Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Soledat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Soledat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de novembre del 2021

LA SANG I LA SOLEDAT ACABEN L’ANY AMB LA RECOLLIDA D’ALIMENTS I ELS CONCERTS DE NADAL

Com és habitual des de fa uns anys les Congregacions de la Sang i la Soledat celebren l’època de l'Advent i Nadal col·laborant solidàriament amb els més necessitats organitzant una RECAPTA D'ALIMENTS i dos CONCERTS DE NADAL, que tindran lloc a l'església de Natzaret els propers dies 10 i 15 de desembre.  

Del 26 de novembre al 18 de desembre es recolliran a l’església de Natzaret els aliments no peribles i productes d'higiene personal en els següent horaris: els divendres dies 26 de novembre, 3, 10 i 17 de desembre de 18 a 20h i els dissabtes 27 de novembre, 4, 11 i 18 de desembre d’11 a 13h.  Tot el recaptat serà íntegrament donat a Càritas de la parròquia de la Trinitat. També es recolliran els productes durant la celebració dels Concerts de Nadal.  

Concerts de Nadal

El divendres 10 de desembre, a les 19.30h tindrà lloc el primer dels concerts amb l'actuació del Cor Jove, de l'SCHOLA CANTORUM DELS AMICS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA i el dimecres 15, a les 18.30h es celebrarà el concert amb l'actuació de L'AULA DE MÚSICA TRADICIONAL I POPULAR "EL TECLER". Els dos concerts es celebraran a l’església de Natzaret, seu de les dues congregacions organitzadores.

dimarts, 28 de setembre del 2021

AQUEST DISSABTE LA SANG I LA SOLEDAT CELEBRARAN LA SEVA DIADA

Aquest proper dissabte, dia 2 d'octubre la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Congregació de Senyores sota la invocació de la puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat celebraran de manera conjunta la tradicional DIADA DE LA SANG que normalment tenia lloc a principis de juny i que aquest any s’ha traslladat a aquest proper cap de setmana.

Els actes donaran inici a les 12 h amb la celebració de la Santa Missa a l'església de Natzaret. A continuació donarà inici l'acte de lliurament de distincions i s'acabarà amb l'actuació del Cor InCrescendo.

La Congregació de Senyores de la Soledat lliurarà el guardó de la Mare de Déu de la Soledat a la congreganta número 1, la Sra. María Josefa Prat López de Salamero.


La Congregació de la Sang lliurarà com és habitual les insígnies d’argent a tres congregants: Sr. Josep Maria Roig Nin, Sr. Joan Anton Cortés Ascaso i Sr. Francesc Serres Martí.


Els Armats de La Sang, donaran també una distinció al Sr. Joan Josep Morro Grau per la seva pertinença al grup durant 25 anys.



divendres, 18 de març del 2016

LA CONGREGACIÓ DE LA SOLEDAT CELEBRA EL 25è ANIVERSARI DEL PAS PORTAT A ESPATLLLES

Portada de l'Opuscle
La Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona va presentar ahir el quinzè opuscle, amb motiu de la cloenda de vint-i-cinquè aniversari del pas portat a espatlles de la Congregació i de la banda de timbals. Maria Dolores Nolla, la priora de la Congregació, va declarar que «ha estat un aniversari molt important i també difícil, perquè els portadors són voluntaris». A més, la congregació també estrena les medalles dels aspirants, que fins ara la portaven cosida a la vesta.
Amb motiu de l’aniversari, l’any passat un grup de dones que formen part de la Congregació van portar el pas durant uns metres, un dels moments «més emotius de tota la celebració», segons la priora. A més, Nolla deia que la processó de Divendres Sant és important per totes les congregacions de la ciutat, però per les dones de la seva congregació és especialment senyalat el dia desprès, Dissabte Sant, quan realitzen la seva processó. Aquesta processó va néixer després de la guerra civil, ja que abans les dones només podien participar com a penitents el Divendres Sant.

La presentació del quinzè Opuscle va estar conduïda per Maria Joana Virgili, directora del Camp d’Aprenentatge de Tarragona. Virgili va lloar les paraules que recull l’Opuscle, de les diferents autoritats tarragonines i les 24 pàgines de memòria anual sobre les activitats de la Congregació. De totes elles, destacava que demostren que existeix un relleu generacional a la congregació, posant d’exemple el treball de recerca de finals de segon de Batxillerat de Georgina Gual, titulat "La dona en la Setmana Santa Tarragonina". A més, explicava que de totes les activitats de la Congregació, li resulta especialment emotiva la peregrinació que es va realitzar al Santuari de Montserrat en celebració dels 25 anys del pas portat a espatlles i de la banda de timbalers. 

L'església de Natzaret va acollir ahir la presentació del quinzè opuscle. Foto: Cristina Aguilar, diari més
La conferenciant va aprofitar per remarcar un article de l’Opuscle dedicat a reflexionar sobre la igualtat entre homes i dones, d’acord amb les paraules de Jesús, article especialment rellevant en una Congregació formada per dones. 
Finalment, Virgili va fer una aproximació al mantó de la Verge de la Soledat. Va explicar que el primer canvi d’indumentària de la Verge es va produir en l’època de l’Imperi Bizantí, i que el mantó actual data de 1961. Les dones que formaven la Congregació llavors, van escollir el mantó de la Verge d’Olot, per emmirallar-se i, quan van saber que era obra de les monges del Monestir de Banyoles, els en van demanar un per la Verge tarragonina. 
Virgili va explicar la història del mantó de la Verge de la Soledat davant d’una església de Natzaret plena de tarragonins. 

diumenge, 5 d’abril del 2015

UNA PROCESSÓ COMMEMORATIVA

Els carrers de la Part Alta van tornar a viure un altre Dissabte Sant amb a la Mare de Déu de la Soledat

Com cada Dissabte Sant, ahir la Mare de Déu de la Soledat va sortir en processó pels carrers i places més cèntriques de la Part Alta de la ciutat. Però aquest Dissabte Sant va ser diferent dels anteriors.

Enguany, la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat commemoren els 25 anys del pas portat a espatlles i de la creació de la banda de timbals que acompanya a la Verge. Aquest era motiu suficient a l’hora de justificar els nervis i ganes que tenien tant portants, com timbalers i congregants minuts abans de començar la processó.

La Soledat sortint de la Catedral. Foto: Pere Ferré/Diari de Tarragona
Abans de les sis de la tarda –hora prevista per començar la processó– a l’interior de l’Església de Natzaret, situada a la Plaça del Rei, un grup de dones es col·locaven bé la mantellina de dol per començar l’acte. Aquesta processó és coneguda, entre altres coses, perquè només hi participen senyores (exceptuant els portants del misteri i els membres de la banda de timbals).

Les congregantes més petites anaven vestides amb la indumentària típica de les aspirants: vesta blanca amb cua blava. Algunes de les presents –majors de 16 anys– portaven vesta negra, i d’altres anaven amb el vestit jaqueta negra amb mantellina. «D’aquesta manera poden participar membres d’altres confraries o inclús senyores que no participen activament de la Setmana Santa tarragonina, però volen acompanyar a la Mare de Déu de la Soledat durant el dol», explicava Maria Dolores Nolla, priora de la congregació.

Ahir, els portants del misteri mostraven, als seus ulls, una brillantor especial. Alguns celebraven que feia 25 anys que portaven el pas a les espatlles. D’altres, que fa menys anys que la guien, compartien l’emoció dels companys. Fins i tot, a l’altura del carrer Major, algunes de les timbaleres de la Banda de Timbals de la congregació, deixaren en mans dels seus familiars l’instrument, per portar a espatlles el misteri. Aquest gest de devoció va fer posar la pell de gallina a tots els presents.

En Jordi i la Miriam Salvadó són pare i filla. Ell és portant de la Verge i ella forma part de la banda de timbals. Aquest és un dels molts casos en què els familiars comparteixen la passió i la devoció per la Setmana Santa tarragonina. Minuts abans de començar la processó, en Jordi Salvadó explicava que «és un orgull haver estat capaç de transmetre aquest sentiment als meus fills». La Miriam, juntament amb la resta de components de la banda, ahir va compartir un moment molt especial. Ara fa 25 anys, quan la congregació va decidir, crear una banda de timbals, l’entitat va rebre l’ajuda i el suport del Gremi de Marejants del Serrallo. És per aquest motiu que ahir, la Mare de Déu de la Soledat va anar acompanyada també per la Banda Infantil del Gremi de Marejants i la Banda del Sant Sopar de la mateixa entitat. «Hem fusionat l’estil i els tocs de les dues bandes de timbals», explicava Javi Tirado, cap de banda del Sant Sopar.

La Banda del  Gremi de Marejants es va fusionar amb la de la Soledat
Foto: Pere Ferré/Diari de Tarragona
D’altra banda, la responsable de la Banda de Timbals de la Mare de Déu de la Soledat, Montse Salvadó comentava que «és interessant continuar treballant els vincles afectius entre les entitats, sobretot quan es treballa conjuntament per seguir elaborant una Setmana Santa de referència arreu del país». Així doncs, les dues bandes fusionades i les bandes infantils van fer retronar la Part Alta de la ciutat.

Un dels moments més emotius va arribar quan la Verge, dins de la Catedral, va rebre l’adoració dels presents, després d’haver resat la Corona Dolorosa (set oracions dirigides a la Mare de Déu).


Finalment, la processó va acabar on va començar: davant de l’Església de Natzaret. Allà, la Banda de Timbals de la Soledat i la Banda Unió Musical de Tarragona van interpretar la marxa commemorativa del 25è aniversari.

Carla Pomerol - Publicat a Diari de Tarragona, diumenge 5 d'abril de 2015

dimecres, 18 de març del 2015

LA CONGREGACIÓ DE LA SANG OBRE LES PORTES A L’ENTRADA DE DONES A LA CONFRARIA

Envia una carta a l’Arquebisbat perquè s’hi pronunciï i forci la incorporació de dones alienes a la Congregació de la Soledat | Fonts de l’entitat diuen que cada vegada hi ha més malestar entre la Reial i Venerable Congregació i la Congregació de Senyores de la Soledat


Església de Natzaret, seu de les dues Congregacions que formen part de LA SANG. Fotografia Daniel Pallejà
La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist presentarà uns estatuts davant de l’Arquebisbat de Tarragona per demanar l’entrada de dones a la congregació.
Encara que aquest fet pugui semblar sorprenent, segons fonts internes, el malestar i les diferències internes dins de comunitat de La Sang han anat en augment i s’estan buscant mesures de pressió per arribar a una posició definitiva.
Algunes veus de La Sang asseguren que l’esperit de congregació familiar ha desaparegut i que part de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat es mou sota un desig d’identitat i autonomia, que podria perjudicar el bon funcionament de les entitats.
Així, La Sang vol demanar l’entrada de dones –externes a la Soledat– per tal que sigui l’Arquebisbat qui reaccioni i accepti o denegui aquesta proposta.
Consideren que, si l’Arquebisbat respongués en contra al·legant i recordant que les dones ja formen part de la Congregació, aquest fet serviria per refermar la unió entre les dues congregacions i també es podria plantejar una major unió, pel que fa a homes i dones, i adaptar-se així als nous temps. Ara bé, si l’Arquebisbat accepta la proposta, des de La Sang entendrien que són dues congregacions diferents.
Algunes veus asseguren que part dels congregants s’oposen a les limitacions que representa formar part de La Soledat o la Reial i Venerable Congregació de La Sang, sobretot en les sortides a les processons. Així mateix, recorden que La Sang té clar que des de l’any 1545 la Congregació és mixta. Va ser a partir del 1876 quan l’arquebisbe Constantí Bonet i Zanui va aprovar els estatuts i s’erigeix la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat. Des d’aleshores, la Congregació de Senyores no va ser reconeguda com a membre de ple dret de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona fins l’any 2003. A partir d’aquí, va comptar amb dues membres representants en la Junta de l’Agrupació. Va ser l’any 2002, un any després de la celebració dels 125 anys de la seva constitució, que les Senyores de la Soledat van presentar per primer cop el seu opuscle. Amb aquesta evolució, des de La Sang asseguren que les diferències entre ambdues congregacions han crescut exponencialment.
La priora de la Congregació de la Soledat, Maria Dolores Nolla, manifesta que «no m’he plantejat mai si ens agradaria que hi hagués una separació ». Així, es nega a declarar al respecte però destaca que «no volem entrar en conflictes».

Darrer decret de l’Arquebisbat

Cal destacar que el passat 28 de novembre de 2014 va entrar en vigor el decret –promulgat el 26 de febrer– per l’Arquebisbe metropolità de Tarragona, Jaume Pujol, sobre el funcionament de les dues congregacions que conformen La Sang i la Comissió Mixta. En aquell moment, des de l’Arquebisbat ja s’advertia que «la vida de la Sang no pot continuar com fins ara. Ha de deixar tot el que és negatiu i s’ha de centrar en allò que ha de ser la vida pròpia de les associacions de Setmana Santa amb esperit realment religiós i eclesial». Així, recordaven que a la Sang hi ha dues Congregacions i una Comissió Mixta que «vol visibilitzar que les dues Congregacions formen una unitat, expressada com una sola entitat».
El decret va afegir que, a partir d’ara, totes les despeses per la casa «seran sufragades a parts iguals per les dues Congregacions ». A més, establia que cinc representants de cada entitat formaran la Comissió Mixta.

Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dimecres 18 de març de 2015

LA DEVOCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT CENTRA LA PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE

Sofia Mata de la Cruz va ser l’encarregada de presentar l’opuscle

Portada Opuscle
L’església de Natzaret va acollir, ahir al vespre, la presentació del programa de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, de la mà de Sofia Mata de la Cruz. Aquesta, va centrar el seu discurs en la devoció de la Mare de Déu de la Soledat. «És una de les més antigues a tot Espanya. Crec que la primera vegada que la Mare de Déu de la Soledat va sortir a Tarragona va ser al segle XVII, però a l’Estat hi ha mostres de devoció des del segle XIII», va explicar. A la vegada, Mata va destacar «el patrimoni immaterial que constitueix la tradició», tot i que va recordar que «no hem d’oblidar que la Setmana Santa és una mostra d’unes creences molt firmes i de vegades es tendeix a reduir-ho a un element només folklòric».
Per la seva banda, la priora de la Congregació, Maria Dolores Nolla, va subratllar «el bon estat de salut» de l’entitat assenyalant el pas «d’àvies, mares, filles i nétes». Enguany, la Congregació celebra els 25 anys del Pas de la Soledat portat a espatlles, fet que en conseqüència també ha donat lloc al 25è aniversari de la Banda de Timbals. Diverses congregants van aprofitar l’acte d’ahir per destacar la visita de l’entitat a l’Abadia de Montserrat. «Hem d’agrair l’esforç dels portants que van fer possible que la Soledat arribés fins a Montserrat. Els podies veure plorant de l’emoció», va detallar Maria Antònia Blanco.

Joaquim Julià, Josep Queraltó, Victòria Pelegrín, Maria Dolores Nolla , Sofia Mata i Albert Vallvé
Fotografia: Cristina Aguilar/Més Tarragona
La presentació del programa, el qual destaca per un elevat volum de fotografies, va comptar també amb la presència del president Josep Queraltó; el president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià; el vicepresident de la Diputació, Albert Vallvé; i la regidora de l’Ajuntament Victòria Pelegrín.

Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dimecres 18 de març de 2015

VÍDEO TAC12

dilluns, 9 de març del 2015

MÉS DE 150 TARRAGONINS ACOMPANYEN A LA VERGE DE LA SOLEDAT EN EL SEU PELEGRINATGE A MONTSERRAT

Per primera vegada, un pas de Setmana Santa entra a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat

Fotografia: Daniel Pallejà
La Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat va organitzar el passat dissabte un pelegrinatge al Santuari montserratí acompanyant el seu pas titular de la Verge de la Soledat. Més de 150 persones, entre senyores congregants, portants del pas, la Banda de Timbals del pas de la Soledat, familiars i representacions de les altres confraries tarragonines, van viatjar en autocars i cotxes particulars fins al santuari per celebrar un dels actes principals del 25è aniversari de portar el pas a espatlles i de la creació de la Banda de Timbals.

Els tres autocars i els cotxes particulars van partir des de Tarragona a primera hora del matí per arribar fins al santuari a les 11. En aquella hora es va celebrar la Missa Conventual on la Priora de la Congregació, Sra. Dolores Nolla, va presentar davant la comunitat i dels fidels presents el motiu de la seva pelegrinació.

Després d’acabada la Missa Conventual, i davant d’una gran expectació dels turistes que visitaven el recinte, es procedí a preparar i vestir la Verge de la Soledat que era situada al Passeig de l’Escolania, lloc fins on havia estat transportada amb camió.

A les 15.30h aproximadament es va iniciar -després d’una petita exhibició de la Banda de Timbals- la desfilada que portaria a la Verge de la Soledat fins a l’interior de la Basílica.
La desfilada fou solemne i una gran multitud de turistes i visitants captivats pel moment especial que s’estava produint, captaven amb les seves càmeres de fotografia i vídeo les espectaculars imatges en un marc tant incomparable com les muntanyes sagrades de Montserrat i l’entrada al recinte del Santuari i la Basílica.

La Verge de la Soledat a l'interior de la Basílica. Al fons, al  cambril, la Mare de Déu de Montserrat. Foto: Daniel Pallejà 
L’esforç i la perícia dels portants fou màxima davant les adversitats que se’ls hi plantejava aquesta pelegrinació. La forta pendent d’accés al recinte, les escales d’accés al atri i les làmpades baixes a la porta d’entrada de la Basílica va plantejar si més no, algunes dificultats que es solucionaren amb destresa. El mecanisme implantat al pas l’any passat que permet ajaure la verge sense haver-la de desmuntar va funcionar a la perfecció i d’aquesta manera, el pas va poder entrar amb tota solemnitat a l’interior de la Basílica.

Una Basílica plena de fidels esperava amb emoció l'entrada de la Verge de la Soledat que amb el compàs de les caixes xineses de la Banda de Timbals i l’emoció del moment reflectida a les cares dels portants, arribà fins davant de l’altar Major.

Després de la celebració de la Corona Dolorosa es va retornar el pas fins a la plaça de la Creu. Allà es va donar per acabada aquesta històrica pelegrinació que les congregants, portants i membres de la Banda de la Soledat de ben segur no oblidaran mai. 

VÍDEO TAC12   

dimarts, 27 de gener del 2015

RECOLLIDA SOLIDÀRIA D’ALIMENTS A CÀRREC DELS ‘PORTANTS DE LA SOLEDAT’

La Congregació portarà la peanya buida per tal d'anar sumant pes amb les donacions durant el recorregut de l'assaig

Assaig amb la imatge el 2014. Foto: Daniel Pallejà
Els portants i la banda de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat començaran a assajar aquest any molt abans del previst. Els 35 homes responsables de portar la peanya amb la imatge de la Soledat a l'esquena -amb un pes que frega els 700 quilos- inicien la seva preparació després de Carnaval i durant cinc sessions ininterrompudes de dues hores cadascuna. Però aquest any, arran de l'aniversari de l'estrena del pas, es faran dos assajos extraordinaris: el d'aquest dissabte i el del dia 7 de febrer, explica el cap de portants, Joan Salvadó. Tots dos començaran a les cinc de la tarda i acabaran poc abans de les set, per evitar que la música de la banda molesti la celebració de la missa a l'església de la Trinitat.

«Entre els diferents actes que celebrarem per a aquest 25 aniversari plantegem un caràcter solidari. Es tracta de celebrar l'assaig amb la peanya i la banda, però amb la particularitat que en lloc de posar el pes equivalent a l'escultura de Josep Viladomat per començar a acostumar, volem que s'ompli d’aliments per a la gent necessitada», argumenta el responsable de la secció.

Així, aquest dissabte a les 17 hores, els portants (12 estan sota la peanya i deu la custodien en el seu perímetre per anar fent relleus) iniciaran el seu habitual recorregut pels carrers de la Part Alta -sortiran de la Plaça del Rei i tornaran a ella-. Estaran acompanyats de la banda de música de la Congregació (altres 55 persones entre els grans i els petits) i recorreran els carrers desitjant que els veïns de la ciutat vagin acumulant pes en la peanya amb les donacions de menjar.

«Ens agradaria poder dir que no vam poder aixecar la peanya del terra. Significaria que la recollida d'aliments ha estat un èxit», admet Salvadó.

Per poder gestionar el menjar que es vagi duent a la peanya (cereals, llegums, oli, llet, fruits secs ...), la Congregació tindrà un transport preparat en algun punt del recorregut per anar portant els aliments de la peanya en un lloc segur. L'itinerari de l'assaig passa per diferents carrers de la Part Alta i evita sortir al Passeig de Sant Antoni per no entorpir el trànsit rodat.

Després, quan es reuneixin les donacions d'aliments d'aquests dos dissabtes d'assaig, «repartirem per igual el menjar a les parròquies del Loreto i de la Trinitat», explica el responsable dels portants.

Article escrit per Jordi Cabré i publicat a Diari de Tarragona, dimarts 27 de gener de 2015

dilluns, 5 de maig del 2014

L'ESPERANÇA EN LA SOLEDAT

Per Jordi Bertran, gestor cultural
Col·laborador de 'Setmana Santa TGN'

Posant a punt el pas. Foto Daniel Pallejà
La processó del Sant Enterrament no tindria sentit sense la preciosa imatge de la mare. La Mare de Déu de la Soledat clou l’acte central de la setmana de perfums de llorer, farigola, espígol i flor de taronger. Quan la lluna de Nissan desafia les tenebres del Divendres Sant, l’arribada d’aquesta figura amb el mantell blau infinit explica els misteris que la precedeixen. Sobre un llit meravellós de flors blanques, il·luminada per llums tremolosos, doblement coronada i amb la diadema virginal dels dotze estels, Maria passeja el setè misteri de dolor. Precedeix les presidències eclesiàstica i civil, i temps enrere la banda militar i el regiment.  Les marxes es barrejaven amb el «clac clac» penetrant de les cadires de fusta tancades a mesura que la corrua mortuòria finia.
Amb les imatges, brollen passions, emocions, sentiments. És l’amor que, atresorat durant més de trenta anys, Maria Antònia Blanco, Dolors Fontana, Assumpció Marsal i Tere Potau em transmeten en la cerimònia íntima de vestir la Soledat al col·legi Enginyers, vint-i-quatre hores abans del Divendres de Dolors. Quan passin el vespre següent per Escrivanies Velles, la Verge, que Josep Viladomat creà el 1963, mirarà la Pietat i el Sepulcre, amb el fill. La junta de la Soledat conserva la joia de pujar sobre el pas per endiumenjar la titular.
La història de les processons combina les escultures de talla amb les de vestir. La sempre economia fràgil de les confraries feia que sovint s’encarreguessin imatges només amb el cap, les mans i els peus. Les robes augmenten el realisme del drama de Jerusalem i donen vida a les figures, que davallen fins a la més absoluta humanització per accentuar l’efecte barroc del moviment sobre les espatlles.
La Soledat és vestida amb un ritus cuidat detall a detall, únicament possible per l’estimació de les curadores. Primer, després de netejar suaument el rostre i les mans del fum dels ciris i de la pols, les vestidores posen les enagües a la Mare de Déu, donació d’una congregant. Després, a sobre, es col·loca el vestit de vellut vermell. Tot seguit, li cenyeixen el faixí. És l’hora que ‘les enagües surtin una mica per sota del vestit per fer més bonic quan el pas es balanceja’, explica Maria Antònia Blanco, ‘l’ànima d’aquest ritus’, segons les companyes. Aquests detalls donen sentit a la celebració i configuren una plàstica desbocada. A continuació, les senyores situaran la buata per donar volum al mantell, que brodaren les monges carmelites de Banyoles. I arriben els instants més delicats: l’encaix, agulla rere agulla, de la mantellina a la Mare de Déu.

Instants íntims de les  vestidores de la Mare de Déu de la  serenitat i la grandesa. Foto Daniel Pallejà
Llàgrimes d’amargor
Segueixen la delicadesa dels punys de blonda i del mocador a la mà esquerra amb què la Verge s’eixuga les llàgrimes brollant del dolor més pregon. Assumpció Marsal recorda emocionada ‘la impressió que li van fer el primer cop que les va veure de prop en pujar sobre la peanya’. Finalment, la glòria amb els estels i la corona, que acolla minuciosament Rafael Simó, culminen la seqüència ritual íntima.  La cirereta és un dels guarniments florals més estètics del Sant Enterrament. Els Civit, pare i fill, en tingueren cura uns 25 anys. Ara Magda Bernaus l’embelleix amb les olors de la primavera.

El vespre de Dissabte caminem amb la Soledat en la seva solitud, amb la fiblada per la pèrdua del fill i l’angoixa corprenedora pels carrers de la Tarragona ocre, de pedres i persones fornides pel devenir dels segles. Quan penetra en l’esglesiola de la Sang i es segellen les grans portes del volcà de la Setmana Santa, notem la seva pena i buidor immenses, en el darrer segon d’un temps que, materialment, no podem retenir. Esperança atorgada per la Soledat.

Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 19 d'abril de 2014 a la pàgina ‘Maireta i seitó’

diumenge, 20 d’abril del 2014

EL DOL DE LA SOLEDAT S'ESTÉN PELS CARRERS DE LA PART ALTA

La Soledat a l'interior de la Catedral
Foto Daniel Pallejà
Alguns dels carrers de la Part Alta que abans d'ahir eren testimoni de la passió, calvari i mort de Jesús, amb la Processó del Sant Enterrament, van protagonitzar també ahir, el dol de la verge, la seva mare, representant l’absoluta soledat.
I es que el pas de la Soledat s’acompanya principalment per dones, en una processó organitzada per la Congregació de senyores de la Mare de Déu de la Soledat, amb les dones de la Congregació amb vesta, i senyores convidades que pertanyen a les altres associacions tarragonines, de rigorós vestit negre i mantellina, excepte les nenes que encapçalen la desfilada amb vesta blanca i estola blava. 
El misteri va sortir a les 18.30 h. de Natzaret i des de la  plaça del Rei va seguir pel carrer de la Nau, Major, Merceria, Pare Iglesias i Pla de la Seu fins entrar a la Catedral. A l’interior del temple, tingué lloc la funció religiosa amb la Corona Dolorosa i predicació, on els fidels van poder besar la medalla de la Mare de Déu .
Més tard, la Soledat va sortir de la Catedral per retornar a l’església de Natzaret, seguint pel Pla de la Seu, Pare Iglesias, Merceria, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i finalment la plaça del Rei.
Va destacar el pas ferm de la Soledat en un dels misteris més bonics de la processó tarragonina amb un llarg mantell blau amb brodats d’or naixent de la seva majestuosa corona, i els ciris que la precedeixen, en una comitiva acompassada de timbals i tambors. Cada bategada va retumbar les parets dels carrers en símbol del dolor de la verge per la mort del seu fill i el plany i dol de les dones acompanyants, de negre, símbol de la mort i el dolor posterior, i fins i tot en una tarda a Tarragona ennuvolada.

La Processó de la Soledat va tancar les processons d'aquest 2014.  Foto Daniel Pallejà
Aquesta, és l’última de les processons de la Setmana Santa tarragonina després del Sant Enterrament d’aquest Divendres Sant, seguit per milers de persones.

Article publicat a Tarragona21 -www.tarragona21.com- dissabte 19 d'abril de 2014 per Adrià  Recasens

dijous, 10 d’abril del 2014

LA CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA SOLEDAT ACULL MÉS DE MIL SÒCIES

Rafael Gabriel va ser l'encarregat de presentar l'opuscle de la Soledat
Foto Fer-Vi
L'església de Natzaret va acollir la presentació de l’opuscle de la Congregació de Senyores Sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, ahir dimecres. Al voltant de les vuit del vespre, el temple va reunir prop d’un centenar de persones que s’hi van desplaçar per conèixer els detalls del darrer any de l’entitat. En aquesta ocasió, l’encarregat de presentar el programa va ser el Sr. Rafael Gabriel Costa, que manté una estreta i directa vinculació amb la Congregació de Senyores de la Soledat.
La priora de la congregació, Maria Dolores Nolla, va destacar que el darrer any de l’entitat s’ha definit per «l’austeritat». No obstant això, va voler posar de manifest que, «tot i els temps difícils, som una associació molt viva i comptem amb gairebé 1.200 senyores ». 
Portada de l'Opuscle
Aquesta xifra és el reflex directe de l’estat de bona salut de l’entitat, la qual es basa en desenvolupar tasques dedicades a la celebració de la Setmana Santa. Així mateix, l’entitat compta amb prop d’una vuitantena de membres encarregats de portar el pas de La Soledat, i de formar la Banda de Timbals. L’acte de presentació també va servir per reconèixer el treball i la dedicació d’una de les congregants, Rosó Teixell, qui va traspassar el darrer any. En la presentació també hi va intervenir l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, entre d’altres.

Amb aquesta presentació es fa un punt i seguit en els actes de Setmana Santa ja que, a partir de diumenge, es dóna el tret de sortida al seguit de processons. A més, l’Església de Sant Llorenç es convertirà demà en l’escenari del Viacrucis del Gremi de Pagesos a les set del vespre. Una hora més tard, s’iniciarà la processó pel carrers de la Part Alta a càrrec dels Armats de Constantí i del Gremi de Pagesos, els passos de La Pietat i El Sant Sepulcre, i el Sant Cris de la secció de les Senyores de la Pietat. A les deu de la nit, la Catedral acollirà un concert amb la interpretació del Rèquiem de Duruflé.

Article publicat al Diari Més Tarragona, dijous 10 d'abril de 2014 per Anna Fortuny

diumenge, 31 de març del 2013

LA SOLEDAT ACOMIADA LES CELEBRACIONS

La Verge de la Soledat. Foto. Arxiu D.P.
Amb una gran puntualitat, la imatge de la Verge de la Soledat -durant l'any es guarda a l'església de Natzaret- sortí ahir a la tarda de la Plaça del Rei per presidir l'última processó de la Setmana Santa. En aquella hora, molts fidels s'esperaven en silenci en aquesta plaça emblemàtica de la  Part Alta, només trencat per les ràfegues de vent -durant el recorregut pels estrets carrers del casc antic ja no va ser tan molest-.
És la processó per excel·lència de les dones, que per l'ocasió porten la vesta blanca o negra, segons sigui aspirant o congregant -les que no portaven la vesta de la congregació havien d'anar de rigorós negre-. Els únics homes són els vint-i-dos membres de la Sang que porten el pas així com alguns convidats. El pas, acompanyat per les senyores de la Congregació i per altres convidades, va enfilar el camí cap a la Catedral.
Els tambors de la pròpia Congregació ressonaven per la Part Alta de la ciutat, mentre s'obrien pas pel carrer Major, ple de gom a gom, que feia impossible transitar a les poques persones que en aquelles hores eren alienes a l'acte religiós. Les acompanyaven també la música de la Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona.
A les 19.14 hores, la processó arribava a la Catedral, on la imatge de la Verge va ocupar un lloc en l'altar Major. Va ser el  moment de la part més religiosa de l'acte, amb la missa i la lectura dels dolors. Finalitzat l'acte litúrgic, la comitiva va enfilar de nou la seva ruta a l'església de Natzaret. La imatge quedarà guardada fins la Setmana Santa del pròxim any.  

La Vetlla Pasqual a la Catedral
La restaurada Catedral de Tarragona va acollir ahir, de nit, la Vetlla Pasqual, la celebració de la nit on es commemora la resurrecció de Jesucrist. Un dels moments més solemnes és l'entrada del ciri encès per l'arquebisbe i que presideix els oficis en el temple a partir d'avui. Ahir, amb una Catedral brillant i un gran nombre de fidels reunits es va celebrar aquest acte solemne ple de molt simbolisme.  A l'antiguitat aquesta cerimònia religiosa era el moment destinat per rebre els catecúmens i encara avui alguns feligresos aprofiten per rebre'ls del propi arquebisbe. La missa va acabar passada la  mitjanit.   

Article de Redacció extret del Diari de Tarragona, edició 31.03.2013 

dimecres, 13 de març del 2013

UN REPÀS LITERARI ALS PLANYS DE MARIA PER PRESENTAR L'OPUSCLE DE LA SOLEDAT

Presentació. Foto. Cristina Aguilar. Diari Més

Una església de Natzaret plena de gom a gom va acollir ahir al vespre la presentació del programa de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat que en aquesta ocasió va anar a càrrec de la Cap de la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, Maria Martí Baiget. Martí va estructurar la seva presentació a partir d'un estudi de la Passió dels Dolors de Maria a través d'alguns textos literaris que va seleccionar. La presentadora va exposar que la incisió dels planys de Maria en l’època medieval va ser tan important que acabaria esdevenint com un gènere literari reconegut pels especialistes. Però abans, el Cor Jove Amics de la Catedral va oferir un breu recital amb la interpretació de tres peces musicals. A partir d'una exposició de caràcter divulgatiu, Martí va explicar als presents que l’origen d'aquests planys semblen trobar-se en els versicles de l’evangeli de Joan, «el deixeble estimat quan Jesús li encomana la seva Mare». «Són textos bellíssims que relaten la passió de Crist vista i interpretada a través dels ulls d'una dona, Maria, que des de la seva Soledat ens parla amb la veu adolorida d'una mare que es troba davant de la mort del seu Fill», relatava Martí. Començava així un extens repàs per un conjunt d'obres literàries que tracten la Passió de Maria i que van servir com a primera part d'una presentació que acabaria amb un també extens repàs a tots els detalls del programa de la Congregació de la Soledat. Martí va definir l’opuscle com «un exemple viu d'expressió narrativa, poètica, literària i gràfica, exponent de la diversa participació ciutadana». Per acabar, Martí va tancar el seu discurs amb un sentit agraïment a la Congregació per haver-la escollit a ella per la presentació afegint que «es mantindrà sempre viu el record d'un vespre en què hem compartit devoció i admiració pels dolors i la fortalesa de la dona més gran de la història, Maria». 

Article de Laia Díaz extret del Diari Més, edició Tarragona. (13.03.2013)

divendres, 30 de març del 2012

Opuscle Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat 2012







Fitxa tècnica
144 pàgines
Foto portada: Elvira Ferrando.
Maquetació i impressió Sugrañes Editors.










Sumari

  • Salutacions
  • Memoria 2012.  M. Antonia Blanco Segura
  • Banda i Portants del pas de la Mare de Déu de la Soledat.  Joan Salvadó Monterubio.
  • Presentació opuscle de la Soledat. Antoni Vives Sendra.
  • Quan vaig estar malalt i em vas venir a veure.  Sílvia M. Sancho i Roca
  • Litúrgia y piedad popular en torno al Santo Triduo Pascual. Mn. Dr. Juan Miguel Ferrer
  • Poema: Soledat. Ángels Ferrando i Gómez
  • Mare de Déu de la Soledat, ajudeu-nos. M. Rosa Roben
  • Las cofradías y hermandades penitenciales en el tercer milenio. Mn. Manuel Sánchez Monge
  • Poema: María. Pilar Peña Lafuente
  • Pensamems que s'escolen més enlla de la fe i els sentimems. Josep M. Sabaté i Bosch
  • Dues pintures amb Sant Felip Neri i Sant Francesc de Paula. Sofia Mata de la Cruz
  • Lhimne "Stabat Mater". Lluís M. Moncunill Cirac
  • "Crucifixus etiam pro nobis" (IV). La crucifixió en un capitell del Claustre de la Catedral de Tarragona.  Joan Menchon Bes.
  • Programa d'actes, 2012­
  • Junta Directiva.
  • Llista congregants i aspirants
  • Congregants difuntes
  • Butlleta d'inscripció

La magistrada Rosa Maria Virolès lloa l’opuscle i la Congregació de la Soledat

Article publicat al diari més el 30/03/2012 per Antoni Guasch 


Foto Diari Més

La presentació de l’opuscle de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, ahir a un quart de nou del vespre a la bellíssima església de Natzaret –casa de ‘la Sang’ (1592)–, a vessar de «congregants, amics i familiars», en paraules de la Rosa Maria Virolès, la magistrada tarragonina del Tribunal Suprem, que en fou la ponent, no va decebre ningú. Virolès, que va rebre, abans de pronunciar el seu parlament, l’agraïment sentit de mossèn Miquel Barbarà i de la priora de la Congregació, Maria Dolores Nolla, entre altres, prologà la presentació de l’opuscle amb una retrospectiva històrica, concisa però ben apamada, sobre la desigualtat de la dona al llarg dels temps. La magistrada tarragonina va aportar també les dades necessàries per a fer entenedor el deler de la Jurisprudència –espanyola i europea– a l’hora d’intentar anorrear un dels flagells d’aquesta desigualtat, la violència de gènere.Virolès, que en tot moment va estar a l’alçada d’un opuscle que es fa mirar i es llegeix amb delectança, en va esprémer l’essència per acostar-lo, amb entenimentades paraules, a l’auditori.