Un moment del Viacrucis d'ahir. Fotografies: Cristina Aguilar |
Segon viacrucis
processional de la
Setmana Santa. Els carrers de la Part Alta es van tornar
a omplir ahir al vespre d'aquella olor tan característica que desprenen les
atxes i d'aquell silenci que es filtra aquests dies per les parets dels
carrerons del nucli antic. La lectura de les estacions per part de mossèn
Gallart era l’únic que trencava amb la quietud que es respirava ahir a la nit. Amb
poc més de vint minuts de retard, el Crist de Sant Magí va sortir des de
l’ermita del Portal del Carro. Curiosament, aquesta vegada, i fora del que
acostuma a ser habitualment, tots els participants de la processó esperaven col·locats
pacientment al carreró que puja fns a l’ermita enlloc d'estar ja col·locats
davant de l’església del col·legi l'Estonnac on normalment hi esperaven els més
petits que començaven a rebre instruccions de com s’havien de
comportar. No va ser fins que va sortir el Crist de l’ermita que el viacrucis va
començar a caminar des del mateix Portal del Carro. Aquest viacrucis acostuma a
congregar molta canalla petita, sobretot del col·legi La Salle. Eren molts els
qui, tot i que se'ls hi demanava silenci, no podien evitar anar comentant cada
passa que donaven amb el company del davant o els qui intentaven, a vegades amb
molt d'èxit i d'altres sense, apagar d'una bufada l’atxa de l’amic sense que
aquest se n'adonés Quan la processó arribava al carreró del Claustre van començar
a caure algunes gotes, que també es van convertir en tema de conversa per a
molts, però, tot i que més d'un va treure el paraigua, la pluja es va
acabar ben ràpid i quan el viacrucis enfilava el Pla de la Seu ja era història. Tot
i que el recorregut que fa per la
Part Alta és relativament curt, el viacrucis, organitzat per l’Associació
La Salle , la Congregació del
Descendiment i l'Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir, es va allargar
considerablement, durant més d'una hora.
Article de Laia Díaz, extret del Diari Més, edició Tarragona. (26.03.2013)