dissabte, 23 d’abril del 2022

TANQUEM UNA ETAPA... BLOG SETMANA SANTA TGN S’ACOMIADA



Arriben moments en la vida en els quals un ha de prendre una decisió, i amb el blog anava arribant aquest moment. Fa mesos que li he estat donant voltes i finalment he pres la decisió de tancar el blog referència de la nostra estimada Setmana Santa. Després de més de deu anys escrivint i intentat portar l'actualitat setmanasantera, crec que el millor és posar un punt i final.

Per què? Hi ha molts motius que m'han portat a acabar aquesta etapa amb el blog.

El blog m'ha aportat moltes alegries, però també requereix un enorme compromís. Compromís que per la meva responsabilitat en tasques directives i organitzatives dins la meva Congregació, La Sang, no puc dedicar-hi el temps mínim i necessari a un blog que pretén des del 2011 portar el dia a dia de la Setmana Santa amb totes les informacions i actes que generen les tretze confraries.

Han estat moltes hores de dedicació al blog, i sobretot en hores intempestives. Molts sacrificis diaris, la qual cosa fa que cada vegada sigui més difícil conciliar el blog amb la vida personal.

Tal és la meva sensació de responsabilitat veient que ja no puc actualitzar-lo com caldria, que la millor decisió és la de tancar-lo. Espero que més aviat que tard alguna institució o algun altre setmanasanter assumeixi aquesta responsabilitat, de la mateixa manera que jo ho vaig fer al tancar la web pionera de la Setmana Santa tarragonina "Tarracofrade", de l'amic Anton Alujas, i posi al dia les notícies i actes, cròniques, fotografies, etc. que generi la Setmana Santa a partir d'ara.

Sense més, moltíssimes gràcies a tots els que heu estat aquí donant-me suport durant aquests deu anys, sigui en la forma que sigui: llegint les publicacions, col·laborant escrivint opinions, comentant les notícies, compartint en xarxes socials... MIL GRÀCIES!

Daniel Pallejà Blay 

Creador i administrador de Setmana Santa TGN 

http://danielpalleja.blogspot.com

dilluns, 28 de març del 2022

ANTIGUES RIVALITATS SETMANASANTERES AL SERRALLO

 

Dualitat. La competència sana que avui mantenen el Gremi de Marejants i la Confraria de Pescadors al barri mariner del Serrallo havia tingut episodis intensos anys enrere

El Serrallo és un territori amb alt voltatge setmanasanter. El Gremi i la Confraria, marejants i pescadors, negres i grisos, escarabats i elefants, «negreros» i «uralites», els de can Llesques i els tallaorelles, són els múltiples i variats apel·latius per a les dues entitats d’aquest espai amb ADN propi, amb una rivalitat sorgida en la darrera postguerra, ara esdevinguda bon rotllo.

Seiem amb dues cares històriques del Gremi de Marejants i la Confraria de Pescadors: Josep Maixé Vicens, nascut el novembre de 1960, i Víctor Pomerol Español, del mateix mes de l’any següent. Som a les escales de l’església de Sant Pere del Serrallo, espai familiar on ambdós foren batejats i feren la primera comunió. Avui, dissabte, els armats del Gremi assagen en la plaça on ells jugaven a pilota, sota la mirada de veïnes com l’Adserana i la Xalé.

Víctor Pomerol 'Boles' i Josep Maixé 'Parchat' davant l'església de Sant Pere del Serrallo. Foto: Fabián Acidres


Un de la nissaga dels ‘Parchac’, l’altre de la dels ‘Boles’, han sortit des de petits a la processó del Sant Enterrament. Maixé, des de 1964; Pomerol, des de 1967. A més, el Víctor compleix 25 anys carregant el misteri de la Presa de Jesús, dels 30 que fa que és dut amb aquesta tècnica. «Mon tiet Alfredo i l’onclo Xato eren els que estiraven la família i la gent del Gremi», apunta el Josep.

El Sant Enterrament és el misteri titular del Gremi, hereu directe dels documentats el 1321 en l’entrada del braç de Santa Tecla: per una banda, els pescadors; per l’altra, els mariners i patrons de galeres, galiots, llenys, naus i altres navilis. La presa de Jesús o Petó de Judes ho és de la Confraria, originada després de la guerra civil i esdevinguda associació autònoma el 2009. Ambdós passos són de la postguerra: el primer, de 1942, amb imatges de vestir; el segon de 1956, de talla. El Gremi gestà un tercer, el Sant Sopar, el 1995.

 

Vella antítesi

«Ara tots tenim amics a l’altra entitat, però en temps anteriors no havia estat així i hi havia molta més rivalitat», assegura el Josep. «Abans de la guerra civil, el Gremi emparava la gent de la mar; després, quedà tocat i estancat, amb moltes penúries, però tot i així es creà el misteri que substituí el cremat», continua.

«A la gent gran no li agradà que després de la guerra es fes una nova entitat i no ho visqué bé», se sincera el Víctor. «L’home clau fou qui n’havia esdevingut patró major, Josep Placa Flos», en el càrrec entre 1945 i 1979. A més d’inaugurar el nou pòsit i les noves cases dels pescadors, «volgué fer una associació religiosa amb el pas corresponent, amb la condició que hi sortís sant Pere. El Pòsit movia molts diners».

Pomerol considera que «aleshores no tothom podia ser del Gremi; els mariners que havien progressat i esdevingut armadors no podien entrar-hi. En canvi, tot pescador era soci de la nova Confraria i podia anar amb el pas». Maixé discrepa: «el Gremi havia aglutinat tots els serrallencs perquè era la seguretat social antiga, amb metge inclòs. Ara bé, era una entitat estancada, que no havia evolucionat».

Placa buscà armadors descontents per articular la nova associació de Setmana Santa. «Era el pas dels traginers!», exclama Maixé. «També aplegava els peixaters que traginaven i venien el peix. Es van apuntar al carro guanyador. A més el Pòsit primer regalava les vestes perquè movia calers, i després passà a llogar-les».

Pomerol respon: «Els capitosts del Gremi es giraven d’esquena quan passava el nostre pas!». Una rivalitat entre armadors vells i nous, que feia que cada família s’alineés amb el Gremi o la Confraria. «Si un s’hagués passat als altres, l’haurien desterrat», apunta el Víctor.

 

Temps actuals

«Ara el que va a files de la processó és el que té fe, mentre que entre els portants dels passos es sumen els que ho fan per tradició familiar o per l’amistat gestada», apunta Pomerol. «El capatàs Ton Rodríguez, l’Albiol, els Mico, els Placa o Pitu Mosquits han estat essencials. Ara s’estan incorporant fills i nets dels primers portants, perquè els de dalt del pas sempre tenen la mateixa edat, però no els que anem a sota».

Per a Maixé, «el passos del Gremi sempre han mantingut el nucli d’aquí baix, el Serrallo. Joan Seritjol és l’ànima mater del Gremi, junt a la feina de la Patxitxa, Pataquet, Roc, els Mallol, els Xatos i Xates així com moltes més famílies dels portants». Falten 7 dies perquè els passos de la mar tornin al Serrallo, com a avantsala de la Setmana Santa tarragonina.


Publicat al Diari de Tarragona (27.03.2022)

dilluns, 21 de març del 2022

AJORNAMENT DE L'ACTE DE INAUGURACIÓ DE LA MUSEÏTZACIÓ A SANT AGUSTÍ

L'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona ha emès el següent comunicat:

"S'informa que l'acte d'inauguració de la 2a. fase de la museïtzació de la Setmana Santa que estava previst per al dia 9 d'abril de 2022 a l'església de sant Agustí quedarà ajornat. La detecció d'una lesió a l'estructura d'una de les voltes de la nau lateral de l'església obliguen a la propietat a prendre les mesures preventives oportunes. Garantir la seguretat dels fidels i futurs visitants és la nostra prioritat. S'espera poder programar aquest acte properament. Recordem que l'activitat per al culte seguirà segons els horaris establerts."



LA CREACIÓ DE LA BANDA DEL SORIA 9

 

Estructurada el 1852, fou la de major trajectòria en la composició de música processional de Setmana Santa


En la Quaresma de 2014 dedicàrem dues entregues al músic Josep Font Marimon (Puigcerdà o Lladó, 1839–Sevilla, 1898), pare de la música processional moderna de la Setmana Santa, encunyada a Sevilla després del seu pas per Tarragona amb la banda del regiment d’infanteria Soria núm. 9. Estudiàrem la presència de Font i de la banda a la nostra ciutat entre la tardor de 1864 i l’estiu de 1866, i entre l’estiu de 1868 i l’abril de 1871.

El 2021 es presentà el Llibre de l’avi Sardà. Dietari de la Tarragona del segle XIX (1835-1895), a cura de Jordi Drudis Lerín i publicat per Drudis i Virgili Editors. El gruix del text fou redactat per Josep Antoni Sardà i Portella (1790–1874). Conté noves informacions sobre rituals comunitaris i celebracions festives, fent aflorar bandes de música.

 

Bandes i actes cívics

Així n’apareixen de militars, algunes de les quals no referenciades abans: el 1835, la Música de la Legió Estrangera francesa i la del Batalló de Cristins, els partidaris de la reina regent Maria Cristina, que també fou documentada l’any següent; el 1836, la Música de la Guàrdia Nacional; i el 1843, la del regiment d’infanteria San Fernando 11.

Aquesta participà en actes cívics com la inauguració de l’Escola Normal, al desamortitzat convent de Sant Francesc, ara Arxiu Històric de Tarragona. El mateix 1843 coneixem la presència a Tarragona de cornetes, signe de la puixança progressiva d’aquest instrument en les formacions musicals.

També el 1843 l’Avi Sardà referencià «una Música complerta [de] paisans», integrada per 10 violins, 6 baixos, 3 clarinets, 3 flautes, 1 flautí, bombo, platerets i «lo demés ruido». La composició era anterior a la que estandarditzaran les bandes militars amb la reordenació de 1852, de la qual s’empeltaren les civils. Hi remarquem la presència no sols del vent i la percussió, sinó també de la corda, que desaparegué per influència militar.

Banda del regiment de Luchana (1911-1920) de la mateixa tipologia que la del Soria. Foto: Mariano Marsal Ferrate. Arxiu Lluís Bonancia. Tarragonavintage


El Soria 9 a Tarragona

El Llibre de l’Avi Sardà aporta una altra notícia, clau per a la música processional del conjunt de l’Estat. Precisament el 1852, dotze anys abans del que sabíem, el regiment Soria 9 ja estava destinat a Tarragona a la caserna de Sant Agustí, si més no des del febrer. La banda d’aquesta guarnició que feu estada en diferents places fortes fou clau en l’evolució de la música de Setmana Santa gràcies a Josep Font Marimon. Segons Didac Bertran i Manuel Gramunt a Los regimientos de guarnición en Tarragona, el Soria havia passat per Tarragona en la guerra del Francès el 1808 i havia fet estada entre 1828 i 1831, essent rellevat l’any següent. Aleshores, però, l’estructura de les bandes no estava definida com el 1852.

D’aquí la transcendència de la nova data. Segons unes fonts l’any següent, el 1853, i segons altres el 1854, Font ingressà com a voluntari i músic «educando» al Soria. Per a patrimoniomusical.com, aquest estava aleshores a la caserna de Figueres, d’on passà a València el 1856 on romangué un any aproximadament.

La banda de música que Font conegué s’havia acabat de fixar el 1852, estant a Tarragona, en 43 instrumentistes: requint, flautí, vuit clarinets, corneta principal o tenor, 3 cornetes primers, 3 cornetes segons, 2 trompes principals, 2 trompes primeres, trompa segona, 2 triscorns tenors, trombó principal, 2 trombons primers, 2 trombons segons, bombardí principal, bombardí primer, 2 bombardins segons, 2 bombardons o baixos, 2 tubes o baixos profunds, bombo, 3 platerets, redoblant i caixa.

Al Soria 9 Font desenvolupà la carrera artística i professional excel·lint com a intèrpret de trompa fins arribar a músic major o director el 1875, càrrec que exercí a Sevilla des de 1876 quan el regiment s’hi traslladà.


Publicat al Diari de Tarragona (20.03.2022)

dilluns, 14 de març del 2022

NOVA PEANYA I ORNAMENTS PER A L'AMARGURA

 

Reaprofitament. Internet a fet aflorar un mercat de compra venda de materials per a les processons de Setmana Santa


La Passió de Jesucrist és plena d’escenes tràgiques. Si hi ha una que colpeix per la humanitat és la conversa íntima i sagrada entre la Mare de Déu i sant Joan. Ella, Dolorosa sota l’advocació de l’Amargura, declara aquesta en el rostre. És l'amargor de la mare sense consol, reflectida en tantes dones ucraïneses aquests dies.

És la personificació de la dona afligida per un dolor molt punyent: la pèrdua d’un fill o filla. Pèrdua per la mort, com en el passatge de la Passió, o per la necessitat de lliurar el nen o la nena a algú que el socorri en terres llunyanes, amb la incògnita d’un futur molt incert. Crueltat avui televisada en directe.

Amb ella també es poden identificar les mares que han perdut fills per la pandèmia, l’altra plaga que ha engendrat aspror en massa cors enlloc d’endolcir-los. El rostre abatut de l’Amargura sintetitza tota l'amargor de les persones més acarnissadament ferides per la vida i alhora la dels humiliats.

Alguns membres de la junta del Buen Amor i l'Amargura amb un nou respirador. Foto: Alfredo Gonzàlez

 

Amargura tarragonina

La ciutat de Tarragona també té la seva, creada i cuidada amorosament pels confrares del Crist del «Buen Amor» i l’Amargura amb sant Joan evangelista. Un evangelista que no transcrigué la conversa sacra, com tampoc no ho feu cap dels altres tres evangelis canònics.

El denominat evangeli apòcrif de Nicodem, en versió tardomedieval, és la font que inspirà la conformació iconogràfica de la Passió tradicionalitzada. Explica que Joan veié la guàrdia amb Jesús pres, la seguí i, després, corregué a trobar la Mare que desconeixia els fets. Maria quedà transida de dolor, impossible d’encabir en el seu fràgil mocador, i, amb l’apòstol, Maria Magdalena, Marta i Salomé, es dirigí al carrer de l’Amargura. El diàleg tarragoní entre ambdós personatges compta enguany amb una nova peanya i amb una nova ornamentació tèxtil i d’orfebreria en la processó del Sant Enterrament. La confraria de què n’és cotitular els ha adquirit en el cada cop més freqüent mercat de materials per a la Setmana Santa, en aquest cas a l’Agrupación Parroquial de Nuestro Padre Jesús en su Prendimiento, del Puerto de Santa María, en terres gaditanes.

La peanya és d’alumini i, segons un dels capatassos de la confraria tarragonina, Óscar Medina Sánchez, «per tant, molt lleugera». «La confraria del Puerto necessitava millorar les talles, per la qual cosa ha buscat fons a partir de la venda de cert material», explica Ivan Medina, secretari dels andalusos tarragonins, en una conversa desenvolupada en acabar la junta conduïda pel president Raúl Sánchez durant un ennuvolat dissabte.

L’adquisició comporta que l’Amargura passi a ser traginada amb el sistema de «costal» en què els portants la carreguen sobre el dors del coll, com la confraria ja realitza amb el Crist, enlloc de la tècnica de ganxos exteriors i homes de l’interior suportant el pes sobre les espatlles. El canvi permet sumar tres portants més, de manera que l’entitat desfilarà amb dues quadrilles de 20 i 24 homes, respectivament, en els passos de Crist i de l’Amargura.

La reforma també ha comportat l’adquisició d’ornamentacions tèxtils, amb quatre respiradors de bella factura, brodats en daurat i amb cinc ovals en cada lateral i tres en el frontal i la part posterior. Milloren la ventilació en la zona de treball dels portants. Els faldons també procedeixen del Puerto i són blaus, cromatisme molt marià.

Seguint el costum del sud, les imatges de l’Amargura i sant Joan quedaran guarnides amb sis noves gerres per a les flors, dues noves tulipes o «guardabrisas» en lèxic confrare de Cadis o Sevilla –làmpades de vidre amb cera natural–, quatre gerres procedents del pas anterior, del qual també s’ha aprofitat dos canelobres de cua i el martell o «llamador».

Publicat al Diari de Tarragona (13.03.2022)

diumenge, 13 de març del 2022

PRESENTAT L'OPUSCLE I EL RETALLABLE DEL DESCENDIMENT

Ahir a la tarda a la Parròquia de Sant Pau de Tarragona va tenir lloc la presentació de l’opuscle de la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu a càrrec del Sr. Dánel Arzamendi. Durant l’acte també es va presentar el retallable del pas del Descendiment realitzat pel Sr. Joaquim Nolla Solé. L’acte va finalitzar amb un petit concert de l’Aula de Música el Tecler.



PRESENTAT EL CARTELL I L'OPUSCLE DE LA SETMANA SANTA 2022

L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa va presentar ahir el el cartell i l'opuscle de la Setmana Santa tarragonina 2022. La presentació va anar a càrrec del Sr. Ricard Lahoz Avendaño, editor i director de la revista Fet a Tarragona, acompanyat de Mn. Simó Gras en representació de l'Arquebisbat de Tarragona; de l'alcalde de Tarragona Sr. Pau Ricomà i del president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Sr. Francesc Seritjol.



El cartell, creat per Kiko Uribe, en el que mostra les siluetes de tots els passos de la Setmana Santa tarragonina il·lustra també la portada del llibre-opuscle que cada any edita l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa tarragonina.
 


 


diumenge, 6 de març del 2022

PROTOCOLS DE PASSOS TARRAGONINS I ANDALUSSOS

 

Descansos. Mentre la Junta d'Andalusia no planteja parar cada cert temps, a Tarragona es demana cada 10 minuts


Dimarts a la mitjanit vam entrar en el temps quaresmal que condueix a la Setmana Santa. Els congregants de la Sang havien complert dies abans el ritual, que enguany era més transcendent pel context pandèmic, d’aprovar la sortida de la Processó del Sant Enterrament. L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa havia presentat un protocol anticovid per als assaigs dels passos, elaborat per la Xarxa Sanitària Santa Tecla.

Si bé la Generalitat no ha donat cap directriu restrictiva per als participants en processons ni en l’àmbit del culte ni en el cultural, és lloable que l’Agrupació hagi apostat per augmentar la seguretat dels participants, com la Junta de Andalusia. Aquesta ha comptat amb un Comitè d’Experts, més enllà que dos hospitals públics –Virgen Macarena i Virgen del Rocío, de Sevilla– realitzen un estudi empíric conduït per persones amb la doble condició de capatassos de misteri i professionals mèdics.

Recomanacions

Només ens podem moure en el terreny de les recomanacions, com ha fet Andalusia, perquè la llei sanitària catalana tampoc no estableix cap limitació als participants. Això sí, com han experimentat altres àmbits com el casteller, els consells augmenten el grau de prevenció.

Analitzem què s’ha recomanat a Andalusia i què a Tarragona. En el cas andalús, ens centrem en els passos en què com a Sevilla, Jerez, Còrdova, Cadis o Granada els «costaleros» van a sota i no en els que són duts sobre barres o braços externs a l’estil de Màlaga. En aquest segon context les circumstàncies són més favorables.

Andalusia i Tarragona coincideixen en no permetre persones amb simptomatologia covid, realització de la prova diagnòstica prèvia, utilització de mascareta FFP2, evitar faldons en els passos, no beure aigua fins que es surti de sota o reduir els dies de proves. També demanen que es desinfectin els elements de contacte amb el misteri, abans i després de l’assaig, amb gel hidroalcohòlic. A Andalusia, s’explicita que la desinfecció sigui amb guants i mascareta.

Allí també s’exclou els «costaleros» que hagin estat contactes estrets amb un positiu en la quarantena. Alhora es demana la mascareta en els trajectes en què les quadrilles van juntes a peu, en cotxes o en transport públic cap a l’assaig o de retorn, així com que les reunions prèvies o posteriors dels integrants siguin a l’aire lliure o en locals amb ventilació òptima.

La ventilació sota els passos de Setmana Santa, objectiu prioritari. Foto del 2018 (Pere Ferré)

 

Prevencions extres

Hi ha entitats o ciutats andaluses que van més enllà. La confraria de la Yedra, de Jerez, instal·là aparells purificadors d’aire sota el pas, mesura que l’Ajuntament de Cadis intenta aplicar, si bé el Consell de germandats considera que l’aixecament de faldons és suficient. Compten amb l’homologació del Misteri de Sanitat i amb número de registre sanitari, tenen una efectivitat del 99% i una acció desinfectant tant a l’aire com en superfície.

Per la seva banda, Tarragona contempla mesures addicionals a les andaluses. Els portants hauran de descansar sortint del pas cada deu minuts; i evitaran esmorzars post assaig. La limitació del temps sembla vinculada al límit fixat per als castells, establert en quinze minuts.

Malgrat això, no existeix cap evidència científica que en manifestacions on el contacte és estret, com en les pinyes dels castells, s’hagin produït contagis si s’han seguit els protocols de test, mascareta i higiene de mans, com avalaren la prova pilot de Sant Joan a Valls, els pilars de Sant Fèlix a Vilafranca i el protocol per Santa Tecla a Tarragona, o les actuacions de la tardor en diferents places. La limitació dels 10 minuts fa inviable la sortida de les processons al carrer perquè desapareixeria qualsevol mena de ritme en la itinerància. Temps de reflexió.


Publicat al Diari de Tarragona (06.03.2022)

divendres, 4 de març del 2022

NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA VESTIDA D'HEBREA

Foto: CBA
 

Aquest proper diumenge la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista presentarà i beneirà la nova vestimenta de Ntra. Sra. de la Amargura format per vestit de vellut grana i faixí amb motius hebraics, fets per una confrare, i mantell de ras blau amb motius adamascats i amb forro blanc procedent de Màlaga.

L’acte tindrà lloc després del viacrucis de les 19h a la capella de San Nicolás de Bari.

La dolorosa romandrà vestida d’hebrea durant tota a Quaresma a l’espera de ser entronitzada en el seu nou pas a costal per aquesta Setmana Santa de 2022.

dijous, 3 de març del 2022

LA SANG OBRE LES INSCRIPCIONS ALS PENITENTS AMB IMPROPERIS PER LA PROCESSÓ DEL DIVENDRES SANT

La Congregació de La Sang ha obert el període d'inscripcions per dur els improperis a la Processó del Sant Enterrament que tindrà lloc el proper Divendres Sant 15 d'abril.

Totes aquelles persones interessades hauran d'omplir un formulari clicant el següent enllaç:

INSCRIPCIONS IMPROPERIS

En el mateix formulari hi trobareu tota la informació necessària. 


LA SANG PRESENTA EL SEU CARTELL PER LA SETMANA SANTA

La Congregació de La Sang va presentar ahir a través de les seves xarxes socials el seu cartell per la Setmana Santa del 2022, que anuncia la Processó del Sant Enterrament.

El cartell és obra de Maria Grau, i apareix representada sobre la silueta del Sant Crist de la Sang la corona d'espines. Destaquen unes gotes de Sang que vessen d’aquest atribut de la Passió.



dimecres, 2 de març del 2022

LA SANG DE LA SELVA DEL CAMP ORGANITZARÀ EL 10è CONGRÉS CATALÀ DE CONFRARIES DE CATALUNYA

 

La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de la Selva del Camp és l'organitzadora del X Congrés Català de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa, que tindrà lloc els dies 7 i 8 de maig.

Els organitzadors consideren que és un repte haver agafat el relleu de les grans ciutats que els han precedit, com han estat Tarragona, Girona, Barcelona, Reus, Mataró, Perpinyà, Tortosa, Valls i Lleida, i després d'haver posposat la seva realització l'any passat a causa de la Covid-19.

“Sentim la Setmana Santa”, serà el fil conductor per fer un viatge durant tot el cap de setmana a través dels sentits, sentiments i esperit de la celebració del moment més important de l'any litúrgic cristià, arrelat amb múltiples manifestacions tradicionals i culturals arreu del país.

El programa té la intenció de crear un espai de trobada i d'intercanvi, d'aprenentatge de la mà dels ponents convidats, de gaudi, i, alhora, de donar a conèixer La Selva del Camp, i, a través de tots els sentits, fer un tastet de la Setmana Santa selvatana.

Entre les comunicacions organitzades destaquem la del col·laborador d’aquest bloc, en Jordi Bertran Luengo, que sota el nom de “El mestratge de la Sang de Tarragona. Història d’una Confraria. 1545-2020” descobrirà capítols rellevants de la història de la congregació tarragonina, que han estat recentment publicades en el seu llibre del mateix nom.  

Trobareu més informació i l’enllaç a les inscripcions a la pàgina web:

https://www.laselvadelcamp.cat/site/confrarialasang


PROGRAMA:

DISSABTE, 7 DE MAIG

De 9 a 10 h.

Acollida dels participants i lliurament de les acreditacions.

A les 10 h.

Inauguració del X Congrés de Confraries de Catalunya.

A les 10.30 h.

Primera ponència: Setmanes Santes sentides. Significats, contextos i pretextos,

a càrrec de Montserrat Soronellas i Masdeu (doctora en Antropologia Social i Cultural. Directora del departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).

A les 11.20 h.

Comunicació: El mestratge de la Sang de Tarragona. Història d’una Confraria. 1545-2020, a càrrec de Jordi Bertran Luengo, autor del llibre del mateix nom (llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, gestor cultural i professor de la Universitat Rovira i Virgili).

A les 11.40 h.

Pausa cafè.

A les 12.15 h.

Segona ponència: El drama de la mort de Jesús i les confraries de Setmana Santa,

a càrrec de Mn. Armand Puig i Tàrrech (prevere de l’Arxidiòcesi de Tarragona, doctor en Ciències Bíbliques i rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià).

A les 13.10 h.

Comunicació: La Passió de la Selva, a càrrec de David Jou i Mirabent, autor del text (poeta, físic i assagista. Ha estat catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor Honoris Causa de la Universitat de Girona).

A les 13.30 h.

Comunicació: El Misteri de la Selva, a càrrec de Daniel Piñol Alabart

(doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili i professor titular

de Ciències i Tècniques Historiogràfiques a la Universitat de Barcelona).

A les 14 h.

Dinar. A la sala superior del Castell.

A les 16 h.

Visita guiada per la Selva del Camp a càrrec de Joaquim Masdeu i Guitert, cronista del municipi. Exposició dels Passos o Misteris de la Setmana Santa, a l’església de Sant Rafael.

A les 18 h.

Tercera ponència: Manipulem bé la nostra imatgeria religiosa? Pautes i bones praxis de manteniment i ús, a càrrec dels tècnics conservadors i restauradors de l’empresa professional reusenca Avall creació • conservació • restauració.

A les 19 h.

Presentació de les candidatures del XI Congrés de Confraries.

A les 20 h.

Concert de Música de Setmana Santa a càrrec de l’Schola Cantorum i la Banda de Música de la Selva del Camp, a l’església de Sant Andreu.

En finalitzar, a la plaça de Sant Andreu, interpretació del Ball de la Mort.

A les 21.30 h.

Sopar. A la sala superior del Castell.

DIUMENGE, 8 DE MAIG

A les 10 h.

Quarta ponència: La mort en creu al segle I,

a càrrec de M. Carme Bigorra (llicenciada en Geografia i Història) i M. Josep Salvadó (llicenciada en Ciències Religioses), autores de diverses publicacions d’investigació i de divulgació en l’àmbit de la història.

A les 10.50 h.

Conclusió del congrés, a càrrec de Mn. Albert Fortuny i Llaveria, rector de la Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp.

A les 11.30 h.

Solemne Celebració de l’Eucaristia presidida per l’Excm. I Rvdm. Mons. Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, a l’església de Sant Andreu.

A les 13 h.

Visita a l’ermita i a la Mare de Déu de Paretdelgada.

A les 14 h.

Dinar de germanor a l’Hotel Monument Mas Passamaner.

dimarts, 1 de març del 2022

CARTELL DE LA SETMANA SANTA A CATALUNYA

Les agrupacions de confraries, germandats i congregacions de Catalunya, unides a la Coordinadora Catalana han fet públic un cartell conjunt que convida a viure novament la Setmana Santa.

dilluns, 28 de febrer del 2022

BENEDICCIÓ DE LA VESTIMENTA D'HEBREA DE LA 'SEÑORA DE LA AMARGURA'

Aquest proper 6 de març de 2022, primer Diumenge de Quaresma, a les 19 hores, la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista realitzarà un Solemne Viacrucis per l’interior de l’església de Sant Nicolau de Bari (Pau del Protectorat, 36), presidit pel Consiliari de la Confraria, Mn. Agustí Ayats Badía.

Al mateix acte, es presentarà i beneirà la nova vestimenta de Ntra. Sra. de la Amargura format per vestit de vellut grana i faixí amb motius hebraics, fets per una confrare, i mantell de ras blau amb motius adamascats i amb forro blanc procedent de Màlaga.

La dolorosa romandrà vestida d’hebrea durant tota a Quaresma a l’espera de ser entronitzada en el seu nou pas a costal per aquesta Setmana Santa de 2022. 

 

dimarts, 1 de febrer del 2022

UNA PROCESION DEL SANTO ENTIERRO, SORPRENDENTE

A menos de tres meses de la Semana Santa podríamos hablar de las actuales perspectivas y consecuencias de la pandemia en la misma. Aparquemos esta cuestión dejándola en manos de expertos, especialistas e investigadores cuyas opiniones proliferan en todos los medios de comunicación. La experiencia nos demuestra la volatilidad de las incertidumbres y las certezas. Es preferible seguir con la sana costumbre de reflexionar alrededor del tema objetivo de este blog.    

 “Tarragona, una Semana Santa diferent” es el título de un conocido video del año 2007. Tocaría hacer otro con lo de “La desconocida procesión del Santo Entierro de Tarragona”. El tema central sería dar una visión de aquellas personas que la contemplan por primera vez. La lejanía física de Tarragona me permite disponer de una perspectiva y opinión de algunas de ellas. Sorpresa es la palabra más repetida. Esta expresión también surgió de los espectadores testigos de la retransmisión de TVE del año 2000.  

Partimos de una realidad. Nuestra Semana Santa esta fuera del panel de las más divulgadas. Determinadas poblaciones de Andalucía, Castilla, León, Murcia, Cuenca… son los polos de atracción merced a la difusión mediáticos. Somos conscientes de nuestras limitaciones patrimoniales, de la espectacularidad, de la multitudinaria pasión y expectación o de alguna de ellas. Evidentemente no figuramos en este primer nivel. Tampoco se hacen demasiados esfuerzos para situarnos más arriba.  

Nota al margen. En el mapa de marketing turístico estamos al sur de una poderosa atracción como es Barcelona y cercanos a otro destino de ocio como es Port Aventura. Quedamos minimizados entre ambos destinos turísticos.  

Y sin embargo se origina un fenómeno un tanto sorprendente. Para quién tiene la oportunidad de visitar Tarragona un día de Viernes Santo, le resulta una agradable y admirable experiencia.  ¿Porque se da?  Influye el factor “desconocimiento”. Porque el despistado visitante se encuentra con algo inesperado. Aspectos como los descritos a continuación.

Aprovecha la mañana para deambular por la ciudad, sin agobios, recorriendo sosegadamente el circuito emblemático compuesto de Rambla, Balcón del Mediterráneo, paseo y portal San Antonio, alrededor de la catedral, plaza Forum, del Rey. Quizás se introduce en el Paseo Arqueológico o en el Pretorio. Precisamente los actos vespertinos transcurren por buena parte del mismo componiendo un amasijo sensorial de piedras milenarias, ecos de sonidos rítmicos, parpadeo de luces y sombras. Hay quién le seduce el Paseo y entrada al portal de Sant Antoni con la Luna al fondo dejando un plateado reflejo en las aguas del Mediterráneo. Este entorno urbano ya constituye un factor de agradable sorpresa saboreado gustosamente por quién tiene oportunidad de hacerlo por primera vez.  

No es lo único. La tarde del citado Viernes Santo, el atónito visitante, empieza a notar algo diferente en el ambiente, percibiendo varios detalles de que le llaman la atención. La peculiar liturgia de la recogida de pasos como plato fuerte. Le impresiona las evoluciones y acatamientos dels armats. Su vistosidad, porte y buena presencia, cuestión nada despreciable dada la proliferación, actual, de romanos con atrezos de cabalgata de Reyes. Impacta la emocionante subida a plaza del Rei. La exclamación de ¡dalt! del capataz. La utilización de “ganxos” modalidad poco conocida. La necesaria incorporación de personas apoyando el esfuerzo del ascenso de los pasos a ruedas. Luego durante la procesión tiene ocasión de comprobar la pericia de los portantes en otros puntos calientes del recorrido. Hay quien prefiere picotear en distintos rincones. Contemplar cómo se transita por la estrechez de la calle del Claustre, la entrada al portal de Sant Antoni, el descenso por la Baixada de Pescateria. Llaman la atención los cambios de orientación de la escena del paso en su transcurrir por algunas calles. Resultan atrayentes aquellos sonidos (tarotas, gaita, matracas) que se desmarcan de los clásicos elementos de percusión. Reconocen la variedad de vestimenta y los ponderados colores, quedándose en detalles de las golillas, escapularios y la utilización de colas no demasiado habituales fuera de nuestro entorno. Conmueve el silencioso desfile de participantes con improperios y la seriedad imperante, en general, en toda la procesión. Si tiene oportunidad de presenciar el Vía Crucis matutino de Viernes Santo, el acto le deja una huella de sobriedad, recogimiento y solemnidad.

Se lleva una buena impresión del conjunto de nuestros pasos. Admiran la estética y valor artístico de algunos. Y de otros aprecia la vistosidad de ser llevados a hombros. Esta valoración se ve incrementada al conocer que la gran mayoría de los mismos pertenecen al periodo posterior a la contienda civil. Gusta la ornamentación floral acorde a cada paso, exenta de exuberancias. Por otra parte, en comparación a otros lugares, reconoce una adecuada y fiel representación escenográfica de la Pasión de Cristo sin imágenes repetitivas.

En definitiva, al final se queda con la impresión de haber vivido y presenciado algo inesperado y desconocido. Con el agradable sabor de haber presenciado un cierto descubrimiento.

Con estas pinceladas sobre nuestro gran día de la Semana Santa se intenta poner en valor, las cualidades y esencias de muestra procesión del Santo Entierro desde una visión foránea y objetiva. En ocasiones, no sabemos valorar suficientemente las cualidades de lo nuestro.  

dimecres, 8 de desembre del 2021

BANDERA NEGRA I MATRACA: TEMPS D'ADVENT I NADAL

En aquest nou episodi de Bandera Negra i Matraca parlem de la Solidaritat i la Caritat en el temps d’advent i Nadal, del Recapte d’aliments, de l’aportació de les confraries als més necessitats i també vam fer un petit repàs pel nou espai de la setmana santa al Museu Bíblic i el pessebre vivent Anno Domini “una recreació del primer Nadal de la historia”.

Podeu clicar al play per anar al podcast

Podeu trobar tots els programes entrant a la pestanya d'aquesta web: Ràdio Podcast 

dimecres, 24 de novembre del 2021

LA SANG I LA SOLEDAT ACABEN L’ANY AMB LA RECOLLIDA D’ALIMENTS I ELS CONCERTS DE NADAL

Com és habitual des de fa uns anys les Congregacions de la Sang i la Soledat celebren l’època de l'Advent i Nadal col·laborant solidàriament amb els més necessitats organitzant una RECAPTA D'ALIMENTS i dos CONCERTS DE NADAL, que tindran lloc a l'església de Natzaret els propers dies 10 i 15 de desembre.  

Del 26 de novembre al 18 de desembre es recolliran a l’església de Natzaret els aliments no peribles i productes d'higiene personal en els següent horaris: els divendres dies 26 de novembre, 3, 10 i 17 de desembre de 18 a 20h i els dissabtes 27 de novembre, 4, 11 i 18 de desembre d’11 a 13h.  Tot el recaptat serà íntegrament donat a Càritas de la parròquia de la Trinitat. També es recolliran els productes durant la celebració dels Concerts de Nadal.  

Concerts de Nadal

El divendres 10 de desembre, a les 19.30h tindrà lloc el primer dels concerts amb l'actuació del Cor Jove, de l'SCHOLA CANTORUM DELS AMICS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA i el dimecres 15, a les 18.30h es celebrarà el concert amb l'actuació de L'AULA DE MÚSICA TRADICIONAL I POPULAR "EL TECLER". Els dos concerts es celebraran a l’església de Natzaret, seu de les dues congregacions organitzadores.

dilluns, 22 de novembre del 2021

VII RECOLLIDA D'ALIMENTS DE LA CONFRARIA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR

Del 24 de novembre al 22 de desembre del 2021, coincidint amb el temps litúrgic d'Advent, la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Ntra. Sra. de la Amargura con S. Juan Evangelista durà a terme la VII Campanya de Recollida d'Aliments no peribles.

Un any més es podran fer donacions d'aliments no peribles durant els horaris d'obertura de l'Església de Sant Nicolau de Bari, seu de la Confraria, de 17 a 19 hores. Els dies de recollida seran els dimecres següents: el 24 de novembre i els dies 1, 15 i 22 de desembre. També es podran fer donacions d'aliments els dies 4, 5 i 6 de desembre, durant el Solemne Tridu en honor a Sant Nicolau de Bari, de 17 a 19 hores.

Els aliments que es recolliran seran: pasta, arròs, llegums, oli, conserves, llet, farina, sucre, alimentació infantil, etc. Els aliments recollits seran lliurats, un any més, a Càritas parroquial de Sant Joan Baptista.

dilluns, 15 de novembre del 2021

ACTES DE CLOENDA DEL 475 ANIVERSARI DE LA CONGREGACIÓ DE LA SANG

Aquest cap de setmana dels dies 19, 20 i 21 de novembre la Congregació de La Sang de Tarragona, celebrarà els actes de cloenda del 475è aniversari que s’havia de celebrar a finals de l’any passat, però que a causa de la pandèmia de la COVID-19 es va veure obligada a suspendre.

Per tal de posar fi a l’efemèride, la Congregació ha organitzat un seguit d’actes que començaran divendres dia 19 de novembre a les 19 hores. Dins l’església de Natzaret, la Moixiganga de Tarragona oferirà una representació dels misteris de la passió. Aquest acte serà privat pels congregants de La Sang.

Posteriorment el dissabte 20 de novembre a les 19 hores, l’Agrupación Musical Virgen del Consuelo del Vendrell oferirà un concert a l’interior de la Catedral de Tarragona, interpretant marxes de Setmana Santa, algunes de populars i conegudes com “Cinco Llagas” o “Oh, Pecador” i d’altres de pròpies com “Convelo” o “De tus Penas, Cautivo”, dedicades a les imatges titulars de la seva Germandat.

L’entrada a la Catedral serà lliure, tot i que a la sortida es recaptaran donatius per la restauració de la capella de Santa Tecla de la Catedral.

Per últim, el diumenge 21 de novembre a les 11 hores, el Sant Crist de La Sang presidirà la Santa Missa a la Catedral oficiada per Mn. Joan Planelles i Barnosell, arquebisbe metropolità i primat de Tarragona.

El trasllat del Sant Crist des de l’església de Natzaret, fins a la Catedral es realitzarà de manera solemne a partir de les 10:30 hores. On serà acompanyat de la Banda de Timbals de la Flagel·lació i una representació de la Cohort Augusta, dels Armats de La Sang. Un cop finalitzada la missa el Sant Crist retornarà a l’església de Natzaret, seu de la Congregació.

Amb aquests actes doncs la Congregació posa punt final a un aniversari marcat per la pandèmia, però amb la il·lusió i la mirada posada a la Setmana Santa del 2022, on amb la intercessió del Sant Crist de La Sang i la Mare de Déu de la Soledat, de ben segur en podrem gaudir de manera plena.

dimecres, 10 de novembre del 2021

INAUGURAT EL NOU ESPAI D'INTERPRETACIÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA

 Arquebisbat de Tarragona| arquebisbattarragona.cat

Aquest dilluns dia 8 de novembre, s’ha celebrat la inauguració d’un espai d’interpretació de la Setmana Santa de Tarragona, al Museu Bíblic Tarraconense. Des de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona expliquen que sempre s’ha reclamat un museu per tal que aquest patrimoni pugui estar sempre present, més enllà dels dies propis de les celebracions. En aquest sentit, el seu president, Francesc Seritjol, ha assegurat que «la Setmana Santa de Tarragona es mereix tenir un espai museïtzat».

L’espai d’interpretació és «la primera pedra d’un museu atomitzat, l’espai d’acollida quilòmetre zero», segons Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic. El projecte, ha explicat Muñoz, és «interessant, sostenible i apropiat» i, a través d’un vídeo introductori, presenta «un esquema bíblic, social i cultural» de la celebració d’aquest temps litúrgic a la ciutat.

Presentació del nou espai | Museu Bíblic 

La sala compta amb un conjunt d’elements històrics que ens ubiquen en el context de «la primera Setmana Santa de la història», com un fragment de pedra del Gòlgota o una relíquia del Lignum Crucis. L’exposició segueix amb uns diorames que reflecteixen els moments principals de la Passió de Crist i les miniatures dels passos de la Setmana Santa tarragonina, esculpides per Andreu Ximenis. Per altra banda, hi ha una col·lecció de postals i cartells, de Josep Maria Bru, i l’escultura del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, obra de Bruno Gallart.

Aquest espai serà el nucli del «museu atomitzat». En aquest sentit, la segona fase del projecte consistirà en la museïtzació de l’església de Sant Agustí, on hi haurà un espai dedicat a cadascuna de les confraries de la ciutat. Aquesta actuació es preveu que estigui acabada el mes de gener del proper 2022.

Sala d'interpretació | Museu Bíblic

A més de l’església de Sant Agustí, la ruta completa inclourà les visites a les esglésies de Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla, Santa Maria de Natzaret i Sant Nicolau Bari. Aquest recorregut, ha explicat el director del Museu, «pretén revaloritzar la Setmana Santa amb un projecte incardinat a la topografia de la ciutat». La visita completa des del centre d’interpretació i els cinc temples tindrà una durada aproximada de quatre hores i està previst que s’ofereixi durant un cap de setmana cada mes, amb cita prèvia.

Per altra banda, es proposa una ruta alternativa com a «projecte pedagògic», enfocada a grups acadèmics o grups que vulguin fer una visita més reduïda. En aquest cas, serà un binomi entre l’espai d’interpretació i l’espai museïtzat de l’església de Sant Agustí, seu de l’Agrupació.

Arquebisbe Joan: «El vostre dinamisme projecta valors evangèlics»

Durant la inauguració d’aquest nou espai, l’arquebisbe Joan va posar en valor l’activitat que realitzen les associacions vinculades amb la Setmana Santa. Va assegurar que «per a la nostra Església, el vostre dinamisme projecta valors evangèlics» i que «les diferents activitats que organitzeu són catequesis públiques i instrument d’enriquiment espiritual per a molta gent». En el seu discurs va destacar que les activitats de Setmana Santa, més enllà de la dimensió espiritual que tenen com a acte litúrgic, «són mostra, aparador, testimoni dels valors essencialment d’arrel cristiana, com la cohesió social, la solidaritat, el sentit de pertinença o la mateixa dimensió humana de la capacitat de ‘pensar’ la transcendència».

Sobre l’espai d’interpretació, l’arquebisbe Joan va remarcar el «lligam ferm entre aquesta Fe i la Cultura popular», considerant la iniciativa com un «esforç compartit d’evangelització». Per aquest motiu, va encoratjar als promotors que el nou centre faci «d’educador de les futures generacions i de coordinador d’iniciatives».

La inauguració va comptar, també, amb l’assistència de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset; i el consiliari de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, a més d’altres presidents de les confraries de Setmana Santa.