divendres, 15 de gener de 2021

ESPERAR SIN DESESPERAR

 

ESPERAR SIN DESESPERAR

A menos de tres meses vista se puede aventurar otra Semana Santa casi en blanco. El Covid19 sigue presente en sucesivas oleadas y mutaciones. Con la esperada vacuna iniciando su largo recorrido, en abril, estaremos lejos de la llamada “inmunidad de rebaño”. Siendo realistas transitaremos de puntillas por la Semana Santa de 2021. Hay que pensar en un escenario de actos puntuales, selectivos o localizados, como recordatorio de una religiosidad popular.

Resignados, una vez más, surge la pregunta: ¿Qué puede ocurrir en 2022? Partiremos de estos cuatro supuestos perfectamente factibles. 1) En estas fechas una buena parte de la población habrá sido vacunada sin alcanzar la citada inmunidad total. 2) Los expertos pronostican que el virus continuará existiendo, pero mitigadas sus consecuencias. 3) Todavía no existirá el fármaco adecuado para contener el virus y 4) Subsistirá la necesidad de usar mascarillas, evitando aglomeraciones o concentraciones masivas. Con todo ello nos enfrentaremos a una Semana Santa 2022 un tanto light, diferente a lo vivido hasta 2019. Para confeccionar el guion de la previsible película de la Semana Santa 2022 conviene tener en cuenta los siguientes aspectos.

ESPECTADORES. Si las cosas no cambian demasiado es la parte más difícil de controlar. No depende exclusivamente de los organizadores. Primeramente, habrá que contar con la predisposición, opinión y coherencia de las administraciones públicas. Y en segundo lugar tenemos la incógnita del comportamiento y la responsabilidad individual de las personas. Atar todo ello es tarea ardua porque entran en juego intereses de todo tipo: políticos, económicos, sociológicos, turísticos y tradicionales. Contemplar los videos de procesiones de algunas famosas localidades resulta extraordinariamente revelador para darnos cuenta de que no es un plato de fácil condimento. Parece obvia la dificultad de cómo organizar toda aquella ensalada de público y asistentes. 

La procesión del Santo Entierro de Tarragona no se encuentra en esta tesitura de extremada y pasional expectación. La dispersión de espectadores por todo el recorrido es relativamente controlable y reconducible. La primera medida sería evitar las habituales concentraciones en lugares concretos como pl. de Palau, Pl. Catedral, Mercería, Baixada Misericordia, Pescateria. Luego vendría la redistribución en otros espacios amplios y abiertos como el paseo de Sant Antoní, pl. de la Font, La Rambla. Sin olvidar calles, actualmente, “desangeladas” de Sant Pau, Conde de Rius, Sant Agustí. Tarea de orientar, dirigir, reubicar al personal mediante una buena información. Dado el perfil de nuestro tipo de espectador, diferente a otros eventos festivos, estas medidas serían entendibles. El resto de procesiones quedarían supeditas en analizar cuáles son viables y de qué manera.

PASOS. Para 2022, con las actuales perspectivas, parece improbable verlos desfilar a costal o a hombros tipo Tarragona. Deberemos esperar hasta disponer de una fehaciente inmunidad. Por otra parte, existe la posibilidad de sacar los pasos de ruedas con portantes utilizando mascarillas o encapuchados. También el uso de andas. Todo ello ajustable a los requisitos o criterio de las autoridades componentes. No precisamente las de Málaga y otras semejantes. En otras partes, como Valladolid, no se observan demasiados inconvenientes.  Tampoco Orihuela y poblaciones con carrozas movidas a motor eléctrico o las simplemente empujadas por calles llanas.  

Tarda de Divendres Sant a la Plaça del Rei

En nuestra ciudad contamos con siete pasos a ruedas con posibilidades de salir si el listón marcado lo permite. Algunas imágenes emblemáticas y solitarias se podrían colocarse sobre andas de seis u ocho portantes o peanas a ruedas. En este supuesto entrarían la Soledat, el Sant Sepulcre, el Cristo del Buen Amor, el Jesús de la Oració a l´Hort, Vetlleu i Pregueu, Sant Sopar, Ecce Homo, etc.

LOGISTICA PROCESIONAL. Es relativamente menos difícil de compaginar. En general, las cofradías no ofrecerían inconvenientes para adaptarse a las exigencias de las autoridades. Hay ganas y necesidad de organizar algún tipo de procesión, aunque sea, bajo determinadas condiciones. Las medidas, seguramente, girarían entorno al número, control y separación de participantes, obligatoriedad de ir encapuchados o con mascarilla, músicos convenientemente distanciados, ordenación del recorrido o del número de procesiones, adaptar horarios, intervalos temporales, etc.   

COFRADIAS. Han pasado unos meses de conformismo e inoperancia. Ultimadamente aparecen signos de actividad e incipientes movimientos. Aspecto muy importante desde la vertiente humana y social. Dos años consecutivos sin Semana Santa significa un duro golpe a la afiliación y el ánimo de los seguidores. No es de extrañar que los responsables de las cofradías estén, actualmente, seriamente preocupados en evitar una deserción o disminución de la moral de sus congregantes. Alguien puso nombre a esta hipotética defección. Es la palabra, “desacostumbrarse” a un sentimiento, a una tradición, a una práctica, a una devoción, a una rutina de cada año.  Puede haber personas que a su cofradía o los actos de la Semana Santa la perciban como una cosa lejana, prescindible. Por esto la presente inquietud es la de llevar a cabo actos como una especie de recordatorio y memoria, evitar el olvido, manteniendo la llama de la ilusión. Por lo tanto la Semana Santa 2022 significaría un engrasar y poner de nuevo la maquinaria en marcha de cara a un futuro.

Es evidente que, con lo expuesto, el año 2023 debería constituir el de la definitiva RECUPERACION volviendo, paulatinamente, al sistema habitual. Pero, no nos engañemos, será preciso realizar un gran esfuerzo para RECOBRAR los distintos aspectos en que se sustenta una tradición de años: reincorporar la masa social, recomponer la economía, apoyos y ayudas, subvenciones, renovar directivas, además de poner en funcionamiento todo lo que gira o depende de la misma (portantes, componentes de bandas, acondicionamiento de pasos e imágenes, vestuario, enseres, …). Nos encontraremos ante un exigente “volver empezar”.     

La evolución sanitaria será clave. Aparecen diferentes opiniones de expertos de cara al futuro. Confiemos en los más optimistas. El Covid-19 nos habrá cambiado la vida a nivel personal, familiar, social, económico, laboral y quién sabe si también nuestras predilecciones, fundamentos o valores humanos, emergiendo nuevos parámetros psicológicos y sociológicos. En muchos lugares hubo otra travesía del desierto durante la pasada contienda civil, en otras dolorosas circunstancias y con una desgraciada destrucción del patrimonio de imágenes. Cosa no existente en la actualidad.  Acojámonos a este vaso medio lleno.     

Finalmente, un punto de reflexión. El tiempo deja huella en las personas. Tengo la intuición de que todo esto representará abrir una puerta a renovaciones en estructuras directivas de algunas cofradías. Quizás sea ocasión de confiar en la existencia de un relevo generacional, vulgarmente conocido como “introducir caras nuevas”. Necesariamente estas incorporaciones humanas tendrán la responsabilidad de emprender el camino de una reapertura y reconstrucción de la Semana Santa después de la pandemia. La tarea no es fácil pero tiene sus alicientes para llegar hacer historia. Han existido otros momentos de crisis desembocando en una inesperada revitalización y activación. Siendo positivos, es otra perspectiva con la que debemos contar. Solo nos queda desear que Dios nos acompañe por el páramo sentimental de dos años sin Semana Santa.


dimarts, 22 de desembre de 2020

PROGRAMA DE NADAL DE "BANDERA NEGRA I MATRACA"

Ja tenim l'últim programa d'aquest any del "Bandera Negra i Matraca" especial de Nadal. Aquest cop els protagonistes són els nens de la "professó". La Maria Grau i la Montse Boada acompanyades de l'Iván Medina ens apropen els missatges nadalencs dels més petits en aquest especial de festes! 

Podeu clicar al play per anar al podcast

Podeu trobar tots els programes anteriors entrant a l'apartat de la web: Ràdio Podcast 

dilluns, 21 de desembre de 2020

RELLEU A LES DIRECCIONS DE LES CONFRARIES DE LA SANG I DEL CRISTO DEL BUEN AMOR

 

La passada setmana es van concretar els relleus al capdavant de les confraries de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, on d’acord amb els nous estatuts i el procés electoral, el Sr. Rafael Pintado Simó agafà el relleu del Sr. Josep Ignasi Boada Gasulla com a nou sotsprefecte de l'entitat. En aquesta nova junta directiva entren per primera vegada a la seva història dues dones, les Sres. Montserrat Boada i Maria Grau, Majoral 3a i secretària respectivament.

A la vegada, la Cofradía del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista també escollia una nova Junta Directiva encapçalada pel Sr. Raúl Sánchez Montero, que agafa el relleu del Sr. José Maria Santiago com a Hermano Mayor de la Cofradía.

Aquests relleus al capdavant de les confraries tarragonines no han estat els únics d’aquest 2020, doncs cal esmentar també el que s’esdevingué el passat mes de setembre al Gremi de Marejants quan el seu president, Sr. Jordi Mallol passà el relleu a una copresidència formada pel Sr. Francesc Serijol i la Sra. Maria Bordas.

A tots ells, els hi desitgem molt encert en aquesta nova etapa.   

diumenge, 20 de desembre de 2020

BANDERA NEGRA I MATRACA. PRÓDIGO I EL JOVENT CRISTIÀ

Certament, el rap no és massa habitual d’escoltar en cercles de setmana santa. Per això avui us volem presentar al grup de rap Prodigo, format per 6 capellans seminaristes que un bon dia van decidir predicar la paraula de Jesús i la fe de l’església amb les seves lletres i música rap.

En aquest programa sempre intentem mostrar als nostres oients iniciatives liderades per joves cristians que volen aportar sàvia nova, que tractin la religió des d’una nova perspectiva i crec que aquest és un cas molt il·lustrador. Lucas Blanes va néixer en una família catòlica, va anar a una escola catòlica i participava en actes de la seva parròquia com qualsevol confrare o jove cristià de la seva edat.

L’any 2011 va viatjar a Madrid en motiu de la visita del Papa però tal i com ell diu, més aviat per passar-s’ho bé amb els de la seva colla liant-la per Madrid que altra cosa. Allà sembla ser que es va quedar molt impactat al veure tanta gent jove, que com ell, s’havien educat en la fe i participaven en aquest tipus d’actes. Allà va començar a sentir alguna cosa que més tard es va convertir en un despertar de la seva vocació que el va portar a entrar al Seminari.

Podeu clicar al play per anar al podcast

Podeu trobar tots els programes entrant a la pestanya d'aquesta web: Ràdio Podcast 

dijous, 17 de desembre de 2020

EL MESTRATGE DE LA SANG DE TARRAGONA. NOU LLIBRE DE LA CONGREGACIÓ EN EL SEU 475è ANIVERSARI

La confraria i després congregació de la Sang de Tarragona, fundada el 1545 pels espardenyers i esparters, ha assolit aquest 2020 la xifra rodona dels 475 anys de vida. És una de les associacions de major trajectòria històrica no sols a Catalunya sinó a Europa. Coincidint amb l’efemèride, la Sang i Cossetània Edicions han publicat el  llibre “El mestratge de La Sang de Tarragona. Història d’una confraria. 1545-2020”, que analitza les claus de l'èxit de la seva pervivència. El llibre es va presentar el passat dia 1 de desembre en doble sessió a l’església de Natzaret.

Escrit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili, gestor cultural i congregant, Jordi Bertran, l’obra aborda, en 220 pàgines i una vuitantena de fotografies, la gran majoria de les quals inèdites procedents de 22 arxius i col·leccions privades, tant el vessant social de l’associació com el més conegut de la implicació cabdal en la Setmana Santa de Tarragona.

L’entitat ha tingut la capacitat per, mantenint-se fidel al seu origen d’esforç comunitari i suport als associats i als més desfavorits, haver-se sabut adaptar a les circumstàncies canviants de la història, avui vista com d'èxit, en què no han faltat pàgines doloroses, tràgiques, prohibicions, clandestinitats i conflictes.  La Sang també s’ha valgut d’una capacitat de relació, intensament estreta, amb la societat tarragonina des d’un espai de referència en l’imaginari ciutadà, la preexistent església de Santa Maria de Natzaret des del segle XII a la plaça del Rei, i d’un acte cabdal en el calendari anual, la processó de la Sang, segles després rebatejada com del Sant Enterrament i ara d’interès patrimonial a nivell nacional, segons declaració de la Generalitat.

Passatges per a la història

L’obra, amb documentada informació, segueix la història de la confraria des dels orígens el 1545, de la Setmana Santa i, en definitiva, de la història de Tarragona. L’autor descobreix al lector passatges poc coneguts i altres inèdits, com les primeres penitències davant la Mare de Déu del mainell de la porta de la catedral, el pas de la processó de la Sang per l’interior de la seu, l’estreta vinculació de la corporació amb artistes reconeguts, les sortides extraordinàries conjuntes del Crist de la Sang i del braç de Santa Tecla en temps de pandèmies i calamitats, la participació explícita de la dona en processons acompanyant la Mare de Déu molt abans del que s’ha tendit a creure, la transformació de la processó fundacional de l’entitat en una de general de la Passió de Jesucrist, el substrat dels armats en la confraria d’hostalers de Sant Ponç, les tensions amb els arquebisbes i les autoritats il·lustrades, el rol de l’ètnia gitana en la confraria, la celebració de Santa Marina com a festa patronal de la plaça del Rei, les destruccions patrimonials arran de les guerres, el pes de la música de banda, les quadrilles d’homes dels misteris, els canvis de la morfologia dels passos, la notable transformació de la segona meitat del segle XIX, l’eixamplament de l’itinerari arran de l’epidèmia de còlera de 1885, la crisi derivada de la fil·loxera, o la projecció exterior de la desfilada durant bona part del segle XX que la catapultà al pòdium de les celebracions catalanes.

També es presenten alguns noms que al llarg de la història van contribuir a fer gran la Sang, cadascun des de la seva faceta professional i en estreta cooperació amb els associats: els artistes Francesc Olives, Jeroni Xanxo o Benet Baró; els cerers Antoni de Bartomeu i Andreu Borràs; el músic Josep Font Marimon; el periodista Joan Aulestia; el fotògraf Julio Ginés Torres Vivancos; l’escriptor Ferran de Querol, o els historiadors Bonaventura Hernández Sanahuja, Emili Morera, Sanç Capdevila i Joan Salvat i Bové. El llibre compta amb el pròleg de l’etnòleg Bienve Moya i Domènech, Premi Nacional de Cultura, així com amb el patrocini de la Diputació de Tarragona, el Port de Tarragona, la Fundació Mútua Catalana i Repsol. La selecció fotogràfica ha anat a càrrec del tarragoní i congregant Daniel Pallejà.

L’autor del text

L’autor, Jordi Bertran, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1985 exerceix com a gestor cultural. Des de 2016 és professor de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, on ensenya patrimoni material i immaterial al Màster Erasmus Mundus en Innovació en Enoturisme, i és membre dels projectes de recerca internacional «Literatura, Art i Representació a la llarga edat mitjana» del Grup LAiREM, i «Traces i figures de la dansa a la llarga edat mitjana; corpus iconogràfic, textual i etnogràfic a la península Ibèrica i la seva projecció llatinoamericana», del Grup ICONODANSA-DANAEM. Ha estat professor dels Postgraus de gestió de la cultura popular (Universitat Ramon Llull) i de gestió cultural (Girona i URV); del Màster de llengua, literatura i cultura catalanes (URV), així com codirector acadèmic del Postgrau en gestió pública del patrimoni cultural local (URV · Universitat Autònoma de Barcelona · ACMC). Ha escrit un considerable nombre d’obres sobre cultura i festes patrimonials. De Setmana Santa, destaquen la dels Armats de la Sang de Tarragona, pels 250 anys; les processons de Verges i Besalú, i la Passió d’Olesa (Lunwerg); la polifonia de la Passió a Sardenya, Còrsega i Sicília (Universitat Pompeu Fabra); personatges bíblics a Espanya (Universitat de València); i Setmanes Santes de Sevilla, Múrcia, el Baix Aragó i Puente Genil (revista Fiestacultura).

Cada Divendres Sant els penitents, els misteris, els armats i la llum de les atxes reneixen any rere any per convertir Tarragona en la Jerusalem antiga. És la força d'un projecte de pietat popular que transcendeix, supera i situa en segon pla els lideratges personals. Els confrares i les confraresses han estat al servei de la Sang, un referent que ha permès la identificació clara amb una manera de fer i amb uns valors positius, basats en els sentiments i les necessitats de la societat tarragonina.

El llibre està disponible en venda a les llibreries de la ciutat així com també en compra on line. Els socis la Congregació de la Sang poden adquirir-lo a l’església de Natzaret, cada divendres de 18 a 20 h i cada dissabte d11 a 13 h.