El mestre Teixidor s’escolta en les Setmanes
Santes més cabdals
Jaume Teixidor
Dalmau (1884-1957) fou el compositor barceloní del pasdoble esdevingut himne
oficiós de les Festes de Santa Tecla, ‘Amparito Roca’. Dedicat tota la vida a
la música, bastí peces notables per a processons de Setmana Santa i per a les
de la Pasqua de Resurrecció, Corpus i festes patronals.
Cursà estudis
de solfa i començà la trajectòria professional com a músic militar de lleva el
1906. Amb base a Melilla, es convertí en músic de primera a la banda del
regiment d’Àfrica núm. 68, creat el 1907. Fou brigada i director de la formació
que el 1919 estrenà el seu pasdoble ‘Capitán Albarrán’, dedicat a un
comandament. Patí constantment la guerra al Marroc.
Als 40 anys,
el 1924 deixà l’exèrcit i dirigí la banda valenciana La Primitiva de Carlet, on
residí un parell d’anys mentre impartia classes de piano i violí. Es traslladà
a la també valenciana Manises a conduir la Societat Instructiva Musical
coneguda com El Musical o La Nova.
El 1928 passà
a dirigir la Banda Municipal de Barakaldo, Euskadi, i poc després l’Orfeón
Barakaldés. Tot i que s’ha repetit que ho féu fins a la mort, la banda basca ho
documenta fins a 1936. Fou depurat per Franco i continuà a Barakaldo reprenent
les classes particulars i component.
Creà deu
marxes per a banda. Els estudiosos les divideixen en tres blocs: regulars,
processionals i fúnebres. Deia l’insigne tortosí Felip Pedrell al ‘Diccionario
técnico de la música’ que les regulars són les lentes i serveixen tant per a
processons com per a desfilades en què els soldats avancen a 60 passes per
minut. Les de processó són expressament per acompanyar seguicis religiosos,
mentre que les fúnebres tenen un caire trist, idoni per a les nits de la lluna
de Nissan.
 |
| Una banda de música acompanya la recollida dels passos el Divendres Sant de 1949 Foto: Arxiu Daniel Pallejà |
La importància
de Teixidor ha fet que l’escoltem en les Setmanes Santes de gamma extra, com
Sevilla, Màlaga, Conca i Zamora, declarades d’interès turístic internacional.
La xarxa o el canal www.marchasdeprocesion.com permeten descobrir-les amb
bandes de primera com la de Zamora, les Municipals de Berja (Almería), Cuenca,
Jaén i Málaga, la Expiración i la Paz malaguenyes, la Julián Cerdán de Sanlúcar
de Barrameda (Cádiz) amb orígens el 1852, i la María Santísima Esperanza de
Córdoba.
Tot i ser
etiquetades com a marxes de glòria, les regulars i les processionals tant
acompanyen les Maresdedéu en la Setmana Santa com sonen el Diumenge de
Resurrecció. En canvi, les fúnebres són només per als dies de Passió. Les
regulars es titulen ‘Domus Aurea’, ‘Luz Divina’, ‘Pilarica’, ‘Virgen Milagrosa’
i, compartint autoria amb la filla Maria Teresa, ‘Sacris’.
‘Pilarica’
està dedicada a la Mare de Déu del Pilar, i combina alegria, solemnitat i
elegància. Ha estat enregistrada per reconegudes bandes, com la del Maestro
Tejera de Sevilla, viva des de 1910; la del regiment ‘Inmemorial del Rey’ núm.
1; i la d’Aledo, Múrcia. Menys interpretada, ‘Virgen Milagrosa’ fou gravada per
la d’Aledo.
En les
processionals sobresurt ‘Auxilium Christianorum’, amb aire alegre de pasdoble
d’aroma triomfal. En el mateix bloc cap al 1945 escriví ‘María Auxiliadora’ i,
amb Joaquim Sanchís, ‘A San Antonio’, patronatge estès al País Valencià i
gravada per la banda Cristo de Confalón d’Écija, Sevilla.
Dins les
fúnebres, la més preciosa és ‘Sueño Eterno’, de 1956. Obra de maduresa, té una
melodia bella i serena, que esclata en els darrers compassos contribuint perquè
els carregadors moguin el pas. Recomanables són les versions de la banda Santa
Ana de Dos Hermanas (Sevilla) i la de l’Agrupación de Infantería de Marina de
Madrid. També fúnebre, compongué ‘Piedad Señor’. Les marxes d’aquest català
contribuïren a difondre la mort breu i la vida eterna.
Auxilium Christianorum
Sueño Eterno
Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 28 de febrer de 2015
