El Crist del Sant Sepulcre és la imatge més antiga. Foto Jordi Mestres |
A quarts de quatre, el bar l’Espardenya, vora de
l’església, ha servit algunes copes de Chartreuse als que carregaran la figura
sobre les espatlles. Amb un puro als llavis, el majoral del Sepulcre, Joan
Menchon, és qui comanda l’assaig. Dins l’esglesiola, santa Magdalena i els sants
Antoni, Cristòfol i Llorenç escolten com crida la llista dels ganxos exteriors
i dels homes de sota el pas. És hora d’enfaixar-se i de rodejar el coll amb tortells
blaus. Hi reconeixem algunes cares comunes amb el Seguici Popular i les colles
castelleres. Potser per això les espardenyes són peça conservada en
l’abillament d’un grup que llueix dessuadores amb l’escut jujolià dels pagesos.
El primer dia d’assaig, durant prop de tres quarts d’hora, realitzen
l’anivellament de les portadores interiors. Jordi Marqués, cinta mètrica en mà,
ajusta el sistema de caragols que permet que els dotze homes de sota i els vuit
ganxos treballin millor. Menchon apunta les mides per repartir els vuit-cents
quilos del Sepulcre.
L’estretor dels carrerons
Els pagesos assagen, acompanyats de la banda de
timbals, pel mateix itinerari del Divendres Sant. A diferència dels
entrenaments al moll del diumenge al matí que fan els Natzarens, la Passió o
els ‘andalusos’, avui la Part Alta congrega alguns ‘espies’
d’altres confraries. En arribar al pla de la Seu, una munió de visitants no
s’està d’immortalitzar el moment amb mòbils i càmeres. El majoral explica que ‘de Sant Llorenç al
pla de Palau, hi ha els trossos més punyeters’. Un altre dels instants
singulars i màgics és quan el misteri es queda sense ganxos per travessar l’estretor
del carrer del Claustre: ‘Pas curtet! Accelereu una mica que sinó el clavareu!
Ganxos fora! Pas recte!’, espetega Menchon. En d’altres trams de l’assaig, els
ganxos pugen sobre les voreres en una imatge característica dels carregadors
tarragonins. En aquest misteri, les quatre ‘potes’ -els ganxos dels cantons de
la peanya- són claus, segons el majoral. El pas més llarg de Tarragona fa que,
especialment en els girs de carrer, pugui venir molt de pes a sobre. ‘L’experiència
de portar-lo a les espatlles des de 1988 ens fa tenir les nostres picardies en
un recorregut que coneixem a la perfecció’, assegura Menchon que, amb Ramon
Gómez, són els veterans de la colla. Els pagesos tenen enguany cinc
portants nous i algun altre incorporat que ha canviat de confraria. Després de
gairebé una hora d’assaig, a tres quarts de cinc, encaren el Sepulcre cap a la
porta de sant Llorenç. Els trenta músics de la banda encara practicaran una
bona estona més, ara sense caminar.
El Sant Sepulcre assaja pels carrers de la Part Alta, l'espai consubstancial del Gremi de Pagesos Foto Ana Rodríguez Balleste |
Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 29 de març de 2014 a la pàgina ‘Maireta i seitó’