El pas del Descendiment. Foto Daniel Pallejà |
A un quart de cinc de
la tarda els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang
van iniciar la recollida, sortint des de l’església de Natzarè. Primer,
dirigint-se a la Rambla Nova, on van encetar la feina amb els misteris de
l’Ecce-Homo i del Descendiment de la Creu. Amb un ritual calcat en tots els
casos: Arribada a ritme suau, tres reverències davant del misteri –sempre
acompassades a ritme de tambor i en tres temps– i camí cap al nou pas.
L’expectació a la
Rambla Nova era destacable. De fet, força superior a la de l’any passat, ja que
la pluja que va caure aleshores va restar afluència de públic. Ahir, res a
veure. Dia de platja, sol i màniga curta. I gelats, molts gelats van menjar els
espectadors, que fins i tot en un tram des del Moto Club en amunt tenien una
fila de cadires a banda i banda per poder seure i contemplar l’espectacle amb
calma. També es van veure moltes càmeres fotogràfiques, retratant amb un angle
el més adequat possible l’escena desitjada.
A continuació, els
Armats van baixar pel carrer Unió per recollir tres misteris més. Especialment
solemne va ser el de la Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista,
amb un toc de percussió molt solemne que provocava un silenci sepulcral entre
els assistents que els hi feien el passadís.
Mentre els passos
pujaven pel carrer Sant Agustí, els Armats els avançaven per l’esquerra per
Comte de Rius, per anar a recollir els tres darrers passos de la primera
recollida, al tram final de la Rambla Vella. El de l’Oració de Jesús a l’Hort
va posar-se al capdavant de la comitiva i, sempre darrere els Armats, va
enfilar per Portalet, un Cós del Bou amb públic fins i tot als balcons i la
Baixada de la Pescateria, on una munió de gent omplia els dos costats del
carrer, rebent els misteris amb alguns aplaudiments durant la pujada.
La Germandat del Sant Ecce-Homo a la recollida de passos. Foto Daniel Pallejà |
Al final, com és
tradició, tots els passos van quedar congregats a la plaça del Rei, on públic
autòcton, fidels i turistes es conglomeraven de forma no gaire homogènia, tot
esperant l’inici de la processó del Sant Enterrament.
Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 19 d'abril de 2014 per Eloi Tost