divendres, 7 de febrer de 2014

LES QUEIXES DELS VEÏNS OBLIGUEN A POSAR LÍMITS ALS ASSAIGS DE LES BANDES DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA

Les queixes dels veïns, que porten anys mostrant el seu malestar d'una manera més o menys públic per les molèsties que els ocasionen els assaigs de les bandes de la Setmana Santa, han acabat per forçar la intervenció de l'Ajuntament. Es tracta d'un problema visible sobretot a la Part Alta, on la concentració de tres bandes assajant en franges horàries similars i en un barri no especialment extens provocaven una i altra vegada les esmentades queixes, quan no incidents pitjors: «Una vegada ens van arribar a tirar ous al Pla de la Seu», recorda la cap de banda de la Soledat, Montse Salvadó.

Aquest any, com és habitual, les bandes van demanar permís a l'Ajuntament per efectuar els seus assaigs, «però aquesta vegada la resposta va ser sorprenent». El consistori va concedir el permís, sí, però afegint la petició explícita que «en els assaigs en què es treu al misteri es transités amb el mínim de tambors possible», afegeix el cap de portants de la Soledat, Joan Salvadó.

Trucades a la Guàrdia Urbana
Malgrat la sorpresa, les bandes ja s'esperaven que, tard o d'hora, el consistori havia de posar límits a la seva activitat, ja que són conscients que ocasionen certes molèsties i que hi ha veïns molt queixosos. «Als que assagem per la Part Alta portem ja un parell d'anys en què la Guàrdia Urbana ens ve a demanar que parem o que marxem perquè s'han rebut queixes», recorda Montse Salvadó.

La Banda del  Sant Sopar practicant al  pàrquing de l'Autoritat Portuària
Foto: Lluís Milián. Diari de Tarragona

De manera que, amb aquests precedents i vista la condició inclosa en la llicència municipal, les confraries van decidir que el millor era una reunió amb la regidora de domini públic, Victòria Pelegrín, per aclarir-ho. A la trobada van assistir, en representació de tots els caps de portants de la Setmana Santa, els de la Soledat, el Sant Sepulcre i els Pescadors. La postura de les entitats parteix del fet que hi ha dos tipus d'assaigs: Els que efectuen únicament les bandes per perfeccionar els seus sons, que comencen cap al mes de gener; i els que es realitzen també amb el pas corresponent, que solen iniciar passat Carnestoltes.

A la reunió amb Pelegrín, els representants de les confraries es van mostrar oberts a traslladar els assaigs del primer tipus a emplaçaments on les molèsties fossin menors, però a canvi van sol·licitar que els assaigs finals, els que es duen a terme ja amb el misteri, sense dubte els més importants, puguin mantenir-se en els seus itineraris tradicionals i amb la banda al complet, a diferència del que els havia suggerit el consistori per escrit. «Això és fonamental, perquè els assaigs amb pas són cansats i no es poden fer amb un o dos tambors. Necessiten alegria i ritme», argumenta Joan Salvadó al respecte.

Conciliar interessos
El consistori justifica la seva intervenció en l'assumpte pel fet que «la Part Alta és un punt exposat a molèsties durant tot l'any», de manera que és el seu deure intentar minimitzar-los, però alhora admet que «és important que els assaigs conjunts de passos i bandes es puguin realitzar a l'interior del barri, donada la necessitat de coordinar i identificar les dificultats que es trobaran els dies de processó».

La proposta dels caps de portants va ser satisfactòria, l'Ajuntament la va acceptar i des de llavors les bandes que solien assajar a la Part Alta ho fan en escenaris alternatius com el camp de futbol del Roqueral, el Col·legi Sant Pau o fins i tot al Loreto, on es trasllada cada dissabte la banda de la Soledat .

«Ens trastoca els plans a nivell logístic, perquè nosaltres guardàvem els instruments a l'església de la Sang i ara els hem de portar fins al Loreto. A més, hi ha membres de la banda que no tenen carnet de conduir... Però almenys allà sabem que no molestem a ningú, perquè el Pare Mario ens posa totes les facilitats, i que no vindrà la Guàrdia Urbana», explica la líder de la banda.

No obstant això, aquestes dificultats logístiques serviran perquè els veïns de la Part Alta només pateixin molèsties quan realment són imprescindibles. «Cada dissabte a les 16:00 començaven. Dissabte, diumenge... Tot el cap de setmana. I? Se sent molt, són carrers molt estrets i ressona», recorda Marta, veïna del barri, i afegeix: «Que durant la Setmana Santa hi ha processó cada dia? D'acord. Que en les setmanes prèvies han d'assajar allà perquè van amb el pas? Perfecte. Tot això ho entenc. Però ara almenys no comencen al gener», celebra.

Via lliure al Port
Una solució que cada vegada adopten més confraries és anar a assajar al port, on l'Autoritat Portuària no té inconvenient a donar permís perquè circulin lliurement i on, excepte en la zona del Serrallo, no hi ha risc de molestar a veïns. Precisament, l'aparcament situat en l'inici del dic de Llevant, al costat del històric rellotge del Port, és lloc habitual d'assaig de la banda del Sant Sopar. «Porto 25 anys tocant i en aquest temps hem tingut problemes de tota mena. Del Serrallo vam haver de marxar perquè hi havia queixes constantment, era igual el dia o l'hora», recorda, sobre això, el cap de banda, Javi Tirado, confirmant així que les queixes no són patrimoni exclusiu de la Part Alta. Ara fa vuit anys que en aquest aparcament, on estan raonablement satisfets. «El problema és que cada vegada més bandes van venint cap a aquesta zona del Port a la recerca d'un lloc on assajar sense generin queixes», explica Tirado, i afegeix: «Els diumenges a la tarda podem arribar a trobar tres bandes gairebé en el mateix lloc i has de posar-te d'acord per no molestar les unes a les altres». Per tot això, Tirado pronostica que aviat l'Ajuntament haurà «d’arribar a acords amb les confraries i habilitar espais nous» per solucionar el problema dels assaigs. «Llocs com el Camp de Mart o l'aparcament dissuasori al costat del cementiri, per exemple. Llocs relativament cèntrics, perquè a les bandes els costa desplaçar-se i tenen molta gent jove que no té carnet, però alhora on es molesta menys als veïns», proposa Tirado.

Text extret del Diari de Tarragona del 7 de febrer de 2014. Autor: Francisco Montoya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada