Article publicat al diari de Tarragona el 4/03/2012 per Norián Muñoz
Tararús'. Aquest és el nom popular amb què es coneix a Palència als membres de les confraries de Setmana Santa, un grup més que nodrit de cinc mil penitents en una ciutat de 81.552 habitants. I és que el 'tararú' és justament el so que fa la trompeta al toc planyívol amb que uns confrares criden a altres, un toc peculiar i que, asseguren, és típic de Palència. Aquests són alguns detalls que van poder conèixer els que van assistir ahir, a l'Antiga Audiència a les XX Visions de la Setmana Santa de Tarragona, acte en què una altra localitat és convidada a explicar les seves experiències.
Segons explica Ramon Polanco, president de la Germandat de Confraries Penitencials de Palència, la festa va ser decretada d'Interès Turístic Nacional el 2005, cosa que no sempre és conegut a la resta d'Espanya, a causa de la proximitat d'altres setmanes santes molt importants de ciutats veïnes com Valladolid, Lleó o Zamora.
Ara treballen perquè la de Palència també sigui declarada d'Interès Internacional, tràmit que ja es troba en el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, després d'aconseguir, recentment, el vistiplau de la Junta de Castella i Lleó.
Segons assegura Polanco, una de les peculiaritats de la seva festa, és la seva projecció de futur ja que, encara que tenen confraries una història que es remunta al segle XIV, també hi ha una. la de 'la Sentència' que es va crear fa tot just dos anys.
El mateix succeeix amb els passos, 36 en total, perquè encara que tenen autèntiques joies molt antigues, també tenen figures del segle XX i XXI.
Cayo Juan Alvarez, vocal de la germandat, destaca que allà la tradició passa de generació en generació i és costum que els fills siguin apuntats a la confraria només néixer. Una cosa que, assegura, els ajuda a sobreviure en el temps més enllà del color polític de qui mani. Reconeix, a més, cert 'piqui' amistós entre les confraries, una mica de competència que, assegura, els ajuda a millorar.
No vol dir que no hi hagi companyonia, al contrari. En aquesta ciutat es dóna la circumstància que cada processó de Setmana Santa l'organitza una confraria i, la resta, va a acompanyar seguint sempre els costums del que convoca.
Per exemple, si qui organitza són els Natzarens, toca anar descalços, com ells. Es tracta d'un detall gens menyspreable perquè la nit palentina hora d'ara no és precisament càlida i més d'una vegada els ha tocat sortir nevant.
Però potser un dels aspectes més peculiars de la festa a Palència és el costum de demanar l'indult per a un pres de la presó de Dueñas. La tradició es va interrompre en el 1946 i es va recuperar el 2005.
El pres que és excarcerat és convidat a fer processó, voluntàriament i, fins ara, tots han participat i fins i tot algun s'ha fet confrare. Això sí, l'anonimat està garantit i és fàcil salvaguardar amb el capirot i la resta de la indumentària.
La part gastronòmica també té la seva tradició, en aquest cas el costum és oferir als confrares, per reposar forces, pa i llimonada.Valgui aclarir que la llimonada és una beguda que es fa amb aigua, sucre, vi i pela de llimona, i que el pa és un pa pastat amb anís.
A més de la seva presentació a la tarda, la delegació palentina va tenir ahir l'oportunitat de recórrer la ciutat en companyia del cronista, Josep Maria Sabaté i de Joaquim Julià, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona.
