MAI CAMINARÀS SOL

Passió, fervor i veneració s'uneixen la nit del Dijous Sant, quan els catòlics visiten els Monuments per acompanyar Jesús en les seves últimes hores, en memòria del seu captiveri camí del calvari

A la Plaça del Rei diversos turistes anglesos, enfundats en elàstiques del Liverpool, prenen una copa en una terrassa mentre amb els mòbils fotografien i graven impressionats tot el que esdevé al seu voltant. És el canvi de guàrdia de la Cohort Romana de la Sang al Santíssim Sagrament, cap a les deu i quart, que custòdia el sagrari a l'església de Natzaret.

L'oració protagonitza la Visita als Monuments a Sant Francesc d'Assís. 

És un moment de gran recolliment religiós. Foto: Carlos Izquierdo

«You'll never walk alone», canta Anfield a l'uníson abans de cada partit. Els romans desfilen entre flaixos davant de La Flagel·lació. L'església està plena. Reverències a l'altar. Emoció desfermada. Cau la nit del Dijous Sant. Els cristians catòlics acompanyen el Jesús de les últimes hores. És la tradicional Visita als Monuments en memòria de les set estacions per les quals passar Jesucrist durant el seu captiveri, des del Cenacle fins la muntanya Calvari. A Sant Francesc d'Assís es resa. Una llumeneta verda anuncia confessions. Per moments es recorda l'episodi del judici a Jesús i el tribunal de Caifàs. Ciris, llumeneres embrancades en gots de colors, flors, palmes, encens, pregàries, feligresos ... A la parròquia de la Santíssima Trinitat, un rellotge de pèndol compassa el ritme assossegat de l'esdevenir de les oracions.

El canvi de guàrdia dels romans de la Sang al Santíssim Sagrament, 

a l'església de Natzaret és un dels moments més esperats. Foto: Carlos Izquierdo

Amb les campanades de la mitjanit, la Catedral guarda una solemnitat majestuosa, embolicada en un ambient de serenitat i devoció gairebé descriptible. Silenci a la capella del Santíssim Sagrament. Llàgrimes de cera, entre parpelleig de flames, als peus del Crist de la Salut, la solitud enfosquida apaivaguen la Dolorosa i Sant Joan Evangelista.

Per una nit la vida es reuneix en els llocs sants. També habita els interiors dels bars que viuen a la Part Alta. Al carrer, a poc a poc, s'aixeca la humitat mediterrània. La boirina acluca la llum de la lluna. Sembla que l'atmosfera màgica de la Catedral s'obri pas fins tenyir de misteri carrerons sense cotxes. S'ultima, entre Sanitat i el Camp de Mart, el Via Crucis al Loreto, símbol del Gòlgota en aquesta vetllada. Centenars de persones de totes les edats es congreguen per l'ascensió. Organitzat per l'Associació Juvenil Loreto i la Germandat del Sant Ecce-Homo, com cada any, el Pare Mario guia el camí, que s'inicia amb la veu de l'arquebisbe, Jaume Pujol, que recorda que la Catedral matina per acollir el Sermó de la Passió. Contrasten les escenes amb els cruels posats a l'interior d'un caixer del carrer Major. Peregrinació de persones a la recerca de diners. Un indigent de braç malmès es tapa la cara i el cos amb un cobrellit verd. Dues bosses de patates vetllen el seu somni inquiet. Anades i vingudes entre dissimulacions. Una càmera de vigilància apunta, sembla l'única mirada que s'adona de les indiferències.

Els nens carreguen el Crist en el Via Crucis matinal a Bonavista. El barri celebra cada Divendres Sant la seva pròpia processó. Foto: Carlos Izquierdo

Va escriure Douglas Adams en la seva futurista Guia del viatger intergalàctic, que l'ordinador Eddie entonava el Mai caminaràs sol, just quan creia que anava a ser destruït, en una magnífica constatació que fins a les màquines necessiten companyia. 

Es fa de dia Divendres Sant entre fragàncies de farigola. Bonavista prepara la seva devota processó d'arrel andalusa i saeta. Un rosari de nens portants carreguen a Jesús a la Creu durant el Via Crucis matinal. L'estampa no pot ser més bella. A hores d'ara els seguidors del Liverpool ja han d'haver entès el que de veritat vol dir el seu himne.

Carlos Izquierdo - Publicat a Diari de Tarragona, dissabte 4 d'abril de 2015