sang: Les cinc llagues
vermelles sota una columna envoltada de flagells i encerclada d’una corona d’espines.
És portat a rodes per deu
congregants.
Abans de 1936
El pas de La Flagel·lació de Jesús, altrament dit Els Assots ja el trobem a la processó l’any
1868 i estava format per tres figures: Crist i dos botxins que l’assotaven. Segons
les cròniques de l’època aquestes imatges eren massa petites. El 1906 es va
substituir la peanya per una de més gran, però tot i així, encara generava
crítiques. D'aquest pas només ens queda aquesta imatge, malauradament, de poca qualitat, fet que no ens permet apreciar els detalls.
Passada la Setmana Santa del 1913 la Congregació de la Sang encarrega un nou pas a l’escultor Josep Campeny
Santamaria (Igualada, 1858 – Barcelona, 1922). El nou grup escultòric estava composat per cinc
talles de fusta, i el seu autor va inspirar-se en el cinema per realitzar-lo.
Concretament el film estrenat el 1913 “Del Pessebre a la Creu” va servir d’inspiració a l’autor degut
a la increïble semblança del fotograma que correspon al moment de la
Flagel·lació del Senyor amb el pas de Campeny.
Va desfilar per primer cop el
Divendres Sant de 1914 i era propietat de la mateixa Congregació de la Sang.
Malauradament, va ser cremat a la Plaça del Rei durant la nit del 21 de Juliol del 1936 juntament amb d'altres imatges i retaules de l'església de Natzaret.
CRISTO DEL BUEN AMOR
Li cenyiren al cap una corona
d’espines que havien trenat i l’anaven saludant: «Salve, rei dels jueus!».
Li
pegaven al cap amb una canya, li escopien i s’agenollaven per fer-li homenatge.
(Marc 15,17-19)
Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San
Juan Evangelista
Divendres
Sant
Capella de la Presentació (Església de Sant Nicolau
de Bari)
Talla en fusta de cedre
policromada realitzada per l’escultora Maria Mercè Bessó Carreras (Reus, 1968).
Representa Jesús coronat
d’espines, flagel·lat i escarnit pels soldats, assegut en actitud meditativa.
Va sortir en processó per primera
vegada el Divendres Sant, 5 d’abril de 1996. Participa en la Recollida i Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.
La peanya
Estrenada l'any 2019, va ser adquirida a la Hermandad de las Penas del Vendrell.
NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA
CON SAN JUAN EVANGELISTA
Joan al principi anava seguint el
trist seguici, però desprès va anar a corre-cuita a donar compte a la Verge del
que passava, ja que es trobava ignorant d’això. En sentir el relat, la Verge es va
quedar morta de dolor i va anar-se’n de
seguida cap al carrer de l'Amargura acompanyada de Joan i també per Marta, Maria Magdalena i Salomé. En veure la comitiva va preguntar a Joan qui era el seu fill. Ell
li va assenyalar, dient que era el que portava la corona d’espines i les mans
lligades. La Verge, que va veure a Jesús, va caure desmaiada cap enrere i va
estar força temps a terra. Quan es va reanimar, va començar a prorrompre una
sèrie de esfereïdores exclamacions i colpejar el seu pit. Els jueus, en veure
aquest espectacle, la van voler allunyar; però Maria va quedar-se ferma al costat del seu fill.
(Actes de Pilat)
Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San
Juan Evangelista
Divendres
Sant
Capella de la Presentació (Església de Sant Nicolau
de Bari)
Grup de bastidor o “candeler” tallat
en fusta de cedre policromada realitzat per l’escultor Jesús Méndez Lastrucci (Sevilla,
1971).
Representa a la Mare de Déu acompanyada
per l’apòstol estimat, Sant Joan, pel carrer de l’Amargura anant a l’encontre
del seu fill.
La Verge porta un gran mantell de
color vermell amb motius brodats daurats, realitzat l’any 2009 per l’empresa sevillana especialista en roba
religiosa Família García Poo.
El grup va tenir un cost total de
33.000 €. i va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 14
d’abril de 2006.
La peanya
Realitzada en fusta i alumini pel
confrare Isicio Bautista amb el mateix model que la del Cristo del Buen Amor, és de línies molt senzilles, on destaca en el
frontal l’escut de la Cofradía. Davant de les dues imatges hi ha la candeleria formada
per 60 ciris.
És portat a espatlles per 21 costaleros sense portants exteriors o ganxos.
ECCE-HOMO
Llavors sortí Jesús portant la corona
d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:
«Aquí teniu l’home!»
Quan els grans sacerdots i els guardes
del temple el van veure, cridaren: «Crucifica’l, crucifica’l!»
Pilat els diu: «Emporteu-vos-el
vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo
inculpar».
(Joan 19,5-6)
Germandat del Sant Ecce-Homo
Dimecres
Sant / Divendres Sant
Església de Sant Agustí
Grup de bastidor realitzat amb
resina i fibra de vidre pintat a l’oli per Emili Solé Carcolé (Andorra la
Vella, 1959).
El pas, representa el moment en
que Pilat presenta Jesús davant del poble. Crist, amb les ferides de la
flagel·lació i coronat d’espines porta una corona i canya d’argent, obra del
joier tarragoní Jesús Calderón, amb col·laboració d’Elies Torres (president de
la Germandat l’any 1994). Acompanya el grup un Signífer situat al costat d’una
esvelta columna amb capitell corinti. Aquest pas, és una rèplica de
l’excepcional grup escultòric de Josep Rius que es va perdre l’any 1936.
Va sortir en processó per primera
vegada el Dimecres Sant, 30 març de 1994. Actualment
La peanya
Realitzada en fusta va ser
treballada, decorada i daurada pel tallista Josep Buj. Hi destaquen els esmalts centrals que decoren cada costat de la peanya: Al frontal un àngel sosté l’escut de la
Germandat, a un lateral la tau, a l’altre la canya i al darrera la
corona d'espines.
Actualment és portat a espatlles
per 18 portants (12 interiors i 6 ganxos).
Abans de 1936
L’Ecce-Homo primitiu datat des de
l’any 1565 va ser substituït l’any 1804 per una talla de vestir obra de
l’escultor Salvador Gurri Corominas (Tona, 1749 – Barcelona, 1819). Aquesta
imatge va patir els estralls del setge napoleònic a Tarragona el 1811 i un cop
de sabre el va desfigurar completament. Un artista suïs que vivia a la Plaça
del Rei li va fer l'any 1813 una nova testa que segons comentaris de l’època, no tenia cap
semblança ni la bellesa de l’original.
El 1918 l’Ecce-Homo de Salvador
Gurri va ser substituït pel magnífic conjunt escultòric de Josep Rius Mestres
(Barcelona, 1866-1958). Aquest pas (que ha servit de model pel l’actual d’Emili
Solé), d'estil entre modernista i noucentista, estava realitzat amb talla de fusta policromada, i s’incloïa Pilat que
presenta Jesús al poble i un signífer al costat de l’esvelta columna amb
capitell corinti. Malauradament els dos passos van ser destruïts; el de Josep Rius va ser reduït a cendra la nit del 21 de Juliol del
1936 juntament amb els altres passos i imatges de l'interior de l'església de Natzaret, i la talla de Salvador Gurri que havia estat amagada durant la Guerra Civil al terrat d'una casa particular, va ser trobada casualment el 1939 per uns nens refugiats que immediatament l'esmicolaren.
Els Ecce-Homo’s de la Postguerra
El 1942 sortí a coll una nova
talla de l’Ecce-Homo realitzada pel tarragoní Rafael Cases, amb la canya d’argent de la antiga imatge de Salvador Gurri. La imatge que anava sola,
no agradà i va ser retirada aquell mateix any. Actualment aquesta talla es pot contemplar
a la seu social de l’entitat (Baixada de la Peixateria, núm. 23 baixos).
No va ser fins el 1946 que es va
estrenar el nou pas de Carles Moya, recuperant, un altre cop, la imatge
històrica d’en Rius, incorporant la figura de Pilat i un soldat. L’any 1958, desprès
d’algunes desencertades reformes estètiques de les imatges efectuades pel
mateix artista, es decidí substituir el conjunt escultòric. Malauradament, aquestes
imatges tallades en fusta i policromades es van vendre a un antiquari i actualment
es desconeix el seu destí.
El 1959 es va estrenar el cinquè
pas de l’Ecce-Homo realitzat en talla policromada pel pare caputxí de Barcelona
Josep Maria de Vera amb la col·laboració molt directa d’en Salvador Voltas de
Vila-seca. Aquest conjunt escultòric que actualment també es pot contemplar a
la seu de la Germandat va ser retirat desprès de la Setmana Santa de 1993. La
Junta Directiva va decidir substituir-lo per l’actual pas d’Emili Solé, en un nou
intent de recuperar la imatge històrica i la majestuositat del pas d’en Josep Rius
del 1918.
JESÚS DE LA PASSIÓ
Llavors Pilat els el va entregar
perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la
creu, va sortir cap a l’indret anomenat Lloc de la Calavera, que en hebreu es
diu Gòlgota.
(Joan 19,16-17)
Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Dimecres
Sant / Divendres Sant
Església de Sant Agustí
Imatge tallada en fusta de cedre
i policromada realitzat per l’escultor tarragoní Jordi Amenós Basora.
El pas, és una rèplica de la
primera imatge de la Germandat de l’autor Felipe Coscolla de l’any 1940 que
malauradament es perdé en un incendi el 1973. Representa a Crist amb la Creu al
coll damunt l’espatlla esquerra, i es sostinguda per la mà del mateix costat.
El braç dret el té aixecat assenyalant el cel amb el dit índex estirat. El cos, mig nu, l’intenta
cobrir una túnica que cau en plecs barrocs fins a terra. La cama esquerra, al
descobert, amb una gran ferida, és més avançada. El peu esquerre queda calçat
mentre el dret resta desprotegit amb la sandàlia perduda damunt la peanya. La
corretja d’aquesta sandàlia acaba en un cos de serp (que representa el mal) que
fuig en una direcció oposada derrotada pel caminar de Crist. Una gran corda sosté
el rètol amb la inscripció “I.N.R.I.”, la sentència dictada per Pilat.
Va sortir en processó per primera
vegada el Dimecres Sant, 19 març de 2008.
Actualment participa a la
Processó del Rosari del Dolor, el Dimecres Sant i a la Recollida i Processó del
Sant Enterrament del Divendres Sant.
La peanya
Realitzada en fusta d’iroco, i
dissenyada pel mateix escultor, va ser tallada pel l’ebenista reusenc Josep R.
Blasco. Aquesta peanya es composa per un frontal pla rematat amb motllures, per
situar diferents enreixats que son intercalats per les creus de la Germandat. A
la part més baixa es recupera la sortida en diagonal.
Actualment és portat a espatlles
per 20 portants (12 interiors i 8 ganxos).
Els anteriors passos
La imatge original de Jesús de la
passió, en el qual està inspirat l’actual, era una magnífica talla amb fusta de
flandes i policromada de l’escultor aragonès afincat a Barcelona Felipe
Coscolla Plana (Graus, 1880 – Barcelona, 1940).
Felipe Coscolla va tallar la
imatge l’any 1940 i va ser la seva obra pòstuma, doncs l’autor va morir
tràgicament assassinat per un aprenent del seu taller pocs mesos desprès de
lliurar la imatge a la germandat. L’autor va cobrar per la imatge i la peanya (també realitzada per
l’autor) 10.000 pessetes.
Era una talla molt expressiva. Representava Jesús amb la creu al coll, alçant un braç amb gest interpel·lant; el cos, vigorós, dreçat, ple d'energia, sublim i apocalíptic. Se separava del relat evangèlic, que parla de tortura, passió i sofriment.
Era una talla molt expressiva. Representava Jesús amb la creu al coll, alçant un braç amb gest interpel·lant; el cos, vigorós, dreçat, ple d'energia, sublim i apocalíptic. Se separava del relat evangèlic, que parla de tortura, passió i sofriment.
Malauradament, aquesta imatge no
tenia un lloc fix on resguardar-se durant l’any i després de recórrer diversos llocs (entre ells
l’església de Sant Joan), el 1966 va ser traslladada a uns magatzems situats al
carrer Pau del Protectorat. Concretament va romandre dos anys als tallers Roman
i després al magatzem de paper “Manufactures Mestres”, lloc on la nit del 28
d’agost de l’any 1973 va desaparèixer engolit per les flames d’un incendi
provocat per un curtcircuit. Del pas, només en queda actualment un bloc de
fusta carbonitzada on encara es pot entreveure la majestuositat del que va ser
una magnífica talla.
Desprès d’un intent infructuós de
recuperar l’antiga imatge a partir de les restes calcinades, no va ser fins
l’any 1987 que la germandat va poder adquirir una nova imatge de ‘Jesús de la
Passió’. Aquesta nova imatge, sòbria i austera va ser realitzada al Taller
olotí Jaume Pla. Realitzada en motllo de guix i policromada, de mides més
petites que l’anterior imatge, va resultar ser el revulsiu que necessitava
l’entitat per a la seva revifalla. Aquesta imatge, coneguda popularment per “El
Barrufet”, va ser portada a coll per germans voluntaris fins l’any 1992, any en
que va ser substituïda per una de nova.
El tercer pas de ‘Jesús de la
Passió’, va ser obra de l’escultor Lluís Maria Saumells Panadés (Gironella,
1915 - Tarragona, 1999). La imatge
estrenada l’any 1994, de bastidor, va ser realitzada en motllo, de resina
sintètica ignífuga. Saumells modelà una imatge que no carrega l'accent, ni en la sofrença, ni en la força activa. És un Jesús que allarga la mà. Una obra d'art d'autor, i significat profund de caritat cristiana. L'artista va trenar-li una corona d’espines natural que li
cenyia el cap. L’estilització de l’obra i les mans del Crist li van donar una
particularitat molt especial a la imatge (típica en tota l’obra de Saumells),
però tot i així, la gent encara recordava amb nostàlgia la gran imatge de Felipe Coscolla, mai igualada en la seva expressió.
En un intent de recuperar la
imatge històrica original, la junta decidí retirar el Crist de Saumells i
encarregar una nova talla. El 8 de març de 2008 el pas va desfilar per
última vegada tot donant el relleu en l’acte de benedicció del nou pas
d’Amenós.
Actualment, el ‘Jesús de la
Passió de Saumells’ es pot contemplar en una capella lateral de l’església de
la comunitat religiosa de les Carmelites descalces de Sant Josep i Santa Anna,
en el monestir del carrer de la Mare de
Déu del Carme de la Part Alta de Tarragona.
PRIMERA CAIGUDA DE JESÚS
I van obligar a portar la creu de
Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus,
que venia del camp.
(Marc 15,21)
Reial Germandat de Jesús Natzarè
Dimarts
Sant / Dimecres Sant / Divendres Sant
Església de Sant Miquel del Pla
Grup conegut també amb el nom de ‘El
Cirineu’ o ‘Segona Caiguda’ va ser tallat en fusta i policromat per l’escultor Antoni
Parera i Saurina (Barcelona, 1868-1946).
El conjunt escultòric, de
plasticitat excelsa i de bellíssima realització, mostra Jesús abatut pel pes de
la creu, que Simó de Cirene li ajuda a sostenir sota la mirada d’un brètol malcarat,
fuet en mà. Completa el conjunt un legionari romà un tant absent.
Va sortir en Processó per primera
vegada dut a pes d’espatlles el Divendres Sant, 18 d’abril de 1930.
L’any 1942 a instàncies i recomanació
de l’Agrupació d’Associacions, va deixar d’anar a coll i es va assentar en un xassís
de rodes essent empès (fins a l’actualitat) per vuit portants.
Salvat miraculosament de la
revolta del 1936, és l’únic misteri d’abans de la Guerra Civil que s’ha conservat sencer. Va
estar amagat i tapiat juntament amb el pas del Natzarè (menys la figura
principal), en un local del carrer Escrivanies Velles.
Actualment participa a la
Processó dels natzarens de Dimarts Sant, a la Processó del Rosari del Dolor de
Dimecres Sant, i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres
Sant.
La peanya
Va ser realitzada en fusta i
decorada amb motius geomètrics florals pel Sr. Peris. Els daurats van anar a càrrec
del senyor Cornadó. Porta, als costats, els tres claus creuats i al davant, el
crismó (les lletres gregues khi i ro, inicials del nom de Crist).
JESÚS NATZARÈ
El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el
planyien, Jesús es girà cap a elles i els digué: «Filles de Jerusalem, no
ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills».
(Lluc 23,27-28)
Reial Germandat de Jesús Natzarè
Dimarts
Sant / Divendres Sant
Església de Sant Miquel del Pla
Grup de vestir, conegut també per
‘La Verónica’, va ser realitzat en fusta en dues èpoques diferents; Les tres maries: la Mare de Déu, Maria Salomé
i la Verónica van ser realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Rius i Mestres
(Barcelona, 1866-1958). La imatge de Jesús Natzarè és obra de l’escultor Salvador
Martorell i Ollé (La Canonja, 1895 – Tarragona,1968), realitzada l’any 1940 substituint
la desapareguda talla anònima del segle XVII cremada el 21 de juliol del 1936.
El pas escenifica l’instant en
què Jesús (acabat d’aixecar-se de la primera caiguda) es troba amb la seva mare
i les dones camí del Calvari, pocs instants després d’haver estampat el seu
rostre al sudari de la Verónica que encara agenollada (després d’haver eixugat
el rostre quan Crist era al terra), mostra el Sant Drap.
La cara pintada que figura a la
peça de roba de 50x80 cm que subjecta la Verónica és obra del tarragoní
Francesc Carbó.
Les imatges de les tres maries
que va cisellar Josep Rius van costar 645 pessetes i la imatge de Jesús Natzarè
de Salvador Martorell va tenir un cost de 2000 pessetes.
Va sortir en processó per primera
vegada el Divendres Sant, 29 de març de 1907 i és l’únic pas processional que
sempre ha estat dut a espatlles.
Actualment és portat a espatlles
per 17 portants (13 interiors i 4 exteriors).
El pas participa a la Processó
dels natzarens el Dimarts Sant i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament
del Divendres Sant.
La peanya
Dissenyada pel fundador de la
germandat Ramón Salas i Ricomá (Tarragona, 1848-1926), va ser realitzada en
fusta, decorada amb motius florals i filigranes disposades en dos cossos per l’escultor-tallista
tarragoní Francesc Casanovas i daurada pels germans Cornadó.
Abans de 1936
Es té constància que una figura
del Natzarè dipositada al convent de Santa Clara ja desfilava amb el nom de el
Porta-Creu fins el 1811, any en que va resultar destruïda per l’assalt
napoleònic. A partir del 1815 s’utilitza com a Natzarè una imatge que es creu
que datava del segle XVII i que pertanyia als franciscans. Aquesta imatge, vestida
i amb cabells naturals, desfila sola fins el 1906 en una peanya més aviat petita,
i com ja hem indicat anteriorment, el 1907 se li van incorporar les tres maries
i una nova peanya.
El misteri se salvà de la
destrucció el 1936, llevat de la imatge de Jesús Natzarè, que, com es guardava
a l'església de Natzaret, patí la mateixa trista sort que les altres allí dipositades.
JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES
SEVES VESTIDURES
Els soldats, quan hagueren crucificat
Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada
soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida
d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: «No l’esquincem;
sortegem-la a veure a qui toca».
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura:
S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura:
S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.
Això és el que van fer els soldats.
(Joan 19,23-24)
Reial
Germandat de Jesús Natzarè
Dimarts Sant / Divendres
Sant
Església de Sant Miquel del Pla
Aquest pas el composen 6 imatges
tallades en fusta de pi de Flandes i policromada realitzat per l’escultor Agustí
Ballester Besalduch (Cervera del Maestrat, 1900 – Barcelona, 1976).
El grup escultòric, que va costar
125 mil pessetes, escenifica l’instant en què Jesús és despullat de les seves
vestidures per un dels botxins, vestidures que desprès es jugaran als daus;
mentre un altre botxí que prèviament ha deixat el martell, les tenalles i els
claus al terra, li sosté la creu sota l’atenta mirada d’un soldat romà. Tanquen
el grup una dona amb una nena, que contemplen l’escena amb desolació. Cal
destacar que la figura de la nena va ser una donació de l’escultor en agraïment
a la Germandat.
Va sortir en processó per primera
vegada el Divendres Sant, 31 març de 1961.
Actualment participa a la
Processó dels natzarens de Dimarts Sant i a la Recollida i Processó del Sant
Enterrament del Divendres Sant.
La peanya
Realitzada en fusta, i decorada i
pel fuster Abundio Escarré, està treballada amb motius florals daurats,
del pintor Salvador Iglesias; a cada
angle hi ha gravat l’escut de la
Germandat, en or, amb la creu vermella.
El pas és dut a rodes per 8
portants.
CRIST DE LA HUMILIACIÓ
Ell portava les nostres malalties i
havia pres damunt seu els nostres dolors.
Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia.
Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia.
(Isaïes 53,4)
Reial
i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
Divendres Sant
Església de Natzaret
Imatge tallada en fusta i
policromada realitzada per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré
(Amposta, 1893 – Lleida, 1979).
El pas, intitulat per l’autor Tercera caiguda, i conegut popularment com Crist dels Penitents representa a Jesús
defallint pel pes de la creu camí del Calvari. La posició anatòmica del Crist
amb la creu, està inspirat en l’antic Crist de la Humiliació que malauradament
es va perdre en la revolta del 1936.
Aquesta imatge va tenir un cost
de 23.000 pessetes i va sortir en processó per primera vegada el Divendres
Sant, 31 març de 1961.
Aquest pas, només participa a la
Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant acompanyant el grup de penitents
amb improperis.
La peanya
Realitzada en fusta de Guinea, va
ser dissenyada pel senyor Enric Baixeras i realitzada pel fuster Abundio
Escarré. De disseny innovador, hi figuren dotze creus de fusta que la rodejant completament; porta, als angles, les cinc llagues en una corona d’espines
rematada per tres claus, l’escut de Tarragona i la creu de tau.
El pas es dut a rodes per sis
congregants amb cucurulla.
Abans de 1936
El Crist de la Humiliació, va ser
cisellat a Murcia als tallers “Los Bellos Oficios de Levante” l’any 1927, per l’escultor Clemente
Cantos (Ontur, 1893 – Murcia, 1955) i policromat per Antonio Garrigós Giner
(Santomera, 1886 – Madrid, 1966). Ambdós artistes van voler contribuir a la
Setmana Santa de Murcia incorporant un pas de concepció moderna que es sortia
de la norma, i la norma no era altre que la que dos-cents anys abans havia
imposat Francisco Salzillo.
El pas figurava Jesús, tot sol,
portant la creu. Els trets del rostre,desencaixats; el cos, vacil·lant, vençut
pel dolor; el braç, estès a l’espai buit. Infonia tendresa i compassió. Hi
dominava la talla directa, de modelat arestós, dur i expressionista.
Garrigós, va contactar amb la
Cofradía del Santísimo Cristo del Perdón de Murcia per tal de fer donació de la
talla, i d’aquesta manera el Cristo de la Humillación va desfilar en processó
per primera i última vegada el Dilluns Sant 11 d’abril de 1927 pels carrers de
Murcia. Tot i la bona acollida de la premsa murciana a la nova escultura, al
poc de sortir al carrer va començar a rebre tota classe de mofes, agreujat a més, pel pobre sistema
d’il·luminació que amb preses li havien instal·lat. Els ciutadans no van entendre aquesta nova concepció d’imatgeria i la talla va
ser rebutjada i retornada al dia següent –Dimarts Sant- al taller de Clemente
Cantos i Antonio Garrigós damunt d'un carro de la brossa. Garrigós, enutjat el va
deixar tancat dins d’un magatzem de guix fins el 1930, any en que Garrigós es
va traslladar a viure a Barcelona, ja sense Clemente Cantos, i es va emportar
la imatge participant en una exposició artística. La imatge va tenir una gran
crítica i es van establir contactes amb la Congregació de la Sang per tal de
portar-la a Tarragona.
I així va ser com, La Sang va adquirir la gran talla de Clemente Cantos i Antonio Garrigós rebutjada quatre anys abans per la Setmana Santa de Murcia. A Tarragona, va desfilar per primera vegada el Divendres Sant 3 d’abril del 1931 i, com ja sabem, la imatge va ser cremada el 21 de juliol del 1936, en la revolta iconoclasta dels inicis de la Guerra Civil Espanyola.
I així va ser com, La Sang va adquirir la gran talla de Clemente Cantos i Antonio Garrigós rebutjada quatre anys abans per la Setmana Santa de Murcia. A Tarragona, va desfilar per primera vegada el Divendres Sant 3 d’abril del 1931 i, com ja sabem, la imatge va ser cremada el 21 de juliol del 1936, en la revolta iconoclasta dels inicis de la Guerra Civil Espanyola.
SANT CRIST DE LA SANG
Però ell era malferit per les nostres
faltes, triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven.
rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven.
(Isaïes 53,5)
Reial
i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
Diumenge de Rams /
Divendres Sant
Església de Natzaret
Imatge de Crist Crucificat, tallada
en fusta i policromada per l’escultor Salvador Martorell i Ollé (La Canonja,
1895 – Tarragona,1968).
El Sant Crist de la Sang és la figura principal de la Processó
del Sant Enterrament del Divendres Sant. Aquesta talla és excepcional, amb un
rostre que revela el trànsit humà de Jesús. La creu porta el títol trilingüe
amb la inscripció: «Jesús de Natzaret, rei del jueus», en hebreu, en grec i en
llatí.
Va sortir en processó per primera
vegada el Diumenge de Rams, 17 de març de 1940.
Presideix el Viacrucis de
Diumenge de Rams per les muralles de la ciutat, el de Divendres Sant al matí i la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
El Sant Crist es dut a pes en
vertical per un portant, fent el relleu amb dos congregants més que el
flanquegen i duen les forquilles en que alcen la imatge per tal de realitzar el relleu.
Abans de 1936
L’antiga imatge del Sant Crist de
la Sang va ser realitzada en talla de fusta l’any 1617 per l’escultor francés Benet Baró (Bourgogne, S. XVI - Tarragona, S. XVII). Aquesta talla, que duia cabellera natural, va substituir la imatge
fundacional de la Congregació que datava del segle XVI.
L’any 1867 el Sant Crist de la Sang de Benet Baró, que estava en mal estat, va estar a punt de ser
substituïda per una nova imatge realitzada i donada per l’escultor Bernat Verderol
Roig (Tarragona, 1814-1898) i encarnada per Francesc Boxó, de gran valor artístic segons la premsa de
l’època, però la junta finalment va desistir de l’intenció, motivada per la
gran devoció i estima que despertava la històrica imatge als congregants i feligresos
de la ciutat.
Tres anys desprès (1870), el Sant Crist va ser profundament restaurat i encarnat per Francesc Boxó i es va substituir la creu per una de rústica, obra de l'escultor-tallista Antoni Miró.
Tres anys desprès (1870), el Sant Crist va ser profundament restaurat i encarnat per Francesc Boxó i es va substituir la creu per una de rústica, obra de l'escultor-tallista Antoni Miró.
El 21 de juliol de 1936 la
venerada imatge fou destruïda i cremada a causa de la persecució religiosa duta
a terme durant la Guerra Civil. De la talla només en va quedar un petit tros de
la cara que avui dia es conserva dins d’una urna a la Sala de Juntes de la
Casa de la Sang, seu de la Congregació.
EL DESCENDIMENT DE LA CREU
Hi havia un home bo i just que es deia
Josep. Era membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i
actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del
Regne de Déu. Aquest home anà a trobar a Pilat per demanar-li el cos de Jesús.
Va baixar-lo de la creu i l’embolcallà amb un llençol.
Va baixar-lo de la creu i l’embolcallà amb un llençol.
(Lluc 23,50-52)
Reial Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment
de la Creu
Divendres
Sant
Església de Natzaret
Pas dissenyat l’any 1949 per l’escultor
Josep Maria Bohigas Masoliver (Banyoles, 1906 – Barcelona, 1971). La
realització de les set figures tallades en fusta i policromades, en canvi, va
anar a càrrec de diferents autors i realitzades, per motius econòmics, en dues etapes
ben diferents.
El 1953 es van fer les quatre
imatges inicials: Jesús mort als braços de la seva mare, Maria; Maria Magdalena
als peus del Crist mort i Nicodem. Varen ser realitzades pel taller d’art
religiós barceloní de Josep Campanyà, successors de la vídua de Reixach, i
policromades pel senyor Garcia Anguera, tot, sota la supervisió de l’artista
escultor Lluís Maria Saumells Panadés (Gironella, 1915 - Tarragona, 1999), a qui la congregació li
havia encomanat la realització del grup.
El pas va desfilar per primera
vegada al Divendres Sant, 3 d’abril de l’any 1953.
Les tasques per acabar aquest
impressionant conjunt artístic van començar l’any 2008, realitzant les tres
imatges que preveia el projecte de Bohigas. Aquest projecte es pot veure en una
maqueta del pas que es troba actualment
a la seu de Congregació, la parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Finalment, el pas, tal com el contemplem
avui dia, amb les set imatges, no es va veure completat fins l’any 2010. Les
noves imatges de Sant Joan (l’apòstol estimat per Jesús, que sosté per darrere
el cos de Nostre Senyor), de Josep d’Arimatea (a dalt de l’escala, ajudant a
baixar el cos de Jesucrist) i, finalment, Maria Salomé (que sosté amb les seves
mans el braç inert de Jesús) van ser modelats per l’escultor lleonès Melchor
Gutiérrez Sanmartín i cisellades amb fusta de cedre i policromades als tallers
Artemartínez de la ciutat d’Horche (Guadalajara).
També cal destacar del conjunt
que als peus de Jesús, es troba la
corona d’espines i els tres claus, peces de plata cisellades per l’escultor
i orfebre tarragoní Àngel Flores i Giró, incorporades durant la Setmana Santa
de 2007.
El pas, portat a rodes per 10
congregants desfila a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del
Divendres Sant.
La peanya
Realitzada en fusta, sòbria i
sense decoració. Actualment està en projecte fer una nova peanya que es
realitzaria als tallers Artemartínez, decorada amb l’escut de la congregació i
el nou lema creat per l’arqueòleg i director del Museu Bíblic Tarraconense, Andreu Muñoz Melgar: “Descende ut promovearis”, que vol dir "Descendeix i veuràs com seràs restituït".
LA PIETAT
Als qui passeu pel camí, a tots us és
ben igual!
Mireu-ho bé i veureu si hi ha un dolor
com aquest.
(Lamentacions 1,12)
Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre
Divendres
de Dolors / Divendres Sant
Església de Sant Llorenç
La Pietat, que substituí l’antic
pas de quatre figures, destruït el 1936, s’estrenà el Divendres Sant 7 d’abril
de l’any 1944. No obstant això, la signatura i la data de construcció de 1943
apareixen a la part frontal de la peanya. Dissenyada per Josep Maria Jujol
(Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949), fou cisellada per Josep Maria Martisella.
Les talles de fusta estan
policromades de manera exquisida amb proliferació de daurats d'estil plenament modernista, que són obra
directa de la mà de Jujol. El mateix Jujol manifestà a l’escultor la voluntat que, en la Mare de
Déu, s’hi reflectís el rostre de la seva esposa, Teresa Gibert.
El pas representa la Mare de Déu
acollint en la seva falda el cos exànime del Crist davallat de la creu; en el
pit de la Mare de Déu hi ha un cor traspassat per set espases. La corona és
també daurada, així com la creu que tanca el conjunt; d’ella en penja un llenç
blanc amb puntes.
El cost econòmic del pas va ser de 20.000 pessetes.
El cost econòmic del pas va ser de 20.000 pessetes.
Participa al Viacrucis dels
Pagesos el Divendres de Dolors, i a la Recollida i Processó del Sant
Enterrament del Divendres Sant.
La peanya
Realitzada en fusta, amb
orientació modernista dissenyada per
Jujol, va ser executada per Lluís Àvila Roca amb daurats d’Enric Roca de
Barcelona. L'or per daurar-la va ser importat d'Italia en plena Segona Guerra Mundial.
Els treballs d’encuny, cisellats i llama foren realitzats pel mateix Jujol. Als peus de la verge figura una inscripció, mostra del fervor religiós de l’arquitecte: “Mater clementissima intercede pronobis”.
Els treballs d’encuny, cisellats i llama foren realitzats pel mateix Jujol. Als peus de la verge figura una inscripció, mostra del fervor religiós de l’arquitecte: “Mater clementissima intercede pronobis”.
Actualment el pas és portat a
coll per dotze agremiats (8 interiors i 4 exteriors).
Abans de 1936
El Gremi d’Hortolans ja assistia
a la processó amb el misteri de La Pietat, que es guardava a l’església gremial
de Santa Magdalena de Bell-lloc, extramurs, destruïda arran de la Guerra dels
Segadors. D’autor anònim, no se sap amb certesa la data d’execució. Tot i això, diferents historiadors la daten del
segle XVI. La fotografia de sota es la imatge més antiga que coneixem del pas
abans de la reforma de l’any 1910: la Mare de Déu al peu de la creu, sosté el cos
inert de Jesús sobre la seva falda. En el pit de la Verge hi ha un cor
traspassat per set espases. Dos àngels querubins, als peus de la Mare de Déu, consolen el seu dolor.
El pas era dut a coll per vuit homes.
El pas era dut a coll per vuit homes.
El 25 de març de 1910, durant la
recollida de passos es pogué contemplar la renovació de l’antic pas de la Pietat.
El terra presentava l’aspecte del monticle del Calvari. La creu, que era nova, apareixia
aixecada d’entre les roques. Al terra la Corona d’espines
i els claus. La antiquíssima Verge dolorosa sostenia en els seus braços a Jesús
crucificat, i, al seu davant (es van eliminar els dos àngels querubins), apareixen
les dues noves imatges cisellades: A la
dreta, agenollada, Maria Magdalena donant un petó a una de les mans del redemptor,
i a l’altre costat la imatge de Sant Joan amb rostre trist i compungit.
La peanya va ser feta pel fuster Pinet que tenia el seu taller al carrer Cuirateries, i segons la premsa de l’època, el disseny de tota la reforma del pas i
les noves imatges van ser obra de l’escultor tarragoní Francesc Cànovas.
El pas va passar a ser portat a coll per dotze homes.
El pas va passar a ser portat a coll per dotze homes.
L’any 1929, Jujol va dissenyar un
nou mantell per la Verge de la Pietat. Brodat per Emília i Joaquima Gibert Mosella
va ser realitzat amb fil d’or i vellut negre sobre seda blava. La signatura de
Jujol i la data d’execució es trobaven a la part inferior esquerra, gairebé
confoses entre les línies sinuoses del disseny genuïnament jujolià.
Malauradament, les imatges de
la Pietat, van ser devorades per les flames en la revolució iconoclasta desfermada el
21 de juliol del 36. Sortosament però, Rosa Clanxet, una veïna que vivia al
Portal del Carro, va poder recuperar d’entre les flames, la testa del Crist. Actualment, aquesta relíquia està dipositada dins una urna que podem contemplar
a l’interior de l’església de Sant Llorenç. Al costat de l’urna, també podem veure
els antics brodats sobre nova tela (pel mal estat de l’original), del mantell de
la Verge dissenyada per Jujol, salvada també
sortosament del foc. La peanya també va ser salvada, ja que aquesta sempre es desava al carrer de la Destral número 4, propietat de la família Abadessa. Acabada la guerra, la peanya va ser venuda a la Germandat del Sant Ecce-Homo per 1.000 pessetes.
EL RETORN DEL CALVARI
Les dones que havien acompanyat Jesús
des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven
el cos de Jesús. Desprès se’n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i
durant el dissabte van observar el repòs
que la Llei prescrivia.
(Lluc 23,55-56)
Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir, de Barcelona
Divendres
Sant
Església de Sant Agustí
Realitzat amb talla de fusta i policromada,
és obra de l’escultor Joan Salvadó Voltas (Vilaseca, 1890 – Reus, 1976).
Amb un pressupost total de trenta
mil pessetes, s’acordà amb l’escultor executar el pas en dues fases: Primer, la
creu i dues figures (la Mare de Déu i Sant Joan). Així va ser com el pas va
sortir desfilar per primera vegada el Divendres Sant, 11 d’abril de l’any 1941.
Les dues talles restants, que
figuraven al projecte de Joan Salvadó Voltas (Maria Cleofàs i Maria Magdalena),
no van ser estrenades fins el Divendres Sant de l’any 1944.
L’escena representa, en primer
terme, Maria, Mare de Déu, colpida pel dolor, amb Sant Joan, el deixeble
estimat, que la sosté pel braç i en segon terme, Maria Cleofàs amb Maria Magdalena.
El grup escultòric, d'estil noucentista,
destaca per l’atrevida esveltesa de les quatre talles, així com per la
policromia modernista de túniques i mantells, d’una filigrana excepcional, realitzada per Ferran de Castellarnau. Al fons, la
creu i el llenç. La Mare de Déu agafa amb la mà, a la vora del cor, la corona d’espines.
Com a curiositat, hem de ressenyar que el ribot va haver de rebaixar el pit de
les Maries, atès que el seu volum no agradà a la Comissió d’Art Sacre.
El pas participa en la Recollida
i posterior Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
La peanya
Realitzada en fusta, va ser
treballada i decorada per Ferran de Castellarnau. Hi destaquen els escuts de
les ciutats de Tarragona i Barcelona que la decoren en cada costat.
És portat a rodes per 8 portants.
SANT ENTERRAMENT
Llavors van prendre el cos de Jesús i
l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com
és costum d’enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l’indret on havien
crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat
posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre
es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
(Joan 19,40-42)
Gremi de Marejants
Tercer
dissabte de quaresma / Divendres Sant
Església de Sant Agustí
Grup de set imatges tallades en
fusta, de vestir, per l’escultor Salvador Martorell i Ollé (La Canonja, 1895 – Tarragona,1968).
El grup, que recuperava la
iconografia del pas antic cremat durant la revolta del 1936, va estrenar-se inconclús
(per motius econòmics), el Divendres Sant, 3 d’abril de l’any 1942. No va ser
fins el 1944 en que el pas va quedar completat.
L’escena representa el moment en
què el cos inert de Jesús és posat al sepulcre: Josep d’Arimatea, just al
capdamunt de Jesús; Nicodem als seus peus; al centre, Maria Cleofàs, la Mare de
Déu i Sant Joan, i agenollada, Maria Magdalena. El sepulcre és una reproducció
d’un sarcòfag paleocristià.
Les talles de fusta van vestides
amb roba de vellut, essent d’especial interès el mantell de la Mare de Déu, que
és brodat en fil d’or.
Participa en la Processó del
Serrallo que es celebra el tercer dissabte de quaresma i a la Recollida i Processó
del Sant Enterrament del Divendres Sant.
La peanya
Realitzada en fusta, austera i
sóbria, va ser construïda a l’ebenisteria de Lluís Àvila.
Actualment, el pas és portat a
espatlles per 21 portants (15 interiors i 6 ganxos).
Abans de 1936
El primitiu Sant Enterrament del
Gremi de Marejants era obra d’Isidre Espinal i Serra-rica (Sant Joan d’Olò,
1658 – Sarral, 1737). Realitzat el 1713, hi apareixien (segons les comptes del
mes d’abril del mateix any) cinc figures, de tamany més petites que les actuals: Jesús
inert, Maria Magdalena, i dos sants més no especificats, que podrien ser la
Mare de Déu i Sant Joan o Josep d’Arimatea i Nicodem (tot i que ens inclinaríem
pels dos primers).
Aquestes cinc talles (segons la premsa
local de la segona meitat del 1800) eren dutes dalt d’un petit tabernacle més
llarg que ample, i en disposició diferent al del Sant Enterrament actual.
Segurament devien ser en actitud de trasllat del cos de Jesús al Sepulcre.
Durant l’assalt francès del 1811,
es van perdre les imatges d’Isidre Espinalt i entre els anys 1826 i 1828, l’escultor
Vicenç Roig i Besora (Tarragona, 1764-1837), conegut per «Vicentó», va fer de
nou el conjunt escultòric a semblança de l’anterior. L’any 1858, el pas va ser
reformat totalment; es feren vestits nous a algunes imatges, s’afegiren dues
imatges noves passant a ser set (com a l’actualitat), i es va canviar l’antiga
disposició del conjunt passant a ser frontal. Es va reduir les mides de la
llargada de la peanya i s’augmentà en l’amplada. Finalment l’any 1902, el pas
va ser novament restaurat completament, amb nova il·luminació i nova peanya,
quedant com podem veure a la següent fotografia.
La tarda-nit del 21 de juliol de
1936 el conjunt escultòric del Sant Enterrament, va ser reduït a cendres davant
l’església de Sant Pere del Serrallo, lloc on es venerava el pas, a causa de la
persecució religiosa duta a terme durant la Guerra Civil.
SANT SEPULCRE
Perquè així com Jonàs va estar tres
dies i tres nits en el ventre del gran peix, també el Fill de l’home estarà
tres dies i tres nits en el cor de la terra.
(Isaïes 53,5)
Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre
Divendres
de Dolor / Divendres Sant
Església de Sant Llorenç
Imatge de Crist Jacent, d’autor
anònim, datada del segle XVII, tallada en fusta i policromada, que reposa dins
d’una urna dissenyada per Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949)
de l’any 1942.
Aquesta magnífica talla barroca (la
més antiga conservada de la Setmana Santa tarragonina) va ser adquirida al
Gremi de bastaixos de Barcelona l’any 1751, desfilant aquell mateix any per
primer cop a la Processó del Sant Enterrament el Dijous Sant 8 d’abril.
Representa Crist Jacent damunt un
cadafal, cobert parcialment per un llenç blanc amb brodats i serrells en fil
d’or, amb el cap recolzat enrere, sobre un coixí. Els ulls tancats, la boca
entreoberta, els llavis lívids, mostrant
una gran expressió de dolor i patetisme. Els cabells, arrissats com la barba,
li cauen per damunt de l’espatlla. La policromia ressalta més la crueltat de la
mort de Crist, amb la quantitat de reguerons de sang, produïts per la coronació
d’espines, per la flagel·lació, la ferida oberta del seu costat esquerre com
també de les seves mans i peus. La mà dreta descansa sobre el cadafal, mentre
l’esquerra reposa damunt el cos. El pit, inflat, contrasta amb l’enfonsament de
la cintura; els peus estan creuats; el
tòrax és va buidar a fi d’aminorar-ne el pes per quan la imatge sortís
en processó.
L’autor, anònim, va saber
interpretar el gust de l’època barroca pels temes cruents de la Passió de
Crist, observats amb un extremat expressionisme a fi de commoure els fidels i
conduir-los a la pietat i el penediment.
Durant la Guerra Civil, la imatge
del Crist del Sant Sepulcre va poder ser salvada de les flames per la valentia
del soci del Gremi Ramon Gibert (Ramon de Ca l’Abadessa), que la va ocultar en
el buit d’una arcada que va tapiar. L’urna i la peanya, dissenyada per Jujol l’any 1930 van ser devorades per les flames
durant la nit del 21 de Juliol del 1936 juntament amb el pas de la Pietat i d’altres
estris que es guardaven a l’església de Sant Llorenç.
Acabada la Guerra Civil la imatge va ser tornada a l'església de Sant Llorenç i a la Processó del Sant Enterrament dels anys 1939, 1940 i 1941,
la talla desfilà dalt de la llitera de la
Mare de Déu de la Catedral, improvisada i adaptada com una peanya.
L’actual Sant Sepulcre, està fet
amb fusta de pi, daurat totalment amb or fi, i policromat amb tintes negres
esgrafiades i lletres gòtiques vermelles i negres. Els treballs de fusteria van
ser executats per Lluís Àvila, de Tarragona, i els daurats per Enric Roca, de
Barcelona. Va estrenar-se el Divendres Sant 3 d’abril de l’any 1942.
La firma de l’arquitecte es pot
contemplar a l’interior de l’urna, als peus del Sant Crist. La decoració en
encuny, cisellats i treball de llama és obra de la pròpia mà de Jujol.
Envoltant l’urna i peanya hi figura la inscripció feta a mà alçada pel propi Jujol
en el que hi diu: “SVB PONTIO PILATO
PASSVS ET SEPVLTVS EST (sota el poder de Ponç Pilat patí i fou sepultat) en
lletres gòtiques. Als angles del sepulcre hi ha la Creu de Jerusalem en un
escut rodó; al cim de l’urna, una palma d’argent, obra del joier Joan Blàzquez.
Participa, dut a coll per 20
portants (12 al interior i 8 al exterior), al Viacrucis dels Pagesos el
Divendres de Dolor, i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del
Divendres Sant.
Abans de 1936
Tenim notícies de que l’any 1903
el Gremi de Pagesos va restaurar el vell Sant Sepulcre, i dotar-lo de nova
il·luminació i noves faldilles, quedant com es pot veure en la fotografia de
l’esquerra que correspon a l’any 1926. El 1927 es tornà a restaurar i s’aixecà
l’urna amb un peu daurat i decorat amb esgrafiats, tal com es veu en la
fotografia de la dreta.
L’any 1930 l’arquitecte Josep
Maria Jujol dissenyà un nou Sant Sepulcre que va ser estrenat el Divendres Sant 18 d’abril del mateix any.
El seu disseny, menys clàssic que
l’actual, implicava la presència d’elements dèbils amb escassa presència de
decoració tallada. Espigues de blat i raïms s’acoblaven perfectament a
l’esperit agrícola de l’entitat. L’urna era coronada per la rella i un crismó.
Els treballs es van realitzar a
la fusteria de Josep Bujan de Sant Joan d’espí i la decoració la realitzà Jujol
mateix, també a Sant Joan d’espí, on passava llargues temporades.
Els faldons, també dissenyats per
Jujol, encara vesteixen l’actual Sant Sepulcre.
Com havíem dit anteriorment,
aquest Sant Sepulcre va ser destruït per les flames la nit del 21 de juliol del
36, salvant-se únicament la talla barroca del segle XVII.
LA SOLEDAT
Digué a Maria, la seva mare: «Aquest serà motiu que a
Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i
a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els
sentiments amagats al cor de molts».
(Lluc 2,34-35)
Congregació
de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i
de la Mare de Déu de la Soledat
Divendres Sant / Dissabte
Sant
Església de Natzaret
Imatge de candeler realitzada en fusta i policromada
per l’escultor Josep Viladomat Massanas (Manlleu, 1899 – Escaldes d’Engordany,
1989).
L’artista només cisellà el cap i unes mans per tal d’adaptar
la imatge al mantell realitzat el 1962 i que no s’havia adaptat correctament a
la imatge de la Soledat de Camps i Arnau. La carcassa metàl·lica que
suporta el cap i les mans de la imatge va vestida de vellut vermell, amb punys
i mocador de cap fets de puntes de blonda; a la mà esquerra porta un mocador
també de puntetes; va coronada amb corona de dotze estels. El mantell, espectacular,
és de vellut blau marí amb brodats i serrells en fil d'or i incrustacions de pedrería.
Actualment, la imatge de
la Mare de Déu de la Soledat presideix la sala de juntes de la Casa de la Sang, seu de la
Congregació.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres
Sant, 12 d’abril de 1963. Actualment participa a la Recollida de passos i Processó
del Sant Enterrament del Divendres Sant, i a la Processó de la Soledat el
Dissabte Sant.
La peanya
Realitzada pel taller Artemartínez d’Horche
(Guadalajara), és de fusta decorada amb motius florals i daurada. Al peu de la Mare de Déu hi crema la candeleria formada per vuitanta-sis ciris.
Actualment, el pas és portat a espatlles per 22
portants (12 interiors i 10 ganxos).
Abans de 1936
La Mare de Déu de la
Soledat era juntament amb el Sant Crist de la Sang i l'Ecce-Homo una
advocació fundacional de la Confraria de la Sang des del
1545.
Un document de l'any 1588 ens diu
que l'escultor Jeroni Sanxo va restaurar la Verge dels Dolors i li va fer
els braços i les mans que fins aleshores no tenia. I que el pintor Francesc
Olives va pintar la cara i les mans de la imatge. Per tant, la testa havia de
ser anterior a aquesta data. No es descarta que aquesta imatge ja existís dins
l'església de Natzaret quan el 1545 va ser cedida a la Confraria de la
Sang amb tot el seu contingut.
L'any 1861 l'escultor Bernat
Verderol Roig li va afegir uns peus, element que fins aleshores mai no havia
tingut.
Aquesta imatge va rebre diferents
noms o advocacions durant la seva vida: Verge dels Dolors, Mare de Déu dels
Desemparats i Mare de Déu de la Soledat.
La cara i les mans, plenes de vida,
a penes sorgien d'un gran mantell de vellut negre amb brodats amb fil d'or
estrenat l'any 1914 (vegeu fotografia). Era una bella imatge
renaixentista d'expressió natural, si bé un pel àulica, tirant a majestàtica.
Artísticament delectable.
Malauradament, aquesta imatge va ser
cremada al capvespre del 21 de juliol de 1936 al davant de l'església de
Natzaret juntament amb els retaules, improperis, arxius i altres imatges que es
custodiaven dins de l'església i casa de la Sang.
La Soledat de la postguerra
L’any 1939 es va encarregar una nova
talla a l’escultor Josep Maria Camps i Arnau (Barcelona, 1879-1968). És una
magnífica talla molt austera, pròpia de les necessitats de la postguerra. El
cost de la imatge va ser de 5.000 pessetes i va anar dalt d'una nova carrossa i
peanya dissenyada per l'arquitecte Josep Ma. Monravà. El fuster Lluís Àvila
Roca va ser l'encarregat de la seva execució. L'artista Joan Magarolas Senet,
va realitzar tota la part de serralleria i el Sr. Pere Guinovart s'encarregà de
la instal·lació elèctrica del pas. El cost total de la peanya va ser
de 3.856 pessetes.
Va desfilar per primera vegada el
Divendres Sant 11 d’abril de l’any 1941.
Anys més tard, la junta directiva de
la Congregació de senyores, presidida per la Sra. Maria Antònia de Canals en el
seu propòsit d'enriquir i enaltir més la imatge, es va proposar la confecció d'un
mantell que va ser estrenat l'any 1962.
El nou mantell va tenir un cost de
93.600 pessetes de les quals 80.963 eren del propi mantell i la resta per
l'adaptació de la peanya. De totes maneres el resultat no va satisfer la junta
ja que l'adaptació a la imatge de la vestimenta i el mantell era pràcticament
impossible a causa de tenir-ne un de fusta tallada.
Aquesta imatge actualment està situada a la fornícula de la capella de la dreta de l’altar major de l’església de Natzaret, on fins fa ben poc, estava dipositat el pas de l’Ecce-Homo.
Aquesta imatge actualment està situada a la fornícula de la capella de la dreta de l’altar major de l’església de Natzaret, on fins fa ben poc, estava dipositat el pas de l’Ecce-Homo.
© Dels textos: Daniel Pallejà Blay
© De les fotografies: Arxiu Daniel
Pallejà
© De les fotografies cedides
per: Francesc Gómez Masdéu - Carles Mallol
Parga - Juan Luis Nogués Sánchez - Joaquim Mas Carceller - Hermenegild Vallvé
'Centre d'Imatges de Tarragona/L'Arxiu' - Francesc Blasi Espinosa 'Arxiu
Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya' - Fons fotogràfic Salvany 'Biblioteca de Catalunya'.
