dimecres, 2 d’abril del 2014

ELS PAGESOS SOTA L'«AVI» DEL DIVENDRES SANT

Per Jordi Bertran, gestor cultural

La Part Alta custodia atàviques esglésies que testimonien els temps d’una ciutat que vivia dins les muralles. Aixecada entre els segles XIII i XIV, la de sant Llorenç és el testimoni de l’època gremial que, des de l’Edat Mitjana fins a la guerra del francès, marcà la història i n’impregnà les celebracions. Sant Llorenç és la casa dels pagesos, una espècie en extinció, també a Tarragona. A l’hivern, les tardes del dissabte, esdevé el punt de sortida dels assaigs dels passos del gremi, la Pietat -dissenyada pel mai prou valorat arquitecte Josep Maria Jujol- i el Sant Sepulcre, la talla més antiga de les que caminen durant els dies sants.  El Crist jacent, que un bon dia del XVIII els homes de la terra tarragonina adquiriren a Barcelona i que podria ser fins una centúria anterior, és dins l’urna que també Jujol creà el 1942 per substituir la cremada a la guerra civil i la provisional llitera catedralícia de l’Assumpta. Aquesta talla ha sobreviscut guerres com la del francès, desamortitzacions, carlinades o la civil del XX. És la síntesi de la devoció de la Setmana Santa de Tarragona.
El Crist del Sant Sepulcre és la imatge més antiga. Foto Jordi Mestres
A quarts de quatre, el bar l’Espardenya, vora de l’església, ha servit algunes copes de Chartreuse als que carregaran la figura sobre les espatlles. Amb un puro als llavis, el majoral del Sepulcre, Joan Menchon, és qui comanda l’assaig. Dins l’esglesiola, santa Magdalena i els sants Antoni, Cristòfol i Llorenç escolten com crida la llista dels ganxos exteriors i dels homes de sota el pas. És hora d’enfaixar-se i de rodejar el coll amb tortells blaus. Hi reconeixem algunes cares comunes amb el Seguici Popular i les colles castelleres. Potser per això les espardenyes són peça conservada en l’abillament d’un grup que llueix dessuadores amb l’escut jujolià dels pagesos. El primer dia d’assaig, durant prop de tres quarts d’hora, realitzen l’anivellament de les portadores interiors. Jordi Marqués, cinta mètrica en mà, ajusta el sistema de caragols que permet que els dotze homes de sota i els vuit ganxos treballin millor. Menchon apunta les mides per repartir els vuit-cents quilos del Sepulcre.

L’estretor dels carrerons
Els pagesos assagen, acompanyats de la banda de timbals, pel mateix itinerari del Divendres Sant. A diferència dels entrenaments al moll del diumenge al matí que fan els Natzarens, la Passió o els ‘andalusos’, avui la Part Alta congrega alguns ‘espies’ d’altres confraries. En arribar al pla de la Seu, una munió de visitants no s’està d’immortalitzar el moment amb mòbils i càmeres.  El majoral explica que ‘de Sant Llorenç al pla de Palau, hi ha els trossos més punyeters’. Un altre dels instants singulars i màgics és quan el misteri es queda sense ganxos per travessar l’estretor del carrer del Claustre: ‘Pas curtet! Accelereu una mica que sinó el clavareu! Ganxos fora! Pas recte!’, espetega Menchon. En d’altres trams de l’assaig, els ganxos pugen sobre les voreres en una imatge característica dels carregadors tarragonins. En aquest misteri, les quatre ‘potes’ -els ganxos dels cantons de la peanya- són claus, segons el majoral. El pas més llarg de Tarragona fa que, especialment en els girs de carrer, pugui venir molt de pes a sobre. ‘L’experiència de portar-lo a les espatlles des de 1988 ens fa tenir les nostres picardies en un recorregut que coneixem a la perfecció’, assegura Menchon que, amb Ramon Gómez, són els veterans de la colla. Els pagesos tenen enguany cinc portants nous i algun altre incorporat que ha canviat de confraria. Després de gairebé una hora d’assaig, a tres quarts de cinc, encaren el Sepulcre cap a la porta de sant Llorenç. Els trenta músics de la banda encara practicaran una bona estona més, ara sense caminar.

El Sant Sepulcre assaja pels carrers de la Part Alta, l'espai consubstancial del Gremi de Pagesos
Foto Ana Rodríguez Balleste
Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 29 de març de 2014 a la pàgina ‘Maireta i seitó’