LES CONFRARIES S’OBREN A CANVIS D’ITINERARI DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

Les germandats veuen amb bons ulls la possibilitat de canviar el recorregut de la processó de Divendres Sant, però demanen unanimitat en les decisions

Fotografia: Lourdes Gasol

El conjunt de germandats i confraries de la Setmana Santa de Tarragona obren les portes a canvis en la tradicional Processó del Sant Enterrament, declarada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Organitzada per la Reial i Venerable Congregació de La Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, es converteix en un dels actes més emblemàtics de la tradició tarragonina. Des de fa un parell d’anys, s’ha constituït una comissió encarregada d’estudiar els possibles canvis.

Una de les propostes que més ha sonat entre reunions i converses de cafè és la idea d’escurçar el recorregut en el tram de Rambla Nova i passar directament per la Rambla Vella. D’aquesta manera, s’eliminaria un tram que, segons diverses associacions, «queda pràcticament desert de públic quan arriben els últims passos, ben entrada la nit». Tot i que els representants de les confraries no tenen les mateixes idees per canviar l’itinerari i que encara està tot a l’aire, la majoria d’ells coincideixen en la necessitat de recuperar el tram que es perdria si s’escurcés l’actual recorregut.

Des de la Congregació de la Puríssima Sang, l’encarregat de coordinar la processó, Joan Álvarez, explica que «hi ha una comissió formada per sis membres de la Junta de la nostra congregació i un representant de sis de les confraries, les quals van alternant-se any rere any». Així, el debat obert ha crescut en els darrers anys i ara sembla que es podria materialitzar en alguns canvis de cara als pròxims anys. «Vam notar que el públic es concentrava, sobretot, als espais de la Part Alta i el seu volum dequeia en el tram de la Rambla Nova», detalla Álvarez.

Potenciar la Part Alta

Fotografia: Rafael López Monné

La principal problemàtica a l’hora de definir un nou recorregut xoca amb la configuració urbanística de la Part Alta. Aquesta està formada, en bona part, per carrers estrets, pujades i baixades, que per a moltes confraries es converteix en un impediment per ampliar-hi el recorregut. «Actualment, fem uns dos quilòmetres de processó i, si els escurcem, hem de buscar la manera de recuperar-los dins de la Part Alta», explica Joan Álvarez. 

Com a president de l’Associació de La Salle, Joaquim Julià, manifesta que «després d’estudiar-ho bé, veiem que mai tindrem un espai on es pugui evitar, al cent per cent, passar per carrers problemàtics». A la vegada, planteja la possibilitat de canviar l’odre d’entrada a la plaça de la Font i menciona que «es podria baixar pel carrer Major, agafar el de Cavallers i arribar fins a la plaça del Pallol, baixar a l’Ajuntament i recórrer la plaça de la Font». Actualment, s’arriba a la plaça de la Font després de passar pel carrer Major i continuar per la Baixada de la Misericòrdia.  

Una altra de les possibilitats que veu Julià, per tal d’evitar passar per la Rambla Nova és «arribar per la Baixada de Misericòrdia, agafar Bocacalle, seguir per Rambla Vella i pujar pel carrer de Sant Oleguer». La presidenta de la Reial Germandat de Jesús de Natzarè, Maria Eulàlia Veà, assegura que no veu un itinerari clar, però creu que passar per «Bocacalle i girar a la Rambla Vella», podria ser una opció. A més, recorda que «la processó no es pot fer gaire més ràpida, hem sumat molts passos que es porten a les espatlles i els portants han d’anar descansant».

El president del Gremi de Marejants, Jordi Mallol, planteja ampliar el recorregut pujant fins al Rectorat. «Hi ha opcions molt obertes, però s’han de valorar fent proves i buscant un front comú».

Des de la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, Joan Rossell, defensa la necessitat d’escurçar la processó, però creu que l’afluència de públic «depèn, sobretot, del temps que faci».

Arribar al Camp de Mart?

El secretari de la Germandat del Sant Ecce-Homo, Pere Ramon Armesto, considera que un dels espais que fins ara no es contemplava és Camp de Mart. «Fer que la processó passi pels seus voltants, es podria convertir en una imatge emblemàtica», diu. Així mateix, creu que també s’hauria de valorar la possibilitat de baixar per la Via de l’Imperi. Per la seva banda, Joan Álvarez de la Puríssima Sang, destaca que «seria bonic, però possiblement no hi passarien tots els passos pel portal del Roser».

Fotografia: Arxiu D.P.

Eliminar sense ampliar

El president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, Raül Font, planteja reduir el tram de la Rambla Nova, sense haver de recuperar aquesta distància perduda. «Si quan arriba la professó a la plaça del Rei, encara hi ha passos que no han sortit, no crec que passi res, ja s’ha donat altres anys», afegeix. Creu que, si des de la comissió difonen una proposta oficial de canvi de recorregut, «no veuríem amb bons ulls que la processó no passés per davant de Sant Llorenç». Font assegura que és una idea que s’ha fet sentir en alguna ocasió i recorda que «és una de les estampes més boniques de la Setmana Santa, quan pots veure l’església oberta de bat a bat amb el Crist».

Tanmateix, considera que «no entendria la processó del Divendres Sant si no passéssim per la Baixada de la Misericòrdia, els portants l’esperen». La presidenta de la Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu, Victòria Arbeola, diu que «si els canvis són per motius estètics, no em preocupen. Per fer-los hauríem de fer proves amb tots els passos».

Les veus més contràries

Les veus que s’allunyen més dels canvis defensen que «complicar l’itinerari en el relleu de la Part Alta no ajudaria gaire». El president de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors, Josep Ramon Tules, creu que «no cal complicar més el recorregut, ja que els portants són els que en sortirien més perjudicats». Així mateix, afegeix que «la processó dura el que dura, si equilibrem el ritme, ja hem d’estar contents».

El president de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y de Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, José Maria Santiago, diu que «l’any que ve no crec que es produeixin canvis, el que es proposa és una cosa de lent desenvolupament i no hem d’oblidar que La Sang és qui en té la responsabilitat». Per la seva banda, Josep Francesc Ferrer, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, diu que «no ho podem escurçar gaire perquè el volum de participants tampoc ha variat».

Petits canvis

Tot i que enguany no hi ha cap canvi en el recorregut, una de les novetats se centra en l’ampliació de les mesures de seguretat. Així doncs, des de la Congregació de la Sang subratllen que tots els futurs canvis aniran lligats a aquest nou Pla d’Autoprotecció.

Cristo del Buen Amor. Fotografia: Arxiu D.P.

Per la seva banda, el president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, Joaquim Julià, subratlla la necessitat de «mirar per la seguretat dels que van a la processó, però també dels que la veuen». D’aquesta manera, per primera vegada, la plaça del Rei es limitarà, durant unes hores, el seu pas i el públic no en podrà ocupar la seva totalitat. Tot i que encara falta ultimar els detalls del pla de seguretat, l’objectiu principal és evitar riscos amb la recollida dels passos. Álvarez assegura que «introduirem uns delimitadors de l’espai per tal que no hi hagi perill amb la recollida dels passos, quan agafen força embranzida per poder superar la baixada de les Peixateries».

D’altra banda, Pere Ramon Armesto, va destacar les peculiaritats de la processó tarragonina, atès que «és una de les poques de l’Estat que comença i s’acaba en el mateix punt. En moltes localitats, els passos surten de punts diferents o des de la seva església i es reuneixen en un punt comú al final». Així doncs, Tarragona mobilitza unes 3.000 persones per aconseguir una processó que s’ha d’adaptar als canvis socials.

Article escrit per Anna Fortuny i publicat a Més Tarragona, dilluns 9 de març de 2015