Precursora. El primer pas amb què els Pagesos tarragonins concorregueren a la processó fou el d'aquesta advocació mariana
Em trobo amb la
senyora Pilar a l’església gòtica de Sant Llorenç, amb l'autenticitat pròpia de
les coses discretes. Conscient que el 1306 s’hi establí un dels priorats
eclesiàstics de la ciutat, al qual s'arribava pels carrerons de la memòria, plens
d’una simfonia d'olors, sorolls i colors. Sense perdre gens el classicisme que
custodia des de fa set segles el Gremi de Pagesos, la Pilar Ortiz de Paz porta
lligada a la corporació des de 1998.
Hi feu cap per
casualitat. Filla de pare català i mare gallega, havia nascut el 1940 a
Barbens, a l’Urgell. El primer contacte amb Tarragona fou quan vingué a
estudiar per presentar-se a oposicions a l’administració. El 1998 una amiga li
deixà la vesta dels Pagesos. Després fou presidenta de la secció de Senyores de
la Pietat i ara vocal de culte de la corporació de Sant Llorenç, alhora que
actua d’enllaç entre la junta general i la de la Pietat.
Pilar Ortiz amb el pas de la Pietat | NICOLAS MOULIN
Divendres Sant
Viu amb
intensitat el Divendres Sant. «De bon matí obrim l’església perquè hi ha el
Monument visitat des del vespre anterior. A les 11 h fem l’ofici, al final del
qual repartim farigola que els agremiats han collit», relata. «Un cop s’acaba,
la Tecla Amigó de la floristeria Romeu posa les flors als misteris». El
guarniment de la Pietat és molt especial. «Els pagesos li regalen els lliris.
Abans els portaven de casa Ferran i avui ho fa la persona que succeí la família
en la finca». La seva blancor s’associa a la puresa.
«A la tarda
tornem aviat perquè els portants treuen els passos fora. Aleshores es prepara l’escala
d’espelmes que il·luminen el sant Crist de les Senyores que queda a l’altar.
Quan la processó passa per davant, m’emociono», explica. El seu cor té un
lligam molt especial amb la Mare de Déu de la Pietat.
«La mirada de la
imatge és preciosa i irradia el sentiment patit. Penso en el que suposa ser
mare i tenir el fill mort als braços», diu commoguda mirant el grup escultòric
dissenyat pel modernista Josep M. Jujol. L’expressivitat traspua un dolor amarg
que li fa ocupar un lloc destacat en la iconografia tarragonina. «A mi se’m va
morir un fill», em confessa. Durant segles la implementació i extensió
d’aquesta advocació anava unida a una esperança de vida molt més baixa i una
mortaldat infantil gran.
Dones molt
valentes
«Quan vaig anar
a Jerusalem, vaig viure molt el camí del Calvari. Acompanyant la Mare de Déu en
la processó per la Part Alta, l’escenari me’l recorda. Em sento molt
protegida», explica amb sinceritat. La Pilar va a la fila esquerra a prop de la
Pietat. «M’agrada la processó al carrer del Claustre i a la baixada de la
Misericòrdia. La Rambla em sobra».
El temple on som
compta amb una altra dona clau: «La Magdalena va ser molt atrevida i avançada,
perquè ajudà econòmicament Jesús». I amplia la mirada a la resta de dones dels
darrers moments de la Passió: «Al peu de la creu hi
havia dones. Havien de ser molt valentes. Tots els apòstols, excepte sant
Joan, van desaparèixer».
Expressa «la
sorpresa davant que la Magdalena fos la copatrona dels Pagesos i que presidís
l’església, perquè és estranya la preponderància femenina». La capella de
l’antic gremi d’hortolans i bracers conté joies artístiques, com el retaule
dedicat a ella o la relíquia de sant Llàtzer, que aquest cap de setmana, com
cada diumenge previ a Rams, presidirà la missa de difunts de la corporació
agrícola.
He tingut la
Pilar en alta consideració per ser afectiva, senzilla i amable, per pertànyer a
aquest tipus de gent que et fa la vida més agradable només amb la salutació.
Avui, enmig de la fatiga pandèmica que patim, he gaudit del privilegi que
m'expliqués els seus records, aquestes vivències que fan única a una agremiada.
Sabíeu que...
La Generalitat segueix sense pla de
represa per a la cultura popular
Que a mitjans de març la Conselleria de Cultura de la Generalitat
comparegui per anunciar el pressupost que destina a les entitats és d’agrair.
Ara bé, la manca d’un pla de represa de
la cultura popular segueix posant de manifest que van tard i que han deixat
aquest segment a la cua del Departament. Prenguin nota d’experiències
municipals de 2020.
Carles Baches i Drudis
i Virgili Editors escalfen motors de cara a Sant Jordi
Aquest cap de setmana es presenta Fent camí tarragoní, una antologia de 25 textos escrits per Carles Baches Pla i publicats per Drudis i Virgili Editors. L’aparició en les prèvies de la Setmana Santa té tot el sentit del món perquè aquesta temàtica passeja per l’obra, al costat de la literatura tradicional dels goigs, temes forts de l’autor.
Publicat al Diari de Tarragona (21.3.2021)
