La confraria i després
congregació de la Sang de Tarragona, fundada el 1545 pels espardenyers i
esparters, ha assolit aquest 2020 la xifra rodona dels 475 anys de vida. És una
de les associacions de major trajectòria històrica no sols a Catalunya sinó a
Europa. Coincidint amb l’efemèride, la Sang i Cossetània Edicions han publicat
el llibre “El mestratge de La Sang de Tarragona. Història d’una confraria.
1545-2020”, que analitza les claus de l'èxit de la seva pervivència. El
llibre es va presentar el passat dia 1 de desembre en doble sessió a l’església
de Natzaret.
Escrit pel professor de
la Universitat Rovira i Virgili, gestor cultural i congregant, Jordi Bertran,
l’obra aborda, en 220 pàgines i una vuitantena de fotografies, la gran majoria
de les quals inèdites procedents de 22 arxius i col·leccions privades, tant el
vessant social de l’associació com el més conegut de la implicació cabdal en la
Setmana Santa de Tarragona.
L’entitat ha tingut la
capacitat per, mantenint-se fidel al seu origen d’esforç comunitari i suport
als associats i als més desfavorits, haver-se sabut adaptar a les
circumstàncies canviants de la història, avui vista com d'èxit, en què no han
faltat pàgines doloroses, tràgiques, prohibicions, clandestinitats i
conflictes. La Sang també s’ha valgut
d’una capacitat de relació, intensament estreta, amb la societat tarragonina
des d’un espai de referència en l’imaginari ciutadà, la preexistent església de
Santa Maria de Natzaret des del segle XII a la plaça del Rei, i d’un acte
cabdal en el calendari anual, la processó de la Sang, segles després rebatejada
com del Sant Enterrament i ara d’interès patrimonial a nivell nacional, segons declaració
de la Generalitat.
Passatges per a la història
L’obra, amb documentada
informació, segueix la història de la confraria des dels orígens el 1545, de la
Setmana Santa i, en definitiva, de la història de Tarragona. L’autor descobreix
al lector passatges poc coneguts i altres inèdits, com les primeres penitències
davant la Mare de Déu del mainell de la porta de la catedral, el pas de la
processó de la Sang per l’interior de la seu, l’estreta vinculació de la
corporació amb artistes reconeguts, les sortides extraordinàries conjuntes del
Crist de la Sang i del braç de Santa Tecla en temps de pandèmies i calamitats,
la participació explícita de la dona en processons acompanyant la Mare de Déu
molt abans del que s’ha tendit a creure, la transformació de la processó
fundacional de l’entitat en una de general de la Passió de Jesucrist, el
substrat dels armats en la confraria d’hostalers de Sant Ponç, les tensions amb
els arquebisbes i les autoritats il·lustrades, el rol de l’ètnia gitana en la
confraria, la celebració de Santa Marina com a festa patronal de la plaça del
Rei, les destruccions patrimonials arran de les guerres, el pes de la música de
banda, les quadrilles d’homes dels misteris, els canvis de la morfologia dels
passos, la notable transformació de la segona meitat del segle XIX,
l’eixamplament de l’itinerari arran de l’epidèmia de còlera de 1885, la crisi
derivada de la fil·loxera, o la projecció exterior de la desfilada durant bona
part del segle XX que la catapultà al pòdium de les celebracions catalanes.
També es presenten
alguns noms que al llarg de la història van contribuir a fer gran la Sang,
cadascun des de la seva faceta professional i en estreta cooperació amb els
associats: els artistes Francesc Olives, Jeroni Xanxo o Benet Baró; els cerers
Antoni de Bartomeu i Andreu Borràs; el músic Josep Font Marimon; el periodista
Joan Aulestia; el fotògraf Julio Ginés Torres Vivancos; l’escriptor Ferran de
Querol, o els historiadors Bonaventura Hernández Sanahuja, Emili Morera, Sanç
Capdevila i Joan Salvat i Bové. El llibre compta amb el pròleg de l’etnòleg
Bienve Moya i Domènech, Premi Nacional de Cultura, així com amb el patrocini de
la Diputació de Tarragona, el Port de Tarragona, la Fundació Mútua Catalana i
Repsol. La selecció fotogràfica ha anat a càrrec del tarragoní i congregant
Daniel Pallejà.
L’autor del text
L’autor, Jordi Bertran,
és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de
1985 exerceix com a gestor cultural. Des de 2016 és professor de la Universitat
Rovira i Virgili, a Tarragona, on ensenya patrimoni material i immaterial al
Màster Erasmus Mundus en Innovació en Enoturisme, i és membre dels projectes de
recerca internacional «Literatura, Art i Representació a la llarga edat
mitjana» del Grup LAiREM, i «Traces i figures de la dansa a la llarga edat
mitjana; corpus iconogràfic, textual i etnogràfic a la península Ibèrica i la
seva projecció llatinoamericana», del Grup ICONODANSA-DANAEM. Ha estat
professor dels Postgraus de gestió de la cultura popular (Universitat Ramon
Llull) i de gestió cultural (Girona i URV); del Màster de llengua, literatura i
cultura catalanes (URV), així com codirector acadèmic del Postgrau en gestió
pública del patrimoni cultural local (URV · Universitat Autònoma de Barcelona ·
ACMC). Ha escrit un considerable nombre d’obres sobre cultura i festes patrimonials.
De Setmana Santa, destaquen la dels Armats de la Sang de Tarragona, pels 250
anys; les processons de Verges i Besalú, i la Passió d’Olesa (Lunwerg); la
polifonia de la Passió a Sardenya, Còrsega i Sicília (Universitat Pompeu
Fabra); personatges bíblics a Espanya (Universitat de València); i Setmanes
Santes de Sevilla, Múrcia, el Baix Aragó i Puente Genil (revista
Fiestacultura).
Cada Divendres Sant els
penitents, els misteris, els armats i la llum de les atxes reneixen any rere
any per convertir Tarragona en la Jerusalem antiga. És la força d'un projecte
de pietat popular que transcendeix, supera i situa en segon pla els lideratges
personals. Els confrares i les confraresses han estat al servei de la Sang, un
referent que ha permès la identificació clara amb una manera de fer i amb uns
valors positius, basats en els sentiments i les necessitats de la societat
tarragonina.
El llibre està disponible en venda a les llibreries de la ciutat així com també en compra on line. Els socis la Congregació de la Sang poden adquirir-lo a l’església de Natzaret, cada divendres de 18 a 20 h i cada dissabte d11 a 13 h.