Les vestes de les confraries tortosines decoraven l'espai on es celebrà el congrés Foto: Blog Setmana Santa de Mataró |
Allà ens vam
trobar desprès de dos anys, més d’un centenar de confrares catalans amb els que
vam poder intercanviar impressions i experiències, i que a més gaudirem de tres
dies de convivència assistint a les interessants ponències, aules, exposicions,
concerts, etc.
Des del Blog ‘Setmana Santa TGN’ felicitem a la
Agrupació de Confraries de la Setmana Santa de Tortosa per l’atenció rebuda i
per la magnífica organització del Congrés. Així també donem les gràcies als
amics de Mataró que gentilment ens han cedit les cròniques que han anat publicant durant aquests tres dies al mur del seu blog setmanasantamataro.blogspot.com i que passem a exposar-vos tot seguit.
Divendres 6 de febrer
COMENÇA EL VII CONGRÉS DE CONFRARIES DE SETMANA SANTA DE CATALUNYA A TORTOSA
A l’auditori
Felip Pedrell s’han acoblat membres del món confrare català per donar per
iniciat el VIIè congrés català de confraries i germandats de Catalunya. Na
Cinta Carles, directora del congrés, ha donat la benvinguda als i les
assistents i ha convidat a gaudir i treballar en el congrés.
Acte seguit la
Presidenta de l’Agrupació de Confraries de Tortosa, Cinta Fontanet ha dit que
avui Tortosa és casa de tots i totes. Ha presentant el programa i ha agraït la
col·laboració de la Coordinadora Catalana i a tots els voluntaris i voluntàries
de Tortosa.
Mn. José Luís
Arín, en tant que Vicari General i consiliari de l’Agrupació ha remarcat el
títol del congrés: “petjades de fe”. Aneu per tot el món i anuncieu la bona
nova de Crist ressuscitat. Segons el consiliari avui dia les confraries són
provocadores: provoquen un interrogant. Què és això que expressen, quin és
l’objectiu i quin el missatge. Remarca la importància de presentar un
interrogant. Cert, hi ha passió, i també tradició i molt viva... però arrenca
del Senyor i porta al Senyor.
Acte d'inauguració del Congrés. Foto: Josep Ignasi Boada |
Ferran Bel,
Alcalde de Tortosa, ha agraït a tots els i les confrares de Catalunya la
confiança en la ciutat i anima a gaudir de la ciutat i del congrés. Ha demanat
posar en valor la ciutat, la seva tradició i la seva Setmana Santa. En relació
al lema “camí de passió, petjades de fe,
de passió i d’art”, indica que la pròpia ciutat avui per avui és una
expressió de fe; però també forma part de la tradició tortosina, de la cultura
a través de l’art i el desenvolupament al llarg d’anys i segles. Per tant hi ha
compromís en la fe i un valor de cultura tortosina i catalana ha
subratllat. També ha fet recordatori de la iniciativa de fer a Tortosa un
centre d’interpretació de la Setmana Santa, que en el seu dia va ser pioner i
s’ha estès a d’altres llocs: no és només una exposició sinó un centre
d’interpretació.
Els
parlaments han estat tancats pel Monsenyor i Bisbe de la ciutat, Enrique
Benavent, qui ha remarcat la importància dels dies Sants al calendari cristià. "En aquests dies és quan les confraries
prenen un protagonisme en la vida de l’Església. És un moment important
d’activitat que és la visualització d’una importància en la vida cultural,
social i eclesial" Això s’ha de veure i se li ha de donar la
importància que te. La celebració de la Setmana Santa no és igual si existeixen
aquestes manifestacions d’art i de fe i d’expressió pública que si no
existissin. "Les confraries han
aconseguit que la Setmana Santa surti dels temples i es prolongui al carrer,
així tots els pobles i totes les ciutats participen d’uns dies molt importants
de l’any litúrgic". Sense les confraries molta ni se n’adonaria de
quins són els dies que estem celebrant i què se celebra. També ha comentant la
gran feina i tasca que tenen les confraries per ajudar a tenir contacte de
molta gent amb la fe i la realitat eclesial. Ha remarcat que les confraries són
uns moviments que atrauen i aporten molta gent a les parròquies, i aquí els
pastors haurien d’ajudar en camí que han facilitat les confraries.
Dissabte 7 de febrer
L’ART CRISTIÀ I LA TRANSMISSIÓ DE LA FE
Mn. Enrique Benavent. Foto: Blog S.S. Mataró |
A continuació us relacionem, en tant que notes de recull, la ponència de Mn. Enrique Benavent Bisbe de Tortosa, en el VIIè Congrés Català de Confraries i Congregacions.
"La religiositat popular surt del poble, és el poble que s’evangelitza i a si mateix."
"Les tradicions són els instruments potents que avui dia poden ajudar a transmetre la fe"
"Les obres d’art ajuden a percebre aquesta forma de la revelació, de l’amor, de la bellesa, de la Glòria de Déu. "
Per començar, cal fer-se una pregunta: Hi ha una crisi en la transmissió de la fe? En alguns països d’Europa hi ha dades molt preocupants, els darrers anys. Hi ha un nivell molt baix en la participació de la catequesi, en la vida cristiana que ha davallant. Encara però, no són percentatges tan baixos a tot arreu, però les coses estan canviant.
Hi ha joves
que participen a les escoles, a les parròquies, en espais litúrgics, però no
s’interioritza la fe. Participació no vol dir interioritzar. Per tant hi ha una
transmissió de la fe que sembla per herència, perquè ho han vist a casa,
i de vegades les famílies no tenen eines per ajudar.
Avui dia però,
la transmissió de la fe ja no és per herència, és una opció personal. Ens
trobem en joves que valoren molt la família, però molts rebutgen la fe dels
pares.
Avui la
transmissió està viscuda com un problema, però és una missió que ens afecta a
tots a cadascú segons el lloc que viu a l’Església: també les confraries de
Setmana Santa. Tota l’Església pot ser tradició, i per tant forma part de la
transmissió de la fe. El senyal de la creu que una mare fa al seu fill, les
oracions, els cants dels grups.... l’exemple cristià de cada dia.
Però quina és l'aportació a tot plegat de les confraries?
Però quina és l'aportació a tot plegat de les confraries?
- Primera aportació de les confraries a la transmissió de la fe
Les confraries
aporten molts elements a la tradició. La Reforma luterana va atacar molt
aquesta expressió i també el segon moment del segle XX, viscut com un atac a la
religiositat popular. Avui estem en un moment de recuperació i de la revalorització de la religiositat popular. El
Papa Francesc en el darrer document de la Joia de l'Evangeli ens va mencionar
la importància de la religiositat popular, que està molt present a la vida de
l’Església. I igual que és molt present, és molt diversa i això ho veiem en la
Setmana Santa. Tothom celebrem el mateix però cada poble i citat té la seva
manera i la seva particularitat en la celebració de la Setmana santa. Aquestes
coses distintives són allò que enriqueix i allò que segurament més es valora en
cada poble i ciutat de les seves manifestacions.
La
religiositat popular té una gran força per a fer inculturació per ajudar a
entendre dins de la diversitat el cristianisme. Per això és tant important
aquest moviment... és el poble que s’evangelitza a si mateix constantment: la
religiositat popular surt del poble, és el poble que s’evangelitza i a si
mateix. Expressió de l’acció missionera espontània del poble de Déu. Per
aquest motiu ha de ser acceptada perquè neix del poble i dóna resposta a una
set de Déu que la gent sent a dins seu.
On hi ha
religiositat popular viscuda amb senzillesa i amb profunditat l’evangelització
es fa més fàcil, perquè ha començat en les formes i les manifestacions.
El Papa en la Joia de l’Evangeli acaba de dir que la religiositat popular és un
lloc teològic; espai de llarga tradició a la teologia des del segle XVI.
La primera aportació de les confraries és la
revalorització de la religiositat popular, i en la mesura que es dignifiquen
les seves aportacions i manifestacions, també enriquirà l’evangelització i la
transmissió de la fe.
- Segona aportació, el manteniment de la tradició
La idea de
tradició als nostres pobles i ciutats té una gran importància. Les tradicions
locals és el que fa que cada poble tingui les peculiaritats pròpies en la
celebració de la Setmana Santa. Les peculiaritats fan que la tradició
sigui més forta i viscuda amb molt arrelament, i així sembla que cada poble ho
viu de manera molt diferent, però està celebrant el mateix amb un to propi.
Llavors allò que és propi és el més valorat en cada grup.
Després del
Concili Vaticà II la tradició es va portar a la crisi. S’apostà per lo nou i es
va afectar a les confraries de Setmana Santa que en molts llocs s’etiquetaven a
l’antigor. Avui dia, no és així: l’actitud davant de la tradició és molt més
forta. La tradició forma part de l’ànima dels pobles que fa que es valorin i
siguin potenciades amb elements que les potencien.
Les tradicions són els instruments que avui dia
són potents per ajudar a transmetre la fe;
potser les tradicions semblen subordinada a la tradició de la fe. Quan es
desvinculen les tradicions de la tradició de la transmissió de la fe, acaben
essent un formalisme i missatge buit.
Avui dia hi ha
gent que aposta per les tradicions que han sortit de la fe, però s’ajuden de la
tradició de l’Església. És una mena de ruptura de persones que estimen molt les
formes de religiositat popular, és un element molt valorat, però estan
allunyats de l’Església.
La gran tasca i la importància que han de tenir
les confraries és superar aquesta ruptura i unir les tradicions amb la tradició.
Perquè sinó la Setmana Santa és alguna cosa buit, però són molt i molt potents
en la unió del missatge.
- Tercera aportació, l’art
La devoció a
les icones en el passat s’havia estès en el món cristià. La gent acabava
pensant que les icones eren objectes miraculosos i per això l’emperador Lleó
III va pensar que s’arribava a la superstició. Aquest emperador de
Constantinoble va començar una crisi anomenada la disputa dels iconoclastes que
va durar gairebé cent anys.
Avui dia la
gent quan va a veure una icona no va només a veure una obra d’art; sinó també
va a resar a Jesús i l’ajuda a viure la presència de la divinitat. És presència
d’allò que és sagrat i adquireix força en una imatge. No ens agenollem davant
un tros de fusta; sinó estem davant d’una peça d’art en la que creiem que hi ha
vinculació amb Déu. El Diví es fa present en la imatge i per tant és la
divinitat que pot encarnar-se en l’obra artística.
La revelació
de Déu, com a revelació de bellesa pot adquirir una forma, i pot ser una
figura... perquè la forma de revelació és Jesucrist. I tot això que ens ajuda a
captar la forma de la bellesa de Déu que és Jesucrist és alguna cosa que ajuda
a la transmissió de la fe. El tema estètic ajuda a que l’home s’enganxi per la
sensació i l’experiència d’estar amb la bellesa de Déu. Aquesta és la idea que
defensava Von Baltasar en el llenguatge de l’estètica de l’art. I l’art ajuda a enganxar, enganxar-se amb
Déu.
En moltes
processons apareix Jesús a la Creu, ell seu estimat deixeble i el romà que li
clava la llança. Hans Urs Von Balthasar a la seva obra el Misteri Pascual
recull aquesta escena i comenta com sempre l’artista davant una obra fa una
darrera pinzellada i ja té la sensació que el que volia explicar ja està expressat.
Tota la Passió de Jesús és una escena, una gran obra d’art i la darrer
pinzellada és la visualització de l’amor de Déu. Segons el teòleg és el moment
de la mort de Jesús amb el cop de llança. En aquest moment es produeix la
revelació, la forma en la que es pot contemplar l’amor de Déu. Aquesta escena
enganxa i atrapa i fa que arribi al cor, és una escena sense discursos, només
la imatge que revela el Ecce Deus. La darrera pinzellada de la mort
de Déu.
Les obres
d’art ajuden a percebre aquesta forma de la revelació, de l’amor, de la
bellesa, de la Glòria de Déu. I probablement es fa més visible en el moment de
la Passió, que és quan es veu la profunditat de l’amor de Déu. I tot això
serveix per a la transmissió de la fe.
LA SETMANA SANTA I ELS INFANTS
Treballar, divertir-se, comunicar, i gaudir. Forma
part de l'aprenentatge
Aula "La Setmana Santa i els Infants". Foto: Josep I. Boada |
Una aula que
ha estat dinàmica, viva i que ha centrat el missatge que els infants, molt
presents en algunes confraries, en són el futur, els hereus i futurs
transmissors... i si la interiorització es fa amb el joc, de forma alegre i
divertida... serà un procés molt enriquidor.
A tots els i
les assistents s'han donat eines i petits recursos per a posar en marxa aquest
joc de contingut per transmetre el missatge.
VALLS SERÀ LA PROPERA “CAPITAL” DEL MÓN CONFRARE CATALÀ
La ciutat de Valls acollirà del VIII Congrés
Català de Confraries, Germandats i Confraries de Setmana Santa
Valls és coneguda pels seus calçots, els castellers, ser la gran capital cultural de l'Alt Camp i d'un gran campanar... Però darrerament i avui, també serà coneguda per la seva Setmana Santa.
Presentació de la candidatura de Valls a la organització l'any 2017 del VIII Congrés Català. Foto: Blog Setmana Santa de Mataró |
En relació als
elements populars també té una llarga tradició de gegants, gegantons.... i a
nivell patrimonial un gran bagatge i llegat com la Capella del Roser, la
Catedral....
L'Agrupació de
Confraries i Germandats de Setmana Santa de Valls ha fet la seva presentació
davant tots els confrares i ha proposat com a lema del proper congrés Art
i Tradició.
Valls una ciutat petita però molt rica i cultural
La presentació
ha anat a càrrec de Francesc Fàbregues, impulsor i expresident de l'Agrupació
de Confraries, Jordi Peris, president i Francesc Manresa, que en serà el proper
director del proper congrés.
LA FORÇA DE LA TRADICIÓ CONFRARE A TORTOSA
Avui dissabte confrares d'arreu han pogut conèixer
una mica del llegat de les confraries tortosines
La tarda del
dissabte ha estat aprofitada per a fer palès la riquesa cultural, tradicional i
processional que té la ciutat de l'Ebre.
Tortosa
disposa d'un centre d'Interpretació de la Setmana Santa, pioner en el panorama
català i exemple guia per a totes les ciutats que tenen un gran llegat com la
ciutat. Un centre que acull a tots els misteris processionals, un conjunt de
diorames i centre d'estudis.
Centre d'interpretació de la Setmana Santa de Tortosa. Foto: Daniel Pallejà |
Pas de l'Oració a l'Hort Foto: Daniel Pallejà |
El museu de la
ciutat, reconvertit de l'antic escorxador municipal modernista i d'una
influència mudèjar de l'Aragó, ha servit per explicar els primers pobladors de
la zona i del lloc de vida que era el riu. Un museu que mostra com es pot cosir
la seva història en la vida de l'home en aquesta zona a través del riu.
Les bandes de
música de tambors, trompetes i gralles han rebut, en tant que bons amfitrions,
a tots i totes els congressistes per a fer-los escoltar els sons de la Setmana
Santa. La compacta visita ha clos amb un concert de gospel i un sopar de
gala-germanor a al Parador Nacional que corona la ciutat, Un altre
vestigi viu de la història de la ciutat.
LA FAMÍLIA CONFRARE A TORTOSA
Després d'una
tarda per a conèixer la tradició, la cultura i la gent de Tortosa, els i les
congressistes han aprofitat per a fer-se una foto de família. Una foto de grup
formada per la força viva dels representants de les confraries, congregacions i
germandats catalanes.
Aquest
representants són només algunes persones que representen les agrupacions, les
comissions i les Juntes de Setmana Santa de ciutats com Tortosa, Girona,
Barcelona, Valls, Tarragona, Reus, Perpinyà i Mataró... però són la punta
de llança i l'estendard del que avui dia és la tradició de la Setmana Santa
catalana.
Un grup humà
que es troba de congrés i congrés, però que poden treballar, conèixer i
transmetre..... transmetre el missatge i fer palès que les confraries són part
activa i vida durant tot el calendari - i no només per la Quaresma i
Pasqua.
Les Confraries són una comunitat catòlica més que present a les tradicions de pobles i ciutats. Són una part de l'Església catalana.
Diumenge 8 de febrer
ES REUNEIX A TORTOSA LA COORDINADORA CATALANA
Amb motiu del VIIè Congrés català de confraries,
germandats i congregacions que s'està realitzant aquests dies a Tortosa, s'ha
reunit la coordinadora catalana
Des de l'any 2003 un nombre de persones d'arreu del territori català han anat treballant per tal de poder impulsar una coordinadora catalana de confraries i germandats. Un dels productes d'aquestes sinergies i unió entre diferents persones són el congressos que ja van per la setena edició i han servit per conèixer, crear xarxa i anar donat respostes a les necessitats actuals de les confraries. Com no, aquestes congressos han posat de manifest les grans tradicions confrares que hi ha a Catalunya, i malgrat les dificultats de dècades pretèrites avui dia son una realitat viva.
Ahir, amb el
fòrum del matí de treball es va donar presentació d'aquesta coordinadora que
agrupa membres de ciutats com Girona, Mataró, Tarragona, Reus, Perpinyà,
Tortosa, Barcelona i recentment Valls. Ara bé, com es va comentar existeix
encara moltes realitats confrares al panorama català que podrien formar-ne
part, sobretot amb la intenció de créixer conjuntament.
Moment en que Josep Ignasi Boada, membre de la Coordinadora, anuncia els acords de la reunió Foto: Daniel Pallejà |
Entre els
objectius de la coordinadora exposats ahir es va fer menció que és:
- Espai de treball coordinat
- Voluntat d'aconsellar, intercanviar experiències, conèixer les diferents tradicions arreu de Catalunya....
- Contactar, promoure i animar esdeveniments
- Trobades diocesanes i en ciutats
- Implicar ciutats ( cas de Valls)
- Explicar, explicar i explicar contingut....
- Facilitar documents a la xarxa...
També es va
comentar que hi ha un recull de dades de confraries per tal de tenir-ne
coneixement i al que les confraries poden apuntar-se per tal de
facilitar voluntàriament les dades a la coordinadora i estar-ne
informats.
Missa de cloenda del VIIè Congrés. Foto: Blog Setmana Santa Mataró |
Les Confraries
de Catalunya han participat de la celebració de la Santa Missa a la Catedral de
Tortosa la Missa ha estat presidida pel Bisbe Msn Enrique Benavent amb la
participació d'Estanis Figuerola, consiliari de Reus.
L'Orfeó tortosí
ha acompanyat musicalment. Acte seguit s'ha venerat la relíquia de la Mare de
Déu de la Cinta.
Acabada la Santa Missa, un dinar de comiat ha posat el punt i final a aquest VIIè Congrès. Ens tornem a trobar el 2017 a Valls!
Acabada la Santa Missa, un dinar de comiat ha posat el punt i final a aquest VIIè Congrès. Ens tornem a trobar el 2017 a Valls!