dimecres, 7 d’abril del 2021

EL SECRET MÉS BEN GUARDAT DELS MAREJANTS

 

Innovadors. El 1858 el gremi de Marejants creà un nou model de misteri de Setmana Santa, més frontal per encabir-hi més imatges


La Societat Marítima i Protectora, coneguda a Tarragona com el Gremi de Marejants i al Serrallo senzillament com el Gremi, és una entitat senyera de la Setmana Santa i commemora els 700 anys de la primera referència als seus antecessors. El 1321 no sortien per Setmana Santa sinó en l’entrada del braç de santa Tecla, arribat d’Armènia. La mar figurà amb dues banderes diferents: una de pescadors i l’altra de mariners i patrons de galeres, galiots, llenys, naus i altres navilis.

La incorporació a la processó es produí en l’etapa en què la Sang l’obrí a altres corporacions gremials, entre 1698 i 1758, en el seu cas després de la guerra de Successió. El 1715 a la confraria de Sant Pere i Sant Andreu de pescadors s’hi agregà la germandat de Sant Pere Nolasc per al rescat de captius. Des d’aleshores han custodiat misteris amb l’escena del Sant Enterrament. Entre 1716 i 1718 mariners i pescadors eren el 22,2% de la població activa.

 

Part Alta marítima

El 1739 es traslladaren del convent dels jesuïtes de la Rambla Vella cap al cenobi agustí de la plaça del Rei, on romangueren fins a 1817. Entre 1739 i 1742 esdevingueren els mantenidors de la flama de la Passió a la plaça del Rei perquè s’estava reedificant la Casa de la Sang, derruïda el 1723. El 1759 els navegants o mariners de la Mare de Déu de la Candelera i de Sant Elm també arribaren al mateix convent agustí. Pervivien, doncs, les dues confraries medievals de la mar.

Amb l’establiment en una única seu es reforçà el vessant nàutic d’un eix de la Part Alta: la plaça del Rei, carrer de Sant Pere, Peixateries Velles i carrer de la Mercè. Aquest eix no havia exclòs que, ja en temps medievals, altres oficis haguessin tingut carrers i sectors propis en aquesta banda dreta del carrer Major.

Arran dels estralls de la guerra del Francès, el Gremi hagué de tallar de nou un misteri, encarregat a l’escultor tarragoní Vicent Roig Besora Vicentó (1762-1837), estrenat el 1826 i format per cinc imatges de vestir, més que la resta de passos. Això li conferí un volum escènic d’especial importància. Tres dècades després, el 1858, ja mort l’autor i com explicava el coetani Joan Aulestia, es reformà totalment i les figures arribaren a set, tal com mostren les fotografies del segle XX.

El 1858 el misteri del Sant Enterrament del Gremi de Marejants revolucionà l'estètica de la Processó | Arxiu Setmana Santa TGN - Anys 30.

 

Eufòria econòmica

En aquella dècada d’eufòria econòmica els pescadors i mariners comptaren amb colla castellera pròpia de nou pisos entre el 1854 i el 1859. El 1855 representaven l’11,06% de la població activa, tot i que els pagesos, rivals tant en la quotidianitat com en els castells, ascendien al 23,34%. Segons l’arxiver municipal Francesc de Paula Salas, el misteri remodelat del gremi de mar s’havia de desmuntar al carrer de la Mare de Déu del Claustre on existia un dels onze arcs –el d’en Salvi– que havien travessat la via pública, perquè no passava sencer. Un gran enrenou que feu que fos enderrocat a finals de 1860.

En el primer ordre processional conservat, de 1863, i publicat en aquest “Diari”, figuren amb la denominació marejants, provinent de l’accepció nàutica de marejar, és a dir, canviar de direcció una vela orientant-la segons els vents: «El gremio de mareantes, con su pendonista y el paso del Entierro, llamado “misterio de los pescadores”, al que seguirá una música». És la primera identificació dels mots pescadors i marejants per Setmana Santa.

El misteri de 1858 pervisqué fins a la guerra civil de 1936. Havia establert una morfologia innovadora amb majors dimensions. La frontalitat i el necessari nou sistema de càrrega foren imitats per la Germandat de Jesús Natzarè en el seu pas titular el 1907. El supervivent misteri natzarè és l’hereu directe del dels Marejants de 1858. 


Sabíeu que...

El tarragoní Edu Comelles posa música a la Setmana Santa de Zamora

La Setmana Santa de Zamora és festa d’interès turístic internacional. La Junta Pro Semana Santa acaba de presentar un magnífic treball audiovisual que s’apropa des d’una perspectiva contemporània a aquest patrimoni immaterial. Les imatges del sevillà David Jiménez flirtegen amb la música del tarragoní arrelat a València Edu Comelles.  www.altares.gallery

 

El bloc de Daniel Pallejà compleix deu anys de bona feina

En uns moments en què circulen certs productes d’escassa qualitat documental sobre el nostre patrimoni immaterial, aquest bloc sobre la Setmana Santa de Tarragona de Daniel Pallejà Blay segueix sent una mostra de tot el contrari. Enguany compleix deu anys de molt bona feina que forneix d’informació acurada la celebració gran de la primavera. 


La front page del web municipal no se’n recorda de Setmana Santa

Que Diumenge de Rams el web de l’Ajuntament no col·loqués entre els 17 bànners rotatoris cap sobre la Setmana Santa és un menyspreu a una part significativa de la població. Mostra manca de respecte per l’equip de govern (ERC-En Comú-Podem) cap a un dels actius patrimonials de la ciutat. Tot el contrari del que s’estila a altres localitats.


Publicat al Diari de Tarragona (3.4.2021)