José María Santiago ha deixat la presidència de la Confraria del Crist del «Buen Amor». Ha passat a aquest segon pla tan necessari, i que no es cansa de reivindicar. En el seu lloc Raúl Sánchez Montero engega una nova etapa en què el canvi generacional és segell d’una de les entitats revelació de la Setmana Santa.
Santiago arribà a Tarragona el 1961, procedent de la
localitat cordovesa de Baena, on havia nascut el 1943 i que aleshores comptava
amb uns 22.000 habitants. «El meu pare havia mort el 1959. Érem sis germans, i
ens vam haver d’espavilar. Després que vingués un germà a treballar a la
Laboral de cuiner, la meva mare, l’Aurora, vingué a veure’l. Em trobà una feina
a la Impremta Comercial, al carrer Rebolledo 17, perquè jo havia après aquest
ofici mentre anava al col·legi al meu poble», relata el fins ara «Hermano Mayor». «Ma mare optà per portar-nos a tots».
Baena i Tarragona
L’impressor explica els primers moments a Tarragona en un
mas, per després viure als Quatre Cantons, a la cantonada dels carrers Major i
Abat. «El 1962 va ser el primer cop que vaig anar el Divendres Sant a la plaça
del Rei. Vaig tornar a casa plorant, perquè jo sempre havia sortit a la Setmana
Santa de Baena», explica. I és que Baena no té una celebració qualsevol sinó
que compta amb el rang de Festa d’Interès Turístic a nivell estatal, ni més ni
menys que Santa Tecla. «Els de Baena vivim tot l’any per la Setmana Santa».
«La de Tarragona era la processó del silenci», afirma sense
dubtes. «M’agradava veure-la passar de nit a la cantonada de la Rambla amb el
carrer Sant Agustí». Em sobta que amb el seu fervor per la celebració, no hi
participés. «Per entrar a la Sang es necessitaven signatures, avals, que jo no
aconseguia. Ho vaig intentar fins aproximadament el 1974-75, quan vaig decidir marxar
fora per Setmana Santa. Però continuava plorant».
 |
| Josep M. Santiago lliura la vara a Raúl Sánchez que l'acredita com a nou «Hermano Mayor». Foto: Pere Ferré (Diari de Tarragona) |
Hagueren de passar encara un parell de dècades més perquè José María sortís a la processó tarragonina. Era el 1993. «És indescriptible el que vaig sentir en arribar de natzareno a la plaça del Rei. Des de 1962 havia somiat en aquell moment. Portava la cucurulla i anava a la fila de la dreta», rememora. «Va ser una processó molt ferma i sentida, on no volia que ningú m’identifiqués».
Andalusos d’origen
Era la primera aparició de la Confraria del «Crist del Buen
Amor», integrada per famílies d’origen andalús residents a casa nostra. «Des de
la Sang i des de l’Agrupació se’ns va exigir 40 confrares per sortir, però no
el pas. Vam ser 42», detalla. Des que s’intentava fundar, Santiago havia servit
la confraria amb feina i diners, sempre a l’ombra. «M’ho havia comentat José
Manuel Núñez, l’impulsor, i em va semblar un repte impossible. Però ell, r que
r, ho aconseguí».
Les circumstàncies feren que Santiago el succeís en la
presidència, quan Núñez morí el 2013. Ha estat vuit anys al capdavant d’una
confraria a la qual ha sabut revestir de bones maneres, treballant de bracet
amb els joves que ha integrat en l’equip. «Han eliminat el pensament ranci que
poguéssim tenir», aclareix.
Ara al «Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San
Juan Evangelista» els passos s’arreglen a l’església abans de les processons i
no en un magatzem. Ara compten amb «costaleros», els homes dels misteris, amb
sentiment. Ara han desenvolupat una agrupació musical. Ara, cada dimecres a la
tarda, obren l’esglesiola de Sant Nicolau de Bari, a Pau del Protectorat, on hi
ha gent que hi troba companyia i solidaritat.
Ara compten amb una processó en l’injustament malmès barri del Port. «Hem treballat com formiguetes», conclou aquest home que parla de la seva confraria i de la Setmana Santa de Tarragona amb un orgull enorme.
Sabíeu que...
La confraria del «Crist del Buen Amor»
analitzà diferents noms
La confraria protagonista de la nostra Maireta d’avui va proposar diferents noms previs a l’actual i definitiu. Així es van posar damunt la taula els de «Cofradía Andaluza de Penitencia» o «Cofradía Andaluza Nazarena». No van convèncer a les autoritats religioses i factòtums locals. Tampoc no foren acceptats els colors verd i blanc.
L’ADN d’un poble de tambors permet
tenir criteri contrastat
José M. Santiago nasqué a Baena, un poble on els tambors de
les turbes dels jueus «coliblancos» i «colinegros» defineixen l’ADN d’una
celebració que figura entre les Setmanes Santes andaluses amb més encant. «Soc
de terra de tambors i en tinc a casa, però a la Setmana Santa de Tarragona des
de fa temps li n’estan sobrant», apunta.
Publicat al Diari de Tarragona (24.1.2021)
