dilluns, 14 de març de 2016

UN INTENS CAP DE SETMANA QUE PREGONA L'INICI IMMEDIAT DE LA SETMANA SANTA

Portada opuscle CBA
Presentació de l'opuscle del Cristo del Buen Amor
Divendres va tenir lloc la presentació del programa del la Cofradía del Cristo del Buen Amor presentat pel president dels Gogistes Tarragonins, Carles Baches. La presentació va anar marcada per la il·lusió de la confraria en organitzar per primera vegada la "Procesión de Pasión" aquest proper dissabte i en que la imatge del Cristo del Buen Amor sortirà per primer cop de l'interior de l'església de Sant Nicolau de Bari, seu de la confraria.

Opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i la Processó del Serrallo
Dissabte a la tarda va ser el torn de la presentació de l'opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. El Sr. Jordi Bertran Luengo, gestor cultural, confrare de la Germandat i col·laborador d'aquest blog va ser l'encarregat de presentar-lo amb un encertat relat on el protagonista era el mateix Felip Coscolla, autor del primer misteri de la Germandat i que malauradament es va perdre en un incendi l'any 1973.
Presentació Opuscle Germandat NPJP. Foto. Germandat NPJP
Acabada la presentació, calia arribar-se fins al barri mariner del Serrallo doncs a les 20h es va donar el tret de sortida oficial dels viacrucis i processons tarragonines al carrer. La processó del Serrallo organitzada pel Gremi de Marejants amb la col·laboració de l'Associació de la Presa de Jesús, va recórrer solemnement els carrers del barri amb els passos del Sant Sopar i Sant Enterrament, del Gremi i de la Presa de Jesús, de l'Associació del mateix nom. Els Armats del Gremi encapçalaven una nombrosa desfilada en la que hi participà també com els darrers anys, la Creu dels Ollers de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume de Reus.

Processó del Serrallo. Foto: Diari de Tarragona

El Pregó de la Setmana Santa
Enric Vendrell, «tarragoní i cristià», tal com el va descriure Joaquim Julià, president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, va ser ahir el pregoner de Setmana Santa, que per primer any, es va realitzar a l’església de Sant Agustí de Tarragona. Vendrell és també el director d’Afers Religiosos de la Generalitat i, com a tal, va elogiar el paper de les confraries tarragonines: «Són l’element que relliga les diferents generacions de tarragonins i tarragonines que s’han implicat en aquesta celebració i que la projecten cap al futur. Són, en definitiva, l’expressió més pura de la religiositat popular catòlica». A més, va voler defensar el paper de la religiositat popular, expressant que és una forma de mostrar la fe, imprescindible en una religió: «Durant dècades, els intel·lectuals van predir la fi de la religió a la nostra societat. A mesura que la ciència i la racionalitat guanyaven espai, la religió el perdia. Doncs bé, avui dia, bona part d’aquells intel·lectuals reconeixen que es van equivocar». L’església de Sant Agustí, que estava plena d’autoritats de les autoritats locals, van escoltar també com defensava la importància d’aquestes festes a la ciutat. «Independentment del nostre posicionament religiós, tots tenim un vincle amb la Setmana Santa. És un patrimoni de la ciutat i, per tant, de tots els tarragonins», afirmava Vendrell, que reconeixia que, si la Setmana Santa és possible, és gràcies a la dedicació de les dotze confraries de la ciutat, anomenant-les a totes elles.

Un moment del Pregó pronunciat ahir. Foto: Arxiu
Durant bona part del discurs va fer una crida al respecte i tolerància entre religions, dient que, en un país on el 15% de la població és de religions no catòliques, s’ha d’aprendre a viure en comunitat. «Penso que la celebració de la Setmana Santa hauria de ser una nova oportunitat per promoure l’acostament entre les diferents tradicions religioses. Reconeixent les diferències, només faltaria, però alhora posant de manifest la voluntat de conèixer-se millor i de generar llaços cada vegada més forts», insistia.
També l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros es va sumar a la defensa de la tolerància, explicant que és diferent de la indiferència: «La tolerància només pot venir de valors forts i profunds». A més, va demanar a Europa que, en el context de la crisi dels refugiats de Síria «recordi les arrels cristianes, que no les tenim per tenir moltes esglésies o catedrals, sinó que vénen dels valors cristians». L’acte el va clausurar, com és tradició, l’arquebisbe de la ciutat, que va recordar que «quan Jesús moria a la creu, nosaltres ja teníem la muralla», referint-se a les arrels catòliques de Tarragona.

La Germandat del Sant Ecce-Homo celebra 25 anys portant el pas a espatlles
Enguany, la Germandat del Sant Ecce-Homo està de celebració. Fa 25 anys que porten el pas a espatlles. És per això que aquest diumenge al matí han fet un acte sencill i íntim. Antics portants del pas, i alguns d’actuals, han portat el pas des de la rotonda situada al nou accés del camí del Llorito fins al santuari del Llorito.
L’acte ha estat tranquil, solemne i íntim. I és que la Germandat està encara de dol, després de la defunció recent d’un dels portants, molt conegut a la ciutat, en Pere Boada. «No hem volgut fer un gran acte multitudinari», explica la presidenta de l’entitat Elvira Ferrando.

L'ecce Homo pujant al Santuari del Loreto. Foto: diari més.
Quan han arribat, entre esforços, davant del santuari del Llorito, han fet una pregària i una reverència davant del mossèn, el Padre Mario. Aquest acte té un sentit especial per l’entitat setmanasantera, ja que cada Divendres Sant a la matinada, la Germandat celebra el seu Viacrucis amb el Sant Crist fins a l’església del Llorito. En aquesta ocasió, els portants han pogut pujar el misteri.
«Ha estat un acte emotiu i casolà. Volem dedicar aquests 2 quilòmetres i mig de recorregut a aquells portants que ja no són entre nosaltres», explicava emocionada la presidenta de l’entitat, Elvira Ferrando.

El Gremi de Pagesos presenta els nous Goigs dedicats a Sant Llàtzer
L’església de Sant Llorenç estava ahir plena de gom a gom. Hi havia expectació entre els socis del Gremi de Pagesos per conèixer els nous Goigs Sant Llàtzer. En acabar l’eucaristia, la Coral Àncora, formada per vint-i-dues veus, interpretava per primer cop la peça dedicada al sant, del que se’n guarda una relíquia (un tros d’os del seu cap) al mateix temple religiós. Aquest, cada cop pren més rellevància, des que es va restaurar i recuperar per tornar a retre-li devoció, fa ara tres anys. Els nous goigs, segons el president del Gremi, Raül Font, «ens ajudaran a fer que tingui encara més importància». La idea és que la cançó pugui ser interpretada per qualsevol ciutadà: «Volíem que fos per tota la gent, que fossin uns goigs fàcils d’interpretar. Igualment, volíem que fos solemne i el més bonic possible», comentava a Diari Més l’autora de la composició musical, Sílvia Virgili. Aquesta reusenca és una especialista en música sacra, tot i que segons reconeixia, era el primer cop que li encarregaven fer la melodia d’uns goigs. Sembla que ho va fer amb èxit, ja que els socis del Gremi i d’altres ciutadans, en van sortir força contents. A tots els presents se’ls va obsequiar amb una làmina, amb la lletra i una breu història de la relíquia de Sant Llàtzer, que pertany a aquesta entitat tarragonina des de 1507. El més curiós, és que durant molts anys va estar completament perduda. «La devia amagar algú quan es va produir la guerra del Francès, i potser va morir sense dir on era...», comentava Font. Per sort, va ser trobada als anys 30 en una caixa amb un doble fons, a la primera planta del temple.
Les relíquies van presidir l'acte. Foto: Gremi de Pagesos
La lletra De la lletra dels Goigs, se n’ha encarregat el mossèn Joan Roig i Montserrat, que ha buscat transmetre vida i obra del sant, tot reservant una petita part final per homenatjar al temple que l’acull, i a Santa Maria Magdalena, qui presideix el retaule principal. La il·lustració de les làmines ha anat a càrrec de Josep Maria Virgili, qui mitjançant una fotografia de la relíquia, va realitzar una reproducció amb ploma. La data de l’estrena d’aquests goigs no és pas casual: es va fer ahir coincidint amb què els evangelis del diumenge anterior al diumenge de Rams, relaten el miracle de la resurrecció de Llàtzer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada