Estructurada el 1852, fou la de major trajectòria en la composició de música processional de Setmana Santa
En la Quaresma de 2014
dedicàrem dues entregues al músic Josep Font Marimon (Puigcerdà o Lladó,
1839–Sevilla, 1898), pare de la música processional moderna de la Setmana
Santa, encunyada a Sevilla després del seu pas per Tarragona amb la banda del
regiment d’infanteria Soria núm. 9. Estudiàrem la presència de Font i de la
banda a la nostra ciutat entre la tardor de 1864 i l’estiu de 1866, i entre
l’estiu de 1868 i l’abril de 1871.
El 2021 es presentà el
Llibre de l’avi Sardà. Dietari de la Tarragona del segle XIX (1835-1895), a
cura de Jordi Drudis Lerín i publicat per Drudis i Virgili Editors. El gruix
del text fou redactat per Josep Antoni Sardà i Portella (1790–1874). Conté
noves informacions sobre rituals comunitaris i celebracions festives, fent
aflorar bandes de música.
Bandes
i actes cívics
Així n’apareixen de
militars, algunes de les quals no referenciades abans: el 1835, la Música de la
Legió Estrangera francesa i la del Batalló de Cristins, els partidaris de la
reina regent Maria Cristina, que també fou documentada l’any següent; el 1836,
la Música de la Guàrdia Nacional; i el 1843, la del regiment d’infanteria San
Fernando 11.
Aquesta participà en
actes cívics com la inauguració de l’Escola Normal, al desamortitzat convent de
Sant Francesc, ara Arxiu Històric de Tarragona. El mateix 1843 coneixem la
presència a Tarragona de cornetes, signe de la puixança progressiva d’aquest
instrument en les formacions musicals.
També el 1843 l’Avi
Sardà referencià «una Música complerta [de] paisans», integrada per 10 violins,
6 baixos, 3 clarinets, 3 flautes, 1 flautí, bombo, platerets i «lo demés
ruido». La composició era anterior a la que estandarditzaran les bandes
militars amb la reordenació de 1852, de la qual s’empeltaren les civils. Hi
remarquem la presència no sols del vent i la percussió, sinó també de la corda,
que desaparegué per influència militar.
 |
| Banda del regiment de Luchana (1911-1920) de la mateixa tipologia que la del Soria. Foto: Mariano Marsal Ferrate. Arxiu Lluís Bonancia. Tarragonavintage |
El
Soria 9 a Tarragona
El Llibre de l’Avi
Sardà aporta una altra notícia, clau per a la música processional del conjunt
de l’Estat. Precisament el 1852, dotze anys abans del que sabíem, el regiment
Soria 9 ja estava destinat a Tarragona a la caserna de Sant Agustí, si més no
des del febrer. La banda d’aquesta guarnició que feu estada en diferents places
fortes fou clau en l’evolució de la música de Setmana Santa gràcies a Josep
Font Marimon. Segons Didac Bertran i Manuel Gramunt a Los regimientos de
guarnición en Tarragona, el Soria havia passat per Tarragona en la guerra del
Francès el 1808 i havia fet estada entre 1828 i 1831, essent rellevat l’any
següent. Aleshores, però, l’estructura de les bandes no estava definida com el
1852.
D’aquí la
transcendència de la nova data. Segons unes fonts l’any següent, el 1853, i
segons altres el 1854, Font ingressà com a voluntari i músic «educando» al
Soria. Per a patrimoniomusical.com, aquest estava aleshores a la caserna de
Figueres, d’on passà a València el 1856 on romangué un any aproximadament.
La banda de música que
Font conegué s’havia acabat de fixar el 1852, estant a Tarragona, en 43
instrumentistes: requint, flautí, vuit clarinets, corneta principal o tenor, 3
cornetes primers, 3 cornetes segons, 2 trompes principals, 2 trompes primeres,
trompa segona, 2 triscorns tenors, trombó principal, 2 trombons primers, 2
trombons segons, bombardí principal, bombardí primer, 2 bombardins segons, 2
bombardons o baixos, 2 tubes o baixos profunds, bombo, 3 platerets, redoblant i
caixa.
Al Soria 9 Font
desenvolupà la carrera artística i professional excel·lint com a intèrpret de
trompa fins arribar a músic major o director el 1875, càrrec que exercí a
Sevilla des de 1876 quan el regiment s’hi traslladà.
Publicat al Diari de Tarragona (20.03.2022)
