dissabte, 5 de març de 2016

ELS ECOS NATZARENS DEL "CAPITAN" PALANCA



La Quaresma ha dut a les nostres comarques, al Teatre Fortuny de Reus, la sevillana Banda de cornetas y tambores del Santísimo Cristo de las Tres Caídas, de la Hermandad de la Esperanza de Triana, amb ‘Carmen’ de Salvador Távora.  Segons el corneta Manuel Jesús Espina, l’integren 150 músics, dels quals 20 són en l’òpera representada.
Junt a altres formacions sevillanes, deu el so a l’antiga banda de la Policía Armada. En l’inici de la democràcia, els mestres havien estat anteriors intèrprets del cos policial. ‘Fuimos y somos los primeros en todo’,  apunta Espina.
A Tarragona la banda de cornetes, gaites i timbals de la Germandat de Jesús Natzarè té un origen similar. Qui en fou fundador i director, Xavier Torné, explica: ‘em vaig inspirar en la Policía Armada de Barcelona, ja que l’avi em portava a la recollida dels passos; recordo que venien banda i música.’

La banda de las Tres Caídas, de Triana, llueix plomalls com els músics del Natzarè a la primeria del XX. Foto: Alba Mariné

La Policía Armada y de Tráfico, creada el 1941 i coneguda com els grisos pels uniformes, desenvolupà la faceta musical. A Sevilla, Madrid i Barcelona, adquirí un nivell notable que la portà a ritus festius. La banda madrilenya gravà un disc de les Falles.
En el cas sevillà, que comptà alhora amb banda eqüestre, l’estil fundacional de 1941, a quatre veus i molt florit, provenia dels bombers de Màlaga dels anys 20. La de Barcelona fou habitual al Sant Fèlix de Vilafranca i al Divendres Sant tarragoní. Participà a la inauguració del Camp Nou del Barça el 1957.
El període més destacat fou el de la direcció del capità valencià Julián Palanca Macià, quan enregistrà treballs per a EMI Odeón entre 1948 i 1961.  Fou deixeble d’Emilio Vega, mestre de la Real Banda de Alabarderos, i de l’insigne tortosí Felip Pedrell.
De Llíria a Barcelona      
Retrat de Palanca. Foto:elperiodicodeaqui.com
Nascut a Sagunt el 1883 i mort a Barcelona el 1964, estudià al conservatori de València. El 1902 oposità per a l’Orquestra Simfònica de València i formà part de la Banda Municipal de 1903 a 1908. Llavors i fins a 1914 dirigí l’Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria, la formació civil més antiga, obtenint el primer premi a València el 1913.
Aquest any guanyà plaça de músic militar i exercí com a director a la banda del Batallón de Cazadores de Arapiles, a Cèuta i Melilla, i des de 1915 al de Mérida, a Barcelona.  Aquí el 1921 fundà i dirigí la del regiment d’infanteria núm. 73 Badajoz, i li dedicà una marxa.
El 1925 viatjaren a la Setmana Santa de Cartagena, essent enregistrats. El Badajoz publicà discos amb La Voz de su Amo i Parlophon entre 1927 i 1942. De 1931 a 1935 es fusionà amb el Jaén núm. 72, com a Regimiento de Infantería núm. 10. Alhora, Palanca exercí com a professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Des de 1943 dirigí la banda de la Policía Armada de Barcelona. Cap al 1948 composà marxes de processó. “María del Carmen” ha estat interpretada a Sevilla des dels 50, i enregistrada per prestigioses bandes com la del Maestro Tejera i la del Carmen de Salteras. “María del Pilar”, de glòria, fou recuperada per Las Cigarreras sevillanes el 2012, grup també hereu del so de la Policía Armada.
La banda de Barcelona acompanyà el Cirineu dels Natzarens el 1953. El 1954 i 1955 hi sumà les gaites, comunes a la VIII regió militar (Galícia). Permetia atacar peces que les de cornetes i tambors no tocaven per falta d’altres instruments, sobretot els de fusta. El 1959 el Cirineu comptà cornetes, tambors i gaites, mentre que el Natzarè dugué la banda de música del mateix cos, com el 1965.
Torné relata que ‘la gent gran de la germandat em deia: què bonic seria si posessis gaites a la banda; fóra igual que quan venia la Policía Armada de Barcelona’. El 2000 els Natzarens les afegiren als timbals del 1985 i cornetes del 1986. 

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 5 de març de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada