diumenge, 20 de març de 2016

CORS ANDALUSOS BROLLEN DEL SETÍ MORAT



A principis del segle XVI es creà un monopoli estatal a Sevilla per al comerç amb Amèrica. El seu port fluvial fou triat per les condicions geogràfiques. Centenars de catalans s’hi van desplaçar. El major flux d'or i plata des d’Amèrica fou entre 1540 i 1650, amb 11.000 viatges.
El 1601 el comerciants catalans de Sevilla hi funden una germandat de glòria per donar culte a la Mare de Déu de Montserrat. Deu anys després s’agregaren al monestir català i en quedà avalada la vinculació.
Els catalans encarreguen el Crist de la Conversió a l’escultor Juan de Mesa el 1619 i la Mare de Déu de Montserrat a un membre del cenacle d’aquest artista cabdal. Triant el més pur segell de l’escola sevillana, entren en una Setmana Santa amb 36 confraries el 1621.

Els misteris dels andalusos tarragonins treballen sense ganxos exteriors. Foto: Lluís Milián
La història volgué que a Tarragona el 1996 es visqués un procés a l’inversa. Un grup d’andalusos havia creat la confraria del Crist del ‘Buen Amor’ i estrenà el pas en la processó. Com si la mort es suavitzés, l’adjectiu endolceix Jesús abatut i pensatiu, flagel·lat i coronat d'espines.
Emulant els comerciants al port sevillà, la casualitat féu que establissin la seu a l’església de Sant Nicolau de Bari, advocació marinera molt estesa a la Mediterrània. Aquesta capella de l’antic col·legi de la Presentació està ubicada al barri del port.

Síntesi de tècniques
Diumenge al matí al moll de costa. Un refugi portuari custodia la peanya d’assaig de la Mare de Déu de l’Amargura i Sant Joan Evangelista. Cap a les 9, Juanma Rubio, capatàs del pas, fa el quadrant dels homes del misteri. Els andalusos no assagen amb les plantilles senceres dels dos passos. En tanquen una entre els dos.
El veterà capatàs del Crist, el ‘trianero’ Jesús Fernández, vingut amb 25 anys a la Tarragona dels 70 per treballar a la Dow, s’inquieta perquè no es faci tard. Una vintena de músics de la banda de cornetes i timbals de la germandat esperen l’inici de l’assaig. Juanma ordena posar-se les faixes del color morat distintiu de l’entitat.
Sonen tres avisos amb el ‘llamador’, que acciona el capatàs per cridar els portants. Tot seguit, un toc sol fa que agafin la posició, i el següent indica que aixequin el misteri.  Aquest martell prové dels passos de Sevilla, com el portant Javi Carrión, de nissaga setmanasantera.
Sentim la veu d’Iván Medina des de sota de la peanya: ‘¡Vámonos!’. I arrenquen finet, sense el balanceig de la tècnica perpetuada pels natzarens. El president de la confraria, José Mª Santiago, defineix el moviment andalús: ‘És el pas de la serenor’. El capatàs revel·la els seus usos: ‘¡Arrastrando el pie que no bote! Señores, muy bien’.
L’Iván, que de xiquet duia els cordons de l’estendard, determina els canvis de ritme, en funció dels acords de la banda, ‘Oído, largo’, o per accentuar la solemnitat, ‘Oído, lento’. Nou cop de ‘llamador’ per aturar-se,  i un altre per baixar el misteri.
El lèxic per distingir els carregadors, solament ubicats sota el pas, prové de la terminologia ‘costalera’ sevillana. Són ‘pateros’ els quatre al costat de les potes, ‘costeros’ els dels laterals i ‘corrientes’ els del mig. 
Els andalusos tarragonins usen el tortell sobre les espatlles, a diferència del ‘costal’ sevillà. Aquest mot neix dels sacs de gra o llavors, que els portuaris sevillans es lligaven al cap per ajustar-se al misteri, tècnica mantinguda i adaptada pels germans voluntaris.
‘Oído, cuatro pasitos’, ‘Oído, cuatro para atrás’, ‘Oído, para adelante y nos vamos’... són les frases amb què Iván guia els companys, amb una coordinació esfereïdora. Avui en poden gaudir en la processó del 20è aniversari del Crist de la confraria. A les 19.30 h no es perdin la sortida de genolls de l’esglesiola de Pau del Protectorat. Emocions del sud.

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 19 de març de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada