diumenge, 31 de març de 2013

LA SOLEDAT ACOMIADA LES CELEBRACIONS

La Verge de la Soledat. Foto. Arxiu D.P.
Amb una gran puntualitat, la imatge de la Verge de la Soledat -durant l'any es guarda a l'església de Natzaret- sortí ahir a la tarda de la Plaça del Rei per presidir l'última processó de la Setmana Santa. En aquella hora, molts fidels s'esperaven en silenci en aquesta plaça emblemàtica de la  Part Alta, només trencat per les ràfegues de vent -durant el recorregut pels estrets carrers del casc antic ja no va ser tan molest-.
És la processó per excel·lència de les dones, que per l'ocasió porten la vesta blanca o negra, segons sigui aspirant o congregant -les que no portaven la vesta de la congregació havien d'anar de rigorós negre-. Els únics homes són els vint-i-dos membres de la Sang que porten el pas així com alguns convidats. El pas, acompanyat per les senyores de la Congregació i per altres convidades, va enfilar el camí cap a la Catedral.
Els tambors de la pròpia Congregació ressonaven per la Part Alta de la ciutat, mentre s'obrien pas pel carrer Major, ple de gom a gom, que feia impossible transitar a les poques persones que en aquelles hores eren alienes a l'acte religiós. Les acompanyaven també la música de la Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona.
A les 19.14 hores, la processó arribava a la Catedral, on la imatge de la Verge va ocupar un lloc en l'altar Major. Va ser el  moment de la part més religiosa de l'acte, amb la missa i la lectura dels dolors. Finalitzat l'acte litúrgic, la comitiva va enfilar de nou la seva ruta a l'església de Natzaret. La imatge quedarà guardada fins la Setmana Santa del pròxim any.  

La Vetlla Pasqual a la Catedral
La restaurada Catedral de Tarragona va acollir ahir, de nit, la Vetlla Pasqual, la celebració de la nit on es commemora la resurrecció de Jesucrist. Un dels moments més solemnes és l'entrada del ciri encès per l'arquebisbe i que presideix els oficis en el temple a partir d'avui. Ahir, amb una Catedral brillant i un gran nombre de fidels reunits es va celebrar aquest acte solemne ple de molt simbolisme.  A l'antiguitat aquesta cerimònia religiosa era el moment destinat per rebre els catecúmens i encara avui alguns feligresos aprofiten per rebre'ls del propi arquebisbe. La missa va acabar passada la  mitjanit.   

Article de Redacció extret del Diari de Tarragona, edició 31.03.2013 

dissabte, 30 de març de 2013

LA PROCESSÓ ACABA ABANS D'HORA SUSPESA PER LA PLUJA

La pluja va deslluir la desfilada de la processó. Foto. Tarragona Ràdio
La processó del Sant Enterrament no va poder finalitzar aquest any a causa de la pluja. Van sortir tots els misteris, però els últims van haver de tornar enrere per tal de que no es mullessin. La Soledat va passar pel Portal de Sant Antoni, i a prop de l'església de Sant Llorenç va haver de retrocedir. Sí que van poder acabar el seu recorregut els Armats, el Sant Sopar, l'Oració a l'Hort, Vetlleu i Pregueu, el Prendiment de Jesús i la Flagel·lació. La resta de passos es van quedar a mig camí.
Desprès de mesos d'assaig i de preparatius, els fidels a la Setmana Santa van poder viure amb fervor un dels dies més importants per a ells, però la pluja va espatllar el final.
El pas Vetlleu i Pregueu tapat amb plàstics. Foto: Diari Tarragona 21 
Hores abans de començar la processó es veia molt moviment pels carrers de la ciutat. Va ser gairebé impossible trobar un lloc on aparcar. Fidels o només curiosos no van faltar a una cita on la tradició i la religió van ser les protagonistes indiscutibles. Però la pluja també va voler irrompre a la processó.
El cel va començar a tapar-se cap a les primeres hores de la tarda, fet que va provocar alarma entre els membres de les associacions tarragonines que no volien que els seus misteris es quedessin sense poder desfilar pels carrers de la ciutat.
Tot i la por, van sortir tots i cada un dels passos. Si bé va anar ploviscant amb diferent intensitat durant la tarda-nit, res no va impedir que els congregants peregrinessin rera els misteris. No obstant els últims passos no arribaren al final.
El Retorn del Calvari entrant a la Catedral
Foto. Ton Alujas (Tarracofrade)
Durant la tarda, a la Plaça del Rei la majoria de passos van ser coberts amb plàstics amb l'objectiu de que la pluja no els mullés. Aquest any a més, degut a la pluja, les agrupacions van anar més depresa  i els misteris van emprendre la marxa més ràpida para no veure's afectats.
A les nou de la nit els paraigües van fer acte de presència. El petit xàfec es va convertir en alguna cosa més, i a conseqüència un dels passos que ja estava a la Plaça de la Font, el del Sant Sopar, va ser cobert amb un plàstic per tal de no malmetre'l. 
Els Armats també van haver de parar a prop de la Rambla Vella per la pluja. No obstant, desprès d'uns pocs minuts, la processó va re-emprendre el seu recorregut normal i no hi va haver cap incidència considerable.
Tampoc la gent va voler abandonar el seu lloc tot i la pluja. Els carrers per on passaven els misteris continuaven igualment plena de públic.
Una de les confrares del misteri del Sant Sepulcre, Elena Gavaldà, va comentar que aquest any no traurien les cues que arrastraven de la vesta per no mullar-les mentre realitzaven el trajecte.
Però poc abans de les onze de la nit l'organització va rebre una trucada des del centre de control (on es vigila la marxa de la processó situat a la casa de La Sang), avisant de l'arribada d'un xàfec important, i per tant, es va decidir finalitzar la marxa dels passos. A pocs minuts de les onze de la nit la processó del Sant Enterrament arribava a la seva fi. 
Els misteris van ser traslladats ràpidament a la busca d'un lloc per resguardar-los, mentre el públic que encara quedava pels carrers marxava a casa entristits per no haver pogut veure acabar la processó del Sant Enterrament.

Article de Irene Rubió, extret del Diari de Tarragona, edició del 30.03.2013          

UNA RECOLLIDA DE MISTERIS MARCADA PER LA CLIMATOLOGIA

La recollida de misteris de Divendres Sant va tornar a ser un dels actes més multitudinaris de la Setmana Santa tarragonina. La climatologia, com ve sent habitual en els últims anys, va voler ser la protagonista. O al menys una estona, de 16 a 17.30, temps en el que van caure algunes gotes que van obligar a tapar amb plàstics alguns dels misteris que transitaven per la Rambla Nova. Afortunadament, en el tram final de l'acte, el sol va fer la seva aparició i el nombrós públic que es concentrava especialment a la Part Alta va poder gaudir de la celebració prèvia a la Processó del Sant Enterrament.
A les quatre de la tarda, des de l'església de Natzaret van sortir els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per procedir a la recollida de misteris en la Rambla Nova, carrer Unió i la Part Alta, per traslladar-los fins a la Plaça del Rei. Com a novetat d'aquest any, els Armats van lluir nous uniformes, basats en els de la Guàrdia Pretoriana de l'emperador August.
Els Armats van realitzar el recorregut a ritme lent quan es trobaven els diferents misteris i realitzant els acataments. Desprès, a pas lleuger i compassat pels tambors que obrien el camí per seguir el trajecte. Les sandàlies dels Armats imprimien un bonic caràcter a la marxa, com si es tractés d'un instrument de percussió més.
Desprès de pujar pel carrer de la Unió i passar per la Rambla Nova, enfilaren fins a la Plaça de la Font. Allà, a peu de la Part Alta, s'incrementà més el nombre de públic. I més encara al carrer Cos del Bou i la Baixada de Peixateria. Un públic molt familiar i de totes les edats, amb els adults donant les pertinents explicacions als nens, i turistes amb més o menys coneixement del que estaven veient.  

Article d'Eloi Tost, extret del Diari de Tarragona a l'edició del 30.03.2013

dijous, 28 de març de 2013

LA PROCESSÓ DEL DOLOR RETORNA LA TRADICIÓ ALS CARRERS DE LA CIUTAT DE TARRAGONA

El pas de l'Ecce-Homo a la Processó del Dolor. Foto: Cristina Aguilar

A mitja tarda molts miraven al cel. Els núvols, al llarg del dia d'ahir  amenaçaven pluja. Temien que la pluja fes acte de presència i obligués a cancel·lar una de les processons més emotives: la del Dolor, tal i com va succeir dimarts amb la processó dels Natzarens. Però la pluja va donar una treva ahir a la Setmana Santa tarragonina. Els passos es van disposar descoberts a l’hora prevista de sortida, amb un públic expectant. Els armats de la Confraria de la Creu de Torredembarra escortaven els cincs passos que corresponen a la Processó del Dolor: L'Oració a l’Hort, de l’Associació La Salle, La Flagel·lació, de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, l'Ecce-Homo, de la Germandat del Sant Ecce-Homo, El Cirineu, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè i Jesús de la Passió i Sant Crist, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Els passos van cobrir l’itinerari previst des de la Mitja Lluna, al llarg de la Rambla Nova amb gran solemnitat.
 
Jesús de la Passió. Foto: Cristina Aguilar
Dijous Sant
La jornada d'avui de la Setmana Santa tarragonina ve marcada per les celebracions de la missa de Dijous Sant a les respectives esglésies i parròquies. A la Catedral se celebrarà a les vuit del vespre.A les vuit i a les nou del vespre es duran a terme guàrdies d'honor a l’església de Natzaret i a la de Sant Pere del Serrallo, respectivament. La primera a càrrec dels armats de la Sang i, la segona, per part dels armats del Gremi de Marejants. Enguany, d'altra banda, la Germandat del Sant Ecce-Homo aprofitarà per què sigui beneïda la Bandera i el Crist que participen al Viacrucis de la matinada de Divendres Sant fins al Loreto. Abans de començar el Viacrucis –que surt des de l’avinguda Maria Cristina i arriba fins al Loreto– a tres quarts de dotze de la nit, el Pare Mario Buonanno beneirà els treballs de restauració. La Bandera i el Sant Crist de la Germandat de Sant Ecce-Homo havien quedat malmesos pel pas del temps. La restauració de la Bandera i la imatge serà apadrinada per les germanes Àngels, Elvira i Cristina Ferrando Gómez, en memòria del seu pare. La Germandat del Sant Ecce-Homo recorda que els donatius que recull a canvi dels fanalets que il·luminen el camí seran lliurats al Padre Mario per ajudar als més necessitats.

Article de redacció, extret del Dairi Més, edició Tarragona. (28.03.2013) 

dimecres, 27 de març de 2013

TAC12 CAPITOL 8 ESPECIAL SETMANA SANTA

LA PLUJA OBLIGA A SUSPENDRE LA PROCESSÓ DELS NATZARENS DE DIMARTS SANT

Viacrucis a l'interior de Sant Francesc. Foto: Cristina Aguilar. Diari Més
La pluja obligà a suspendre la Processó. Foto. Cristina Aguilar, Diari Més

Viacrucis sí, però processó no. La Reial Germandat de Jesús Natzarè va haver de suspendre ahir al vespre la processó del Dimarts Sant arran de la intensa pluja que va començar a caure a Tarragona poc abans de les set de la tarda. El viacrucis que tradicionalment es fa dins de l’església de Sant Francesc es va poder celebrar sense problemes, amb l’únic inconvenient del xivarri que feia la multitud de gent que s’havia congregat a les portes de l’església, molta d'ella amb la vesta, esperant a què algú informés sobre si la processó sortiria o no. Però des d'un primer moment tot semblava indicar que no n'hi hauria. Davant la previsió meteorològica, la congregació ja va decidir que ni tan sols treia els passos al carrer i els van deixar col·locats a l’interior de l’església de Sant Miquel del Pla, el mateix lloc on es resguardaven tots els músics que havien d'acompanyar els misteris. La presidenta de la Reial Germandat de Jesús Natzarè  Eulàlia Veà, va explicar que «hem estat mirant el radar fins a l’últim moment perquè primer deia que plouria fins a les vuit, però ara ja diu que va per llarg, així que no hi ha res a fer». Com a alternativa, i perquè la banda infantil tingués l’oportunitat de tocar, la confraria va decidir organitzar
La Banda Infantil a l'interior de Sant Miquel del Pla. Foto: Cristina Aguilar
un concert improvisat a l’interior de Sant Miquel del Pla.

Un processó nova
La processó del Dimarts Sant la van instaurar els Natzarens fa uns anys després de veure com els hi queia el nombre de participants en el viacrucis que feien tradicionalment. I és que anteriorment el viacrucis que ara es fa a l’interior de Sant Francesc, durant el qual es llegeixen les estacions del calvari de Jesús, es feia per la Part Alta amb la gent vestida de carrer. La presidenta de la germandat recordava que «va arribar un punt que gairebé no hi anava gent per això es va decidir dissenyar un altre sistema i fer el viacrucis a l’interior de l’església i sortir pels carrers en processó». Veà explicava que en un primer moment únicament sortien el Crist i el misteri de Jesús Natzarè, però amb el pas del temps s’havia decidit treure els tres passos de la confraria. La germandat ha aprofitat aquest any per remodelar el pas de «Jesús és despullat de les seves vestidures». Eustaqui Vallès ha estat l’encarregat de restaurar totes les talles del pas que estaven força plenes d'esquerdes com a conseqüència del pas del temps. A més, també s’han millorat les policromies de les talles i se'ls hi ha posat un líquid pels corcs. Finalment també s’ha canviat tota la il·luminació del misteri.

Article de Laia Díaz, extret del Diari Més, edició Tarragona. (17.03.2013)

dimarts, 26 de març de 2013

TAC12 CAPITOL 7 ESPECIAL SETMANA SANTA

EL SILENCI DEL VIACRUCIS PROCESSIONAL INUNDA DE NOU LA PART ALTA


Un moment del Viacrucis d'ahir. Fotografies: Cristina Aguilar
Segon viacrucis processional de la Setmana Santa. Els carrers de la Part Alta es van tornar a omplir ahir al vespre d'aquella olor tan característica que desprenen les atxes i d'aquell silenci que es filtra aquests dies per les parets dels carrerons del nucli antic. La lectura de les estacions per part de mossèn Gallart era l’únic que trencava amb la quietud que es respirava ahir a la nit. Amb poc més de vint minuts de retard, el Crist de Sant Magí va sortir des de l’ermita del Portal del Carro. Curiosament, aquesta vegada, i fora del que acostuma a ser habitualment, tots els participants de la processó esperaven col·locats pacientment al carreró que puja fns a l’ermita enlloc d'estar ja col·locats davant de l’església del col·legi l'Estonnac on normalment hi esperaven els més petits que començaven a rebre instruccions de com s’havien de comportar. No va ser fins que va sortir el Crist de l’ermita que el viacrucis va començar a caminar des del mateix Portal del Carro. Aquest viacrucis acostuma a congregar molta canalla petita, sobretot del col·legi La Salle. Eren molts els qui, tot i que se'ls hi demanava silenci, no podien evitar anar comentant cada passa que donaven amb el company del davant o els qui intentaven, a vegades amb molt d'èxit i d'altres sense, apagar d'una bufada l’atxa de l’amic sense que aquest se n'adonés  Quan la processó arribava al carreró del Claustre van començar a caure algunes gotes, que també es van convertir en tema de conversa per a molts, però, tot i que més d'un va treure el paraigua, la pluja es va acabar ben ràpid i quan el viacrucis enfilava el Pla de la Seu ja era història. Tot i que el recorregut que fa per la Part Alta és relativament curt, el viacrucis, organitzat per l’Associació La Salle, la Congregació del Descendiment i l'Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir, es va allargar considerablement, durant més d'una hora.

Article de Laia Díaz, extret del Diari Més, edició Tarragona. (26.03.2013)

dilluns, 25 de març de 2013

TAC12 CAPITOL 6 ESPECIAL SETMANA SANTA

LA CIUTAT DE TARRAGONA SURT AL CARRER PER CELEBRAR EL DIUMENGE DE RAMS

Benedicció de Palmes. Foto. Cristina Aguilar. Diari Més

Pas de l'Entrada de Jesús a Jerusalem.
Foto: Cristina Aguilar. Diari Més
Vestit i sabates noves o, si més no, roba de gala. El carrer de les Coques es va omplir ahir al matí d'infants ben mudats i repentinats que, acompanyats pels seus familiars, anaven a beneir la seva palma o el seu palmó. Puntualment a les onze del matí, l’arquebisbe Jaume Pujol va fer la benedicció del Diumenge de Rams, un gest interpretat per molts dels més menuts com el permís definitiu per fer una generosa queixalada als rosaris de sucre que feia estona que els temptaven. A primera fila no hi faltaven totes les autoritats, encapçalades per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ni tampoc els presidents de totes les confraries de la ciutat que amb uns palmons de grans dimensions dificultaven força la visió a tots els qui s’havien hagut de quedar en un segon terme. De fet, van ser molts els pares que van haver col·locar-se els petits a sobre les espatlles perquè poguessin veure amb tot detall que passava a dalt de les escales de l’església de l’Ensenyança, punt des d'on es va fer la benedicció. Va ser des d'aquí des d'on l’arquebisbe va demanar a tots els presents que aquests dies «es visquin amb la major intensitat possible» ja que es tracta d'una setmana en què «els cors estimen més» i en què hi ha per davant una nova època amb l’arribada del nou Papa Francesc. Posteriorment, la comitiva es va dirigir cap a la Catedral –el Diumenge de Rams del 2012 el temple obria les seves portes per primera vegada després de dos anys de restauració– on el mateix arquebisbe va presidir la missa pontifical i on, des d'ahir mateix i per segon any consecutiu des que es va eliminar la carpa de la plaça Verdaguer, ja s’hi poden veure exposats alguns dels passos. En total, n'hi ha una desena, mentre que la resta estan repartits entre les esglésies de Natzaret, de Sant Llorenç, de Sant Miquel del Pla i de Sant Nicolau de Bari. Aquestes dues celebracions litúrgiques van servir com a punt de partida dels actes centrals d'aquesta festivitat religiosa. D’altra banda, a primera hora de la tarda, tot i els amenaçadors núvols que presidien el cel i que van deixar anar un intens xàfec de cinc minuts, des de l’església de Sant Joan va sortir la processó del Diumenge de Rams. Coneguda com la «borriquita», aquest viacrucis vol rememorar l’entrada de Jesús a Jerusalem.

Viacrucis intramurs
Viacrucis de la Sang. Foto: Cristina Aguilar
Al vespre, quan ja era pràcticament fosc, va sortir des de l’església de Natzaret el viacrucis que organitza la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang i que, habitualment, recorria l’interior del Passeig Arqueològic. Ara bé, el d'ahir va ser un viacrucis peculiar ja que la restauració del tram de la muralla que comporta el pati del col·legi Lestonnac–L’Ensenyança i part del Passeig Arqueològic, va obligar a canviar el recorregut de la processó que, per primera vegada en molts anys, va passar per l’interior de la Part Alta. No es va poder veure doncs la típica imatge del Crist entrant ajagut per la porta del Passeig Torroja, ni tampoc es va poder fer la tradicional instantània de la comitiva passant per sota la Torre de l’Arquebisbe. Així doncs, el viacrucis va passar pel carrer Descalços, per l’Arc de Sant Llorenç, pel carrer de Sant Pau, pel Pla de Palau, pel carrer de la Guitarra i per la Baixada del Roser. Això sí, en arribar a l’alçada del Portal del Roser es va reprendre el recorregut tradicional pel carrer Cavallers. Ara bé, a part del canvi de recorregut una altra de les principals novetats va ser que per primera vegada es van poder veure en processó els armats amb els seus nous uniformes. Era una petita comitiva, no tota la cohort sencera, però durant el viacrucis més d'un espectador feia referència a la lluentor de les noves cuirasses.

El pregó d'Albert Vallvé enceta oficialment la Setmana Santa
El Pregó.  Foto: Crisatina Aguilar. Diari Més
El vicepresident primer de la Diputació de Tarragona i regidor a l’Ajuntament, Albert Vallvé, va ser l’encarregat de pronunciar ahir al migdia el pregó de la Setmana Santa per donar oficialment el tret de sortida a les celebracions. Vallvé, que va començar explicant que és membre de totes les confraries de la ciutat i que l’encàrrec de fer el pregó li havia generat en un primer moment «molta sensació de vertigen per la gran qualitat dels discursos dels meus predecessors», va voler exposar el significat que té la Setmana Santa i la manera en què la viuen els tarragonins. «Divendres Sant els carrers s’inunden del so de les sandàlies que arrosseguen els armats i que recorden al so que feien els penitents quan la Part Alta s’omplia de sorra de la platja per evitar que la cera dels ciris s’enganxés», explicava Vallvé que també va utilitzar cites de Carles Sentís, d'Antoni Rovira i Virgili o de Manuel de Montoliu, entre d'altres, per referir-se a la Setmana Santa de la ciutat. Durant l’acte l’arquebisbe Jaume Pujol va aprofitar per felicitar a la ciutat per haver aconseguit convertir-se en seu del Encuentro Nacional de Cofradías, que se celebrarà a l’octubre, just uns dies després de la multitudinària beatificació que també acollirà la ciutat. «Ha estat un goig molt gran poder portar aquesta celebració a Tarragona que permetrà que molta gent pugui fer la ruta dels primers cristians», va dir l’arquebisbe. Per la seva banda, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va voler lloar la decisió de Benet XVI d'haver renunciat al papat, un gest que va qualificar de «sinceritat i honestedat».

Article de Laia Díaz extret del Diari Més edició Tarragona (25.03.2013)

dissabte, 23 de març de 2013

TARRAGONA JA VIU L'EMOCIÓ DE LA SETMANA SANTA

Viacrucis del Pagesos d'ahir.  - Foto: Juan Luís Nogués Sánchez
El viacrucis, primer, i la processó pels carrers de la Part Alta que, desprès, va organitzar ahir per la tarda el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, són signe inequívoc de que les dates centrals de la Setmana Santa s'apropen i de que la ciutat i especialment el seu nucli històric ja viuen amb passió unes dates tan assenyalades.
El Gremi de Pagesos va realitzar primer un viacrucis per l'interior de la seva església, la de Sant Llorenç, i posteriorment va celebrar la seva tradicional processó pels carrers de la Part Alta, sortint de la pròpia església i passant per carrers tant emblemàtics del casc antic de Tarragona com les Coques, Merceria, Plaça de les Cols, Plaça del Rei, Santa Anna o la Plaça del Fòrum entre d'altres. 
Poc desprès, a les 21.00, començava en el Teatre Tarragona la Passió segons Sant Joan, per la que s'havien esgotat les entrades, amb l'actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor Ciutat de Tarragona, el Cor de Cambra de l'Auditori de Lleida, el Cor Tyrichae de Tortosa i la Coral Ginesta de Cervera. Tot això va suposar un preludi del que vindrà a partir de demà i especialment al mati  amb l'inici de les jornades centrals de la Setmana Santa.

Article de Redacció extret del Diari de Tarragona (23.03.2013)    

TAC12 CAPITOL 5 ESPECIAL SETMANA SANTA

divendres, 22 de març de 2013

LES OBRES DE LA MURALLA FAN CANVIAR EL RECORREGUT DEL VIACRUCIS DE LA SANG DE DIUMENGE DE RAMS


La restauració del tram de la muralla que comporta, d'una banda, el pati del col·legi L'estonnac–L'Ensenyança i de l’altra el Passeig Arqueològic, obligarà a canviar el recorregut del viacrucis de la Sang que se celebra tradicionalment el Diumenge de Rams. Així doncs, la processó, que començarà a les set, anirà resseguint el recinte emmurallat, però per l’interior de la Part Alta, és a dir, pel carrer Descalços, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, Pla de Palau, carrer de la Guitarra i Baixada del Roser. Allí es reprendrà el recorregut tradicional pel carrer Cavallers fins a la plaça del Rei. Per primera vegada en molts anys, el Sant Crist de la Sang no podrà recórrer el Passeig Arqueològic, però és que els treballs de restauració han obligat a muntar una important estructura de reforç que impossibilita el pas amb normalitat. La intervenció, coordinada per la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament i que es preveu que finalitzi a la tardor d'enguany  consisteix en la substitució del paviment del pas de ronda; tractament de la pedra i millora del sistema d'evacuació d'aigües; substitució de carreus que han perdut volum i, finalment  consolidació de la muralla amb un estudi arqueològic complert d'aquest tram. Aquesta actuació s’emmarca, doncs, dins el Pla director de la Muralla impulsat per l’Ajuntament de Tarragona en els anys 2006-2007, després de la caiguda del tram de l’Hort de l'Arquebisbe l’any 2005, quan es va establir la necessitat imminent d'un pla d'intervenció genèric de tot el perímetre de la muralla romana. A partir del 2008, el Pla director es va posar en marxa i es va treballar en diferents fases o zones, que s’han anat duent a terme segons criteris d'urgència  econòmics, etc. Fins ara s’han restaurat la Porta dels Socors, l’any 2009 amb els Fons del Govern del moment (FEIL); l’Hort de l’Arquebisbat i una part de la Baixada del Roser entre el 2010-2011 a través de l’1% Cultural de la Generalitat (50% Ajuntament i 50% Generalitat); així com actuacions puntuals prèvies al Pla director, que s’han anat realitzant permanentment. La intervenció actual està finançada per el Instituto de Patrimonio Cultural Español (IPCE) del Ministeri de Cultura del Govern i l’Ajuntament, que és qui ha contractat el projecte i l’arquitecte.

Arrenquen avui els actes més tradicionals de la Setmana Santa
Comença la Setmana Santa pròpiament dita. Avui al vespre, a les vuit, sortirà des de l’església de Sant Llorenç el viacrucis organitzat pel Gremi de Pagesos. Una hora més tard, començarà al Teatre Tarragona el concert de la Passió segons Sant Joan de Johan Sebastian Bach. D’altra banda, dissabte a dos quarts de vuit, l’església de Sant Nicolau de Bari acollirà el viacrucis de la Cofradía del Cristo del Buen Amor, mentre que l’església de Sant Llorenç serà l’escenari, a les vuit, del concert sacre del cor L’Àncora. Finalment, diumenge tocarà beneir palmes i rams. A les onze del matí, al carrer de les Coques, es farà la multitudinària benedicció i mitja hora més tard, a l’altar major de la Catedral, se celebrarà la missa pontifical. A la una del migdia, el saló de plens de l’Ajuntament, acollirà el pregó de Setmana Santa que anirà a càrrec del polític Albert Vallvé. Per acabar, a dos quarts de cinc de la tarda sortirà des de la parròquia de Sant Joan la processó del Diumenge de Rams i a les set, a l’església de Natzarè, començarà el viacrucis de la Sang.


Article de Laia Díaz, extret del Diari Més, edició Tarragona (22.03.2013)

TAC12 CAPITOL 4 ESPECIAL SETMANA SANTA

dijous, 21 de març de 2013

EDICIÓ 2013 DE LA GUIA DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA

Ja ha sortit publicada la GUIA DE LA SETMANA SANTA 2013 editada conjuntament per la Cadena Ser i el Patronat de Turisme de l'Ajuntament de Tarragona amb la col·laboració de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

Podeu veure-la online clicant al damunt de la imatge que mostrem a sota o descarregar-la clicant la imatge de la portada a la barra esquerra del bloc. 

TAC12 CAPITOL 3 ESPECIAL SETMANA SANTA

dimecres, 20 de març de 2013

GREMI DE MAREJANTS. 300 ANYS PROCESSONANT PER TARRAGONA

Amb aquest nom es va inaugurar el passat dia 9 de març al Tinglado número 1 del Moll de Costa -ara passeig del Gremi de Marejants- l'exposició del Gremi que commemora els 300 anys de participació a la Processó del Sant Enterrament. 
Aquesta mostra està estructurada a l'entorn dels tres misteris que el Gremi ha tingut al llarg de la seva història. D'aquesta manera, el primer espai està dedicat al pas del Sant Enterrament d'Isidre Espinalt que datava de l'any 1713, obra que va ser cremada durant la Guerra Civil el 21 de juliol del 1936. En aquest espai presideix una gran fotografia en el que podem contemplar gairebé a tamany natural aquest magnífic pas  i l'acompanya diferents fotografies antigues i diversos elements del misteri que s'han pogut conservar. 
El segon espai està dedicat a la recuperació del misteri del Sant Enterrament l'any 1942 per part de l'escultor canongí Salvador Martorell i el tercer espai podem veure diverses fotografies de la construcció del pas del Sant Sopar (1995) de l'escultor Emili Soler. 
En aquesta exposició a més de poder contemplar els dos passos que actualment te el Gremi, també podem veure les maquetes dels dos misteris, diversos documents d'arxiu, les dues banderes antigues, penons i els armats del Gremi de Marejants. Completa l'exposició un audiovisual de la història del Gremi.
Aquesta exposició estarà oberta fins el 7 d'abril i l'última setmana segons va confirmar el president del Gremi Jordi Mallol, podrem contemplar totes les imatges dels dos passos sense les seves peanyes, es a dir, estaran muntades al terra per poder-les contemplar en una perspectiva no habitual i observar millor els detalls de les figures. 
   

TAC12 CAPITOL 2 ESPECIAL SETMANA SANTA

dimarts, 19 de març de 2013

TAC12 CAPITOL 1 ESPECIAL SETMANA SANTA

MERCÈ GÓMEZ GUANYA EL VI CERTAMEN DE PINTURA DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA

La pintura guardonada en primera posició
Foto: Cristina Aguilar. Diari Més

La professora de pintura Mercè Gómez es va endur ahir al vespre el primer premi del VI certamen de pintura de la Setmana Santa de Tarragona, que se celebra de manera bianual. La imatge guanyadora va ser una pintura que retrata la imatge de Maria Magdalena aguantant els peus de Crist al pas del Descendiment. «La meva parella va quedar entre els tres guanyadors fa dos anys i va ser llavors quan vaig decidir que la pintaria perquè m'agradava molt la dolçor amb què li agafa els peus amb el contrast de la seva cara de patiment», explicava Gómez. El segon premi va ser per Tito Figueras. El pintor tarragoní ha plasmat una escena del viacrucis del matí de Divendres Sant pujant la Baixada de Peixateria, una imatge que ell veu habitualment des del seu taller. «El moviment que em donava l'escena, juntament amb el contrast de la nena vestida de blanc i la cara de cansats dels portants del Crist era quelcom que em venia molt de gust pintar», explicava Figueras. El tercer premi va recaure en Ernest Descalç, amb una obra titulada «Mística a la Catedral». El jurat del certamen el van formar Pere Joan Salas, Antoni Tomàs,  Maurici Montaner i un representant de l’A.E.Q.T. L’exposició amb totes les obres es podrà visitar fins el 5 d'abril al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona.

Article de Laia Díaz. Extret del Diari Més, edició Tarragona, (19.03.2013)

dilluns, 18 de març de 2013

CONCERT DE LA BANDA DE CORNETES, GAITES I TIMBALS DE LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ

Un moment del concert d'ahir.  Foto: Magí Mejías
Ahir a la tarda va tenir lloc a l'església de Sant Miquel del Pla, plena de gom a gom, el concert de la Banda de Cornetes Gaites i Timbals de la Reial Germandat de Jesús Natzarè en motiu de la celebració del  110 aniversari de la fundació de la Germandat. La banda va oferir als assistents a l'acte gran part del seu repertori musical amb les peces ja característiques que formen part de la història d'aquesta formació musical. Aquest cop, també els acompanyaren la Banda Infantil de recent creació a l'entitat, una petita però alhora gran banda que servirà per anar nodrint -a mesura que aquests vagin creixent- la Banda Gran dels Natzarens.
  

LA PLUJA PROTAGONITZA LA POSADA DE LLARG DELS NOUS UNIFORMES DELS ARMATS

Els Armats dirigint-se a l'Amfiteatre
Foto: Santiago Canillas.

Posada de llarg passada per aigua. Tot i la intensa pluja que va caure en alguns moments del matí, els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang no van voler perdre l’oportunitat d'estrenar i mostrar per primera vegada els seus nous uniformes. En un marc incomparable (tot i que ahir s’hagués agraït estar sota cobert), la cohort va arribar puntualment a l'amfiteatre, on un nombrós grup de tarragonins els esperava sota els paraigües. Òbviament, la pluja va marcar el transcurs de l’acte. Quan feia poc que s’havia començat el discurs de benvinguda se'n va anar la llum i la megafonia va deixar de funcionar. Així doncs, alguns discursos es van fer en petit comitè ja que només els podien sentir les persones que havien estat convidades a ser a baix a l’arena. Ara bé, aprofitant que al cap d'una estona va tornar l’electricitat es va aprofitar per repetir algunes de les intervencions, entre elles l’explicació sobre el disseny dels nous uniformes. Després d'una exhibició dels armats, els membres de la Congregació van agrair la feina als 34 padrins que han col·laborat en el pagament dels nous vestits, tot i que l’acte de lliurament de diplomes commemoratius que s’havia de fer a la mateixa arena de l’amfiteatre es va decidir traslladar a l’església de Natzarè, a la plaça del Rei, per evitar qualsevol altre sorpresa meteorològica. Va ser allí on es va descobrir quin armat havia apadrinat cadascú i és que, per primera vegada, la germandat ha decidit donar nom a cada armat de manera que els padrins puguin saber amb exactitud a quin d'ells van apadrinar.
Foto. Jordi Espigó

Una cuirassa molt pesada
La d'ahir va ser la primera oportunitat que va tenir la ciutat per veure els nous uniformes, però també era la primera ocasió en què els membres dels armats podien posar-se'ls. La majoria d'ells destacaven que la principal diferència amb els antics vestits és el pes, i és que la cuirassa pesa gairebé el doble que l’anterior. Un dels armats, David Oliete, explicava que «visualment els uniformes són molt més bonics», ara bé, afegia que «el realisme el paguem portant molt més pes a sobre». Qui també s'ha d'acostumar a d'altres canvis és el capità manaia, Alfons Lorenzo, que ha deixat de portar l’estendard per dur una espasa, el gladius. «Encara no sé ben bé que fer amb la mà que ara em queda lliure», assegurava Lorenzo, que ara també porta un casc molt més pesat que l’anterior, però «almenys és molt còmode». De fet, el del manaia i el del Signífer  el nou armat que s’ha incorporat a la cohort, eren els únics cascs nous, ja que per motius de salut del seu creador la resta no podran estar disponibles per aquesta Setmana Santa.


Article de Laia Díaz extret del Diari Més edició Tarragona. 18.03.2013

LA PLUJA IMPEDEIX LA PRIMERA PROCESSÓ

La cara de Jordi Mallol, president del Gremi de Marejants, era tot un poema. Per una banda mirava al cel esperant una pausa al "xirimiri" que anava caient al barri del Serrallo i per una altra banda no sabia quina decisió prendre un cop va finalitzar el Viacrucis a l'interior de l'església. Els Armats de la confraria havien anat a recollir els dos passos del Gremi -Sant Sopar i Sant Enterrament- tapats amb plàstics. I el dels pescadors -La Presa de Jesús-, que aguantava la pluja sense protecció com tots els fidels que esperaven pendents de la decisió.
Mallol va mirar dos mapes en dos smarthones. Va parlar amb Josep Ramon Tules, president de l'Associació de la Presa de Jesús, i a contracor va anunciar la suspensió de la processó. La processó suspesa era la que obre la Setmana Santa 2013.

PRESENTACIÓ DE L'OPUSCLE DE LA GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ

En plena postguerra naixia a la ciutat de Tarragona una nova confraria, la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, com va recordar el seu president Francesc Ferrer, durant l'acte de presentació de l'opuscle, que va tenir com a escenari la seu de l'entitat, l'església de Sant Joan. Ferrer va animar als presents a ser solidaris amb els més necessitats en aquests moments difícils i els va invitar també a participar en els actes que la Germandat organitza aquesta Setmana Santa. 
El presentador d'aquest any va ser mossèn Daniel Barenys, que va passar per diverses parròquies del Camp de Tarragona, com la de la Selva del Camp, Sant Pere del Serrallo i Sant Joan de Tarragona, temps en el qual va ser el consiliari de la Germandat. Mossèn Daniel Barenys va realitzar una descripció del dibuix que il·lustra la portada de l'opuscle i va repassar els diferents articles que el composen. Sobre la Setmana Santa, va dir que "celebrem el que creiem i creiem amb el que celebrem", el que activa, segons ell, la personalitat cristiana.

Article d'Àngel Juanpere extret del Diari de Tarragona (17.03.2013)   

dissabte, 16 de març de 2013

MOSSÈN JOSEP QUERALTÓ PRESENTA L'OPUSCLE DE LA COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR AMB UN EMOTIU RECORD CAP EL SEU PRESIDENT

Portada de l'Opuscle de la CBA
Paraules emotives les que van tenir lloc ahir en record de José Manuel Nuñez, el president de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista a la presentació de l'opuscle. Al inici de l'acte es va resar per demanar la recuperació de la seva malaltia. Aquest any, el presentador va ser Mossèn Josep Queraltó, que va passar bona part de la seva infància a Montblanc però que ha recorregut nombroses parròquies del Camp de Tarragona, a la vegada que ha estat secretari personal de Lluís Martínez Sistach i Jaume Pujol Balcells. Va estudiar a Tarragona, Barcelona i també a Roma, on es va llicenciar en Dret Canònic  Va recalcar que en aquests moments "vivim uns moments molt importants" en referència a la dimissió d'un Papa de forma inesperada i la elecció d'un altre que no entrava a les travesses. Va recordar que "estem immersos en l'any de la Fe", a la vegada que va assenyalar que s'ha de "treballar per una vida més perfecte".
Durant la seva intervenció, mossèn Queraltó va defensar el paper de les confraries, tot i que va afegir que han d'anar "més enllà de l'estètica i del folklore". Segons ell, han d'aprofundir en el món de la fe. Respecte a la Setmana Santa, va reconèixer que es viuria millor "si ens preparéssim bé".

Article d'Àngel Juanpere, extret del Diari de Tarragona (16.03.2013) 

divendres, 15 de març de 2013

ELS ARMATS ESTRENEN DIUMENGE EL NOU UNIFORME

El nou uniforme dels Armats. Foto: Cristina Aguilar. Diari Més

Fa més de 250 anys que els armats de la Sang encapçalen la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Enguany, òbviament, ho tornaran a fer, però, amb una diferència significativa: després de dos anys d'intens treball, estrenaran uniformes. La idea inicial de canviar la indumentària va sorgir el 2007, després de detectar que calia fer un canvi important. A partir de llavors es va crear una comissió, formada per diversos membres de la cohort romana i de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, que va començar a treballar i a documentar-se per trobar un disseny que seguís el màxim possible el rigor històric i que, a la vegada, no s'allunyés molt del que havien estat vestint fins ara els armats. De fet, aquesta no és la primera vegada que la cohort renova la seva indumentària, però mai havien fet un canvi tan radical. Les darreres modificacions havien estat l’any 1958, quan es van estrenar les cuirasses, i el 1986, quan es va canviar la roba. L'únic que en aquesta ocasió no s'estrenarà són les sabates, la llança –que data del 1958– i els escuts, que l’any vinent es convertiran en centenaris ja que van sortir a la processó per primera vegada el 1914.
Les diferents capes i peces del nou uniforme. Foto: Cristina Aguilar. Diari Més

La Guàrdia Pretoriana
L’ampli estudi que es va fer des de la comissió, amb l’ajuda d'Agustí Busquets, va servir per determinar que, pel nou disseny, es volia seguir el model de la guàrdia pretoriana de la primera meitat del segle I. A partir d'un relleu que es troba al Museu del Louvre de París s’han dissenyat els nous uniformes, amb molts més detalls que els anteriors. Un dels elements més espectaculars és la nova cuirassa, que pesa gairebé el doble que l’antiga i que s’ha fabricat a l’Índia. Aquest element té un cinturó a la part inferior en què s’hi han incorporat cinc medalles, dissenyades i donades per Joieria Personal de Tarragona. En elles s’hi pot veure un lleó, a la deessa Minerva i al déu Júpiter. Tot i això, també criden molt l’atenció els cascs, amb la imatge d'un lleó a la part frontal. Tots ells, excepte el del capità, havien d'arribar avui mateix des de Munic perquè els havia de portar el seu creador, Toni Feldon, subministrador d'atrezzo per a pel·lícules de Hollywood, però ahir representants de la Sang encapçalats pel sotsprefecte Josep M. Fortuny van haver de marxar cap a Alemanya i encara no se sap del cert si per la presentació de diumenge els tindran tots. Joan Álvarez, membre de la comissió i majoral primer de la confraria, destacava que una altra de les novetats principals del vestit és la incorporació del subarmalis, una peça de cuir, fabricada pel lleidatà David Ferré, que substitueix els elements decoratius que portava la roba fins ara. La túnica blanca i les capes han estat obra dels dissenyadors tarragonins Ramon Herrerías. La guàrdia pretoriana era la guàrdia personal dels emperadors romans. August ja disposava de la seva quan va estar dirigint l’Imperi des de Tarraco, però va ser Tiberi, l’emperador que governava quan va morir Jesucrist, qui la va consolidar.

Nous personatges i funcions
Una altra de les principals novetats és la incorporació d'una nova figura als armats, que passaran a ser 41 enlloc de 40. Per primera vegada desfilarà el signífer  que acompanyarà al timbal i a la trompeta i que portarà el vexillum, l’estendard que també s’estrena enguany i que fins ara duia el Capità Manaia. El signífer  el timbal i la trompeta vestiran un uniforme similar al dels armats, però la seva capa serà blanca enlloc de vermella i la cuirassa i el casc també seran de diferent tonalitat. El vexillum, fet amb tela de seda i cosit amb fil d'or portarà inscrit «Cohors I Avgvsta». D’altra banda, per primera vegada el capità manaia durà el gladius a la mà, una espasa –elaborada per l’arqueòleg César Pociña– que simbolitza el poder, i que substitueix l’estendard que portava fins ara. A més, el plomall del seu casc i els de la resta seran vermells i la seva capa serà púrpura.

A l'esquerra el nou casc amb el lleó. Ala dreta l'antic.
Foto: Cristina Aguilar. Diari Més
Més de trenta padrins
Una altra de les tasques de la comissió encarregada de la renovació dels uniformes, ha estat la de buscar finançament per fer front a l’important inversió que ha suposat el disseny dels nous vestits. A part d'organitzar actes per recaptar fons com ara el de «Fes-te armat per un dia», en què la gent es podia vestir i fotografiar amb l’uniforme antic, el principal ingrés de diners ha vingut de mans dels padrins. Cada un –institucions, empreses i particulars– ha aportat 1.200 euros per armat i, fins al moment, se n'han apadrinat 34.

Més de dos segles d'armats
El cap de protocol de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, Carles Baches, recordava que el 1.758 va ser el primer any en què va desfilar per Tarragona la cohort romana. «Sempre han tingut la mateixa missió: recollida dels misteris i acompanyaments a la processó», destacava Baches. L’any en què es va declarar la Guerra Civil, el 1936, es van perdre tots els elements que conformaven els uniformes dels armats, exceptuant els escuts, l’únic que es va poder conservar i que l’any vinent celebrarà el seu centenari. No va ser fins el 1940 quan la cohort va tornar a sortir el Divendres Sant. En aquella ocasió, però, només van desfilar 16 armats. El nombre d'armats es va duplicar l’any 1958, quan gràcies al finançament d'algunes famílies i institucions de la ciutat, d'una forma similar a la que s’ha seguit ara amb els apadrinaments, que van ajudar a pagar la remodelació dels uniformes i també van permetre incorporar nous armats.

Aquest diumenge, presentació dels nous uniformes
La presentació pública dels nous uniformes dels Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang es farà aquest proper diumenge 17 de març a l’Amfiteatre. S’ha escollit aquest emplaçament per dotar l’esdeveniment d'una major espectacularitat, ja que no cada dia els armats estrenen vestimenta. Durant l’acte es farà un reconeixement als 34 padrins que han col·laborat amb el finançament dels uniformes i també està previst que els armats facin una desfilada. L’acte començarà a les dotze del migdia i l’entrada és lliure.

Article de Laia Díaz, extret del Diari Més, edició Tarragona. (15.03.2013)

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA "LA SANG 2013"

Un moment de la presentació. Foto: Cristina Aguilar. Diari Més

Mòssen Norbert Miracle, rector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya i delegat diocesà d'ensenyament de l’Arquebisbat de Tarragona, va ser l’encarregat de presentar ahir al vespre l’opuscle de la Congregació de la Puríssima Sang. Miracle va voler centrar part del seu discurs en la recent elecció del Papa Francesc i la renúncia de Benet XVI, però també va fer un repàs a les dues úniques ocasions en la història en què un pontífex ha visitat la ciutat. La primera va ser a mitjans del segle XVI, quan el Papa tortosí Adrià VI va ser rebut a Tarragona per l’arquebisbe Pere Folch de Cardona, mentre que la segona va ser l’any 1409. En aquella ocasió Benet XIII es quedaria allotjat durant uns mesos a la ciutat, durant el període que es coneix com el Cisme d'Orient. Mossèn Miracle també va aprofitar per explicar que la celebració de la Setmana Santa ha de ser «un veritable estendard de reconciliació i de pau» i va tenir unes paraules de record per alguns dels tarragonins qui seran beatificats el proper mes d'octubre ja que alguns van ser membres de la Congregació de la Sang i «són un dels tresors més grans en la llarga història perquè ells van esdevenir imatge del Crist que dóna vida».

Article de Laia Díaz extret del Diari Més, edició Tarragona (15.03.2013) 

dijous, 14 de març de 2013

EL DESCENDIMENT PRESENTA L'OPUSCLE AMB ANUNCI PAPAL INCLÒS

Un moment de la presentació. Foto: Cristina Aguilar. Diari més

La sala d'actes del Col·legi d'Advocats i Farmacèutics va acollir ahir al vespre la presentació de l’opuscle de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu. Quim Mas i Carceller, membre de la germandat i molt implicat en la Setmana Santa de la ciutat, va ser l’encarregat d'anar desgranant tots els detalls del programa de l’entitat. Ara bé, bona part del protagonisme de l’acte se’l va endur el nou Papa Francesc I, ja que l’anunci de la seva elecció es va fer tot just quan començava la presentació. Va ser la mateixa presidenta de la Congregació, Victòria Arbeloa, la qui va anunciar als presents que Jorge Mario Bergoglio era el nou pontífex. Per la seva banda, Mas va començar la seva intervenció fent un repàs a l’evolució dels opuscles al llarg dels anys, una tradició de la Setmana Santa tarragonina en què Mas està implicat des de fa més de 25 anys, tot i que fins ara mai havia tingut l’oportunitat de presentar-ne cap. Mas va definir la Setmana Santa com un «anunci d'esperança» i va assegurar que «davant una societat que dóna més valor a allò material, les processons i viacrucis continuen demostrant a la gent que després de la bellesa de les imatges i l’embelliment dels passos hi ha també l’oració senzilla de molts confrares». El presentador, acostumat a ser espectador d'aquests d'actes, va explicar que havia fet una recerca per intentar trobar alguna temàtica que no s’hagués tractat. Així doncs, acompanyat per unes imatges del pas del Descendiment, i repassar la vida i l’obra de l'escultor de Banyoles Josep M. Bohigas i Masoliver –autor de la maqueta i disseny del pas- Mas es preguntava si podria ser l’escultor material de les primeres quatre de les imatges del pas. Per tancar la seva intervenció, i després de fer un detallat repàs a tots els articles de l’opuscle, Mas va demanar que els actes de Setmana Santa 2013 acabin enguany amb l'Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales, «on hem de demostrar tots plegats que no tan sols sabem projectar coses sinó que a més ens sabem organitzar com a germans confrares que som».

Article de Laia Díaz extret del Diari Més, edició Tarragona (14.03.2013) 

dimecres, 13 de març de 2013

REPSOL RENOVA EL COMPROMÍS AMB LA SETMANA SANTA


J. Julià i Josep Bertràn. Foto. Olivia Molet Diari Més
Repsol i l’Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa van renovar ahir al matí el conveni que els vincula des de fa vuit anys i a través del qual la companyia lliura a l’entitat un total de 15.000 euros. El president de l’Agrupació, Joaquim Julià, explicava que aquests diners s’acostumen a destinar a l’arranjament dels passos o a la millora d'alguns aspectes, com ara la pàgina web, amb l’objectiu de millorar la projecció de la Setmana Santa tarragonina arreu. «Enguany també s’usaran per ampliar la tirada de la revista de l’Agrupació de cara a la celebració del Encuentro Nacional de Cofradías que acollirà la ciutat a principis del mes d'octubre», afirmava Julià. Per la seva banda, el cap de relacions externes de Repsol, Josep Bertran, assegurava que el compromís vol continuar perquè «sempre té una molt bona acollida». Com ja és habitual, l’empresa també ha patrocinat el cartell de la Setmana Santa.



Article de Laia Díaz extret del Diari Més, edició Tarragona (13.03.2013)

UN REPÀS LITERARI ALS PLANYS DE MARIA PER PRESENTAR L'OPUSCLE DE LA SOLEDAT

Presentació. Foto. Cristina Aguilar. Diari Més

Una església de Natzaret plena de gom a gom va acollir ahir al vespre la presentació del programa de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat que en aquesta ocasió va anar a càrrec de la Cap de la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, Maria Martí Baiget. Martí va estructurar la seva presentació a partir d'un estudi de la Passió dels Dolors de Maria a través d'alguns textos literaris que va seleccionar. La presentadora va exposar que la incisió dels planys de Maria en l’època medieval va ser tan important que acabaria esdevenint com un gènere literari reconegut pels especialistes. Però abans, el Cor Jove Amics de la Catedral va oferir un breu recital amb la interpretació de tres peces musicals. A partir d'una exposició de caràcter divulgatiu, Martí va explicar als presents que l’origen d'aquests planys semblen trobar-se en els versicles de l’evangeli de Joan, «el deixeble estimat quan Jesús li encomana la seva Mare». «Són textos bellíssims que relaten la passió de Crist vista i interpretada a través dels ulls d'una dona, Maria, que des de la seva Soledat ens parla amb la veu adolorida d'una mare que es troba davant de la mort del seu Fill», relatava Martí. Començava així un extens repàs per un conjunt d'obres literàries que tracten la Passió de Maria i que van servir com a primera part d'una presentació que acabaria amb un també extens repàs a tots els detalls del programa de la Congregació de la Soledat. Martí va definir l’opuscle com «un exemple viu d'expressió narrativa, poètica, literària i gràfica, exponent de la diversa participació ciutadana». Per acabar, Martí va tancar el seu discurs amb un sentit agraïment a la Congregació per haver-la escollit a ella per la presentació afegint que «es mantindrà sempre viu el record d'un vespre en què hem compartit devoció i admiració pels dolors i la fortalesa de la dona més gran de la història, Maria». 

Article de Laia Díaz extret del Diari Més, edició Tarragona. (13.03.2013)

dimarts, 12 de març de 2013

JOSEP POBLET PRESENTA L'OPUSCLE DELS NATZARENS I DEMANA «REFLEXIÓ» ALS POLÍTICS

Foto: Cristina Aguilar - Diari Més
La Banda Infantil. Foto: Cristina Aguilar - Diari Més

L’església de Sant Miquel del Pla es va quedar petita ahir al vespre per acollir la presentació de l’opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, que en aquesta ocasió va anar a càrrec del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Abans, però, que Poblet pronunciés el seu discurs, la Banda infantil de la Germandat, formada per canalla de totes les edats, va oferir tres peces al públic assistent, aquelles que habitualment també porten al carrer durant els viacrucis i les processons en què participa la Germandat. Un cop finalitzada l’actuació, Poblet va donar inici a la seva presentació en què va demanar «reflexió» a la classe política. El president va assegurar que un havia de ser conseqüent amb els seus actes alhora que afegia que per davant de tot hi ha d'haver «la veritat, la sinceritat, la transparència i, sobretot, la conseqüència». Un discurs que Poblet va justificar arran dels «espectacles» que assegurava que «sovintegen la nostra vida quotidiana i l’enorme perjudici, de conseqüències irreparables, que es produeixen a la política i a la nostra societat. És urgent una reflexió, no la podem ajornar». D’altra banda, citant a Aristòtil, Poblet va remarcar que el grau de responsabilitat era del «compromís dels polítics, però també en el del conjunt dels gestors socials i de tota la societat contemporània». Segons Poblet, «no val derivar tots els mals cap els gestors de la vida pública, ni culpabilitzar dels problemes que ens atenyen només als altres i nosaltres sortir indemnes», tornant a referir-se a la qüestió d'assumir les conseqüències dels actes d'un mateix. Per acabar la intervenció, Poblet va fer una breu valoració de l’opuscle, assegurant que «aquestes publicacions no foren possibles sense que fos real la pràctica de confegir una gran corda, una corda que connecta i lliga amb el món i els temps i que ens ha de donar confiança i seguretat quan mirem al futur». Els Natzarens celebren enguany el seu 110è aniversari, motiu pel qual el passat dissabte 3 de març van organitzar una processó inèdita pels carrers de la Part Alta. A banda, també han aprofitat l’efemèride perquè el restaurador Eustaqui Vallés hagi restaurat les figures del pas «Jesús és despullat de les seves vestidures» que estaven bastant danyades i també s’han canviat els fanals on s’ha incorporat l’escut de l’associació.

Article de Laia Díaz, extret del Diari Més, edició Tarragona (12-3-2013)

dilluns, 11 de març de 2013

RESTAURAT EL PAS "JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES"

El pas recentment restaurat
La Reial Germandat de Jesús Natzarè seguint amb el programa de restauració del seu patrimoni i concretament dels seus passos, ha restaurat i millorat la il·luminació del seu tercer pas "Jesús és Despullat de les seves Vestidures". La tasca ha anat a càrrec del restaurador Eustaqui Vallés del que podríem dir que és el restaurador oficial de la Setmana Santa tarragonina. El conjunt del pas estava en mal estat, s'apreciaven moltes esquerdes, molta quantitat de pols adherida, restes de fum i cera i pèrdues de policromies en diferents parts de les sis imatges que composen el pas. També s'observava l'atac del corc en algunes zones de la fusta. A les imatges es podien observar nombrosos repintats posteriors a la data original del misteri -1961- fruit d'actuacions poc afortunades per intentar amagar absències de policromia. Aquesta mateixa policromia es veia afectada per l'oxidació de vernissos i taques de productes aplicats sobre la fusta probablement en tasques de neteja del conjunt escultòric. La peanya també estava afectada per oxidació dels vernissos, cops i rascades i el terra presentava un avançat estat de deteriorament. 
En quant a la il·luminació s'ha procedit a canviar els tubs de llum verticals que il·luminaven el conjunt per tulipes de vidre amb l'escut de la Germandat serigrafiat per tal de que es pugui apreciar en millors condicions totes les imatges d'aquest misteri. 
Amb aquesta actuació, la Germandat ha completat amb pocs anys la restauració de la seva imatgeria processional que és una de les més importants de la Setmana Santa tarragonina. 
Detall de les noves tulipes del pas

diumenge, 10 de març de 2013

TARRAGONA I PALÈNCIA UNIDES PER LA SETMANA SANTA


La delegació de Tarragona.  Fotografia: Diario Palentino.es
El Teatro Principal va acollir ahir la presentació de la Setmana Santa de Tarragona dins del cicle d'activitats "Pòrtico Cofrade". D'aquesta manera, la ciutat tarragonina tornava la visita a la delegació de Palència que l'any passat va mostrar les característiques de la Setmana Santa a terres catalanes.
L'alcalde de Palència, Alfonso Polanco, i el president de la Germandat de Confraries, Ángel Martínez, van donar la benvinguda al president de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, Joaquim Julià, i el cronista de la ciutat, Josep Maria Sabaté. Polanco va donar algunes pinzellades sobre el present i el futur de la ciutat i va parlar de la possibilitat de designar un cronista de la Setmana Santa tal com ja tenen a Tarragona.
A continuació, Joaquim Julià va agrair les atencions rebudes en la seva visita a la província de Palència i va destacar que la celebració de la Setmana Santa posa de manifest «la religiositat popular comuna però amb diferències» en les diferents ciutats espanyoles. «Són iguals en els seus símbols per diferents les percepcions», va matisar.
Per la seva banda, el cronista oficial de Tarragona va deixar en segon pla la intervenció que tenia preparada, ja que com va reconèixer «venia crescut de la Imperial Tàrraco i aquest matí m'han donat una lliçó d'humilitat en visitar la Vila Romana de la Olmeda», que va recórrer en companyia del president de la Diputació de Palència.
En la seva locució, Josep Maria Sabaté va establir els paral·lelismes entre la Setmana Santa de Palència i la de Tarragona, destacant que ambdues es viuen «amb una fe senzilla però ferma» i «amb un religiositat popular viva i palpitant».
També va destacar que la preparació dels actes litúrgics de la Setmana Santa són similars en ambdues capitals, amb la col·laboració de totes les Germandats i Confraries en l'organització dels actes previs i el programa oficial.
Posteriorment, va parlar d'alguns dels moments i llocs més importants de la Setmana Santa tarragonina, per després donar pas a la projecció d'un DVD amb les imatges destacades dels actes que es celebren a la capital catalana.

Article de Laura Burón extret de "Diario Palentino.es" i traduït al català. Si voleu veure l'original entreu al següent enllaç: La Semana Santa de Tarragona en Paléncia.