La Germandat de Nostre
Pare Jesús de la Passió va inaugurar ahir, a l’Ateneu de Tarragona, una mostra
dels quadres elaborats per diversos autors que han estat utilitzats com a
portada dels diferents opuscles de l’entitat, així com d’altres cartells
elaborats per als actes de la germandat. «L’any passat havíem de fer
l’exposició pel 80è aniversari, i enguany la fem tal i com la volíem fer»,
explicava el president dels passionaris, Francesc Ferrer. Els visitants podran
visitar una seixantena de quadres d’autors locals que «cada any hem aprofitat
per fer les portades dels opuscles des del 1990», assegurava Ferrer.
Presentació de l'exposició | GNPJP
Entre les obres, que
representen els dos passos de l’entitat o moments més íntims, destaca el del
75è aniversari, a càrrec de José Luis Mendes Pomes, que fa 1,70 metres d’alçada
i un d’amplada. També s’hi podrà veure el quadre que ocuparà la portada de
l’opuscle del 2021 –que es presentarà dissabte–, obra de Claudi Bonachí. Serà
una bona oportunitat per veure quadres «que no estan a la vista de tothom»,
segons Ferrer. L’exposició obrirà fins al divendres 30 d’abril, de 17 h. a 20
h.
Membres de la Germandat durant la inauguració de l'exposició | GNPJP
El pas de l'Ecce-Homo. Foto: Cristina Aguilar, diari més
Les cucurulles van
omplir el centre de Tarragona, ahir al vespre, amb la multitudinària Processó
del Dolor. La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió va portar la
solemnitat de la mà de més de 1.300 congregants de cinc confraries diferents.
El president de la germandat, Josep Francesc Ferrer, va destacar que «després
d’estrenar un escamot d’armats l’any passat, enguany només hem renovat un penó
que data del 1948». El congregant Josep Puig ha estat l’encarregat d’arreglar
el penó, en una feina que s’ha allargat durant els últims mesos. «Es tracta
d’una peça de vellut granat amb el dibuix d’un pergamí al centre», explicava.
Així, l’Associació de La Salle –amb el pas de L’oració de Jesús a l’Hort–, la
Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang –amb La Flagel·lació–, la
Reial Germandat de Jesús Natzarè –portant El Cirineu–, la Germandat del Sant
Ecce-Homo –amb el pas de l’Ecce-Homo– i la germandat organitzadora amb el pas
de Jesús de la Passió i Sant Crist van mostrar la cara més solemne pel centre
de la ciutat. En primer moment, però, l’església de Sant Joan Baptista va
acollir el Rés del Rosari del Dolor i la pertinent predicació, al voltant de
les set de la tarda. Pel que fa al bon estat de salut de l’entitat, Ferrer va
reconèixer que «continua costant el fet d’atraure al jovent». Tot i això, va
defensar que «l’any passat, amb la celebració del 75è aniversari de la
germandat, vam estrenar una Banda Infantil amb 15 menuts que continua ben
viva». Aquesta també va desfilar ahir i el president va mostrar-se convençut
que «no morirà», atès que ja hi ha alguns
membres que s’introduiran en la banda d’adults, fet que confirma el
relleu generacional de la germandat.
La Flagel·lació, de la Congregació de la Sang. Foto: Cristina Aguilar,diari més
D’altra banda, ahir a la nit es va poder
viure el Via Crucis de la Trinitat o dels Gitanos pels carrers de la Part Alta.
El Via Crucis va sortir de la Parròquia de la Trinitat, a la plaça del Rei.
Dijous Sant La
celebració litúrgica continuarà avui amb la tradicional missa que cada
associació organitza i celebra en les seves respectives esglésies i parròquies.
A més, a partir de les vuit del vespre, l’església de Natzaret durà a terme els
Torns de Guàrdia d’Honor dels armats de La
Sang al Santíssim Sagrament. A l’església de Sant Pere, a dos quarts de deu de
la nit, tindrà lloc el Passadís de la Llum i Torns de Guàrdia dels armats del
Gremi de Marejants. Amb l’entrada al Divendres Sant, a un quart d’una de la
matinada, la Germandat del Sant Ecce-Homo o l’Associació Juvenil Loreto
portaran el seu Viacrucis fins al santuari del Loreto.
Processó de l'Entrada de Jesús a Jerusalem. Foto Cristina Aguilar, diari més
Tarragona va
commemorar ahir l’entrada de Jesús a Jerusalem, amb la processó de Diumenge de
Rams. La tarda va començar a la Part Baixa de la ciutat, amb el pas que
representa Jesús i el borriquet.
Havent deixat ja les
palmes, els tarragonins es van acostar, sobretot a la Rambla, a la segona
processó del dia. La canalla de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
amb els timbals i tots els membres als costats del carrer, ells sí, amb una
palma, van recórrer la Part Baixa fins a tornar a l’església.
Quan ja es començava
a pondre el sol va començar el viacrucis de la Reial i Venerable Congregació de
la Sang, un acte especial per la ciutat, ja que fa passar la creu de Crist per
l’interior de la Muralla. Enguany però, la poca il·luminació va jugar una mala
passada a tots els presents, i va obligar als membres de la congregació que
portaven la flama encesa a dirigir-la cap a terra i poder indicar el camí als
devots.
Viacrucis de la Congregació de la Puríssima Sang. Foto: Cristina Aguilar
Des de les confraries
destaquen que les celebracions de Setmana Santa tenen encara molt futur per
endavant, gràcies a la quantitat de joves que hi participen. És l’exemple de
l’Hugo Cobacha, un tarragoní d’onze anys que, d’ençà que té memòria, que va a
veure les processons i des de fa uns anys hi participa activament. L’Hugo explicava
que participa en totes les processons i que el moment més especial del
viacrucis és «quan tomben el Crist perquè pugui passar sota el pont d’entrada
al passeig arqueològic».
Tot i que la processó
l’organitza la Congregació de la Sang, hi van participar representants de
moltes altres congregacions. La Cinta i la Maria Esther són de la Germandat de
l’església de Sant Joan, però van participar del Viacrucis: «Ens agrada perquè
és a l’aire lliure, i és molt bonic veure a Jesús passar per un lloc tan emblemàtic
per la ciutat com la muralla». El Crist de la Congregació de la Sang pesa més
de seixanta quilos, però això no va fer enrere als portadors, que comentaven
«que és un gran honor poder-lo portar, ni que sigui una estona».
Avui continuen els
actes de Setmana Santa, amb la Missa Crismal a la Catedral, l’Eucaristia a
l’Ermita de Sant Magí i el segon Viacrucis de les festes.
La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
estrena un escamot d’armats
La Germandat
de Nostre Pare Jesús de la Passió va protagonitzar una de les processons més multitudinàries
de la Setmana Santa tarragonina, ahir al vespre. Dimecres Sant va arribar amb
la Processó del Dolor que, segons l’organització, va aconseguir reunir entre
1.300 i 1.500 congregants procedents de cinc confraries.
La processó que es va celebrar, ahir al vespre, va convertir-se en una de les més multitudinàries fins al moment Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
Així,
l’Associació de La Salle –amb el pas de L’oració de Jesús a l’Hort–, la Reial i
Venerable Congregació de la Puríssima Sang –amb La Flagel·lació–, la Reial
Germandat de Jesús Natzarè –portant El Cirineu–, la Germandat del Sant
Ecce-Homo –amb el pas de l’Ecce-Homo– i la germandat organitzadora amb el pas
de Jesús de la Passió i Sant Crist van mostrar la cara més solemne pel centre
de la ciutat. En primer moment, però, l’església de Sant Joan Baptista va
acollir el Rés del Rosari del Dolor i la pertinent predicació, al voltant de
les set de la tarda. En acabar, van dur a terme la benedicció del nou escamot
d’armats de l’associació a les escales de l’església, format per cinc armats de
Guàrdia d’Honor. Aquest va comptar amb la presència dels armats de la Confraria
de la Creu de Torredembarra, grup que fa més de vint anys que participa en la
processó. Cal recordar que, enguany, la germandat celebra el seu 75è aniversari
i han organitzat diversos actes, com la recuperació del pas de l’escultor Lluís
Maria Saumells. Aquest, resguardat des del 2008 al Convent de les Carmelites, ja
no es treia per Setmana Santa perquè la Germandat de la Passió en va obtenir
una rèplica de Jordi Amenós, del primer Misteri de l’escultor Felipe Coscolla.
La benedicció dels armats va donar el tret de sortida a la processó. Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
El president
de la germandat, Josep Francesc Ferrer, va recordar que «la Processó la vam recuperar
a principis dels anys noranta i vam integrar els cinc passos corresponents al
Rosari del Dolor». A més, va destacar que, aquesta, «ja es feia abans que l’haguessin
prohibit als anys setanta, però en aquell moment es deia Rosari del Dolor
perquè es resava pel carrer». Fent una mirada retrospectiva, Ferrer va considerar
que «la vida de la Setmana Santa de Tarragona no s’aturarà. Encara recordo
quan, en aquesta primera etapa de la processó, instal·làvem altaveus pels
carrers per escoltar el rés».
Tot i la
presència del vent, la processó va lluir per carrers com Gasòmetre, la plaça
Corsini, la Rambla Nova o la plaça de la Mitja Lluna. Així, les cucurulles van destacar
en una processó que, per a molts, està considerada com «la segona processó de
Tarragona». La germandat compta amb més de 600 socis, tot i que al 1990 només
comptava amb una seixantena de congregants. Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dijous 2 d'abril de 2015 VÍDEO DE TAC12
La benedicció de Palmes i Rams, el Pregó, la
Processó de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i el Viacrucis de la Sang per les
muralles, donen el tret de sortida a la Setmana Santa 2015.
Una crida a la
transformació de la Setmana Santa va protagonitzar el discurs del pregoner, el director
de Càritas Tarragona, Francesc Roig, qui ahir donava el tret de sortida a més
d’una setmana de celebració cristiana, de devoció, però també de tradició. «Convindria
anar trobant altres referents de canvi dins de la Setmana Santa», va
manifestar. Així, va reivindicar que «la salvació de la celebració no ha de
tenir només un caire estrictament religiós sinó que ha de comptar un caire
participatiu de cultura». Un saló de plens de l’Ajuntament, més buit del gom a
gom habitual en aquesta data, va acollir un dels primers actes oficials.
El president
de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià, va donar pas
al pregoner després de destacar-ne la llarga trajectòria en el camp de
l’ensenyament i recordar que darrere de les processons «hi ha molt més que un
espectacle de bellesa, es tracta d’una mostra de l’esforç de la ciutat i els
seus confrares». D’aquesta manera, va destacar «l’actitud» de cadascuna de les
confraries i la voluntat «d’obrir-se».
Francesc Roig va pronunciar el Pregó de la Setmana Santa Foto: Olívia Molet/Més Tarragona
Al seu torn,
el pregoner d’enguany, Francesc Roig, qui ha destacat com a inspector en cap
del Departament d’Ensenyament, va recordar la necessitat de «prioritzar la
caritat pels últims» i no deixar passar «la realitat domèstica que encara
pateixen moltes famílies». Amb un lleuger somriure, Roig va recordar com l’any
1981 va presentar el primer opuscle de la mà de la Reial Germandat de Jesús
Natzaret. Aquesta va ser la seva primer intervenció en la Setmana Santa
de Tarragona, fet que, des d’aleshores, s’ha repetit en diverses ocasions. «Ser
escollit és un reconeixement a la tasca silenciosa de Càritas», va afegir.
L’atenció a les famílies més necessitades s’ha convertit en una prioritat de
l’entitat en els darrers anys. Tot i això, Roig va subratllar la necessitat de
continuar lluitant, atès que «la crisi no s’ha acabat, tal com molt governadors
volen fer creure». La reflexió del director de Càritas Tarragona va insistir en
la necessitat de fer passos endavant i aconseguir que la Setmana Santa incorpori
alternatives més culturals. «Hauríem d’anar provocant transformacions, ja que,
en el fons, les celebracions configuren la cultura de les persones», va afirmar.
En aquest sentit, però, va advertir que «les circumstàncies han de canviar però
sense perdre de vista que venim d’un passat de tradició històrica secular que
hem d’adaptar però que no hem de malmetre amb folklorismes barats».
D’altra banda,
Roig va centrar bona part del discurs a la igualtat entre les persones, deixant
de banda les diferències entre races i cultures i cridant al respecte mutu.
«Cadascú viu i sent la seva fe d’una manera i cal saber defugir dels dogmes
desmesurats», va afegir. Així, va recordar que dins de l’Agrupació
d’Associacions «cada confraria té les seves peculiaritats i idiosincràsia, però
al final tothom acaba desfilant». També cal destacar que el pregó de la Setmana
Santa 2015 va iniciar-se amb unes paraules de condol cap a les víctimes de la
tragèdia als Alps francesos. «Viure és un risc permanent, però quan les
circumstàncies de la mort es fan properes el dolor és més intens, perdura», va
lamentar.
L’arquebisbe
Jaume Pujol, va subratllar la tasca dels més de 1.650 voluntaris que formen
l’arxidiòcesi tarragonina de Càritas i va assegurar, en un to solemne, que
«només amb amor es pot salvar. Aquests dies podem fer petits actes d’amor».
Al seu torn,
l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, va agrair la mirada renovadora
del pregoner. A més, va destacar que «l’entrada de Jesús a Jerusalem va donar
lloc a un dia d’eufòria col·lectiva, al qual va acudir el poble amb palmes i
palmons a rebre’l i no pas els reis».
BENEIR LA PALMA
La processó cap a la Catedral després de la benedicció, ahir al matí Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
Tot i la
rellevància del pregó celebrat al migdia, el tret de sortida de la Setmana
Santa va donar-se a les onze del matí d’ahir. Minuts abans, encara es podia
veure com famílies senceres enfilaven el carrer Major i l’entorn de la Part
Alta per arribar fins al carrer de les Coques i viure la Benedicció de Palmes i
Rams. Així, les paraules de l’arquebisbe van coincidir amb el toc de campanes de
la Catedral, que indicava les onze del matí, moment en què els centenars de
persones concentrades al carrer aixecaven les palmes i els rams amunt per rebre
la benedicció. A partir d’aquí, la processó va desfilar fins a l’interior de la
Catedral, on va tenir lloc la Missa Pontifical de Diumenge de Rams. Durant l’Ofertori,
la Congregació de Senyores de la Soledat van lliurar el ciri pasqual en nom de l’Agrupació
d’Associacions de la Setmana Santa. D’aquesta manera, es va poder veure com
petits i grans es desplaçaven fins al nucli antic de la ciutat per mantenir la
tradició.
Una veïna,
Neus Guerra, explicava que «venir a beneir la palma és una tradició que hem
continuat. Jo venia de petita i ara venim amb tota la família, les meves filles
i nebots». Per la seva banda, el jove Magí Guerra, va assegurar que «enguany
porto la palma més gran de totes». Tot i defensar la tradició, Neus Guerra,
destacava que «també és devoció».
Entre els
assistents es podien veure cares de profunda emoció. És el cas de la família de
Susanna Miquel, qui venia acompanyada dels avis i els fills. «El que més ens
agrada és poder entrar pel portal gran de la Catedral un dia com avui. Amb les
palmes i els palmons», explicava.
PROCESSÓ DE DIUMENGE DE RAMS
Ara bé, cal
destacar que un dels actes més multitudinaris d’ahir va donar-se a la tarda amb
la Processó de Diumenge de Rams. La canalla es va convertir en la protagonista
de la sortida del pas de l’Entrada de Jesús a Jerusalem, conegut popularment per
La Borriquita. La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió va celebrar una
de les processons més seguida per tots els públics. Cal recordar que enguany
celebren el seu 75è aniversari i han organitzat diversos actes com la
recuperació del pas de l’escultor Lluís Maria Saumells, que sortirà en processó
el Dimecres Sant.
Pas de l'Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem, ahir a la Processó de Diumenge de Rams. Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
VIACRUCIS DE LA SANG PER LES MURALLES
A partir de les
set de la tarda, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang va
prendre les regnes de la celebració. Així, centenars de persones van participar
en el Viacrucis que va omplir els carrers de la Part Alta. Ara bé, la imatge de
postal per excel·lència va ser el pas del Viacrucis al costat de la muralla romana,
al passeig arqueològic.
El Viacrucis de la Congregació de la Puríssima Sang, al seu pas pel passeig Arqueològic Foto: Cristina Aguilar/Més Tarragona
PROPERS ACTES
L’Associació
la Salle, la Congregació del Descendiment i l’Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir
organitzen avui el Viacrucis Processional per la Part Alta. Aquest sortirà de
l’ermita de Sant Magí a un quart de nou del vespre, després de la celebració de
l’Eucaristia. Demà, serà el torn de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, la
qual durà a terme la seva processó pels carrers de la Part Alta. Començarà a
les vuit del vespre i comptarà amb la participació d’un escamot dels armats de
La Sang, els tres passos –El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les
seves vestidures–, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist.
També hi participarà el Cor d’Aspirants, la Banda Infantil de Timbals, la Banda
de Cornetes, gaites i timbals de la Germandat i una formació musical de
ministrers. A partir de les set del vespre, però, l’església de Sant Francesc d’Assís
durà a terme la missa i el viacrucis per l’interior del centre de culte. Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dilluns 30 de març de 2015 VÍDEO TAC12 ACTES DEL CAP DE SETMANA
Centenars de timbalers van celebrar el 25è aniversari
de la Banda Jesús de la Passió, ahir
Les tretze bandes van desplaçar-se per punts com la Baixada de la Misericòrdia Foto: Olívia Molet/Més Tarragona
Els tocs de
timbals i bombos van fer vibrar els carrers de la Part Alta, ahir al matí. El
motiu principal, era celebrar el 25è aniversari de la Banda de Jesús de la
Passió. Ara bé, aquesta no va ser l’única commemoració, ja que, enguany, la
Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió també celebra els 75 anys de la seva
fundació. Per primera vegada, la ciutat va poder viure un espectacle de
percussió format per tretze bandes que va caracteritzar-se per concentrar-se en
tres escenaris diferents. Així, des de les onze del matí, els veïns de la Part
Alta van poder gaudir de les diverses interpretacions que es van anar aturant a
la plaça de les Cols, la plaça del Rei i la plaça de la Pagesia. En total, més
de 500 músics van moure’s a ritme de timbal.
Un dels
responsables de la banda amfitriona, Joan Carles Gil, va explicar que «hem
volgut sortir del costum i poder reunir tantes bandes és un orgull». Així, va
destacar que «tenim molts joves interessats a formar part de les bandes i que
estan animats a tocar timbals i instruments menys coneguts com la tarota».
De fet,
aquesta Setmana Santa, la germandat estrenarà la banda infantil que estarà
formada per 21 infants. La banda d’adults la conformen 28 músics. Gil també va
subratllar que «els tarragonins estem demostrant que hi ha prou persones per
mantenir les germandats, però també al seguici popular. Tenim llista d’espera».
Entre timbals també s’hi podien trobar cornetes, sacs de gemecs o tarotes. Foto: Olívia Molet/Més Tarragona
Entre els
grups de la ciutat també s’hi va convidar la Banda de Timbals de la Confraria
del Sant Sepulcre de Torredembarra. «Portem més de dos mesos preparant les
actuacions i poder venir a tocar a Tarragona és tot un honor», explicava
l’encarregada de la banda, Aida Solé. Així, va destacar que «tenim timbals de calanda,
de manera que fem tocs més clàssics i també els típics del Baix Aragó».
Des de la
Banda de Timbalers del Sant Sopar del Gremi de Marejants, Javi Tirado va
detallar que «retrobar-nos amb les altres agrupacions ens ajuda a aprendre i
veure noves idees». A més, va assegurar que «hi ha moltes ganes de tocar, ara
som una cinquantena de timbalers, però la cosa no s’atura». També va
participar la Banda Unió Musical de Tarragona.
Pel que fa al
calendari d’actes, aquesta tarda es lliuraran els premis del IV Certamen de
Pintura 2015 a l’església de Sant Agustí. L’exposició d’obres es podrà visitar fins
al pròxim dia 20 d’abril, de les sis de la tarda a les vuit del vespre. Anna Fortuny - Publicat a Més Tarragona, dilluns 23 de març de 2015 VÍDEO TAC12 - ACTES DEL CAP DE SETMANA
El llibre-opuscle de 150 pàgines va ser presentat
per Mossèn Joaquim Fortuny
Portada de l'opuscle. Obra de Menpo
El vicari general
de la Archidiòcesis de Tarragona, Mossèn Joaquim Fortuny, va presentar l’opuscle
de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, que aquest any viu una
Setmana Santa molt especial, doncs la germandat compleix 75 anys i la seva
banda 25.
Per aquest
motiu la presentació de l’opuscle va tenir lloc aquest any, excepcionalment, al
Refugi 1 del Moll de Costa: perquè allà es troba fins el dia 27 una exposició
commemorativa dels 75 anys de la Germandat.
La portada de
l’opuscle i cartell promocional de la processó de Diumenge de Rams i del Dimecres Sant és una magnifica
i alhora trencadora pintura de Menpo, el mateix autor de les pintures de l’església
de Sant Joan.
L’acte va
concloure amb el concert del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral de
Tarragona. Actuació que acabà amb el cant als goigs a Nostre Pare Jesús de la
Passió.
L’abril de 1939 Coscolla exposa un cap de Crist en
un cèntric aparador tarragoní | Coetània del
Jesús tarragoní, Coscolla va refer la Virgen de la Peña a Graus
Coscolla, en l'homenatge a Osca el 2 d'abril de 1923 Foto: Ildefonso San Agustín/Fototeca Diputación Provincial de Huesca
Divendres, dia 20,
es complien 75 anys de la benedicció del pas de Jesús de la Passió, obra
d’extraordinària factura de Felipe Coscolla Plana (1880-1940), que acompanyà la
nova germandat en la seva primera processó el 22 de març de 1940. Des del Diumenge de Rams havia estat exposat
als menjadors de l’auxili social a la Rambla. Des de 2008 la imatge és una
encertada còpia del tarragoní Jordi Amenós que substitueix l’original, cremat
el 1973.
La nova
germandat reprenia amb Coscolla la tradició d’escultors destacats a la
processó. El mestre barroc Benet Baró, i
els reconeguts artistes del segle XX Josep Campeny, Clemente Cantos, Antonio
Garrigós, Josep Llimona o Josep Rius Mestres, havien contribuït al prestigi del
Sant Enterrament. Només l’excepcional talla anònima del sant Sepulcre anterior
a 1751, les tres Maries de Rius de 1907, i el Cirineu d'Antoni Parera de 1930,
havien sobreviscut a la guerra civil.
Nascut a Graus
(Osca), de família nombrosa, Coscolla emigrà a Barcelona el 1887. Estudià a
l'Ateneu del carrer del Carme i l'Escola de Belles Arts de la Llotja, aprenent
dels escultors Llimona i dels germans Vallmitjana. S'especialitzà en imatgeria
religiosa amb els barcelonins Francesc Guiu i Pere Bernadas. Amb dues filles,
marxà a Santiago de Xile el 1907 per cercar encàrrecs eclesiàstics. El 1913
tornà a Barcelona, on treballà fins a la mort.
Passos a Osca
Paso del Prendimiento. Huesca. Foto: Manuel
Carranza Calderón
La processó
d’Osca requerí els seus serveis el 1924 per crear la Verònica. Després d’aquest
pas d’una única figura, l’any següent bastí un més complex, el Davallament, amb
sis imatges. Explica José L. Menéndez al diari ‘ABC’ de Madrid el 5 d’abril de
1925: ‘No se trata de un paso más sino de una verdadera obra de arte, maravilla
de la estatutaria moderna, hecha por el escultor gradense Felipe Coscolla, que
en la talla de «El Descendimiento» ha demostrado ser un afortunado continuador
de nuestros grandes imagineros Martínez Montañés, Cano, Gregorio Hernández,
Becerra, Mora y Salcillo’.
L’èxit féu que
el 1929, engendrés «La Enclavación» per a la mateixa processó. 'La Vanguardia'
del 31 de març el considera una 'magnífica obra', mentre que Ricardo del Arco
en parla a la revista ‘La Esfera’, de Madrid, el 14 de setembre: ‘Si buscamos
los antecedentes de esta obra, los hallaremos en los pasos de Juan de Juni, que
se conservan en Valladolid: Juni, el principal representante de la indicada
escuela de Miguel Ángel en España... Dudo que haya en España escultor que haga
unas tallas religiosas del valor de las que Coscolla acaba de labrar’.
El 1930 crea
«El Prendimiento». Destaquen les mides grans, les portentoses musculatures i
els bruscos escorços de les figures provocant que no siguin pesades ni
immòbils. Són els seus quatre únics passos conservats. Paral·lelament fou
reconegut a Barcelona on assumí l'estil noucentista en la caricatura, el nu i
l'al·legoria. El 1929 hi realitzà un fris a l'Exposició Internacional i
escultures a la Comandància Militar. Fou seleccionat per al pavelló espanyol a
l'Exposició Internacional de París de 1937.
Faust Cucurull
Bañeras, canonge de la catedral de Barbastro des del 7 de maig de 1891, i
canonge arxiver a Tarragona des de 18 de juliol de 1911 fins al juliol de 1931,
coneixia la feina de l’escultor. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la
Universitat de Barcelona, el 24 de setembre de 1939 presidí la reposició de la
Mare de Déu del Merli a Alguaire (Lleida), d’on era fill il·lustre. Sufragada
per Cucurull, amb el cap salvat el 1936, Coscolla havia restaurat la Verge. La
vinculació del canonge jubilat i implicat en els pelegrinatges tarragonins al
Pilar de Saragossa i a Lorda, influí perquè la germandat de la Passió escollís
l’escultor excepcional.
Sabíeu que...
El 1940 el ‘Diari’ elogiava el pas de Coscolla
El 19 de març
deia: ‘ha sido un éxito más en la brillante carrera artística de este excelente
escultor que se llama Coscolla que ha hecho de la figura de Jesucristo con la
Cruz a cuestas una verdadera creación que difícilmente podrá ser superada por
su realismo y por su fuerza expresiva... una obra acabada y magnífica que le
honra’.
Crist del Pont d'Armentera. Foto: El Vallenc.cat
A la demarcació persisteix una obra de Coscolla
Segons
l’escultor tarragoní Jordi Amenós, que restaurà el Crist de l’església
parroquial del Pont d’Armentera, aquesta talla està signada per Coscolla. El
Crist surt en processó cada 3 de gener des de 1809. Uns asseguren que per agrair
la seva protecció contra els francesos i altres per lliurar la vila de les
pestes d’aquell temps.
Iniciativa - Els Verds hauria de reconsiderar el
vot
No ha agradat
gens el vot d’Iniciativa-Els Verds contra una distinció municipal per a la
Germandat de la Passió pels 75 anys.El
1940 l’entitat trià Coscolla, escultor que el 1931 havia realitzat el bust
barceloní de Francesc Pi i Margall, home amb un pes clau dins la primera
experiència republicana espanyola. Convindria repensar-s’ho. Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 21 de març de 2015
La Part alta acollirà el diumenge l’acte, que
comptarà amb 13 bandes i 500 timbalers repartits en tres itineraris
Cartell de la trobada de diumenge
La Germandat
de Nostre Pare Jesús de la Passió celebra aquest diumenge el seu 75è
aniversari, i també el 25è de la seva banda de timbals i tarotes, amb una multitudinària
trobada de bandes al que han estat convidades 13 formacions (11 de la Setmana
Santa tarragonina, la de la Confraria del Sant Sepulcre de Torredembarra i la
Banda Unió Musical de Tarragona) i en el que hi prendran part uns 500
timbalers.
L’acte s’iniciarà
a les 10.30 des de la plaça de la Font, i s’ha buscat un recorregut i
distribució de les actuacions diferents a qualsevol que s’hagi fet fins ara: s’instal·laran
tres escenaris, un a la plaça del Rei, un altre a la plaça de la Pagesia i
finalment un altre a la plaça de les Cols, i les bandes participants en cada un
d’aquests tres escenaris tindran un recorregut diferent per la Part Alta.
Amb això es
vol aconseguir facilitar al públic el seguiment de l’acte i que pugui anar canviant
d’emplaçament si així ho desitja. A l’acabar els itineraris, totes les bandes
es trobaran al carrer Major i es dirigiran en comitiva de nou fins a la Plaça
de la Font, lloc on hi haurà un acte protocol·lari d’entrega de records i
finalment un espectacular toc conjunt de totes les bandes que servirà per
clausurar l’acte. Es calcula que la jornada acabarà sobre les 13.30 hores.
Història des de l’any 1940
La Germandat
va néixer el gener de 1940, quan un grup de tarragonins il·lustres, molts d’ells
lligats a Ràdio Tarragona, la decidiren fundar per donar cabuda a nous
confrares que encara no participaven en la Setmana Santa.
A dia d’avui,
la germandat aglutina a més de 600 socis. Per una altra banda, l’any 1989 la
Germandat va decidir trencar amb la tradició de contractar bandes foranies i formà
una banda pròpia que actualment la conformen 23 timbals i 8 tarotes. Redacció del Diari de Tarragona - Publicat el divendres 20 de març de 2015
La mostra restarà oberta fins el pròxim 27 de març
i se situa al refugi 1 del Moll de Costa
Un moment de la inauguració de l'exposició. Fot: Olivia Molet, Més Tarragona
El refugi
número 1 del Moll de Costa es va convertir, ahir al vespre, en un indicatiu més
que la Setmana Santa tarragonina escalfa motors. La Germandat de Nostre Pare
Jesús de la Passió va commemorar els 75 anys de la seva fundació amb la
inauguració d’una exposició que repassa les vivències i l’evolució d’una
associació que ha crescut en el temps. El seu president, Josep Francesc Ferrer,
va subratllar que «l’any 1990, quan vaig assolir la presidència, teníem 82
socis i, ara, en som 620». Entre els fets més destacats de l’aniversari hi ha
la recuperació del pas de l’escultor Lluís Maria Saumells, i que sortirà en
processó el Dimecres Sant. Aquest, resguardat des del 2008 al Convent de les
Carmelites, ja no es treia per Setmana Santa perquè la Germandat de la Passió
en va obtenir una rèplica de Jordi Amenós, del primer Misteri de l’escultor
Felipe de Coscolla. Cal recordar que aquest original es va cremar.
Part de l'exposició al Refugi 1 del Moll de Costa. Foto: Germandat NPJP
Ferrer va
animar la ciutadania a visitar l’exposició, ja que s’hi poden trobar «els
quadres, els cartells, les banderes i els estris de la nostra història». Així,
va recordar que el naixement de la Germandat va ser possible a través de la
figura de Martí Marias Magriñá, qui aleshores era president de l’Associació
d’Antics Alumnes de la Salle. «Va ser un 16 de gener de 1940 quan es va fundar
la germandat en assemblea general», detallava. En l’acte també hi va participar
el president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu; el president de
l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià; el regidor de
Serveis Centrals, Pau Pérez; el president del Consell Comarcal del Tarragonès,
Frederic Adán; i el consiliari de la germandat i rector de la parròquia Sant
Joan, mossèn Jordi Figueras.
La germandat de la Passió sortirà en processó tres
dies i amb tres passos diferents, ja que la rèplica d’Amenós continuarà sortint
el Divendres Sant i el pas de l’Entrada de Jesús a Jerusalem, conegut
popularment per La Borriquita, sortirà el Diumenge de Rams. Ferrer va recordar
que «La Borriquita està pensada perquè tota la canalla, amb vesta o sense,
pugui participar».
D’altra banda, la germandat està organitzant una trobada de
bandes, de cara al 22 de març, per celebrar el 25è aniversari. La presentació
de l’opuscle serà el dia 21 de març. VÍDEO TAC12 Article escrit per Anna Fortuny i publicat a Més Tarragona, divendres 6 de març de 2015
Avui s’inaugura una exposició de la efemèride al Refugi
1 del Moll de Costa
Avui a les
19h. tindrà lloc al Refugi 1 del
Moll de Costa la inauguració de l’exposició commemorativa del 75è aniversari de la fundació de la
Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Aquesta mostra restarà oberta
fins el 27 de març.
BREU HISTÒRIA D'UNA GERMANDAT ARRELADA A LA CIUTAT
Un cop acabada
la Guerra Civil Espanyola i veient la situació en què havia quedat la nostra
Setmana Santa, tant pel que fa a participants com a misteris, un grup
d’amics es van reunir i decidiren crear la Germandat de Nostre Pare Jesús de la
Passió.
El 16 de gener
de 1940 se celebrà la Junta General Constitutiva de la Hermandad de
Nuestro Padre Jesús de la Pasión i es domicilià, pel que fa als cultes
religiosos,a la parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona. La intenció era
acollir gent interessada en donar una empenta a la celebració i que en aquell
moment no participaven en cap altra confraria existent.
Pas de Coscolla, anys 50. Foto Arxiu Quim Mas
El fundador i
impulsor de l’idea fou en Martín Marias Magriñá i el primer president en Josep
Maria Tarrassa Alvira, creador del famós personatge infantil Maginet
Pelacanyes. Els dos formaven part de l’equip de Ràdio Tarragona, entitat que va
cedir els seus locals per a les reunions durant els primers anys. La resta de
socis fundadors van ser Josep M.Solé Brunet, Antonio Alvares Icart, Rafael
Gabriel Puig, José Ruiz Caro, José Siré Pérez, Josep M. Vives Vilà, José M.
Romaní Mas, Enrique Olivé Martínez, Francisco Barriach Sanromà, Salvador
Doménech Domingo, Fernando Savín Coria i José Rovira Acarín.
Encomanaren la
confecció d’un misteri a l’escultor Felipe Coscolla, aragonès però afincat a
Barcelona. Coscolla crearia un Jesús de la Passió imponent, amb força, artísticament
insuperable i que, malauradament, seria la obra pòstuma de l’escultor.
Aquest pas fou beneit el dia 20 de març de 1940 en presència de les
autoritats civils i eclesiàstiques. En el mateix acte es va beneir la
Bandera de la Germandat. La vesta de la germandat triada era i és encara avui
dia, de les vestes més vistoses de la processó, formada per una
túnica de vellut granatòs i cua-escapulari i cucurulla blanques. La dels
aspirants, que van sortir per primer cop el 1943, és tota blanca.
La nova germandat
desfilà per primer cop a la processó del Divendres Sant de l’esmentat 1940, amb
el nou pas de “Jesús de la Passió” dut a coll i acompanyat musicalment a
càrrec de la Banda Municipal de Tarragona. Dos anys més tard es va fer
una remodelació de la peanya per incorporar-hi les rodes, segons petició de
l’Agrupació d’Associacions.
1948. La Germandat durant la recollida del pas. Foto Arxiu Quim Mas
L’any 1948, la
germandat es proposà fer un nou pas simbolitzant el lliurament de la Creu a
Jesús, que haurien d’acompanyar els aspirants però l’elevat cost econòmic no ho
va permetre. Aquell mateix any el confrare Pau Olivé Sanromà lliurà la imatge
de Crist Crucificat que el mateix Dimecres Sant ja va presidir el Viacrucis de
la Germandat. L’any 1952 la Germandat cedí la diada del Dimecres Sant, en què
es celebrava el seu Viacrucis, per tal que l’Agrupació d’Associacions de
Setmana Santa pogués organitzar la processó del Rosari del Dolor
fins que l’any 1963 fou suprimida arran de la prohibició governativa per la
utilització d’aparells acústics i amplificadors a la via pública, que eren
necessaris per poder fer-la.
Portada del Diario 29 d'agost de 1973.Arxiu Daniel Pallejà
Varen
transcórrer els anys sense fets de gran relleu fins que arribà el 28 d’agost de
l’any 1973, la diada més desgraciada de la Germandat. Aquella nit, al voltant
de les onze, el pas es va cremar per culpa d’un curtcircuit al magatzem de
paper del carrer Pau del Protectorat, on es guardava el misteri. Joan Núñez i
Brunet, empleat de la casa i que hi vivia al costat, va anar corrent i, vista
la gran fumarada que sortia, avisà als bombers i la policia municipal.
Quan van
arribar els bombers, el seu cap, davant la impossibilitat d’entrar per la porta
principal, va manar que es foradés una claraboia del sostre. En aquell moment,
arran de l’acumulació de gasos i fum, va tenir lloc una gran explosió i
s’escampà el foc. El pas va resultar totalment destruït. Esculpit el 1940, el
pas cremà el 1973. Havia ‘viscut’ 33 anys, l’edat de Crist. Només en quedà un
bloc de fusta carbonitzada.
Els anys
següents a l’incendi del pas de Coscolla, l’assistència a la processó del Sant
Enterrament era cada vegada més difícil, mancats del punt de referéncia com era
el misteri d’en Coscolla. Amb tot, la Germandat no va deixar mai de sortir i,
fins i tot, a finals dels 70 del segle XX van acompanyar el misteri d
l’Ecce-Homo en dues ocasions i una altra el del Descendiment de la Creu, que no
disposaven de gent per fer-ho per la davallada general que va patir la Setmana
Santa tarragonina.
Pas Sr. Pla d'Olot a la plaça del Rei. Foto: José Pajares
L’any 1982 va
estar a punt de dissoldre’s la Germandat, però un grup de socis va potenciar la
recerca d’un nou misteri, que havia de potenciar la Germandat. El pas va ser
encarregat al taller Pla d’Olot. El nou Jesús de la Passió, feta amb motllo de
guix com mana la tradició olotina de fer figures en sèrie, va ser finalitzat
l’any 1987. L’any 1989 s’incorporà una banda de tambors formada per confrares,
que des d’aquell any acompanya el misteri en totes les processons.
L’any 1990,
any del 50è aniversari de la fundació de la Germandat, el Viacrucis del Rosari
del Dolor tornà a sortir al carrer, després de 16 anys, amb el Sant Crist i el
misteri de Jesús de la Passió portat a espatlles.
L’any 1991 el Viacrucis tornà
a deixar pas a la processó, gràcies a la insistència de la Germandat i a la
bona relació amb l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, incorporant
els misteris que participaren als anys 50.
L’any 1993 es
presentà un nou pas que substituiria la imatge olotina de Pla. El nou Jesús de
la Passió fou realitzat per Lluís M. Saumells.
Saumells esculpint en fang el seu pas Jesús de la Passió. Foto: Quim Mas
Arribats a
l’any 2000, la germandat es plantejà la possibilitat de realitzar un nou pas. I
així va ser com l’any 2003 es beneí el pas de l’Entrada Triomfal de Jesús
a Jerusalem, realitzat al taller d’art religiós Santiago Lara. Aquest pas només
participa a la processó de Diumenge de Rams.
L’impacte de
la figura cremada l’agost de 1973 seguia present i la Junta, fent-se
ressò d’aquesta demanda, va iniciar les primeres passes per portar el projecte
de recuperació del pas de Coscolla. L’any 2005 es posaren en contacte amb
l’escultor tarragoní Jordi Amenós i, a finals del 2006 i desprès de valorar la
maqueta presentada i la viabilitat econòmica per tal de fer front a aquest
repte es procedir a fer l’encàrrec.
Actual pas de Jordi Amenós. 2014. Foto Daniel Pallejà
El 2008 es va
realitzar la cerimònia de benedicció del nou pas de Jordi Amenós escenificant,
amb la presència de l’antic pas de Saumells, el seu relleu a les desfilades
processionals de la Setmana Santa tarragonina.
