NOU IMPULS AL MUSEU PERMANENT DE LA SETMANA SANTA

El Museu de la Setmana Santa de Tarragona, situat a l'Església de Sant Agustí, obrirà les seves portes de manera provisional d'aquí a dues setmanes. De moment, el temple de la Rambla Vella està ultimant els detalls per poder instal·lar en els pròxims dies la seu de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa, actualment situada a la Casa dels Concilis del carrer de les Coques. D'altra banda, Joaquim Julià, president de l'Agrupació, va explicar que s'està treballant per obrir altres esglésies que guarden misteris.

Presentació del cartell 2015 ahir a l'Ajuntament. Fotografia: Tarragona21

Segons Julià, la intenció és que, després de l'estiu, es començarà a parlar de la futura museïtzació definitiva de l'Església de Sant Agustí. «Cal ressaltar tot el patrimoni que té la nostra ciutat», va comentar el president. També va parlar del treball en xarxa que s'està duent a terme entre entitats i institucions per «fer de la Setmana Santa tarragonina un referent». Julià es va referir a les noves peanyes d'assaig elaborades pels alumnes de soldadura, i ha assegurat que aquest any no canviarà el recorregut de la processó del Divendres Sant, encara que s'estudiaran opcions per a les properes edicions.

Patricia Anton, regidora de Turisme de l'Ajuntament tarragoní, va assegurar que el consistori està treballant perquè la Setmana Santa sigui nomenada ‘Fiesta de Interés Turístico Nacional’ pel govern de Madrid.

Cartell de la Setmana Santa 2015

Tot això va tenir lloc ahir durant la presentació del cartell de la Setmana Santa d'aquest any. La fotografia, obra d'Oriol Ventura, mostra l'escena del Crist de la Sang entrant a l'església de Natzaret, custodiat pels Armats de la Sang, després de la processó del Divendres Sant.

Tot i la presentació als mitjans de comunicació, no serà fins demà al vespre quan el cartell serà presentat oficialment en un acte que tindrà lloc a partir de les 20h. a l’església de Sant Agustí. Seguidament donarà inici un concert de marxes processionals emmarcat dins el 5è. Festival de Música de Setmana Santa. La Banda Unió Musical serà la que interpretarà peces tan conegudes com ‘Hosanna in Excelsis’, ‘Mektub’, ‘Esperanza y Macarena’ i com no, la nostra ‘Setmana Santa a Tarragona’ de Juan Bta. Meseguer.

(Marxa Setmana Santa a Tarragona. Unió Musical de Tarragona, concert cartell 2012)
Aquest acte també inclourà com de costum el ja tradicional acte de l’Encesa de la Llum, on representants de les 12 associacions de Setmana Santa encendran els ciris que seran col·locats a l’altar major, al so d’una marxa processional.   

Visions de Setmana Santa

Aquest dissabte tindrà lloc a la mateixa església de Sant Agustí la 33ena. edició de les Visions de Setmana Santa coorganitzades per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i la Cofradía del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Aquest acte que donarà inici a les 20h, una delegació vinguda de Jaén ens presentarà la seva Setmana Santa.      

SANT AGUSTÍ

Ya estamos a las puertas de la Semana Santa 2015 que, como suele ser habitual en Tarragona, inicia sus preparativos en el mes de Enero y Febrero. Hemos dejado el año 2014 con la novedosa satisfacción de poder contemplar una buena parte de nuestra imaginería en el templo de Sant Agustí, a una determinada hora del día. Esto constituye una excelente oportunidad para dar a conocer el patrimonio artístico de nuestra Semana Santa. Su privilegiada ubicación, en un punto neurálgico de transito de visitantes, permitirá, en un futuro, entrar en el circuito habitual de visitas a lugares interesantes de la ciudad. Actualmente se cubre un primer objetivo como es el de una correcta colocación y conservación.

Por desgracia nuestras iglesias no suelen ser refugio de imágenes de la Semana Santa con posibilidades de ser objeto de devoción y culto durante todo el año como ocurre en otros lugares. Existen otros templos que resguardan pasos  solamente visibles en puntuales ocasiones al permanecer cerrados la mayor parte del tiempo. Por lo tanto, se subsana una cierta carencia en una faceta un tanto olvidada de nuestro patrimonio ciudadano.

El almacenamiento, una vez finalizada la procesión del Santo Entierro, de estos misteris en lugares inapropiados expuestos a cambios de temperatura, humedades, polvo y otras incidencias negativas producía desazón y tristeza. Daba la sensación de olvido y desprecio a un significativo legado artístico de nuestra ciudad. Los pasos de Semana Santa son la esencia primordial e innegable de la misma. En ocasiones, las Cofradías parecen olvidarlo dando más importancia y destinando sus limitados recursos económicos a otras cuestiones marginales y no precisamente genuinas. Pero esto es otra cuestión…

El pas del  Sant Sopar és observat per visitants a Sant Agustí . Foto N.D.

Desde la perspectiva de conservación un templo es el sitio más adecuado, asegurando una mejor preservación. Los restauradores profesionales identifican rápidamente cuando una imagen ha sido depositada en un almacén o en un  templo.

Sant Agustí constituye como un maná llovido del cielo. Después de algunas propuestas un tanto idílicas y utópicas se ha logrado disponer de un recinto  ideal para albergar nuestros, hasta hace poco tiempo, dispersos y ocultos misteris. Cumple dos objetivos básicos: CONSERVAR y MOSTRAR. Tanto el templo como los pasos se realzan, revalorizan y enriquecen mutuamente. Y esto, desde una perspectiva objetiva, tradicional y cultural, es tan importante como lo es tener locales destinados a otros elementos tradicionales tarraconenses recogidos en un museo apropiado (gigantes, cabezudos, águilas, mula, dragones…). Estamos ante otro valioso patrimonio de la ciudad con independencia de creencias religiosas o preferencias personales. Después de todo es justo expresar un reconocimiento y agradecimiento a las personas que han llevado a buen término esta positiva iniciativa tan beneficiosa para nuestra Semana Santa en general y para las cofradías que pueden disfrutar del citado cobijo, en particular.

Pero además representa un valor añadido ya que cabe la posibilidad de lograr otra vertiente pedagógica e informativa como es la de facilitar y ampliar un conocimiento, explicación y comprensión de la Pasión de Cristo, a través de las imágenes expuestas a nuestros niños en el caso que, en un futuro, se organicen vistas de colegiales.  

Pero dentro de esta lógica satisfacción aparece un atisbo de preocupación. Hace unas semanas estaba disfrutando de la citada muestra cuando, de pronto, me asaltó una razonable duda. ¿Qué sucedería si hubiera necesidad de evacuar rápidamente los pasos ante una emergencia, por ejemplo, de incendio? Alrededor de las siete horas de la tarde se podía observar unos coches aparcados delante de la misma puerta. Esta circunstancia impediría una precipitada SALIDA de los mismos. Después vendría el tema de CÓMO se retirarían. Los de ruedas sería menos problemáticos. Ocasionalmente podrían ser empujados por cualquiera de los presentes. Cosa prácticamente imposible para los pasos cargados a hombros. En estos momentos solamente l’Oració a l’Hort i Ecce-Homo cuentan con ruedas supletorias que permitirían un traslado semejante a los de ruedas. Posteriormente surgieron otras facetas relacionados con el citado RIESGO. De que manera se facilitaría la entrada y actuación de los servicios de bomberos. Es decir: Personas que disponen de llaves y su posible localización. Personal de cofradías directamente afectadas a movilizar en una primera instancia. Movilidad y maniobras a realizar para desalojar los misteris. Dispositivos antincendios, su colocación y funcionamiento… y más detalles a considerar para una determinada situación de emergencia. En definitiva se trata del establecimiento de un PROTOCOLO de actuación que ponga en movimiento entidades y personas afectadas (policía, bomberos, responsables de cofradías, etc.) para poder actuar con una cierta eficacia. Esto sería un tema de cierta prioridad y sin coste. Cuestión de estudio y promulgación.

Vehicles estacionats davant la porta principal de Sant Agustí. Foto D. P.

El anhelado objetivo y la inicial necesidad están aparentemente cubiertos en una  primera etapa. Pero aparecen más cuestiones a tener en cuenta. Con “aparcar” los pasos en la noche de Viernes Santo no acaba la responsabilidad de las cofradías directamente beneficiadas. Con el tiempo empiezan a vislumbrarse flecos a los cuales hay que hacer frente. A simple vista pueden relacionar aspectos de conservación, mantenimiento, vigilancia, gastos de limpieza, alumbrado, fechas y horas de apertura, turnos de guías, presentación y adorno adecuado de los pasos, cartelería, difusión y publicidad, etc., cuya responsabilidad se deberá determinar dentro del organigrama de la Agrupación de Asociaciones de Semana Santa. Ignoro si, en estos momentos, existe un equipo de trabajo especialmente dedicado a la finalidad antes mencionada y la organización de eventos que se pueden desarrollar en este esplendido marco. Hay una doble responsabilidad. Por una parte y la más importante de las cofradías beneficiadas. Tienen resuelta una problemática de protección y exhibición. Por otra el conjunto de la Asociación ya que está en juego un buen pedazo del patrimonio de nuestra Semana Santa. Esta muestra, supone tener expuesta una imagen externa de la misma, antes inexistente. Esta circunstancia obliga a cuidar, promocionar y casi diría MIMAR a lo que hay dentro de San Agustí. Pienso que sería lo razonable y conveniente. 

EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA SETMANA SANTA S'INAUGURA AQUEST ABRIL

Església de Sant Agustí. Centre d'Interpretació de la
Setmana Santa de Tarragona - Foto Dani Pallejà

L'església de Sant Agustí recuperarà part de l'esplendor d'antany a partir del 14 al 21 d'abril, la Setmana Santa de 2014. A partir d'aquest any, l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa iniciarà una nova etapa on aquest temple del segle XVI es reconvertirà «en un centre d'interpretació i espiritual», explica el president de les confraries Joaquim Julià.

Després de descartar la museïtzació en un edifici de nova construcció a la Rambla Vella, davant de l'església de Sant Francesc, l'Agrupació va imposar el seu criteri i va decidir que el centre neuràlgic de l'organització fos a l'església de Sant Agustí, a pocs metres del solar de titularitat municipal.

El temple és la llar perfecte. Els seus últims inquilins, els claretians, s'havien marxat al setembre de 2012 i des d'aquella data el propi Arquebisbat assumia la gestió afegint-la a la parròquia de Sant Francesc.

La proposta de l'Agrupació a l'Arquebisbat va encaixar a la primera. El temple manté la seva activitat religiosa (té misses cada dia) i a més pot recuperar gradualment fidels amb l'exposició permanent de la meitat dels passos de la processó del Sant Enterrament.

Primera fase

Per poder desembarcar a Sant Agustí, l'Agrupació ha de fer reformes. La primera era substituir la rampa de fusta per una altra metàl·lica. El pes de les peanyes i les figures, que algunes superen la tona, obligaven a tenir una rampa consistent.

La rampa d'accés, metàlica, supera el desnivell de la vorera amb el terra.
La porta de vidre de la dreta de la imatge canviarà de mides.
Foto Lluís Milián

Per compartir l'espai religiós amb el d'interpretació cal una segona millora: retocar la porta de fusta i vidre interior que es va instal·lar a la dècada dels anys setanta del segle passat i la finalitat era insonoritzar els actes religiosos de l'enrenou de la Rambla Vella.

Aquesta porta ha d'augmentar la seva obertura i alçada perquè els passos de les confraries puguin entrar i sortir. «Mantindrem l'estructura amb els seves dos portes laterals, que no es modifiquen, i retocarem la principal. Aquesta ampliarà alçada i amplada per facilitar l'entrada i sortida de les peanyes», explica Julià. El projecte està llest i el president de l'Agrupació confia que en les pròximes setmanes es puguin dur a terme les obres per poder superar l'escull més important per estrenar al centre d'interpretació a Sant Agustí aquest proper abril.

La tercera millora pensada per al 2014 és la il·luminació. L'església actualment té una potència inferior a la desitjada i a més es pretén que es posin nous punts de llum que enfoquin directament als arcs laterals, que albergaran els diferents passos.

«Això és la primera fase per reconvertir Sant Agustí. Encara quedaran més obres per al futur que anirem materialitzant en funció de les possibilitats», reconeix Julià. El president admet que es realitzarà una inauguració austera i que s'incrementaran actes en aquest temple ara que es consolida com l'epicentre de la Setmana Santa de la ciutat .

Les altres fases, sense data d'execució, han de condicionar la part superior dels arcs laterals per crear un espai museístic i també la seu de l'Agrupació, que deixarà el seu despatx de la Casa dels Concilis.

El capital necessari per a les millores no està tancat, però les confraries assenyalen que és necessària «la col·laboració de les administracions i d'empreses privades».

Les confraries també estan negociant amb el Departament de Cultura per veure quina tipologia de senyalització externa es permet en un temple catalogat. I parla amb l'Ajuntament per deixar un espai davant de la porta de l'església. «Un gual és perillós perquè la gent fa cas omís i aparca. Creiem que la millor solució és eixamplar la vorera de manera que sempre es pugui accedir o sortir de l'església en cas d'urgència», explica Julià.

Deu passos permanents

Sant Agustí reunirà un total de deu dels passos de la processó del Sant Enterrament. La resta mantindran el seu espai a les esglésies que actualment es guarden.

Interior de Sant Agustí - Foto Cristina Aguilar

En el temple de la Rambla Vella estaran l'Entrada de Jesús a Jerusalem i Jesús de la Passió que pertanyen a la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió; l' Oració a l' hort i Vetlleu i Pregueu, de l'Associació La Salle; Sant Ecce-Homo, de la germandat del mateix nom; la Presa de Jesús, de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús; Sant Sopar i Sant Enterrament, del Gremi de Marejants; Retorn del Calvari, de la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, i el Descendiment de la Creu, de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu.

Els altres passos es reparteixen de la següent manera: Al temple de Sant Nicolau de Bari hi haurà els dos passos de la Cofradía del Cristo del Buen Amor (Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de l'Amargura con San Juan Evangelista), a l'església de Natzaret, seu de la Puríssima Sang, estan la Flagel·lació, Crist dels Penitents i Sant Crist de la Sang. A més de la Soledat, de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. A Sant Llorenç, seu del Gremi de Pagesos, seguiran els passos de la Pietat i El Sant Sepulcre , i finalment en el temple de Sant Miquel del Pla, seu dels Natzarens, es guarden El Cirineu , Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les Seves vestidures.

Amb aquesta nova distribució, l'objectiu a curt termini és consolidar una ruta religiosa a la Part Alta on els passos de la Setmana Santa siguin un pretext per visitar les esglésies i conèixer una mica més la història religiosa tarragonina.

L'exhibició durant tot l'any dels passos obre un ventall de possibilitats. D'una banda, que puguin exhibir-se més enllà de les dates assenyalades en el calendari, millorar la seva conservació d'aquells que es munten i desmunten després de la celebració religiosa, i en el cas de l'església de Natzaret, guanyar un espai que ara ocupen tres passos 'de lloguer'.

Assaigs i noves peanyes

El que també canviarà en els propers anys són els assajos. Hi ha confraries que en breu començaran a practicar amb els passos per estar a punt en les diferents processons de la Setmana Santa tarragonina.

«Si els passos estan a Sant Agustí, no té sentit entrar i sortir», raona Julià. «La idea seria construir peanyes de la mateixa mida que les originals i carregarles amb pes -sacs, per exemple- per evitar treure el pas original al carrer i que aquest no pateixi les inclemències del temps o una 'lesió' fortuïta», explica el president.

Per contra, s'haurà de tenir especial atenció al manteniment dels passos perquè no s'omplin de pols i desllueixin dins de les pròpies esglésies on es guarden. 

Article signat per Jordi Cabré. Extret del Diari de Tarragona del 18 de gener de 2014.

LA SETMANA SANTA DEL 2014 JA TINDRÀ OBERTES LES PORTES DEL SEU MUSEU

L'església de Sant Agustí, nou Museu de la Setmana Santa.
Foto: Arxiu Daniel Pallejà

Setmana Santa del 2014. Aquesta és la data que ha definit l’Agrupació d’Associacions per obrir les portes del nou Museu de la Setmana Santa, que anirà finalment a l’església de Sant Agustí de la Rambla Vella, cedida per l'Arquebisbat de Tarragona a l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa. D’aquesta manera, els deu passos que no tenen església pròpia ja no es tornaran a veure més a l’interior de la Catedral.

Així ho va confirmar dilluns el president de l’Agrupació, Joaquim Julià, que va assegurar que «tan aviat com tinguem els diners suficients començarem amb les obres d’adequació de l’església». I és que per poder entrar els passos al temple, una de les principals intervencions que caldrà fer, és ampliar el cancell de la porta interior i fer-la de cinc metres d’alçada, duplicant la mida actual.

Ara bé, un dels procediments més complexos serà la instal·lació de la nova il·luminació a l’església. La voluntat és donar molta llum a la zona central del temple i ubicar alguns focus a les naus laterals on es col·locaran tots els passos. I és que cada misteri estarà ubicat en una capella.

Tot i això, la voluntat de l’Agrupació és que cada pas pugui donar-se llum a ell mateix amb les torxes que acostumen a portar. «En lloc de tenir una bateria que els mantingui en  funcionament, com passa durant les processons, podran estar endollats i estar permanentment encesos», concretava Julià.

A més, també està previst remodelar la zona del cor per poder usar l’espai per tenir-hi una exposició permanent sobre la Setmana Santa tarragonina.

Interior de Sant Agustí. Foto: Cristina Aguilar, Diari Més.

Algunes compres fetes

La celebració a principis d’aquest mes d’octubre del Encuentro Nacional de Cofradías ha fet que l’Agrupació ja hagi adquirit alguns dels elements o materials que ara usarà al Museu de la Setmana Santa. És el cas dels maniquís on s’exposaran les vestes de cada entitat o les grans lones amb els escuts de les confraries tarragonines que es van usar en el simposi i que es col·locaran a l’església de Sant Agustí.

Un circuit d’esglésies

Una altra de les idees amb què està treballant l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa és la creació d’una mena de circuit turístic juntament amb les altres tres esglésies on les confraries dels Natzarens, dels Pagesos i de la Sang guarden els seus passos, és a dir, amb Sant Miquel del Pla, Sant Llorenç i Natzaret.

Els únics que quedaran una mica despenjats de tot aquest projecte són els Andalusos, i és que la seva església, Sant Nicolau de Bari, està ubicada a la Part Baixa, força lluny dels altres quatre punts on hi haurà passos custodiats.

A més, les confraries que guardin els seus passos en el nou museu també hauran de redefinir algunes qüestions de funcionament, com ara els assajos.

Per exemple, els Marejants acostumen a assajar pel Serrallo, però tenint en compte que ara els seus passos estaran a Sant Agustí el dubte és si decidiran assajar a la Part Alta, anar a buscar el pas expressament o construir una reproducció de la peanya per usar-la en els assajos.

Amb aquest projecte, liderat per l’Agrupació d’Associacions i l’Arquebisbat, propietari de l’església de Sant Agustí, es quedarà en un calaix la proposta feta fa un parell d’anys per l’Ajuntament en què es parlava d’aixecar un nou edifici al solar que hi ha a la Rambla Vella, just al davant de l’església de Sant Francesc. De fet, aquest és un dels solars que el consistori vol vendre per aconseguir liquiditat.

Article de Laia Díaz. Extret del Diari Més (22.10.2013) 

SANT AGUSTÍ, ES PERFILA COM A FUTUR MUSEU DE LA SETMANA SANTA

L'església de Sant Agustí, situada a la Rambla Vella, podria acabar sent la seu definitiva del Museu de la Setmana Santa de Tarragona. Tot i que aquest projecte està en principi previst al solar municipal situat també a la Rambla Vella, cantonada amb Rera Sant Domènech (per al que fins i tot els tècnics municipals han començat a dissenyar el projecte), la preferència de les confraries ha estat sempre una església i les actuals circumstàncies de la de Sant Agustí podrien acabar propiciant'ho.

Església de Sant Agustí

I és que, vista quina és l'activitat litúrgica de l'esmentat temple, en el si de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa s'ha recuperat aquella pretensió, que a més l'Ajuntament de Tarragona no veuria amb mals ulls, segons el propi Consistori. Les mateixes fonts van assegurar que, en cas que el solar de la Part Alta no es destini als fins museístics, en aquest es construirien dependències municipals que es destinarien per a l'ús diari dels empleats de la corporació local.

Es tractaria, en essència, que aquesta església fos la seu permanent de la majoria dels passos de la Setmana Santa tarragonina, que estarien allà permanentment exposats en un recorregut museïtzat fins a cert punt i obert al visitant. Un projecte que, si bé afectaria substancialment a l'actual disposició de l'església de Sant Agustí i la retirada d'algunes files de bancs, no impediria que es pogués mantenir-hi certa activitat litúrgica.

En l'actualitat, Sant Agustí acull misses cada dia, de dilluns a diumenge, una activitat que podria mantenir amb l'arribada del Museu, encara que és possible que en aquest cas es reformulés i fins i tot reduís, tenint en compte a més la proximitat de la parròquia de Sant Francesc -de la qual depèn Sant Agustí-, també amb activitat litúrgica diària i ubicada a la mateixa Rambla Vella.

Es tracta, en tot cas, d'especulacions que es resoldrien arribat el cas, atenent les opinions dels fidels, de la pròpia Parròquia de Sant Francesc i, sobretot, de l'Arquebisbat de Tarragona, que ahir va declinar la possibilitat de realitzar manifestacions públiques sobre això. Tampoc van voler parlar els representants de l'Ajuntament i també de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa.

El concepte de Museu de la Setmana Santa implicarà que la majoria de passos de les confraries tarragonines estarien exposats en un espai permanent, visitable pel públic. No serà, però, una cosa generalitzada, ja que cada confraria podria triar si traslladar-hi les seves imatges o no. En aquest sentit, en el futur Museu no s'exposarien els passos de la Sang, Jesús Natzarè i el Gremi de Pagesos, ja que les esmentades confraries ja tenen temples on estan emmagatzemats al llarg de l'any i que es mantindrien en els seus emplaçaments tradicionals: les esglésies de Natzaret, Sant Miquel del Pla i de Sant Llorenç, respectivament.

Article de Francesc Montoya i Octavi Saumell. Extret del Diari de Tarragona (7.03.2013)