La
processó de Verges rebé un rang superior a la de Tarragona
Enguany la revista de la Congregació de La
Sang inclou el nom exacte de la distinció amb què compta la Processó del Sant
Enterrament: ‘element festiu patrimonial d’interès nacional’. Un
gest d’honestedat. Proclamada el 1999 ‘festa nacional d’interès nacional’, fou
requalificada el 25 de maig de 2010 per la Generalitat, aleshores presidida pel
socialista José Montilla.
El Decret 389/2006 del patrimoni festiu,
pel qual el Govern revisà les declaracions de festes ja etiquetades abans i en
tramità la reclassificació, transformà la nostra ‘festa tradicional d’interès
nacional’ en ‘element patrimonial d’interès nacional’.
La Pietat, de J.M. Jujol, un dels quatre passos destacats pel Govern de Montilla. Foto: Pere Ferré, Diari de Tarragona |
El caràcter patrimonial reconeix el caire
centenari, diferenciat del tradicional atorgat a partir d’aleshores amb 25 anys
de trajectòria. La sorpresa neix quan el Sant Enterrament perd la condició de
festa i esdevé element. Segons el decret, ‘es considera festa patrimonial
d'interès nacional la celebració d'origen remot, estructurada a partir de
seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter
identitari, que té una projecció nacional.’
En canvi, els elements són ‘aquell acte o
expressió corpòria o immaterial, de caràcter identitari o simbòlic, d'origen
remot, que forma part substancial del ritual festiu de la comunitat a la qual
pertany.’
Separa festa i element, de forma que la
primera inclou seqüències d’actes i elements, mentre que el segon són els
mateixos actes o bé “expressions”. Un element seria part de la festa.
La història gironeja
Ja saben vostès que a Barcelona es
gironeja, des de molt abans que Carles Puigdemont assumís la
Presidència. El 23 de novembre de 2010 es reclassificà la Processó de Verges
com a festa patrimonial d'interès nacional, no com a element. És a dir, la
Processó de Verges és una festa i la de Tarragona un element.
Contrastant els documents usats pel Govern
Montilla per classificar-les, n’extraiem comparacions. La de Verges
és documentada, i adjectivada com un costum, el 1666. La de Tarragona, el 1550,
abans que la vergelitana.
A Verges els actes de Dijous Sant comencen
amb la litúrgia, finalitzada la qual les manages - armats- entren a l'església
i fan una reverència davant de l'altar. Aquest acatament rememora l'antiga
vetlla del Sepulcre. Seguidament, recullen els
misteris.
L’acord de Govern explicita que a
Tarragona els armats ‘recullen els passos o misteris als quals, un cop retut
l'acatament, acompanyen fins a la plaça del Rei, des d'on sortirà la processó.
Són ells qui encapçalen la processó i realitzen totes les passades ...
Finalment, fan d'escorta d'honor del misteri del Sant Crist de la Sang, titular
de la Congregació’. Oblida la reverència inicial i també una de final a
l’església de Natzaret.
Si parlem de passos, a Verges surten
l'Assotament, el Natzarè, la Dolorosa i la Pietat. De Tarragona la Generalitat
diu: ‘Només alguns d'aquests passos tenen un notable valor artístic, com el pas
de la Pietat de Jujol (1944) i històric com els del Sant Sepulcre (amb una
imatge del segle XVIII) i els de la Germandat de Jesús Natzarè, que són
anteriors a la guerra del 36-39.’ Tot i el desencertat ús de “només”, el Govern
destca quatre passos a la nostra ciutat. Sense comptar la resta, bastants dels
quals són homologables, ja empatem.
Verges llueix personatges bíblics, molts
dels quals no sols desfilen sinó que també tenen text. Tarragona ofereix els
incomparables penitents, històricament dos segles anteriors a la processó.
No he sabut veure la diferència entre una
i altra processó. El nou Govern, amb President de Junts pel Sí, s’hauria
d’afanyar a esmenar l’errada. O ambdues són elements, o ambdues festes,
categoria per la qual m’inclino.
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 2 d'abril de 2016
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 2 d'abril de 2016