Reaprofitament. Internet a fet aflorar un mercat de compra venda de materials per a les processons de Setmana Santa
La Passió de Jesucrist
és plena d’escenes tràgiques. Si hi ha una que colpeix per la humanitat és la
conversa íntima i sagrada entre la Mare de Déu i sant Joan. Ella, Dolorosa sota
l’advocació de l’Amargura, declara aquesta en el rostre. És l'amargor de la
mare sense consol, reflectida en tantes dones ucraïneses aquests dies.
És la personificació de
la dona afligida per un dolor molt punyent: la pèrdua d’un fill o filla. Pèrdua
per la mort, com en el passatge de la Passió, o per la necessitat de lliurar el
nen o la nena a algú que el socorri en terres llunyanes, amb la incògnita d’un
futur molt incert. Crueltat avui televisada en directe.
Amb ella també es poden
identificar les mares que han perdut fills per la pandèmia, l’altra plaga que
ha engendrat aspror en massa cors enlloc d’endolcir-los. El rostre abatut de
l’Amargura sintetitza tota l'amargor de les persones més acarnissadament
ferides per la vida i alhora la dels humiliats.
Alguns membres de la junta del Buen Amor i l'Amargura amb un nou respirador. Foto: Alfredo Gonzàlez
Amargura
tarragonina
La ciutat de Tarragona
també té la seva, creada i cuidada amorosament pels confrares del Crist del
«Buen Amor» i l’Amargura amb sant Joan evangelista. Un evangelista que no
transcrigué la conversa sacra, com tampoc no ho feu cap dels altres tres
evangelis canònics.
El denominat evangeli
apòcrif de Nicodem, en versió tardomedieval, és la font que inspirà la
conformació iconogràfica de la Passió tradicionalitzada. Explica que Joan veié
la guàrdia amb Jesús pres, la seguí i, després, corregué a trobar la Mare que
desconeixia els fets. Maria quedà transida de dolor, impossible d’encabir en el
seu fràgil mocador, i, amb l’apòstol, Maria Magdalena, Marta i Salomé, es
dirigí al carrer de l’Amargura. El diàleg tarragoní entre ambdós personatges
compta enguany amb una nova peanya i amb una nova ornamentació tèxtil i
d’orfebreria en la processó del Sant Enterrament. La confraria de què n’és
cotitular els ha adquirit en el cada cop més freqüent mercat de materials per a
la Setmana Santa, en aquest cas a l’Agrupación Parroquial de Nuestro Padre
Jesús en su Prendimiento, del Puerto de Santa María, en terres gaditanes.
La peanya és d’alumini
i, segons un dels capatassos de la confraria tarragonina, Óscar Medina Sánchez,
«per tant, molt lleugera». «La confraria del Puerto necessitava millorar les
talles, per la qual cosa ha buscat fons a partir de la venda de cert material»,
explica Ivan Medina, secretari dels andalusos tarragonins, en una conversa
desenvolupada en acabar la junta conduïda pel president Raúl Sánchez durant un
ennuvolat dissabte.
L’adquisició comporta
que l’Amargura passi a ser traginada amb el sistema de «costal» en què els
portants la carreguen sobre el dors del coll, com la confraria ja realitza amb
el Crist, enlloc de la tècnica de ganxos exteriors i homes de l’interior
suportant el pes sobre les espatlles. El canvi permet sumar tres portants més,
de manera que l’entitat desfilarà amb dues quadrilles de 20 i 24 homes,
respectivament, en els passos de Crist i de l’Amargura.
La reforma també ha
comportat l’adquisició d’ornamentacions tèxtils, amb quatre respiradors de
bella factura, brodats en daurat i amb cinc ovals en cada lateral i tres en el
frontal i la part posterior. Milloren la ventilació en la zona de treball dels
portants. Els faldons també procedeixen del Puerto i són blaus, cromatisme molt
marià.
Seguint el costum del
sud, les imatges de l’Amargura i sant Joan quedaran guarnides amb sis noves
gerres per a les flors, dues noves tulipes o «guardabrisas» en lèxic confrare
de Cadis o Sevilla –làmpades de vidre amb cera natural–, quatre gerres
procedents del pas anterior, del qual també s’ha aprofitat dos canelobres de
cua i el martell o «llamador».
Publicat al Diari de Tarragona (13.03.2022)
