diumenge, 22 de març de 2015

LA PASSIÓ SEGONS COSCOLLA



L’abril de 1939 Coscolla exposa un cap de Crist en un cèntric aparador tarragoní Coetània del Jesús tarragoní, Coscolla va refer la Virgen de la Peña a Graus

Coscolla, en l'homenatge a Osca el 2 d'abril de 1923
Foto: Ildefonso San Agustín/Fototeca Diputación Provincial de Huesca
Divendres, dia 20, es complien 75 anys de la benedicció del pas de Jesús de la Passió, obra d’extraordinària factura de Felipe Coscolla Plana (1880-1940), que acompanyà la nova germandat en la seva primera processó el 22 de març de 1940.  Des del Diumenge de Rams havia estat exposat als menjadors de l’auxili social a la Rambla. Des de 2008 la imatge és una encertada còpia del tarragoní Jordi Amenós que substitueix l’original, cremat el 1973.
La nova germandat reprenia amb Coscolla la tradició d’escultors destacats a la processó.  El mestre barroc Benet Baró, i els reconeguts artistes del segle XX Josep Campeny, Clemente Cantos, Antonio Garrigós, Josep Llimona o Josep Rius Mestres, havien contribuït al prestigi del Sant Enterrament. Només l’excepcional talla anònima del sant Sepulcre anterior a 1751, les tres Maries de Rius de 1907, i el Cirineu d'Antoni Parera de 1930, havien sobreviscut a la guerra civil. 
Nascut a Graus (Osca), de família nombrosa, Coscolla emigrà a Barcelona el 1887. Estudià a l'Ateneu del carrer del Carme i l'Escola de Belles Arts de la Llotja, aprenent dels escultors Llimona i dels germans Vallmitjana. S'especialitzà en imatgeria religiosa amb els barcelonins Francesc Guiu i Pere Bernadas. Amb dues filles, marxà a Santiago de Xile el 1907 per cercar encàrrecs eclesiàstics. El 1913 tornà a Barcelona, on treballà fins a la mort.

Passos a Osca

Paso del Prendimiento. Huesca. Foto: Manuel Carranza Calderón
La processó d’Osca requerí els seus serveis el 1924 per crear la Verònica. Després d’aquest pas d’una única figura, l’any següent bastí un més complex, el Davallament, amb sis imatges. Explica José L. Menéndez al diari ‘ABC’ de Madrid el 5 d’abril de 1925: ‘No se trata de un paso más sino de una verdadera obra de arte, maravilla de la estatutaria moderna, hecha por el escultor gradense Felipe Coscolla, que en la talla de «El Descendimiento» ha demostrado ser un afortunado continuador de nuestros grandes imagineros Martínez Montañés, Cano, Gregorio Hernández, Becerra, Mora y Salcillo’.
L’èxit féu que el 1929, engendrés «La Enclavación» per a la mateixa processó. 'La Vanguardia' del 31 de març el considera una 'magnífica obra', mentre que Ricardo del Arco en parla a la revista ‘La Esfera’, de Madrid, el 14 de setembre: ‘Si buscamos los antecedentes de esta obra, los hallaremos en los pasos de Juan de Juni, que se conservan en Valladolid: Juni, el principal representante de la indicada escuela de Miguel Ángel en España... Dudo que haya en España escultor que haga unas tallas religiosas del valor de las que Coscolla acaba de labrar’.
El 1930 crea «El Prendimiento». Destaquen les mides grans, les portentoses musculatures i els bruscos escorços de les figures provocant que no siguin pesades ni immòbils. Són els seus quatre únics passos conservats. Paral·lelament fou reconegut a Barcelona on assumí l'estil noucentista en la caricatura, el nu i l'al·legoria. El 1929 hi realitzà un fris a l'Exposició Internacional i escultures a la Comandància Militar. Fou seleccionat per al pavelló espanyol a l'Exposició Internacional de París de 1937.
Faust Cucurull Bañeras, canonge de la catedral de Barbastro des del 7 de maig de 1891, i canonge arxiver a Tarragona des de 18 de juliol de 1911 fins al juliol de 1931, coneixia la feina de l’escultor. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, el 24 de setembre de 1939 presidí la reposició de la Mare de Déu del Merli a Alguaire (Lleida), d’on era fill il·lustre. Sufragada per Cucurull, amb el cap salvat el 1936, Coscolla havia restaurat la Verge. La vinculació del canonge jubilat i implicat en els pelegrinatges tarragonins al Pilar de Saragossa i a Lorda, influí perquè la germandat de la Passió escollís l’escultor excepcional.


Sabíeu que...

El 1940 el ‘Diari’ elogiava el pas de Coscolla
El 19 de març deia: ‘ha sido un éxito más en la brillante carrera artística de este excelente escultor que se llama Coscolla que ha hecho de la figura de Jesucristo con la Cruz a cuestas una verdadera creación que difícilmente podrá ser superada por su realismo y por su fuerza expresiva... una obra acabada y magnífica que le honra’.


Crist del Pont d'Armentera. Foto: El Vallenc.cat
A la demarcació persisteix una obra de Coscolla
Segons l’escultor tarragoní Jordi Amenós, que restaurà el Crist de l’església parroquial del Pont d’Armentera, aquesta talla està signada per Coscolla. El Crist surt en processó cada 3 de gener des de 1809. Uns asseguren que per agrair la seva protecció contra els francesos i altres per lliurar la vila de les pestes d’aquell temps.







Iniciativa - Els Verds hauria de reconsiderar el vot
No ha agradat gens el vot d’Iniciativa-Els Verds contra una distinció municipal per a la Germandat de la Passió pels 75 anys.  El 1940 l’entitat trià Coscolla, escultor que el 1931 havia realitzat el bust barceloní de Francesc Pi i Margall, home amb un pes clau dins la primera experiència republicana espanyola. Convindria repensar-s’ho.

Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 21 de març de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada