Passió, fervor i veneració s'uneixen la nit del
Dijous Sant, quan els catòlics visiten els Monuments per acompanyar Jesús en
les seves últimes hores, en memòria del seu captiveri camí del calvari
A la Plaça del
Rei diversos turistes anglesos, enfundats en elàstiques del Liverpool, prenen
una copa en una terrassa mentre amb els mòbils fotografien i graven
impressionats tot el que esdevé al seu voltant. És el canvi de guàrdia de la
Cohort Romana de la Sang al Santíssim Sagrament, cap a les deu i quart, que custòdia
el sagrari a l'església de Natzaret.
 |
L'oració protagonitza la Visita als Monuments
a Sant Francesc d'Assís.
És un moment de gran recolliment religiós. Foto: Carlos
Izquierdo
|
«You'll never
walk alone», canta Anfield a l'uníson abans de cada partit. Els romans desfilen
entre flaixos davant de La Flagel·lació. L'església està plena. Reverències a
l'altar. Emoció desfermada. Cau la nit del Dijous Sant. Els cristians catòlics acompanyen
el Jesús de les últimes hores. És la tradicional Visita als Monuments en
memòria de les set estacions per les quals passar Jesucrist durant el seu
captiveri, des del Cenacle fins la muntanya Calvari. A Sant Francesc d'Assís es
resa. Una llumeneta verda anuncia confessions. Per moments es recorda l'episodi
del judici a Jesús i el tribunal de Caifàs. Ciris, llumeneres embrancades en
gots de colors, flors, palmes, encens, pregàries, feligresos ... A la parròquia
de la Santíssima Trinitat, un rellotge de pèndol compassa el ritme assossegat
de l'esdevenir de les oracions.
 |
El
canvi de guàrdia dels romans de la Sang al Santíssim Sagrament,
a l'església de
Natzaret és un dels moments més esperats. Foto: Carlos Izquierdo
|
Amb les
campanades de la mitjanit, la Catedral guarda una solemnitat majestuosa,
embolicada en un ambient de serenitat i devoció gairebé descriptible. Silenci a
la capella del Santíssim Sagrament. Llàgrimes de cera, entre parpelleig de
flames, als peus del Crist de la Salut, la solitud enfosquida apaivaguen la
Dolorosa i Sant Joan Evangelista.
Per una nit la
vida es reuneix en els llocs sants. També habita els interiors dels bars que
viuen a la Part Alta. Al carrer, a poc a poc, s'aixeca la humitat mediterrània.
La boirina acluca la llum de la lluna. Sembla que l'atmosfera màgica de la
Catedral s'obri pas fins tenyir de misteri carrerons sense cotxes. S'ultima, entre
Sanitat i el Camp de Mart, el Via Crucis al Loreto, símbol del Gòlgota en
aquesta vetllada. Centenars de persones de totes les edats es congreguen per
l'ascensió. Organitzat per l'Associació Juvenil Loreto i la Germandat del Sant
Ecce-Homo, com cada any, el Pare Mario guia el camí, que s'inicia amb la veu de
l'arquebisbe, Jaume Pujol, que recorda que la Catedral matina per acollir el
Sermó de la Passió. Contrasten les escenes amb els cruels posats a l'interior
d'un caixer del carrer Major. Peregrinació de persones a la recerca de diners. Un
indigent de braç malmès es tapa la cara i el cos amb un cobrellit verd. Dues
bosses de patates vetllen el seu somni inquiet. Anades i vingudes entre dissimulacions.
Una càmera de vigilància apunta, sembla l'única mirada que s'adona de les
indiferències.
 |
Els
nens carreguen el Crist en el Via Crucis matinal a Bonavista. El barri celebra
cada Divendres Sant la seva pròpia processó. Foto: Carlos Izquierdo
|
Va escriure
Douglas Adams en la seva futurista Guia
del viatger intergalàctic, que l'ordinador Eddie entonava el Mai caminaràs sol, just quan creia que
anava a ser destruït, en una magnífica constatació que fins a les màquines necessiten
companyia.
Es fa de dia
Divendres Sant entre fragàncies de farigola. Bonavista prepara la seva devota
processó d'arrel andalusa i saeta. Un rosari de nens portants carreguen a Jesús
a la Creu durant el Via Crucis matinal. L'estampa no pot ser més bella. A hores
d'ara els seguidors del Liverpool ja han d'haver entès el que de veritat vol
dir el seu himne.
Carlos Izquierdo - Publicat a Diari de Tarragona, dissabte 4 d'abril de 2015
Carlos Izquierdo - Publicat a Diari de Tarragona, dissabte 4 d'abril de 2015
