diumenge, 26 de gener de 2014

RESTAURACIÓ DEL PAS “JESÚS NATZARÈ”

Si l’any passat els “natzarens” van celebrar els seus 110 anys de la seva fundació, aquest any també tenen motius de celebració. Aquest 2014 farà cent anys que a la Germandat se li va atorgar el títol de “Reial”. Va ser el 16 de març de 1914 quan el Rei Alfons XIII va decretar una Reial Ordre amb la concessió del títol que modificaria el nom de la Germandat i afegiria una corona a l’escut.
Una altre aniversari a celebrar serà els 30 anys de la creació de la “Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Germandat” i del “Cor d’Aspirants”. Pel que fa a la Banda va ser passada la Setmana Santa de 1984 quan es va aprovar la creació d’una banda de timbals, composta per 2 caixes, 6 timbals i 2 bombos. La primera sortida oficial va ser el Dimarts Sant del 1985. L’any 1986 es van afegir les cornetes i es va anar ampliant el nombre de components fins arribar a la primera dècada del segle XXI en que es van incorporar les gaites.
El Cor d’Aspirants era una vella aspiració que es remunta a l’any 1972 quan ja es va proposar la seva creació, però no va es va fer realitat fins l'any 1984. 

Restauració del pas - Foto: Emilio García Salgado
Enguany però, la novetat més visible que presentaran els natzarens serà la restauració del pas de Jesús Natzarè. Concretament s’ha actuat al terra del pas que estava molt malmès fent-lo totalment nou per part de l’artista restaurador Eustaqui Vallès.
Vallès també ha estat restaurant la peanya i reincorporant la policromia perduda en els laterals a causa de la fricció resultant de dur-lo a coll. Així mateix, també s’ha substituït la Creu del Natzarè. La nova Creu ha estat realitzada i donada per en Jordi Llorach, membre de la Germandat.
Tot i això, la novetat més significativa del pas està en la lleugera modificació de les posicions de les imatges. Segons ens han informat des de la Junta Directiva, aprofitant que s’ha fet nou el terra del pas, s’ha cregut oportú fer aquesta modificació ja que d'aquesta manera les tres Maries es podran contemplar millor. 

El Natzarè. Anys 20 - Foto: Vallvè. Arxiu DPB
El pas de Jesús Natzarè amb les tres maries va ser dissenyat i estrenat el 1907 pel fundador de la Germandat i arquitecte provincial Ramon Salas i Ricomà. Uns anys més tard, concretament el 1914 -fa enguany també cent anys- la talla original de Jesús Natzarè va ser restaurada per Josep Rius -autor de les tres maries-. Aquesta antiga imatge es va perdre en els fatídics esdeveniments ocorreguts durant la nit del 21 de juliol de l'any 1936 ja que la imatge es guardava en una capella a l'església de Natzaret. Sortosament, la peanya i les maries es van salvar juntament amb el pas de la primera caiguda ja que aquestes van ser amagades durant els anys en que va durar la Guerra Civil Espanyola. Un cop acabada aquesta, l'any 1940 l'escultor canongí Salvador Martorell  va fer una nova talla del Natzarè que és la que coneixem actualment. Ja el 1986 el pas va ser completament restaurat per Eustaqui i Miquel Vallès i a finals del anys 90 es va intervenir a la peanya restaurant el seu frontal i canviant l'estructura interior.     

Ara, curiosament, i després de la reforma efectuada aquest any, crida l'atenció que cap de les Maries tenen la vista posada al Natzarè.

El Natzarè. Setmana Santa 2013 - Foto: Daniel Pallejà

El pas de Jesús Natzarè desprès de la  modificació i restauració
El Natzarè desprès de la restauració i modificació. Octubre de 2013. - Foto Daniel Pallejà

El Natzarè desprès de la restauració i modificació. Octubre de 2013
Foto Daniel Pallejà

dijous, 23 de gener de 2014

EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA SETMANA SANTA S'INAUGURA AQUEST ABRIL

Església de Sant Agustí. Centre d'Interpretació de la
Setmana Santa de Tarragona - Foto Dani Pallejà
L'església de Sant Agustí recuperarà part de l'esplendor d'antany a partir del 14 al 21 d'abril, la Setmana Santa de 2014. A partir d'aquest any, l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa iniciarà una nova etapa on aquest temple del segle XVI es reconvertirà «en un centre d'interpretació i espiritual», explica el president de les confraries Joaquim Julià.
Després de descartar la museïtzació en un edifici de nova construcció a la Rambla Vella, davant de l'església de Sant Francesc, l'Agrupació va imposar el seu criteri i va decidir que el centre neuràlgic de l'organització fos a l'església de Sant Agustí, a pocs metres del solar de titularitat municipal.
El temple és la llar perfecte. Els seus últims inquilins, els claretians, s'havien marxat al setembre de 2012 i des d'aquella data el propi Arquebisbat assumia la gestió afegint-la a la parròquia de Sant Francesc.
La proposta de l'Agrupació a l'Arquebisbat va encaixar a la primera. El temple manté la seva activitat religiosa (té misses cada dia) i a més pot recuperar gradualment fidels amb l'exposició permanent de la meitat dels passos de la processó del Sant Enterrament.

Primera fase
Per poder desembarcar a Sant Agustí, l'Agrupació ha de fer reformes. La primera era substituir la rampa de fusta per una altra metàl·lica. El pes de les peanyes i les figures, que algunes superen la tona, obligaven a tenir una rampa consistent.
La rampa d'accés, metàlica, supera el desnivell de la vorera amb el terra.
La porta de vidre de la dreta de la imatge canviarà de mides.
Foto Lluís Milián
Per compartir l'espai religiós amb el d'interpretació cal una segona millora: retocar la porta de fusta i vidre interior que es va instal·lar a la dècada dels anys setanta del segle passat i la finalitat era insonoritzar els actes religiosos de l'enrenou de la Rambla Vella.
Aquesta porta ha d'augmentar la seva obertura i alçada perquè els passos de les confraries puguin entrar i sortir. «Mantindrem l'estructura amb els seves dos portes laterals, que no es modifiquen, i retocarem la principal. Aquesta ampliarà alçada i amplada per facilitar l'entrada i sortida de les peanyes», explica Julià. El projecte està llest i el president de l'Agrupació confia que en les pròximes setmanes es puguin dur a terme les obres per poder superar l'escull més important per estrenar al centre d'interpretació a Sant Agustí aquest proper abril.
La tercera millora pensada per al 2014 és la il·luminació. L'església actualment té una potència inferior a la desitjada i a més es pretén que es posin nous punts de llum que enfoquin directament als arcs laterals, que albergaran els diferents passos.
«Això és la primera fase per reconvertir Sant Agustí. Encara quedaran més obres per al futur que anirem materialitzant en funció de les possibilitats», reconeix Julià. El president admet que es realitzarà una inauguració austera i que s'incrementaran actes en aquest temple ara que es consolida com l'epicentre de la Setmana Santa de la ciutat .
Les altres fases, sense data d'execució, han de condicionar la part superior dels arcs laterals per crear un espai museístic i també la seu de l'Agrupació, que deixarà el seu despatx de la Casa dels Concilis.
El capital necessari per a les millores no està tancat, però les confraries assenyalen que és necessària «la col·laboració de les administracions i d'empreses privades».
Les confraries també estan negociant amb el Departament de Cultura per veure quina tipologia de senyalització externa es permet en un temple catalogat. I parla amb l'Ajuntament per deixar un espai davant de la porta de l'església. «Un gual és perillós perquè la gent fa cas omís i aparca. Creiem que la millor solució és eixamplar la vorera de manera que sempre es pugui accedir o sortir de l'església en cas d'urgència», explica Julià.

Deu passos permanents
Sant Agustí reunirà un total de deu dels passos de la processó del Sant Enterrament. La resta mantindran el seu espai a les esglésies que actualment es guarden.
Interior de Sant Agustí - Foto Cristina Aguilar
En el temple de la Rambla Vella estaran l'Entrada de Jesús a Jerusalem i Jesús de la Passió que pertanyen a la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió; l' Oració a l' hort i Vetlleu i Pregueu, de l'Associació La Salle; Sant Ecce-Homo, de la germandat del mateix nom; la Presa de Jesús, de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús; Sant Sopar i Sant Enterrament, del Gremi de Marejants; Retorn del Calvari, de la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, i el Descendiment de la Creu, de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu.
Els altres passos es reparteixen de la següent manera: Al temple de Sant Nicolau de Bari hi haurà els dos passos de la Cofradía del Cristo del Buen Amor (Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de l'Amargura con San Juan Evangelista), a l'església de Natzaret, seu de la Puríssima Sang, estan la Flagel·lació, Crist dels Penitents i Sant Crist de la Sang. A més de la Soledat, de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. A Sant Llorenç, seu del Gremi de Pagesos, seguiran els passos de la Pietat i El Sant Sepulcre , i finalment en el temple de Sant Miquel del Pla, seu dels Natzarens, es guarden El Cirineu , Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les Seves vestidures.
Amb aquesta nova distribució, l'objectiu a curt termini és consolidar una ruta religiosa a la Part Alta on els passos de la Setmana Santa siguin un pretext per visitar les esglésies i conèixer una mica més la història religiosa tarragonina.
L'exhibició durant tot l'any dels passos obre un ventall de possibilitats. D'una banda, que puguin exhibir-se més enllà de les dates assenyalades en el calendari, millorar la seva conservació d'aquells que es munten i desmunten després de la celebració religiosa, i en el cas de l'església de Natzaret, guanyar un espai que ara ocupen tres passos 'de lloguer'.

Assaigs i noves peanyes
El que també canviarà en els propers anys són els assajos. Hi ha confraries que en breu començaran a practicar amb els passos per estar a punt en les diferents processons de la Setmana Santa tarragonina.
«Si els passos estan a Sant Agustí, no té sentit entrar i sortir», raona Julià. «La idea seria construir peanyes de la mateixa mida que les originals i carregarles amb pes -sacs, per exemple- per evitar treure el pas original al carrer i que aquest no pateixi les inclemències del temps o una 'lesió' fortuïta», explica el president.
Per contra, s'haurà de tenir especial atenció al manteniment dels passos perquè no s'omplin de pols i desllueixin dins de les pròpies esglésies on es guarden. 

Article signat per Jordi Cabré. Extret del Diari de Tarragona del 18 de gener de 2014.

dissabte, 11 de gener de 2014

A LAS PUERTAS DE SEMANA SANTA





Desde la distancia tengo la impresión que, una vez transcurridas las pasadas fiestas Navideñas, Año Nuevo y Reyes, las cosas de la Semana Santa tarraconense empiezan a moverse. Es obvio que a nivel directivo y de algunas personas más o menos involucradas en la misma existe una permanente dedicación con mayor o menor intensidad según la época o el acontecimiento inminente. Precisamente en el pasado mes de Octubre tuvimos una demostración de ello con la celebración del 26 Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales que tuvo lugar con un indudable éxito de organización. Eso no fue fruto de una simple improvisación, ni de unas semanas de faena, más bien de un buen y extenso trabajo previo de preparación, coordinación y ejecución. 
Sin embargo a nivel de sociedad tarraconense y de cofrades de a pie es Enero cuando se da el pistoletazo de salida para preparar la próxima Semana Santa. Imagino que en las cofradías  han iniciado reuniones y convocatorias, por ejemplo, para iniciar los ensayos de portantes y bandas, buscar anunciantes, articulistas y presentador para el opúsculo, seleccionar los abanderados, trabajos de mantenimiento de los pasos, etc. Nuestras organizaciones cofrades no suelen ser demasiado proclives a poner en el aire sus esfuerzos y trabajos de “puesta a punto”. Quizás puede ser consecuencia de: a) Existencia de un cierto pudor en exteriorizar sus cosas.  b) Falta de una comunicación adecuada o acertada, lo que vulgarmente se llama relaciones externas o marketing.
Para quienes vivimos fuera de la ciudad el único vehículo de información de nuestra Semana Santa son los medios informáticos tipo Internet, especialmente las páginas web como la presente, que nos sirve y brinda la oportunidad de acercarnos a los distintos eventos de la Semana Santa de Tarragona ya que los medios generalistas dan escasa información al respecto.
En el mencionado Encuentro tuve la sorpresa de percatarme de la gran envergadura del mundo semanasantero. Alguien lo cifró en más de un millón de congregantes en todo el estado español sin contar los seguidores o simple “aficionados” no adheridos oficialmente a una entidad. Creo que ni todos los partidos políticos y sindicatos suman parecido número. Por lo tanto es sumamente importante que, en estos tiempos, la información procedente del mundo de Internet tenga un valor prioritario por dos motivos:


1.  Existe en la red una amplia parcela de público interesado en las distintas facetas de la Semana Santa que repasan la historia, las imágenes, la fotografía, el video, el vestuario, la música, etc. de una determinada organización o del conjunto de una localidad. Basta con acercarse a Google y poner la palabra “Semana Santa”.

2.   Es el sistema más rápido, actual y moderno de comunicación, además dentro de un sector joven de  población al cual nos interesa llegar y atraer. 

Divendres Sant 2013. Foto: Daniel Pallejà
Desde la distancia me gustaría conocer algunos aspectos como la situación del Museo, el vestuario completo de los armats, los días y horas de ensayo de los pasos, etc. Alguien se puede preguntar ¿Por qué, si vivo fuera? Pues me lo han preguntado un grupo de amigos pendientes de realizar una visita turística a Tarragona en Febrero con calçotada incluida. Por lo visto les cautivó los ensayos de castells y tienen curiosidad de ver la evolución de nuestros misteris con los ganxos.

Invito y sugiero, desde estas líneas, a las Juntas Directivas de las cofradías de Tarragona a que actualicen sus web oficiales. Observo que, algunas de ellas, se encuentran en una situación de “standby”, es decir, paradas.  Se crearon en su momento pero se ha olvidado o lo que sea de mantenerlas con información más reciente. Es una pena teniendo en cuenta que esta tarea puede correr a cargo de la gente joven integrante del colectivo de una cofradía y que, en este apartado, podrían realizar un buen trabajo.


Finalmente reconozco y agradezco, desde estas líneas, la labor de aquellos particulares y amantes de nuestra Semana Santa que dedican tiempo a llenar este espacio de información y acercamiento a la misma de forma muy digna e interesante para quienes estamos ausentes o para un  público que muestra interés para estas cosas.