Descansos. Mentre la Junta d'Andalusia no planteja parar cada cert temps, a Tarragona es demana cada 10 minuts
Dimarts a la mitjanit
vam entrar en el temps quaresmal que condueix a la Setmana Santa. Els
congregants de la Sang havien complert dies abans el ritual, que enguany era
més transcendent pel context pandèmic, d’aprovar la sortida de la Processó del
Sant Enterrament. L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa havia presentat
un protocol anticovid per als assaigs dels passos, elaborat per la Xarxa
Sanitària Santa Tecla.
Si bé la Generalitat no
ha donat cap directriu restrictiva per als participants en processons ni en
l’àmbit del culte ni en el cultural, és lloable que l’Agrupació hagi apostat
per augmentar la seguretat dels participants, com la Junta de Andalusia. Aquesta
ha comptat amb un Comitè d’Experts, més enllà que dos hospitals públics –Virgen
Macarena i Virgen del Rocío, de Sevilla– realitzen un estudi empíric conduït
per persones amb la doble condició de capatassos de misteri i professionals
mèdics.
Recomanacions
Només ens podem moure
en el terreny de les recomanacions, com ha fet Andalusia, perquè la llei
sanitària catalana tampoc no estableix cap limitació als participants. Això sí,
com han experimentat altres àmbits com el casteller, els consells augmenten el
grau de prevenció.
Analitzem què s’ha
recomanat a Andalusia i què a Tarragona. En el cas andalús, ens centrem en els
passos en què com a Sevilla, Jerez, Còrdova, Cadis o Granada els «costaleros»
van a sota i no en els que són duts sobre barres o braços externs a l’estil de
Màlaga. En aquest segon context les circumstàncies són més favorables.
Andalusia i Tarragona
coincideixen en no permetre persones amb simptomatologia covid, realització de
la prova diagnòstica prèvia, utilització de mascareta FFP2, evitar faldons en
els passos, no beure aigua fins que es surti de sota o reduir els dies de
proves. També demanen que es desinfectin els elements de contacte amb el
misteri, abans i després de l’assaig, amb gel hidroalcohòlic. A Andalusia,
s’explicita que la desinfecció sigui amb guants i mascareta.
Allí també s’exclou els
«costaleros» que hagin estat contactes estrets amb un positiu en la quarantena.
Alhora es demana la mascareta en els trajectes en què les quadrilles van juntes
a peu, en cotxes o en transport públic cap a l’assaig o de retorn, així com que
les reunions prèvies o posteriors dels integrants siguin a l’aire lliure o en
locals amb ventilació òptima.
La ventilació sota els passos de Setmana Santa, objectiu prioritari. Foto del 2018 (Pere Ferré)
Prevencions
extres
Hi ha entitats o
ciutats andaluses que van més enllà. La confraria de la Yedra, de Jerez,
instal·là aparells purificadors d’aire sota el pas, mesura que l’Ajuntament de
Cadis intenta aplicar, si bé el Consell de germandats considera que
l’aixecament de faldons és suficient. Compten amb l’homologació del Misteri de
Sanitat i amb número de registre sanitari, tenen una efectivitat del 99% i una
acció desinfectant tant a l’aire com en superfície.
Per la seva banda,
Tarragona contempla mesures addicionals a les andaluses. Els portants hauran de
descansar sortint del pas cada deu minuts; i evitaran esmorzars post assaig. La
limitació del temps sembla vinculada al límit fixat per als castells, establert
en quinze minuts.
Malgrat això, no
existeix cap evidència científica que en manifestacions on el contacte és
estret, com en les pinyes dels castells, s’hagin produït contagis si s’han
seguit els protocols de test, mascareta i higiene de mans, com avalaren la
prova pilot de Sant Joan a Valls, els pilars de Sant Fèlix a Vilafranca i el
protocol per Santa Tecla a Tarragona, o les actuacions de la tardor en
diferents places. La limitació dels 10 minuts fa inviable la sortida de les
processons al carrer perquè desapareixeria qualsevol mena de ritme en la
itinerància. Temps de reflexió.
Publicat al Diari de Tarragona (06.03.2022)
