El 1852 l’exèrcit féu una ordenació important de
les ‘músicas y charangas’ dels regiments. Els de Castilla, Galicia, Inmemorial,
Asturias, León, Reina i Albuera tenien ‘música’.
Aquest vespre
la Soledat gaudirà la marxa pròpia per a banda de música i timbals. Ahir
escoltàvem els Natzarens amb un patrimoni sonor singular. Amb la banda de
cornetes i timbals, amb gaites, conserven la puresa de l’esquinçament total,
sons planyívols i marxes d’orígens marcials i d’harmonització simple. Recorda
els clàssics sons d’antigues Setmanes Santes, en què havien tingut un paper
destacat les formacions de les casernes. En les primeres imatges del segle XX,
el Natzarè és acompanyat per músics militars.
 |
La banda dels Natzarens és
hereva dels sons de la Setmana Santa del segle XIX. Foto: Lluís Milián/Diari de
Tarragona
|
Alhora
cadascun dels tres batallons d’un regiment disposà d’una «charanga», amb 28
músics. La majoria eren soldats de lleva. Cada regiment sols comptava amb un «músico
mayor» o director professional, i sis instrumentistes remunerats. A les «charangas»
un «primer» i tres «segons» eren professionals.
A «músiques» i
«charangas» predominava el metall, de notable potència sonora, com la corneta.
Tot i que documentada el 1811 per donar ordres, la presència de dos cornetins i
de set cornetes per batalló ve del reial decret de 1847 de reorganització de la
infanteria, que féu que esdevingués un instrument clau. L’estructuració de les
«músiques» de 1852 afavorí la integració en cerimonials civils, com concerts i
balls, i religiosos, com processons.
Les primeres bandes
El 1856
Tarragona té el regiment de «Castilla». Amb ell coneixem el primer esment a una
«música» a la premsa local, en concerts a la Rambla i en la processó de sant Magí.
Els regiments rotaven de plaça. Per això, per Santa Tecla el de Galícia és
aquí. Diu el Diario Mercantil del 22 de setembre: «Ayer tuvimos el gusto de oír
la música del regimiento de Galicia, y por cierto que es una de las mejores en su
clase». Amb ella apareix el mot «banda».
El 15 de juny
de 1857 el Mercantil explica la processó de Corpus de l’església de Sant Joan Baptista,
«cerrándo la marcha dos compañías de preferencia del regimiento de Galicia con
su banda y música».
El 1859 surt
la primera referència a una «música» en la Setmana Santa, concretament Diumenge
de Rams, pel regiment «Inmemorial del Rey núm. 1». Participa en un concert a la
Rambla i en una missa, com també ho farà Diumenge de Resurrecció.
El succeiran
el regiment «Asturias núm. 31» el 1860, i el de «León núm. 38», que relleva
l’anterior el 8 de juny de 1861. En ambdós casos tenen la «música». Segons el Diari,
l’any següent, el regiment de la «Reina núm. 2» porta «bandas de tambores, música
y escuadra de gastadores» al viàtic administrat als malalts de l’hospital
militar el 7 de maig. És la primera denominació de «tambors» a la premsa local.
Des del 16 de
març de 1863 es compta amb el regiment «de Albuera núm. 26». El Diari del 3 d’abril
l’explicita al Sant Enterrament en la primera referència a una «música»
militar: «Cerrará la marcha un piquete de preferencia del brillante regimiento de
Albuera, con banda, música y gastadores.» També apareixen cinc «músiques» més i
una «música patética », que es diferencien d’una vuitena formació, una
«orquestra» i cor. El 24 de novembre la música d’Albuera va a l’enterrament d’un
tinent coronel retirat, testimoni de les marxes fúnebres.
Sabíeu que...
Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 4 d'abril de 2015
Sabíeu que...
Diumenge de Rams assajaren portants i exportants
junts
El misteri del
Natzarè convertí el retorn de la peanya d’assaig des del moll de Costa a
l’església de Sant Miquel, a la Part Alta, en assaig conjunt entre actuals
carregadors i ganxos amb els d’etapes anteriors. Això permeté compartir funcions
a alguns pares i fills. Una iniciativa que augmenta l’aroma atàvica de la
Setmana Santa.
 |
Crema
del Penitent. Foto: J. Bertran
|
La ‘Crema del Penitent’ també es beu a Tarragona
El licor
inspirat en les olors de Setmana Santa, creat el 2011 per l’empresa granadina
Espadafor amb la denominació ‘Crema del Penitent’, s’ha consumit aquests dies a
Tarragona. Amb 15° està elaborat amb llet, mel i gelea reial, i compta amb un
lleuger toc d’encens. Se serveix fred i la botella està coronada per una
cucurulla morada.
Els colors emparenten Passions llunyanes
La cera de la
germandat la Passió de la ciutat de Sevilla és de color vermell en el tram del
pas del seu Crist i de tonalitat blanca en el de la Mare de Déu de la Mercè, la
seva verge titular. Són els mateixos colors que configuren la indumentària de
les vestes de la germandat homònima a Tarragona, que enguany ha complert 75
anys.
Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 4 d'abril de 2015
