dissabte, 26 de març de 2016

UNA RECOLLIDA MÉS ÀGIL

Durant dues hores i mitja els Armats van recórrer els carrers de Tarragona,'convidant' als passos a participar a la Processó.

La d'ahir va ser una recollida marcada per quatre molestes gotes i perquè gràcies al canvi de format la cerimònia va ser molt més àgil. Els més agraïts, els Armats, que no van haver de pujar i baixar els estrets carrers de la Part Alta repetidament.
Quan les campanes donaven les 16.00 de la tarda, hora de l'inici, la plaça del Rei estava molt tranquila. Un cordó de seguretat impedia accedir al centre, algunes persones esperaven als bars dels voltants i les portes de l'església de Natzaret completament tancades. Minuts més tard començaven a sortir els arrengladors de la Sang i en qüestió de minuts s'obrien les portes de l'església i, després de saludar a la imatge del Crist de la Sang, es posava en marxa la cohort. Precedia la comitiva l'estendard, els vuit timbalers, el Capità Manaies i els 32 soldats de la cohort romana.
A pas ferm van baixar fins a la Rambla Vella, on ja els esperaven els confrares de La Salle amb L'Oració a l'Hort. Primer salutació, segon i enmig del silenci i una gran expectació, els soldats inclinaven el cap per tercera vegada, per continuar la seva marxa i repetir el ritual davant del Vetlleu i Pregueu.

Els armats fent l'acatament al pas 'Jesús és despullat de les seves vestidures' dels natzarens. Foto: Pere Ferré. Diari de Tarragona
Cafè i fotos
Els misteris de La Salle ja començaven a caminar cap a la Part Alta i, sense temps per perdre, els Armats seguien descendint. A continuació cap a la Plaça Verdaguer, on arribaven a les 16.20 hores. Quan molts turistes encara estaven prenent el cafè en alguna de les terrasses d'aquesta cèntrica plaça, el so dels timbals els aixecava de les seves cadires per intentar treure les millors fotos.
Primer davant dels pescadors i després amb el Descendiment de la Creu, van repetir mesurats moviments. Tres passos, cada vegada els mateixos: picar a terra amb la llança mentre s'inclinaven cap endavant, primer recolliment i novament ferms. I així fins a tres vegades. «Aquí sí que hi ha disciplina», feia broma un noi entre el públic que anava acompanyat d'uns amics. Mentrestant, els soldats ja seguien cap a la Rambla Nova on es van parar fins a quatre vegades abans no van arribar a escassos metres de l'estàtua de Roger de Llúria, on els esperaven els Maginets amb el seu Retorn del Calvari.

Comença a ploure
Mitja volta i enfilaven ara Rambla Nova amunt, sense trencar files ni un moment, tot i que la confraria del Natzarè -amb els seus tres misteris que els Armats ja havien saludat-, tan sols havia començat a moure's tímidament. I és que, quan pràcticament eren les cinc de la tarda i els armats estaven a punt d'arribar a l'altura dels Marejants, la Rambla començava a ser una artèria intransitable, obligant als arrengladors a obrir pas. Les cadires disposades per a la processó de la nit, pràcticament plenes. I, una altra vegada, el mateix: primera salutació, segona salutació, tercera salutació i en marxa.
A les 17.05 els Armats portaven una hora caminant pels carrers de Tarragona, i quan estaven arribant davant de l'Ecce-Homo queien les primeres gotes. Tornava la mateixa malson de tots els anys, tot i que després del sol del matí i que no hi havia previsió de pluja, ningú temia que això pogués acabar aigualint la nit. Així que, a pas ferm, continuaven el seu camí. Arribaven a la Plaça de la Mitja Lluna quan la Rambla era tota una orquestra, en la qual sobresortien els sacs de gemecs que acompanyen el Sant Ecce-Homo.
Després de les salutacions pertinents davant del Jesús de la Passió, els Armats enfilaven de nou cap al centre històric. Ara sí, completament impossible seguir-los el pas amb els carrers abarrotats de gent. I a les 17.25 hores arribaven de nou a la Plaça del Rei, on ja els esperaven els primers passos, tapats amb plàstics per la pluja, que havien completat el recorregut, a l'espera de l'inici de la processó. 
Acataments al Crist de la Humiliació, i abans de continuar cap a la Plaça de la Pagesia, encara van tenir temps de descansar uns minuts al carrer Santa Anna.
A les 17.45, els legionaris iniciaven de nou la marxa. Amb el que no comptaven els arrengladors és que haurien de recollir les taules de les terrasses del costat dret de la Plaça del Fòrum, perquè el seguici no tenia prou espai per pasar. Superat aquest obstacle, i sense que aquest hagi entorpit la marxa, enfilaven cap a Les Coques i fins a la Plaça de la Pagesia. Fins i tot van haver d'esperar uns minuts abans d'entrar, ja que els pagesos no havien tingut temps de treure al carrer els seus misteris, que seguien a l'interior de l'església, protegint-se de l'amenaça de pluja.
I mentre el Sant Sepulcre i La Pietat ja iniciaven el seu camí cap a la Plaça del Rei, els Armats enfilaven l'últim tram que els conduiria fins a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials, on es recull La Soledat.
La 'Sole', amb el seu mantell blau i els seus clavells blancs. La confraria de les dones, que sempre l'acompanyen tot i que és l'última. I un bon nombre d'aquestes l'esperaven als peus de la Catedral per guiar-lo en el camí cap a la Plaça del Rei. Començaven a formar les files quan els Armats ja iniciaven el retorn. I a les 18.30, dues hores i mitja després de la seva sortida arribaven de nou al punt d'inici, ara sí, ple de gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada