dissabte, 12 de març de 2016

COMPASSOS PER ALS APÒSTOLS ADORMITS



Principis dels 70. Divendres Sant. Acabem de dinar amb celeritat. Inquietud per veure els armats recollint els passos. Arribem a la Rambla on esperen els de la Salle: l’Oració a l'hort i Vetlleu i pregueu. Colors morats i granats.
La banda de la Bonanova de Barcelona. Més inquietud. El ram pa ta plam dels armats. Primeres reverències. El cop sec de les llances amb l'eco del metall.
Amb les segones, per als apòstols Jaume, Joan i Pere, amb els ulls encara adormits, una tonada interioritzada en la infantesa. Dues dècades després, en descobriré nom i autor en una primavera sevillana.
"Nuestro Padre Jesús" d'Emilio Cebrián Ruiz. So de metall amb la cantarella que ràpidament dialoga amb la fusta i explosiona amb la percussió. La Bonanova desvetlla els apòstols adormits amb una melodia sòbria, ben estructurada, millor harmonitzada i d’instrumentació equilibrada.

El pas Vetlleu i pregueu a la Rambla Divendres Sant de 1974. Foto: Ajuntament de Tarragona. Centre d'imatges de Tarragona/l'Arxiu (Chinchilla)
Diuen els entesos que sona a Andalusia. La Setmana Santa de 1992, en uns carrers sevillans, em retornà a la Rambla tarragonina, on desfilaven els eterns rivals dels esports infantils essent alumne de Sant Pau. Descobria que la marxa que a casa acompanyava un pas sobre rodes, bressolava perfectament un carregat a coll.
És molt interpretada a Cartagena amb l’Agrupación de Nuestro Padre Jesús Nazareno, els Marrajos; Múrcia, sobretot Divendres Sant al matí amb els Salzillos; o Salamanca, primer per la banda municipal i les militars, i ara per les modernes.

Darrera i sota el pas
Cebrián nasqué a Toledo el 1900. El 1915, ingressà a la banda de l'Acadèmia d'Infanteria d’aquesta ciutat. El 1916 fou clarinet a l'orquestra del Teatro Rojas, de la qual esdevindria subdirector. Completà estudis a Madrid amb Emilio Vega, director de la Banda de Alabarderos. El 1924 oposità a director de la Municipal de Talavera de la Reina, Toledo, i el 1932 a la Municipal de Jaén, on romangué fins que morí el 1943.
"Nuestro Padre Jesús" s’estrenà el 1935, dedicada a Nuestro Padre Jesús Nazareno, de Jaén, conegut com el Abuelo. Cebrián l’havia acompanyat com a director però, l’any anterior, en fou portant en un tram de la processó.
També compongué "Cristo de la Sangre", per a aquesta imatge del poble de Torrijos, Toledo, allunyada del registre andalús i propera al valencià, amb les fustes copant el protagonisme, sobretot els clarinets.
El 1943 crea "Jesús Preso”, de Jaén, amb fragments de clarins de cavalleria i de cornetes i tambors; i "Macarena", per a l’Esperanza Macarena de Sevilla, fugint de la bulla que envolta aquesta confraria, i amb un segell solemne, delicat, seriós i fi. "María" ha estat recuperada per la sevillana Banda Municipal de Morón de la Frontera.
N’instrumentà altres del repertori de processó com la fúnebre de Chopin i "Triunfal", de José Blanco. Alhora gestà pasdobles com "Ragón Falez" i peces militars com "Bailén".
S’ha dit que la Banda de la Bonanova, de Barcelona havia acompanyat el pas tarragoní Vetlleu i pregueu ‘quasi des que es va construir’. Abans, el ‘Diari’ es referia a ella en la Fira de Santa Teresa del Vendrell de 1918, aplaçada al desembre, com ‘la tan acreditada banda de la Bonanova’. El prestigi féu que les confraries tarragonines se la disputessin.
La documentem el 1950 amb els Antics Alumnes de la Salle, el 1953 com cornetes i tambors a la inauguració del monument al fundador salesià, el 1954 amb el Natzarè, o el 1957 amb la Presa de Jesús, de la confraria de pescadors.
El 1958 la Bonanova torna amb la Salle, i el 1966 el ‘Diari’ del 2 d’abril diu: ‘Como todos los años la laureada Banda de La Bonanova acompañará los pasos de los alumnos y antiguos alumnos del Colegio La Salle.’ Una banda que deixà empremta. Una tonada que encara desvetlla els apòstols adormits.

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 12 de març de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada