dilluns, 18 de març de 2013

LA PLUJA PROTAGONITZA LA POSADA DE LLARG DELS NOUS UNIFORMES DELS ARMATS

Els Armats dirigint-se a l'Amfiteatre
Foto: Santiago Canillas.

Posada de llarg passada per aigua. Tot i la intensa pluja que va caure en alguns moments del matí, els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang no van voler perdre l’oportunitat d'estrenar i mostrar per primera vegada els seus nous uniformes. En un marc incomparable (tot i que ahir s’hagués agraït estar sota cobert), la cohort va arribar puntualment a l'amfiteatre, on un nombrós grup de tarragonins els esperava sota els paraigües. Òbviament, la pluja va marcar el transcurs de l’acte. Quan feia poc que s’havia començat el discurs de benvinguda se'n va anar la llum i la megafonia va deixar de funcionar. Així doncs, alguns discursos es van fer en petit comitè ja que només els podien sentir les persones que havien estat convidades a ser a baix a l’arena. Ara bé, aprofitant que al cap d'una estona va tornar l’electricitat es va aprofitar per repetir algunes de les intervencions, entre elles l’explicació sobre el disseny dels nous uniformes. Després d'una exhibició dels armats, els membres de la Congregació van agrair la feina als 34 padrins que han col·laborat en el pagament dels nous vestits, tot i que l’acte de lliurament de diplomes commemoratius que s’havia de fer a la mateixa arena de l’amfiteatre es va decidir traslladar a l’església de Natzarè, a la plaça del Rei, per evitar qualsevol altre sorpresa meteorològica. Va ser allí on es va descobrir quin armat havia apadrinat cadascú i és que, per primera vegada, la germandat ha decidit donar nom a cada armat de manera que els padrins puguin saber amb exactitud a quin d'ells van apadrinar.
Foto. Jordi Espigó

Una cuirassa molt pesada
La d'ahir va ser la primera oportunitat que va tenir la ciutat per veure els nous uniformes, però també era la primera ocasió en què els membres dels armats podien posar-se'ls. La majoria d'ells destacaven que la principal diferència amb els antics vestits és el pes, i és que la cuirassa pesa gairebé el doble que l’anterior. Un dels armats, David Oliete, explicava que «visualment els uniformes són molt més bonics», ara bé, afegia que «el realisme el paguem portant molt més pes a sobre». Qui també s'ha d'acostumar a d'altres canvis és el capità manaia, Alfons Lorenzo, que ha deixat de portar l’estendard per dur una espasa, el gladius. «Encara no sé ben bé que fer amb la mà que ara em queda lliure», assegurava Lorenzo, que ara també porta un casc molt més pesat que l’anterior, però «almenys és molt còmode». De fet, el del manaia i el del Signífer  el nou armat que s’ha incorporat a la cohort, eren els únics cascs nous, ja que per motius de salut del seu creador la resta no podran estar disponibles per aquesta Setmana Santa.


Article de Laia Díaz extret del Diari Més edició Tarragona. 18.03.2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada