dimecres, 6 d’abril de 2016

LA SETMANA SANTA A TARRAGONA

Sèrie 'De la Biblioteca a la Ciutat' parlant del fons de cartells que conserva la BHMT

Un dels fons més importants de cartells i programes que es conserven a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona és el relacionat amb les festes de Setmana Santa. L’any 1928 es van començar a publicar cartells i opuscles de la mà del Sindicat d’Iniciativa i de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. D’això ens en parla Quim Mas, coordinador de les publicacions de l’Agrupació, en el segon vídeo de la sèrie De la Biblioteca a la Ciutat. Bon coneixedor d’aquest fons i de la importància de la conservació de la documentació.
Part d’aquesta col·lecció ens va permetre realitzar dues exposicions de cartells els anys 2000 i 2001, i una publicació Cartellisme i Setmana Santa Tarragona 1928-2000, així com un catàleg que recull els primers opuscles publicats per l’Agrupació d’Associacions titulat Setmana Santa Tarragona 75 anys d’opuscles (1928-2003).
En el cas dels cartells és molt interessant veure l’evolució del disseny al llarg dels anys, la progressiva incorporació de la fotografia en detriment del dibuix i els diversos formats utilitzats. Entre els artistes que hi participen en trobem de tarragonins i forans amb estils ben diversos segons l’època. També, en funció del moment polític, destaca la simbologia que s’incorpora al cartellisme, com en el cas dels primers anys del franquisme.
Sovint, els articles que es publiquen als opuscles de les diferents confraries de Setmana Santa sorgeixen de l’estudi de les celebracions d’anys anteriors. La premsa és una bona font d’informació que permet fer un seguiment de la festa al llarg dels anys així com per documentar les curiositats i vicissituds que van tenir lloc a la ciutat, des de les novetats en la construcció dels passos, els canvis en l’organització o les detallades explicacions que els cronistes i historiadors escrivien als diaris locals.

Text: Elena Virgili (directora de la BHMT)
Vídeo: Marc Solé
http://tblog.tarragona.cat/la-setmana-santa-a-tarragona/6490


dimarts, 5 d’abril de 2016

LES PROCESSONS SEGONS EL GOVERN MONTILLA



La processó de Verges rebé un rang superior a la de Tarragona

Enguany la revista de la Congregació de La Sang inclou el nom exacte de la distinció amb què compta la Processó del Sant Enterrament: ‘element festiu patrimonial d’interès nacional’.  Un gest d’honestedat. Proclamada el 1999 ‘festa nacional d’interès nacional’, fou requalificada el 25 de maig de 2010 per la Generalitat, aleshores presidida pel socialista José Montilla.
El Decret 389/2006 del patrimoni festiu, pel qual el Govern revisà les declaracions de festes ja etiquetades abans i en tramità la reclassificació, transformà la nostra ‘festa tradicional d’interès nacional’ en ‘element patrimonial d’interès nacional’. 

La Pietat, de J.M. Jujol, un dels quatre passos destacats pel Govern de Montilla. Foto: Pere Ferré, Diari de Tarragona
El caràcter patrimonial reconeix el caire centenari, diferenciat del tradicional atorgat a partir d’aleshores amb 25 anys de trajectòria. La sorpresa neix quan el Sant Enterrament perd la condició de festa i esdevé element. Segons el decret, ‘es considera festa patrimonial d'interès nacional la celebració d'origen remot, estructurada a partir de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari, que té una projecció nacional.’
En canvi, els elements són ‘aquell acte o expressió corpòria o immaterial, de caràcter identitari o simbòlic, d'origen remot, que forma part substancial del ritual festiu de la comunitat a la qual pertany.’
Separa festa i element, de forma que la primera inclou seqüències d’actes i elements, mentre que el segon són els mateixos actes o bé “expressions”. Un element seria part de la festa.

La història gironeja
Ja saben vostès que a Barcelona es gironeja, des de molt abans que Carles Puigdemont  assumís la Presidència. El 23 de novembre de 2010 es reclassificà la Processó de Verges com a festa patrimonial d'interès nacional, no com a element. És a dir, la Processó de Verges és una festa i la de Tarragona un element.
Contrastant els documents usats pel Govern Montilla per classificar-les, n’extraiem  comparacions. La de Verges és documentada, i adjectivada com un costum, el 1666. La de Tarragona, el 1550, abans que la vergelitana.
A Verges els actes de Dijous Sant comencen amb la litúrgia, finalitzada la qual les manages - armats- entren a l'església i fan una reverència davant de l'altar. Aquest acatament rememora l'antiga vetlla del Sepulcre. Seguidament, recullen els misteris.         
L’acord de Govern explicita que a Tarragona els armats ‘recullen els passos o misteris als quals, un cop retut l'acatament, acompanyen fins a la plaça del Rei, des d'on sortirà la processó. Són ells qui encapçalen la processó i realitzen totes les passades ... Finalment, fan d'escorta d'honor del misteri del Sant Crist de la Sang, titular de la Congregació’. Oblida la reverència inicial i també una de final a l’església de Natzaret.
Si parlem de passos, a Verges surten l'Assotament, el Natzarè, la Dolorosa i la Pietat. De Tarragona la Generalitat diu: ‘Només alguns d'aquests passos tenen un notable valor artístic, com el pas de la Pietat de Jujol (1944) i històric com els del Sant Sepulcre (amb una imatge del segle XVIII) i els de la Germandat de Jesús Natzarè, que són anteriors a la guerra del 36-39.’ Tot i el desencertat ús de “només”, el Govern destca quatre passos a la nostra ciutat. Sense comptar la resta, bastants dels quals són homologables, ja empatem.
Verges llueix personatges bíblics, molts dels quals no sols desfilen sinó que també tenen text. Tarragona ofereix els incomparables penitents, històricament dos segles anteriors a la processó.
No he sabut veure la diferència entre una i altra processó. El nou Govern, amb President de Junts pel Sí, s’hauria d’afanyar a esmenar l’errada. O ambdues són elements, o ambdues festes, categoria per la qual m’inclino.

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 2 d'abril de 2016