Dualitat. La competència sana que avui mantenen el Gremi de Marejants i la Confraria de Pescadors al barri mariner del Serrallo havia tingut episodis intensos anys enrere
El Serrallo és un
territori amb alt voltatge setmanasanter. El Gremi i la Confraria, marejants i
pescadors, negres i grisos, escarabats i elefants, «negreros» i «uralites», els
de can Llesques i els tallaorelles, són els múltiples i variats apel·latius per
a les dues entitats d’aquest espai amb ADN propi, amb una rivalitat sorgida en
la darrera postguerra, ara esdevinguda bon rotllo.
Seiem amb dues cares
històriques del Gremi de Marejants i la Confraria de Pescadors: Josep Maixé
Vicens, nascut el novembre de 1960, i Víctor Pomerol Español, del mateix mes de
l’any següent. Som a les escales de l’església de Sant Pere del Serrallo, espai
familiar on ambdós foren batejats i feren la primera comunió. Avui, dissabte,
els armats del Gremi assagen en la plaça on ells jugaven a pilota, sota la
mirada de veïnes com l’Adserana i la Xalé.
 |
| Víctor Pomerol 'Boles' i Josep Maixé 'Parchat' davant l'església de Sant Pere del Serrallo. Foto: Fabián Acidres |
Un de la nissaga dels
‘Parchac’, l’altre de la dels ‘Boles’, han sortit des de petits a la processó
del Sant Enterrament. Maixé, des de 1964; Pomerol, des de 1967. A més, el
Víctor compleix 25 anys carregant el misteri de la Presa de Jesús, dels 30 que
fa que és dut amb aquesta tècnica. «Mon tiet Alfredo i l’onclo Xato eren els
que estiraven la família i la gent del Gremi», apunta el Josep.
El Sant Enterrament és
el misteri titular del Gremi, hereu directe dels documentats el 1321 en
l’entrada del braç de Santa Tecla: per una banda, els pescadors; per l’altra,
els mariners i patrons de galeres, galiots, llenys, naus i altres navilis. La
presa de Jesús o Petó de Judes ho és de la Confraria, originada després de la
guerra civil i esdevinguda associació autònoma el 2009. Ambdós passos són de la
postguerra: el primer, de 1942, amb imatges de vestir; el segon de 1956, de
talla. El Gremi gestà un tercer, el Sant Sopar, el 1995.
Vella
antítesi
«Ara tots tenim amics a
l’altra entitat, però en temps anteriors no havia estat així i hi havia molta
més rivalitat», assegura el Josep. «Abans de la guerra civil, el Gremi emparava
la gent de la mar; després, quedà tocat i estancat, amb moltes penúries, però
tot i així es creà el misteri que substituí el cremat», continua.
«A la gent gran no li
agradà que després de la guerra es fes una nova entitat i no ho visqué bé», se
sincera el Víctor. «L’home clau fou qui n’havia esdevingut patró major, Josep
Placa Flos», en el càrrec entre 1945 i 1979. A més d’inaugurar el nou pòsit i
les noves cases dels pescadors, «volgué fer una associació religiosa amb el pas
corresponent, amb la condició que hi sortís sant Pere. El Pòsit movia molts
diners».
Pomerol considera que
«aleshores no tothom podia ser del Gremi; els mariners que havien progressat i
esdevingut armadors no podien entrar-hi. En canvi, tot pescador era soci de la
nova Confraria i podia anar amb el pas». Maixé discrepa: «el Gremi havia
aglutinat tots els serrallencs perquè era la seguretat social antiga, amb metge
inclòs. Ara bé, era una entitat estancada, que no havia evolucionat».
Placa buscà armadors
descontents per articular la nova associació de Setmana Santa. «Era el pas dels
traginers!», exclama Maixé. «També aplegava els peixaters que traginaven i
venien el peix. Es van apuntar al carro guanyador. A més el Pòsit primer
regalava les vestes perquè movia calers, i després passà a llogar-les».
Pomerol respon: «Els
capitosts del Gremi es giraven d’esquena quan passava el nostre pas!». Una
rivalitat entre armadors vells i nous, que feia que cada família s’alineés amb
el Gremi o la Confraria. «Si un s’hagués passat als altres, l’haurien
desterrat», apunta el Víctor.
Temps
actuals
«Ara el que va a files
de la processó és el que té fe, mentre que entre els portants dels passos es
sumen els que ho fan per tradició familiar o per l’amistat gestada», apunta
Pomerol. «El capatàs Ton Rodríguez, l’Albiol, els Mico, els Placa o Pitu
Mosquits han estat essencials. Ara s’estan incorporant fills i nets dels
primers portants, perquè els de dalt del pas sempre tenen la mateixa edat, però
no els que anem a sota».
Per a Maixé, «el passos
del Gremi sempre han mantingut el nucli d’aquí baix, el Serrallo. Joan Seritjol
és l’ànima mater del Gremi, junt a la feina de la Patxitxa, Pataquet, Roc, els
Mallol, els Xatos i Xates així com moltes més famílies dels portants». Falten 7
dies perquè els passos de la mar tornin al Serrallo, com a avantsala de la
Setmana Santa tarragonina.
Publicat al Diari de Tarragona (27.03.2022)
