Per Daniel Pallejà Blay
Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de
la Setmana Santa tarragonina és la de Jesús
Natzarè. A través del Llibre d’Actes
del Consell de la Ciutat, sabem que aquesta devoció arrenca l’any 1698,
quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús
amb la creu a coll, més conegut aleshores com el Porta Creu i sol·licita poder treure’l en públic a la Processó de
Dijous Sant.
També coneixem, a través de diversos articles històrics publicats en els
diversos programes i opuscles de les confraries de la nostra ciutat, que
l’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers de Tarragona ha
estat molt divers, des de la Confraria de Santa Llúcia, passant pel gremi dels
boters, menestrals, artesans i els alumnes del Col·legi Tarragona. Finalment
l’any 1903 es funda la Reial Germandat de Jesús Natzarè, germandat que fins al
dia d’avui s’encarrega d’acompanyar dita imatge. El pas de Jesús Natzarè ha
anat variant al llarg dels anys, ja que l’inicial Porta Creu, que era venerat a l’antic Convent de Santa Clara i al
qual quan sortia en processó se li incorporava també la figura de la Verònica, va
ser destruït l’any 1811 durant l’assalt napoleònic a la nostra ciutat.
Posteriorment s’aconseguí que un Natzarè que veneraven els Pares Franciscans al
seu convent de la Rambla Vella fos cedit per poder treure’l al carrer i
acompanyar-lo a les nostres processons passionals. Aquesta segona imatge del
Natzarè, coneguda popularment pels tarragonins com el Jaiet, també patí la mateixa sort que el primer, ja que l’any 1936
va ser cremat juntament amb totes les imatges que es conservaven dins
l’església de Natzaret. L’actual, obra de Salvador Martorell i cisellat l’any
1940, va ser incorporat al conjunt escultòric de Josep Rius, que es realitzà
l’any 1907 i que sortosament es va salvar de ser destruït en els mateixos fets.
 |
| Jesús Natzarè. Anys 30. Arxiu Daniel Pallejà |
En aquest article, però, vull fer ressò d’una entitat que acompanyà també
aquesta imatge a l’últim terç del segle XIX: la Confraria de Jesús Natzarè.
Malauradament, el 21 de juliol del 1936 no només es perderen les imatges
processionals de les nostres confraries, gremis, congregacions i germandats
sinó que foren destruïts també tots els arxius que es custodiaven en les seves seus
i locals assaltats aquella fatídica tarda-vespre. Per tant, avui dia existeixen
poques fonts documentals o arxius d’abans del 1936 que puguin ser consultats i que
ens ajudin a poder descobrir noves dades històriques i potser encara
desconegudes de la història de la nostra Setmana Santa.
En aquest sentit, la premsa tarragonina pot ésser una bona font
d’investigació. La digitalització de les capçaleres de la premsa tarragonina,
que ens ofereixen les dues hemeroteques existents a la ciutat, ens ajuda a
trobar petites notes perdudes en el temps que, talment com un trencaclosques,
ens permeten completar aquesta història.
Anem al tema en qüestió, objectiu d’aquest article. Entre aquestes
petites notes de la premsa, en trobem una publicada al Diario de Tarragona del 25 de març del 1875 en què se’ns diu que «hasta ahora no han podido vencerse las
dificultades que impiden la asistencia a la procesión del Viernes Santo de los
pasos del Ecce-Homo y el de Jesús Nazareno, continuando sin embargo la junta
directiva de la Congregación de la Purísima Sangre practicando vivas gestiones
para conseguir que asista a lo menos una de dichas imágenes, en cuya empresa
creemos que saldrá airosa, aunque los obstáculos con que tropieza son algo
difíciles de vencer, pues consisten en la disolución de las cofradías que
tenían a su cargo aquellos pasos».
Sabem que després de l’exclaustració de les ordres religioses i els
convents del 1835, la imatge del Natzarè va passar a ser venerada a la Catedral
juntament amb la talla de l’Ecce-Homo. Més tard, concretament l’any 1863,
aquesta imatge va tornar a la renovada església parroquial de Sant Francesc, i,
quatre anys més tard es traslladà a Natzaret per ordre de l’Arquebisbe Fleix i
Solans i a petició de la Congregació de la Sang –tenint en compte que la imatge
no tenia acompanyament estable i alguns anys fins i tot no arribà a desfilar. L’església
de Natzaret és el lloc on es va venerar fins al 1936.
La nota no és molt precisa, però deixa entreveure que existeix una
confraria que fins aleshores acompanyava el Natzarè, igualment com fa referència
a la de l’Ecce-Homo, confraria de la qual sí se’n té constància documental.
Però davant de certs dubtes de si seria una confraria o un gremi el que
l’acompanyés, sis dies després i en el mateix Diario de Tarragona es publica una nota que diu que «se nos ruega hagamos constar que no es exacto
lo que se nos dijo de no poder asistir a la procesión del Viernes Santo los
pasos del Ecce-Homo y de Jesús Nazareno, en razón de estar disueltas las
cofradías a que aquellos pertenecen, pues dichas cofradías existen, animadas
del mismo espíritu de devoción que en sus primeros días, y si últimamente no
han concurrido al expresado acto, ha sido porque en los tres años últimos no se
habían realizado las cuotas mensuales para hacer frente a los cuantiosos gastos
de su asistencia a la procesión».
Conclusions que podem extreure d’aquesta nota: primer se’ns diu que en ambdues
confraries feia tres anys que els seus membres no pagaven les seves quotes. Per
tant, la suposada confraria de Jesús Natzarè la podríem datar almenys tres anys
enrere, això és el 1872. Podria ser ben bé que la seva data de fundació fos
encara més antiga, una data compresa entre els anys 1867 i 1871, però això no
ho podem confirmar, de moment.
El que sí sabem és que els primers anys de la dècada dels 70 del segle
XIX van ser molt difícils. L’any 1873 es va proclamar la Primera República
Espanyola, i el 1874 va tenir lloc l’aiguat de Santa Tecla, que va deixar molta
misèria a la ciutat. En aquests dos anys no es va celebrar la processó del
Divendres Sant, i possiblement per aquest motiu els membres de les confraries
de l’Ecce-Homo i del Natzarè no pagaren les seves quotes.
En segon lloc, podem concloure que la nota ha estat publicada per exprés
desig de les confraries implicades en veure anunciada la seva desaparició. Per
tant, si la confraria que acompanya el Natzarè fos un gremi, com per exemple el
d’Artesans, Boters o Menestrals, aquesta nota també ho hauria aclarit.
A la premsa ja no trobem cap més referència o nota que ens aporti més
llum al tema fins al 1876. El 31 de març apareix una nota publicada també al Diario de Tarragona que ens informa que «según nuestras noticias la procesión del
próximo Viernes Santo promete estar muy lucida. Los pasos que están a cargo de
los gremios de labradores y mareantes, así como las hermandades del Ecce-Homo y
Nazareno concurrirán a dicho acto». Aquí ja veiem clarament com es diferencien els gremis de les hermandades; per tant, ja podem dir que
existí una confraria que es feia càrrec del pas Jesús Natzarè, tot i que no
tenim clar el seu nom, si era Hermandad, Cofradía...
 |
| Jesús Natzarè. Anys 30. Arxiu Daniel Pallejà |
La següent notícia periodística que trobem és del 23 d’abril de 1882,
publicada al diari La Opinión. «Hoy, a las diez y media, en la iglesia de
Nazareth, la Cofradía de Jesús Nazareno, junto con el Colegio de Tarragona,
costeará un oficio cantado, predicando el muy Iltre. Sr. Dr. D. Juan Bautista
Grau, Canónigo y Vicario general del Arzobispado».
Ara sí que ja trobem definitivament confirmada l’existència de la
Confraria de Jesús Natzarè. Cal indicar també que el Col·legi de Tarragona,
junt amb membres de la Confraria, acompanyà aquells anys el pas de Jesús
Natzarè a la processó. Segurament la Confraria de Jesús Natzarè tenia pocs
membres associats i decidí convidar el Col·legi per tal de donar el major
esplendor possible a l’acompanyament de la imatge. Cal remarcar i recordar que
un dels professors del Col·legi de Tarragona, que participava i acompanyava la
imatge era Ramón Salas i Ricomà, fundador de l’actual Reial Germandat de Jesús
Natzarè. La seva gran devoció per la imatge del Natzarè estava molt arrelada a
la família gràcies a la seva mare, aquella nena de nou anys que l’any 1835
salvà la imatge de la seva segura destrucció. Convidat, doncs, el Col·legi de
Tarragona per la Confraria de Jesús Natzarè, Ramon Salas es bolcà plenament a
donar lluïment i esplendor a l’acompanyament de la imatge per part de l’alumnat
i professorat de la institució escolar. Ja la premsa de l’any 1877 destaca que
la comitiva que acompanyava el pas de Jesús Natzarè va ser una de les més
concorregudes. Tots els alumnes de primera i segona ensenyança anaven amb
túnica de vellut i gorgera. S’hi van comptar fins a 80 participants, entre
alumnes, membres de la Confraria de Jesús Natzarè, pendonistes, majorals i
representants.
En el Diario de Tarragona del
22 de març del 1883 llegim que «A la procesión del
Viernes Santo asistirá también este año el Colegio de Tarragona acompañando el
paso del Nazareno en unión con la hermandad que tiene por protector a la expresada
imagen, tres de cuyos individuos, D. José Arti, D. Francisco Cabré y D. Ramon
Pelegrí, serán mayorales, y los pendones correrán a cargo de los alumnos del
indicado colegio, llevando el de segunda enseñanza los Sres. D. Juan Maní
Ferré, D. José Llevat Mariné y D. Jacinto Pamies Espinós; y el de primera, los
señoritos D. Roque Montagut Pijoan, D. Juan Monté Cots y D. Manuel Corbella
Ginivar; representantes del pendón de segunda enseñanza, D. José Solá Rovira y
D. Manuel Roig Guasch, y del de primera, D. José Masvidal Guinovart y D. Ramon
García Molas».
Les últimes notícies que fan referència a la Confraria de Jesús Natzarè
surten publicades al Diario de Tarragona.
La primera el 20 de maig de 1883, una petita nota que ens informa que «Con objeto de renovar la junta de gobierno, la
Cofradía de Jesús Nazareno celebrará hoy, a las tres y media de la tarde, junta
general ordinaria en uno de los salones de las Casas Consistoriales». I l’última és del 29 de març de 1892: «En la Junta general que celebró anteayer la
Cofradía de Jesús Nazareno se acordó concurrir este año con dicho paso a la
procesión del Viernes Santo, a cuyo fin prociedóse después al nombramiento de
pendonistas, mayorales y administradores, siendo elegidos los señores
siguientes: Pendonistas: D. Juan Pelegrí, D. Carlos Espinach y D. Rosendo Ros.
Mayorales: D. Ramon Altés, D. Tomás Clivillé y D. Sebastian Solé.
Administradores: D. Vicente Balcells, D. Juan Vidal, D. Antonio Albareda y D.
José Ros».
Arribaren moments difícils per a la Confraria de Jesús Natzarè.
Segurament entre els anys 1893 i 1894 es dissolgué la confraria, ja que l’any
1894 el pas desfilà entre les fileres dels
penitents amb improperis de la Sang, que recordem que era la propietària
de la imatge des de l’any 1867. El 1895, en junta general de la Congregació de
la Puríssima Sang, s’aprova la confecció
d’una nova túnica per a la imatge.
Un apunt final: Ramon Salas i Ricomà, veient que la imatge de Jesús
Natzarè tornava a passar per problemes d’acompanyament, decidí fundar l’any
1903 la Germandat de Jesús Natzaré. Però no ho féu com una refundació de
l’antiga Confraria de Jesús Natzarè, ja
que en els estatuts que presenta a l’arquebisbat per procedir a la seva
aprovació, titula la nova entitat com a “Hermandad de devotos del
Santo Nazareno”. El
mateix arquebisbe recomana canviar aquest nom pel de “Hermandad de Jesús
Nazareno”, perquè segons
l’escrit d’aprovació final dels estatuts «el
título de Santo Nazareno no es muy común en el
lenguaje cristiano».
Amb aquest petit article he volgut donar a conèixer l’existència, en
l’últim terç del segle XIX, de la Confraria de Jesús Natzarè, predecessora de
l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquest escrit ens confirma que
encara avui dia hi ha certs aspectes històrics de la nostra Setmana Santa que
estan per descobrir.
Fonts Consultades:
- ARXIU DE
PREMSA: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona; Hemeroteca Tarragona
Fundació Catalunya – La Pedrera; Consulta de les capçaleres següents: Tarragona- Diario de Tarragona i La Opinión,
del 1870 al 1903
- JUAN SALVAT
BOVÉ. La Real Hermandad de Jesús Nazareno
(1903-1953). Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa,
Tarragona 1953
- JOSEP MARIA
GIBERT I FORTUNY. 1903, fundació de la
Germandat. La denominació proposada i l’aprovada. Opuscle Reial Germandat
de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona 2003
