L’olor a
encens, la llum d’una espelma, el repic d’una baqueta, el regust a suor, el
tacte suau d’una flor… la Setmana Santa la formen petits detalls, aquelles
coses petites i dolces fins i tot les amargues, que fan que una sola mil·lèsima
de segon sigui especial.
Son 21 anys
carregats d’aquests petits moments, així com d’altres molt més grans, i es que
en el fons és això, omplir el sac de la vida de totes aquestes olors, llums,
repics, regustos i tactes que et porten a cada any penjar-te el timbal o
posar-te la vesta.
És diu ràpid i
encara passa més ràpid el temps quan ho penses... i aquí estem un divendres
sant més, engalanant el pas, anant a fer farigola passejant per la rambla,
pregant...
21 anys al
voltant d’un sopar on hi podríem explicar mil i una històries i anècdotes, de
bones i dolentes, dolces i amargues...
Ja som
divendres sant... els passos guarden impacients el so de les llances picant en
força el sòcol romà mentre petits i grans obren els ulls atents als petits
detalls.
Carrers
estrets, foscos, solemnes... llums tènues que marquen un camí ple de promeses i
penitencies, i al final d’aquest una última muntada, un últim esforç, el camí
acaba i les llàgrimes vesen dels ulls.
Soledat
envaint la plaça on tot inici acaba en el seu final on esperarem llargs mesos
per tornar a sentir el tacte de les flors, el regust de la suor i les
llàgrimes, l’olfacte de l’encens, la vista clara de la llum de les espelmes i
l’oïda dels repics llunyà de timbals, de petits detalls que fan gran, molt
gran, la nostra Setmana Santa.
Bon Divendres
Sant i Bona Pasqua!
