dimarts, 26 de febrer de 2013

EL PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ VA PRESENTAR AHIR L'OPUSCLE DE LA GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO

Portada de l'Opuscle 2013

La Germandat del Sant Ecce-Homo va presentar el seu Opuscle. Va ser ahir al vespre a la sala d'actes de l’Antiga Audiència plena de gom a gom on la confraria va donar a conèixer tots els detalls del seu opuscle d'enguany.  En aquesta ocasió va ser el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, l’encarregat d'anar desgranant tots els detalls de la revista. Abelló va elogiar la tasca de tots els col·laboradors i va voler destacar la capacitat de renovació de la germandat. «Sempre heu demostrat la gran facilitat per incorporar canvis que són essencials per millorar la Setmana Santa tarragonina i també per incorporar noves eines, com ara el Facebook», remarcava Abelló. Tant el president de l’ens empresarial com la presidenta de la confraria, Elvira Ferrando, van aprofitar l’esdeveniment per fer una defensa del paper dels opuscles en aquesta festivitat ja que van considerar que són «quelcom bàsic perquè les activitats d'una agrupació quedin guardades pel futur de manera que d'aquí cinquanta o cent anys la gent pugui saber el que feien els seus avantpassats», destacava Abelló. 

Entre les principals novetats de la revista-programa d'aquest 2013, es va destacar durant la presentació la incorporació d'una nova secció anomenada «Espai Ecce-Jove», dedicada a la gent més jove de la germandat, que s’afegeix a la que ja fa anys que es publica centrada en les activitats dels aspirants de la confraria. L’acte també va servir per retre homenatge a tots els portants del pas de l’Ecce-Homo i també es va fer un agraïment a Maurici Montané, la persona que se'n va encarregar de restaurar el Crist del Viacrucis del Loreto. D’altra banda, la formació musical de la germandat va ser l’encarregada de posar el punt i final a l’esdeveniment amb la interpretació de dues peces de música tradicional. La primera d'elles va ser una de nova composició, obra de Francesc Sans, que la banda va dedicar a l’anterior president de la confraria, Elies Torres.

Article de Laia Díaz. Extret del Diari MÉS edició Tarragona (26.02.2013). Foto de l'esquerra: Cristina Aguilar.

dilluns, 25 de febrer de 2013

MEDINA DEL CAMPO I TERUEL, PROTAGONISTES AQUEST CAP DE SETMANA A TARRAGONA

Les delegacions de la Setmana Santa de Medina del Campo i Terol han estat aquest cap de setmana a Tarragona per presentar-nos les seves respectives setmanes santes. 
Divendres va ser el torn de Medina del Campo, organitzat per l'Agrupació d'Associacions i a l'església de Sant Agustí van presentar com és i com se celebra la Setmana Santa d'aquest municipi de Castella i Lleó, una festivitat que va ser declarada a finals del 2011 per part del govern de l’Estat com a Festa d'Interès Turístic Internacional, per la seva antiguitat i les seves imatges renaixentistes. L'acte va acabar amb un concert organitzat per la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, de la Cobla de Ministrers de la Ciutat de Tarragona que ens van oferir peces tradicionals de processó.
Dissabte dins el marc de les Visions de Setmana Santa organitzat aquest any per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, els convidats van ser la Junta de Hermandades y Cofradías de Semana Santa de Terol (Aragó). El president d'aquesta entitat, José Manuel Muñoz, i el president de la Cofradía de la Entrada de Jesús en Jerusalén, Fernando Balén, van desgranar davant d'una atenta audiència alguns dels detalls més tradicionals d'aquesta celebració que l’any 2006 va ser declarada Festa d'Interès Turístic Nacional.

Ahir diumenge, les melodies de la Banda de l’Escola Municipal de Música de Medina del Campo van ressonar pels carrers del barri marítim del Serrallo. Va recórrer els carrers del barri mariner en una cercavila que va anar des de l’Escala Reial fins a la Llotja de Pescadors on aquesta formació va oferir un concert de música processional.  
 







(Fotografies extretes de Centro San Vicente Ferrer i Fer-Vi)

divendres, 22 de febrer de 2013

ANDREU MUÑOZ PRESENTA L'OPUSCLE DE L'AGRUPACIÓ D'ASSOCIACIONS DE SETMANA SANTA 2013

Presentació de l'Opuscle. Foto: Cristina Aguilar- diari més









                                                                                                                                  
                                     

La sala d'actes de l’Antiga Audiència es va omplir de gom a gom ahir al vespre durant la presentació de l’opuscle de l’Agrupació d'Associacions. En aquesta ocasió, l’encarregat de desgranar els detalls d'aquesta publicació va ser Andreu Muñoz, el director del Museu Bíblic. Muñoz va elogiar l’oportunitat que ofereixen a la ciutat la Setmana Santa, la Trobada de Confraries i la cerimònia de beatificació dels màrtirs que se celebrarà a l’octubre per «projectar el seu llegat patrimonial i espiritual al món». D’altra banda, Muñoz també va elogiar la tasca de totes les associacions participants assegurant que «segurament que en aquesta labor es projecten llums i ombres, però no hi ha dubte que la mitja de les vostres accions decanta la balança en un sentit positiu». Per acabar, Muñoz va recomanar a tots els presents la lectura del llibre-programa de l’Agrupació perquè «ens prepara per gaudir amb més intensitat dels misteris pasquals».
Article de Laia Díaz. Extret del Diari MÉS edició Tarragona (22.02.2013)

dimecres, 20 de febrer de 2013

ELS ARMATS DE LA SANG ESTRENEN NOU EQUIPAMENT

El proper diumenge 17 de març els Armats de la Sang presentaran el seu nou vestuari. El projecte de renovació de l'equipament dels Armats amb micro-mecenatge va néixer l'any 2011, però per motius econòmics no s'ha pogut completar fins aquest any.  
En una entrevista efectuada a Tarragona Ràdio, el Sotsprefecte de la Sang Sr. Josep M. Fortuny i el Sr. Carles Micó Cornadó, membre de la Comissió del nou equipament, han donat més detalls del projecte.
En la fabricació del nou equipament hi han treballat diverses empreses: Les capes i els vestits han estat confeccionats a Tarragona per Ramon Herreries, les peces de cuir s'han fabricat a Lleida, les cuirasses metàl·liques han estat dissenyades per una empresa de San Cugat i fabricats a l'índia, i els cascs han anat a càrrec del muniquès Antoni Feldon. Per contra les llances i els escuts no es renovaran. 
Antoni Feldon és un especialista en equipament de l'època romana i treballa per grans produccions de Hollywood, on per exemple va ser l'encarregat del vestuari de "Gladiator".
Els vestits seran una reproducció fidedigna de la guàrdia Pretoriana existent a Tàrraco en època de l'emperador August. 
L'acte de presentació començarà a les 12h. Els Armats sortiran de la Casa de la Sang (plaça del Rei) i desfilaran fins a l'Amfiteatre on la Cohort Romana farà una petita exhibició i es lliuraran recordatoris als padrins dels armats que s'han fet càrrec de costejar cada un dels equipaments. L'apadrinament dels membres de la cohort romana (encara en queden 8 dels 40 membres per apadrinar) te un cost de 1850 euros per armat. 
Una novetat a destacar es la nova figura del Signífer que a partir d'ara portarà l'estendard que duia el Capità Manaies.

Josep M. Fortuny també ha explicat que el Via Crucis del Diumenge de Rams haurà de variar el seu itinerari ja que les obres que actualment s'estan fent al passeig Arqueològic impedeixen el seu pas. Aquest acte tindrà lloc per diferents carrers de la Part Alta.

Si voleu escoltar l'entrevista de Tarragona Ràdio podeu fer-ho a través d'aquest enllaç:

dilluns, 18 de febrer de 2013

LA SETMANA SANTA OFERIRÀ PER PRIMER COP, VISITES GUIADES PER CONÈIXER LA HISTÒRIA DELS MISTERIS


Exposició de Passos a la Catedral 2012. Foto. Dani Pallejà
La Setmana Santa tarragonina oferirà enguany i per primera vegada visites guiades a turistes i gent interessada en conèixer la història dels misteris i confraries de la ciutat.

El projecte està impulsat per l’Agrupació d'Associacions de Setmana Santa i el Patronat Municipal de Turisme. Ho ha avançat el president de l’Agrupació, Joaquim Julià en una entrevista a Tarragona Ràdio.
El recorregut es farà per les tres Esglésies: Natzaret, Sant Miquel del Pla i Sant Llorenç on es guarden els passos de la Setmana Santa. Els visitants també passaran per la catedral que, aquest 2013, tornarà a obrir les portes per acollir aquells misteris que no disposen d'Església pròpia per ser exposats. L’absència de la carpa de la plaça Verdaguer per motius econòmics farà que alguns passos es tornin a allotjat a la Seu Metropolitana com l’any passat.
Julià ha explicat que els visitants, siguin turistes o autòctons, podran conèixer els detalls de cada Pas i de la Congregació a la qual pertany. La intenció és donar a conèixer l’esperit de la celebració tarragonina.
(Informació extreta de Tarragona Ràdio - www.tarragonaradio.cat)

divendres, 15 de febrer de 2013

CARTELL DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA 2013

Aquest és el Cartell que avui es presenta per la Setmana Santa 2013.
Seguint la línia iniciada fa uns anys, enguany ens ofereix un detall del  misteri del Sant Enterrament del Gremi de Marejants, i en el fons les Muralles de Tarragona i la Torre de l'Arquebisbe. 

Aquest cartell ha estat dissenyat per el President de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona Sr. Joaquim Julià i Panadés, fusionant dues fotografies: La de les  Muralles feta pel mateix Sr. Julià i el del Pas del Sant Enterrament obra del Sr. Pere Amenós Basora.

Avui, a les 20.30h. a l'església de Sant Agustí, tindrà lloc la presentació del Cartell i en acabar el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral oferirà un concert. 

dilluns, 11 de febrer de 2013

ELS NATZARENS TRAURAN EN PROCESSÓ EL SANT CRIST DE LA SAGRISTIA DE LA CATEDRAL

Crist de la Sagristia. Foto. Josep M. Vall
La Reial Germandat de Jesús Natzarè celebrarà aquest any el 110 ANIVERSARI de la seva fundació amb un seguit d'actes, d'entre els quals destacarà la Processó Extraordinària amb el Sant Crist de la Sagristia de la Catedral de Tarragona. Aquest Sant Crist anònim d'estil barroc, estava dipositat antigament a l'església de Sant Miquel del Pla, seu cedida des de l'any 1988 per l'Arquebisbat de Tarragona a la Reial Germandat de Jesús Natzarè. 
Amb la desamortització de l'església a mitjans del segle XIX es traslladà amb la resta d'imatges a la Catedral de Tarragona, primer va estar al Museu diocesà i posteriorment el van depositar a la Sagristia on actualment es pot contemplar.
La processó es durà a terme el dia 2 de març amb el següent programa: A les 19h. sortirà en processó de la Santa Església Catedral de Tarragona, seguiran pels carrers Pla de la Seu, baixada del Patriarca, Merceria, Major, Cavallers i carrer del Compte, fins a l'interior de l'església de Sant Miquel del Pla, on es realitzarà una solemne cerimònia i s'adorarà la imatge. Tot seguit, cap a les 20h. tornada en processó fins a la Catedral   seguint el mateix recorregut a la inversa. 
Els germans natzarens que vulguin acompanyar la imatge a la processó desfilaran amb la seva corresponent vesta, i conviden a les demés confraries de la ciutat a acompanyar-los, abillats també, amb les seves respectives vestes.

Un dels altres actes per commemorar l'aniversari dels natzarens és una taula rodona que tindrà lloc el dia 9 de març a les 12h. a l'església de Sant Miquel del Pla, amb el tema "SETMANA SANTA A TARRAGONA, CAP A ON ANEM I COM HI ANEM" amb la intervenció de diverses personalitats de la Setmana Santa Tarragonina.
La Germandat també ens oferirà el 17 de març a les 18h. a l'església de Sant Miquel del Pla un concert amb la participació de la Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Germandat  i la seva Banda Infantil.  

diumenge, 3 de febrer de 2013

JOSEP FORNÓS. EL DISCRET RETIR DEL CAPITÀ MANAIES

Portada del suplement del DT. Arxiu: Daniel Pallejà
Avui recordarem un dels Capitans Manaies més estimats; es tracta de Josep Fornós i Pallarès nascut a Tortosa l'any 1911. Als tres anys es traslladà a Tarragona amb tota la seva família, on, a la seva Part Alta residí durant molt de temps. 
L'any 1935, als vint-i-tres anys entrà a formar part de la cohort romana, on desenvolupà el paper d'armat al llarg de més de vint anys. El 1942 ja era cabo o cap de filera. L'any 1960 va substituir com a Capità Manaies a Pau Espinosa, fins l'any 1981 que per motius de salut hagué de deixar-ho al també recordat Josep M. Salvadó i Urpí.
Josep Fornós i Pallarès morí a Tarragona el 1998.

El Diari de Tarragona va publicar l'11 d'abril del 1987, dins del suplement REVISTA DEL DIARI DE TARRAGONA una magnífica entrevista realitzada per Rosa M. Montaña titulat:


JOSEP FORNÓS. EL DISCRET RETIR DEL CAPITÀ MANAIES

En arribar Divendres Sant, quan la processó del Sant Enterrament serpenteja sense pressa els carrers de Tarragona, al vell capità Manaies el cor ja li fa un ai. «Cada any li passa el mateix», confessa la seva dona. Tot ell fet un cabdell de nervis, guaita el balconet en sentir que els armats s'apropen al ritme dels tabals. La cohort romana, carregada de llances i solemnitat, obre el seguici d'atxes i cucurulles. El senyor Fornós, després de calçar les sandàlies de romà durant més de 40 anys seguits i de dur l'estendard de capità durant més de 20, va haver de plegar perquè els anys no perdonen. Avui recorda amb íntim orgull allò que un dia li digué un capellà de la Catedral:
«desenganyi's, Fornós, vostè serà el capità Manaies fins el dia que es mori».

El carrer de Santa Anna és un lloc de silencis i foscors, de gent de pas i de megafonies naturals a prova de sords: les campanes de l'Església de la Trinitat. Una col·lecció de ning-nongs matutins i vespertins marquen el temps d'aquest home-geni i figura-, que ha oblidat el camí de sortir de casa. Nou pams d'alçada, 75 anys, genives desertes, orelles esventades i uns ulls d'àliga que travessen i que no fan per la quietud  i reclusió que ell mateix s'ha imposat. «Molts es pensen que ja sóc mort, perquè no surto mai i el dia que em veuen tenen una sorpresa de no dir...» És massa temperament en un sol cos per acceptar les limitacions de l'edat i l'home prefereix mantenir en el record de tots l'arrogància d'aquell capità Manaies dels millors temps.
«Mal m'està el dir-ho, però tinc la satisfacció d'haver estat un bon cap dels armats. Sempre he pensat que un soldat romà havia de reunir unes condicions físiques que lliguessin amb l'uniforme: talla, corpulència, duresa i sentit de la disciplina. No hi podies posar un noi escarransit perquè aquella capa li arribava als turmells i semblava que s'anés a casar... En comptes de respecte, hauria fet riure».
El Capità Fornós. 1971. Foto:  Josep Maria Marquès

La presència dels armats a la processó tarragonina data de l'any 1758. Els integrants d'aquest escamot militar han estat gent voluntària que, amb caràcter vitalici, trametien antigament aquest paper als propis descendents. El caràcter de clan familiar derivà posteriorment cap a una participació gremial on els  obrers manuals -paletes, pescadors, portuaris-, vestien l'uniforme romà a canvi d'un sou.
«Eren tiarros molt treballats i fornits per la duresa de la seva feina -explica el vell capità-, només amb una mirada acoquinaven a la gent».

-Com va anar que vós entréssiu als armats?

-Jo ho he dut sempre a la sang. De menut ja els seguia a tot arreu. L'Espinosa, el capità Manaies d'aleshores, em va dir: «quan hi hagi un forat, entraràs». I així va ser.En aquell temps entrenàvem les passades amb una canya que ens feia de llança, però, si badaves en fer-la picar a terra, s'esbotifarrava per sota i només et durava quatre dies...
Les passades són les evolucions marcials dels armats, filigranes geomètriques que executen en determinats punts de la  processó per donar més solemnitat a l'acte. La tradició de complimentar els poders religiós, civil i econòmic tampoc és aliena als armats.
«Calia tenir la picardia d'ordenar fer les passades en el lloc oportú. A la Plaça Palau, perquè hi ha l'Arquebisbe, a la Plaça de la Font perquè hi ha l'Ajuntament, al Pla de la Catedral i a la Rambla Nova perquè allí hi havia els peixos grossos».
La Recollida de Passos. Setmana Santa 1977. Foto: Josep Maria Marquès

-Heu passat moments d'angoixa en la vostra vida d'armat?

-El  primer any que vam sortir en acabar la guerra anàvem esglaiats, no sabíem el que podia passar. Teniem tan posat al pensament el so de les bombes i granades que en un moment que per casualitat toparen dues de les creus metàl·liques vam pensar que ens metrallaven. Ja som morts!, vam dir. També un gat que sortí esporuguit d'un portal ens va fer el mateix efecte d'un projectil.
Josep Fornós fou capità Manaies de 1960 a 1981, i en aquest temps entrenà i instruí diferents formacions d'armats: joves de la Universitat Laboral, del Col·legi de La Salle, soldats del Quarter Militar... «Ja no eren aquells homes ferrenyos i granats d'altre temps, però hi posaven voluntat. Jo anava a entrenar-los al pati de la caserna i em feia gràcia perquè m'anunciaven amb tota cerimònia, com si fos un militar dels seus: ¡Paso al Capitán Menayas, que viene a entrenar a los muchachos!».
Per bé que la graduació militar del nostre home hagi estat d'opereta, ell reconeix la seva fascinació pel món castrense. «Sempre he estat un home que no s'ha posat en res; de la feina a la casa. Amant del respecte, la disciplina, i de poques bromes. Bé, quan estic en família també en deixo anar alguna de fresca, eh? Però, quan feia de guarda-molls, ja sabia que no era amic de fer la vista grossa, sinó que tothom complís com cal».
I clava un cop de puny sobre la taula per si hagués quedat algun dubte sobre la seva rectitud. De fet, un any es va fer ajornar una operació i sortí a la processó amb un endimoniat atac de mal de pedra. Tot un caràcter.

-Quins consells donàveu com a capità als vostres armats?

-Jo sempre els repetia que no beguessin en el descans de la processó, perquè si anaven una mica ensofrats perdien les facultats per a fer bé les passades i guardar la compostura. El silenci també era important.

-Quin moment de la vostra actuació us emocionava més?

-Arribar a la Rambla Nova i veure com tothom ens obria pas amb aquell respecte i admiració. La veneració al nostre Crist de la Sang, amb les tres reverències, també era un moment que no és pagat amb diners.
L'última Recollida del Capità Fornós. Divendres Santa de 1980. Foto: Pere Amenós

-Un home tan identificat com vós en el paper de capità Manaies, per què va plegar?

-Perquè les cames ja no em duien. Ja m'havia jubilat de la feina i al fer una vida més tranquil·la, em faltava entrenament. Fer d'armat és més pesat que no sembla, et fas un tip de caminar: recollir els misteris, obrir la processó, fer les passades, traginar llances i cuirasses... vaig arribar tan apurat l'últim any que el meu fill em va haver de desvestir.
L'actual Capità, Josep Mª Salvadó, proposà de fer-li una passada en honor seu davant de casa i el senyor Fornós digué que de cap manera. Però, cada any, el jove Manaies, en un gest de reconeixement, aixeca el cap i li dedica una mirada. Sap que en aquell balcó hi ha un avi que agafa tremolí en pensar que si surt un dia al carrer, algun dels seus armats encara el gosi saludar com sempre: Hola, capi!   
Rosa M. Montaña

*Fotografies extretes del llibre Els Armats de Tarragona. Els seus orígens a la península ibèrica, de Josep M. Salvadó i Urpí i Jordi Bertran. Tarragona 2009.