Ambivalència. Creats com joguines o objectes per a l'entreteniment, també atresoren un alt valor com a eines pedagògiques
Em diuen els meus amics
Montse i Jaume que les pàgines del Diari
segueixen sent magnífiques perquè els calçots estiguin a punt. És una de les
utilitats de la premsa en paper, millor un cop llegida. Hi ha qui, a l’inici
del confinament, apilava rotatius per si s’acabava el paper higiènic. Altres
rememoraren que havien estat els primers fulls usats al vàter, un avenç
respecte a eines prèvies més rudimentàries. Aquí el primer paper higiènic i el
més venut fou el de l’elefant vermell imprès en un embolcall de cel·lofana,
fabricat per Papelera Española. Era de color marró amb una cara setinada i una
altra aspra.
Ja veuen, en l’era de
les noves tecnologies i les pantalletes, la manca de paper despertà unes pors
curioses. Conciliant-lo amb els nous temps, el tarragoní Joaquim Nolla Solé
reivindica un altre ús històric i ben diferent del paper. Enamorat de tot allò
que porti la T i/o la Tau de Tarragona, enguany ha ideat fins a tres
retallables diferents vinculats a la Setmana Santa. Sí, retallables de paper o
cartolina, servits en làmines, que molts vam conèixer perquè les nostres
germanes o amigues vestien nines, o perquè els nens podien construir exèrcits
de soldadets.
Joaquim Nolla i Elvira Ferrando amb els retallables editats per la Germandat de l'Ecce Homo | Foto: Pere Ferré
Paper per jugar
El paper com a joguina
ha existit sempre que hi ha hagut persones creatives i material disponible per
gestar il·lustracions. Així s’han utilitzat figures de paper en rituals a les
cultures asiàtiques durant molts segles. Per exemple, els balinesos han
fabricat titelles d’ombra amb cuir i paper des d’abans de Crist. Una antiga
cerimònia de purificació japonesa, documentada a l’any 900 segons el nostre
calendari occidental, incloïa una figura de paper semblant a un quimono que es
col·locava en una barca del mateix material en un mar fictici. Però el punt de partida dels retallables amb
la morfologia de làmina fou al Regne Unit a finals del segle XVIII.
«M’agraden els
retallables», diu Nolla. «Jo, que porto els nanos nous, no entenia com el
seguici popular en tenia, i en canvi, el pas de l’Ecce Homo, amb què surto fa
vint anys, no en disposava». Per això, aquest farmacèutic de professió, amb
base al barri de Sant Pere i Sant Pau, i pessebrista d’afició gestà el 2018 el
retallable del misteri de la germandat a què ha dedicat un quart de segle.
Sacs protagonistes
Enguany fa la segona
passa i continua el conjunt amb la banda de sac de gemecs i timbals que
l’acompanya en les processons del Dolor i del Sant Enterrament, Dimecres i
Divendres Sant respectivament. «El secret d’un retallable és que sigui senzill
de muntar», continua aquest home nascut el 1964. «Les il·lustracions originals
les creo el triple de grans que el retallable final».
La presidenta de
l’entitat, Elvira Ferrando, considera que «la suma dels sacs de gemecs i els
timbals és indestriable de la nostra germandat i del nostre misteri, perquè no
sols enriqueix el panorama sonor de la Setmana Santa sinó que encaixa amb el
brandar específic del nostre pas». El Quim expressa que «com a portant els
timbals et marquen el ritme, però agraeixes molt sentir la tonada musical dels
sacs».
Per a l’Elvira,
«escoltar els sons d’aquesta banda en el tram final de la processó a la baixada
de la Pescateria és molt especial i em posa la pell de gallina». Per a Nolla,
«lliga molt amb l’escenari de la Part Alta i ens fa diferents». Com ell mateix
confessa, «de petit ja m’encantaven els passos i quan acompanyava l’avi, forner
al carrer Sant Llorenç, a la missa a la veïna església dels pagesos, jo badava
amb la Pietat i el Sant Sepulcre». Potser per això, enguany també ha creat
aquest darrer per al Gremi de Pagesos i el misteri de la Verònica per als
Natzarens, obres que s’estan presentant aquests dies.
Sabíeu que...
Els portants nous dels passos són objecte de bromes
Quan s’estrenava,
l’avui veterà portant de l’Ecce Homo, Joaquim Nolla, fou convocat pel seu
capatàs a les 8 del matí un diumenge a la plaça dels Carros. La sorpresa arribà
quan veié passar una altra confraria, que l’informà que aquella zona no era
l’habitual de l’Ecce Homo sinó que havia d’anar a la plaça del Rei i la Part
Alta. Bon humor.
A diferència de 2020, la Setmana Santa obre els temples
Si hi ha una entitat molt
castigada per les suspensions són les Senyores de la Soledat. El 2018 i 2019
les adversitats meteorològiques; i el 2020 i 2021, la covid, han provocat que
no surti la seva processó de Dissabte Sant. Ara bé, enguany aquest dia mantenen
a la catedral, 11 h, l’oració de la Corona Dolorosa, probablement originària
del segle XVII.
Publicat al Diari de Tarragona (28.3.2021)