dijous, 16 d’abril de 2015

CONCERT DE PASQUA ORGANITZAT PER LA REIAL CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT

Cartell del Concert - R. Congregació del Descendiment
El proper dissabte dia 25 d’abril a les 18.00 h, tindrà lloc a la parròquia de Sant Pau de Tarragona el concert de Pasqua “Stabat Mater de G.B. Pergolesi”, organitzat per l’Orquestra de Cambra de Tarragona, la parròquia de Sant Pau i la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu.

El preu de l’entrada-donatiu serà de 10 euros i 5 euros pels menors de 18 anys i es podrà adquirir al lloc del concert 30 minuts abans de començar.

dimecres, 15 d’abril de 2015

LA CONFRARIA DE JESÚS NATZARÈ 1872-1892



Per Daniel Pallejà Blay

Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de la Setmana Santa tarragonina és la de Jesús Natzarè. A través del Llibre d’Actes del Consell de la Ciutat, sabem que aquesta devoció arrenca l’any 1698, quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús amb la creu a coll, més conegut aleshores com el Porta Creu i sol·licita poder treure’l en públic a la Processó de Dijous Sant.

També coneixem, a través de diversos articles històrics publicats en els diversos programes i opuscles de les confraries de la nostra ciutat, que l’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers de Tarragona ha estat molt divers, des de la Confraria de Santa Llúcia, passant pel gremi dels boters, menestrals, artesans i els alumnes del Col·legi Tarragona. Finalment l’any 1903 es funda la Reial Germandat de Jesús Natzarè, germandat que fins al dia d’avui s’encarrega d’acompanyar dita imatge. El pas de Jesús Natzarè ha anat variant al llarg dels anys, ja que l’inicial Porta Creu, que era venerat a l’antic Convent de Santa Clara i al qual quan sortia en processó se li incorporava també la figura de la Verònica, va ser destruït l’any 1811 durant l’assalt napoleònic a la nostra ciutat. Posteriorment s’aconseguí que un Natzarè que veneraven els Pares Franciscans al seu convent de la Rambla Vella fos cedit per poder treure’l al carrer i acompanyar-lo a les nostres processons passionals. Aquesta segona imatge del Natzarè, coneguda popularment pels tarragonins com el Jaiet, també patí la mateixa sort que el primer, ja que l’any 1936 va ser cremat juntament amb totes les imatges que es conservaven dins l’església de Natzaret. L’actual, obra de Salvador Martorell i cisellat l’any 1940, va ser incorporat al conjunt escultòric de Josep Rius, que es realitzà l’any 1907 i que sortosament es va salvar de ser destruït en els mateixos fets.

Jesús Natzarè. Anys 30. Arxiu Daniel Pallejà
En aquest article, però, vull fer ressò d’una entitat que acompanyà també aquesta imatge a l’últim terç del segle XIX: la Confraria de Jesús Natzarè.

Malauradament, el 21 de juliol del 1936 no només es perderen les imatges processionals de les nostres confraries, gremis, congregacions i germandats sinó que foren destruïts també tots els arxius que es custodiaven en les seves seus i locals assaltats aquella fatídica tarda-vespre. Per tant, avui dia existeixen poques fonts documentals o arxius d’abans del 1936 que puguin ser consultats i que ens ajudin a poder descobrir noves dades històriques i potser encara desconegudes de la història de la nostra Setmana Santa.

En aquest sentit, la premsa tarragonina pot ésser una bona font d’investigació. La digitalització de les capçaleres de la premsa tarragonina, que ens ofereixen les dues hemeroteques existents a la ciutat, ens ajuda a trobar petites notes perdudes en el temps que, talment com un trencaclosques, ens permeten completar aquesta història.

Anem al tema en qüestió, objectiu d’aquest article. Entre aquestes petites notes de la premsa, en trobem una publicada al Diario de Tarragona del 25 de març del 1875 en què se’ns diu que «hasta ahora no han podido vencerse las dificultades que impiden la asistencia a la procesión del Viernes Santo de los pasos del Ecce-Homo y el de Jesús Nazareno, continuando sin embargo la junta directiva de la Congregación de la Purísima Sangre practicando vivas gestiones para conseguir que asista a lo menos una de dichas imágenes, en cuya empresa creemos que saldrá airosa, aunque los obstáculos con que tropieza son algo difíciles de vencer, pues consisten en la disolución de las cofradías que tenían a su cargo aquellos pasos».

Sabem que després de l’exclaustració de les ordres religioses i els convents del 1835, la imatge del Natzarè va passar a ser venerada a la Catedral juntament amb la talla de l’Ecce-Homo. Més tard, concretament l’any 1863, aquesta imatge va tornar a la renovada església parroquial de Sant Francesc, i, quatre anys més tard es traslladà a Natzaret per ordre de l’Arquebisbe Fleix i Solans i a petició de la Congregació de la Sang –tenint en compte que la imatge no tenia acompanyament estable i alguns anys fins i tot no arribà a desfilar. L’església de Natzaret és el lloc on es va venerar fins al 1936.

La nota no és molt precisa, però deixa entreveure que existeix una confraria que fins aleshores acompanyava el Natzarè, igualment com fa referència a la de l’Ecce-Homo, confraria de la qual sí se’n té constància documental. Però davant de certs dubtes de si seria una confraria o un gremi el que l’acompanyés, sis dies després i en el mateix Diario de Tarragona es publica una nota que diu que «se nos ruega hagamos constar que no es exacto lo que se nos dijo de no poder asistir a la procesión del Viernes Santo los pasos del Ecce-Homo y de Jesús Nazareno, en razón de estar disueltas las cofradías a que aquellos pertenecen, pues dichas cofradías existen, animadas del mismo espíritu de devoción que en sus primeros días, y si últimamente no han concurrido al expresado acto, ha sido porque en los tres años últimos no se habían realizado las cuotas mensuales para hacer frente a los cuantiosos gastos de su asistencia a la procesión».

Conclusions que podem extreure d’aquesta nota: primer se’ns diu que en ambdues confraries feia tres anys que els seus membres no pagaven les seves quotes. Per tant, la suposada confraria de Jesús Natzarè la podríem datar almenys tres anys enrere, això és el 1872. Podria ser ben bé que la seva data de fundació fos encara més antiga, una data compresa entre els anys 1867 i 1871, però això no ho podem confirmar, de moment.

El que sí sabem és que els primers anys de la dècada dels 70 del segle XIX van ser molt difícils. L’any 1873 es va proclamar la Primera República Espanyola, i el 1874 va tenir lloc l’aiguat de Santa Tecla, que va deixar molta misèria a la ciutat. En aquests dos anys no es va celebrar la processó del Divendres Sant, i possiblement per aquest motiu els membres de les confraries de l’Ecce-Homo i del Natzarè no pagaren les seves quotes.

En segon lloc, podem concloure que la nota ha estat publicada per exprés desig de les confraries implicades en veure anunciada la seva desaparició. Per tant, si la confraria que acompanya el Natzarè fos un gremi, com per exemple el d’Artesans, Boters o Menestrals, aquesta nota també ho hauria aclarit.

A la premsa ja no trobem cap més referència o nota que ens aporti més llum al tema fins al 1876. El 31 de març apareix una nota publicada també al Diario de Tarragona que ens informa que «según nuestras noticias la procesión del próximo Viernes Santo promete estar muy lucida. Los pasos que están a cargo de los gremios de labradores y mareantes, así como las hermandades del Ecce-Homo y Nazareno concurrirán a dicho acto». Aquí ja veiem clarament com es diferencien els gremis de les hermandades; per tant, ja podem dir que existí una confraria que es feia càrrec del pas Jesús Natzarè, tot i que no tenim clar el seu nom, si era Hermandad, Cofradía...

Jesús Natzarè. Anys 30. Arxiu Daniel Pallejà
La següent notícia periodística que trobem és del 23 d’abril de 1882, publicada al diari La Opinión. «Hoy, a las diez y media, en la iglesia de Nazareth, la Cofradía de Jesús Nazareno, junto con el Colegio de Tarragona, costeará un oficio cantado, predicando el muy Iltre. Sr. Dr. D. Juan Bautista Grau, Canónigo y Vicario general del Arzobispado».

Ara sí que ja trobem definitivament confirmada l’existència de la Confraria de Jesús Natzarè. Cal indicar també que el Col·legi de Tarragona, junt amb membres de la Confraria, acompanyà aquells anys el pas de Jesús Natzarè a la processó. Segurament la Confraria de Jesús Natzarè tenia pocs membres associats i decidí convidar el Col·legi per tal de donar el major esplendor possible a l’acompanyament de la imatge. Cal remarcar i recordar que un dels professors del Col·legi de Tarragona, que participava i acompanyava la imatge era Ramón Salas i Ricomà, fundador de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. La seva gran devoció per la imatge del Natzarè estava molt arrelada a la família gràcies a la seva mare, aquella nena de nou anys que l’any 1835 salvà la imatge de la seva segura destrucció. Convidat, doncs, el Col·legi de Tarragona per la Confraria de Jesús Natzarè, Ramon Salas es bolcà plenament a donar lluïment i esplendor a l’acompanyament de la imatge per part de l’alumnat i professorat de la institució escolar. Ja la premsa de l’any 1877 destaca que la comitiva que acompanyava el pas de Jesús Natzarè va ser una de les més concorregudes. Tots els alumnes de primera i segona ensenyança anaven amb túnica de vellut i gorgera. S’hi van comptar fins a 80 participants, entre alumnes, membres de la Confraria de Jesús Natzarè, pendonistes, majorals i representants.

En el Diario de Tarragona del 22 de març del 1883 llegim que «A la procesión del Viernes Santo asistirá también este año el Colegio de Tarragona acompañando el paso del Nazareno en unión con la hermandad que tiene por protector a la expresada imagen, tres de cuyos individuos, D. José Arti, D. Francisco Cabré y D. Ramon Pelegrí, serán mayorales, y los pendones correrán a cargo de los alumnos del indicado colegio, llevando el de segunda enseñanza los Sres. D. Juan Maní Ferré, D. José Llevat Mariné y D. Jacinto Pamies Espinós; y el de primera, los señoritos D. Roque Montagut Pijoan, D. Juan Monté Cots y D. Manuel Corbella Ginivar; representantes del pendón de segunda enseñanza, D. José Solá Rovira y D. Manuel Roig Guasch, y del de primera, D. José Masvidal Guinovart y D. Ramon García Molas».

Les últimes notícies que fan referència a la Confraria de Jesús Natzarè surten publicades al Diario de Tarragona. La primera el 20 de maig de 1883, una petita nota que ens informa que «Con objeto de renovar la junta de gobierno, la Cofradía de Jesús Nazareno celebrará hoy, a las tres y media de la tarde, junta general ordinaria en uno de los salones de las Casas Consistoriales». I l’última és del 29 de març de 1892: «En la Junta general que celebró anteayer la Cofradía de Jesús Nazareno se acordó concurrir este año con dicho paso a la procesión del Viernes Santo, a cuyo fin prociedóse después al nombramiento de pendonistas, mayorales y administradores, siendo elegidos los señores siguientes: Pendonistas: D. Juan Pelegrí, D. Carlos Espinach y D. Rosendo Ros. Mayorales: D. Ramon Altés, D. Tomás Clivillé y D. Sebastian Solé. Administradores: D. Vicente Balcells, D. Juan Vidal, D. Antonio Albareda y D. José Ros».

Arribaren moments difícils per a la Confraria de Jesús Natzarè. Segurament entre els anys 1893 i 1894 es dissolgué la confraria, ja que l’any 1894 el pas desfilà entre les fileres dels  penitents amb improperis de la Sang, que recordem que era la propietària de la imatge des de l’any 1867. El 1895, en junta general de la Congregació de la  Puríssima Sang, s’aprova la confecció d’una nova túnica per a la imatge.

Un apunt final: Ramon Salas i Ricomà, veient que la imatge de Jesús Natzarè tornava a passar per problemes d’acompanyament, decidí fundar l’any 1903 la Germandat de Jesús Natzaré. Però no ho féu com una refundació de l’antiga Confraria de Jesús Natzarè, ja que en els estatuts que presenta a l’arquebisbat per procedir a la seva aprovació, titula la nova entitat com a “Hermandad de devotos del Santo Nazareno”. El mateix arquebisbe recomana canviar aquest nom pel de “Hermandad de Jesús Nazareno”, perquè segons l’escrit d’aprovació final dels estatuts «el título de Santo Nazareno no es muy común en el  lenguaje cristiano».

Amb aquest petit article he volgut donar a conèixer l’existència, en l’últim terç del segle XIX, de la Confraria de Jesús Natzarè, predecessora de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquest escrit ens confirma que encara avui dia hi ha certs aspectes històrics de la nostra Setmana Santa que estan per descobrir.

Fonts Consultades:

- ARXIU DE PREMSA: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona; Hemeroteca Tarragona Fundació Catalunya – La Pedrera; Consulta de les capçaleres següents: Tarragona- Diario de Tarragona i La Opinión, del 1870 al 1903
- JUAN SALVAT BOVÉ. La Real Hermandad de Jesús Nazareno (1903-1953). Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona 1953
- JOSEP MARIA GIBERT I FORTUNY. 1903, fundació de la Germandat. La denominació proposada i l’aprovada. Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona 2003

dilluns, 13 d’abril de 2015

FILOSOFANDO ACERCA DE LA SEMANA SANTA



Últimamente se advierte una cierta preocupación entre algunos seguidores de nuestra Semana Santa acerca de acontecimientos y actitudes que desvirtúan el sentido religioso y tradicional de la misma. Para ser más concretos hacen referencia a falta de formación e información religiosa de los participantes, a cuestiones de comportamientos frívolos, a excesivo sonido de bombos, a composiciones musicales fuera de contexto, a una carencia de bandas de música eminentemente semanasantera (marchas), a protagonismos un tanto personalistas y mediáticos, a la excesiva exhibición personal con escasez de anonimato en los participantes en las procesiones (sin capirote), protagonismo de colectivos como bandas y portantes, a la prevalencia del espectáculo sobre lo religioso, a determinados comportamientos poco cívicos e irrespetuosos de espectadores. En definitiva a lo que afecta al fundamento y sentimiento de la Semana Santa en su más estricto sentido.

Fotografia: Daniel Pallejà/Setmana Santa TGN
Ante ello se plantea la duda de si estamos ante una pérdida de valores de la Semana Santa de otros tiempos  o ante un cambio de los mismos, sin saber si es para bien o para mal. Lo primero que debemos tener en cuenta es que en la Semana Santa intervienen personas y estas integran una sociedad. Por lo tanto la propia Semana Santa es un reflejo de la sociedad en que vivimos en donde se dan las siguientes cuestiones:

  • Estamos en un mundo en donde los valores y creencias religiosas son personales, íntimas, en algunos casos, confusas y en otros inexistentes, en un contexto de escasa formación y práctica.
  • La propia Iglesia se encuentra inmersa en un momento de transición después de haber pasado por diferentes etapas: Concilio, posconcilio, escasez de vocaciones, problemas de comunicación, cierta desconfianza social y ahora con una perspectiva de apertura, de acercamiento a la realidad del entorno.
  • Nuestra Semana Santa pasó por momentos muy críticos con visos de desaparecer. La entrada de savia joven y femenina propició el cambio de rumbo hasta llegar a cimas insospechadas. Actualmente parece haber tocado techo y pueda que exista un agotamiento propio de una evolución ciclica.
  • La sociedad se ha convertido en un complejo elemento: voluble, variable, volátil, plural, fácilmente influenciable y sensible a cambios de opinión propiciados por la gran rapidez de medios y redes sociales. La información y la comunicación puede llegar de cualquier parte y sentidos de toda indole. Los valores han dejado de ser permanentes y están sujetos a todo tipo de modas o influencias. Incluso, la presencia física ya no es necesaria. Una persona, por ejemplo, puede contemplar la procesión de Tarragona desde su casa al tiempo de estar viendo un video en el ordenador o móvil de otro lugar de la geografía española.
  • La Semana Santa no es la misma de antes porque la sociedad, la Iglesia, la educación y la cultura tampoco lo son. Ni tampoco el entorno urbano. La gente procede de distintos espacios lejanos a donde se producen los actos (barrios). Ya no existe aquella relación vecinal/familia/parroquia/cofradía de antaño.
Ante ello nos planteamos la pregunta del millón. ¿A dónde va nuestra Semana Santa? Actualmente, en política, economía, trabajo, relaciones humanas, en muchas facetas de la vida son de difícil vaticinio. Cualquier acontecimiento, en horas, puede cambiar el rumbo de las cosas.

Fotografia: Daniel Pallejà/Setmana Santa TGN
Pero desde mi personal visión considero que la Semana Santa, como todo, está evolucionando hacia nuevas perspectivas. Nunca volverá a ser la de otra época. En todo caso permanecerá DIFERENTE y adaptada al entorno social en que se mueve.
Ante ello cabe preguntarse: ¿Qué se pude hacer? Es casi imposible cambiar la manera de pensar de las personas por lo visto anteriormente en lo que afecta al fondo y estructura de la Semana Santa. Pero no me cabe duda alguna que se puede tratar de realizar ciertos “retoques de funcionamiento” como, por ejemplo:

  • Adaptar el recorrido y horario a una mejor visibilidad y viabilidad de la procesión del Santo Entierro por la parte alta de la ciudad, considerándolo como marco ideal y apropiado a la misma.
  • En contrapartida convertir la Rambla en el epicentro de la recogida de pasos. Hoy en día es uno de los actos más importantes de nuestra Semana Santa ya que influyen factores favorables como horario asequible, en poco tiempo tienes una visión general de todos los pasos, emotividad en algunos momentos, espacios emblemáticos, variedad, etc. Diríamos que para un determinado sector de personas “ya tienen suficiente” y no se molestan a esperar la procesión nocturna del Santo Entierro.
  • Las cofradías podrían reconducir y encauzar los impulsos percusionistas de la juventud hacia otro tipo de aprendizajes musicales como formación de agrupaciones de música de capilla o de ministrers. Alguno de nuestros pasos a ruedas le beneficiaria este tipo de acompañamiento.
  • Intentar informar a los congregantes de “donde están” y “en que participan” mediante un folleto donde se explique la historia y trayectoria de la cofradía,  lo que significa una procesión o Via Crucis y que escena de la Pasión de Cristo representa el paso acompañante. Una hoja a dos caras como máximo.
  • No vendría mal una renovación de cuadros directivos de las cofradías jugando la carta de las nuevas generaciones con ideas y posibilidades humanas desconocidas o ignoradas, contando siempre con la experiencia de los que se van. A veces se tiene la tentación de considerar la inexistencia de un relevo, pero la práctica nos prueba lo contrario. Siempre hay alguien que coge el testigo, si lo facilitamos.
  • Comunicación con la sociedad. La Semana Santa, en estos momentos, no es un hecho eminentemente religioso. La coexistencia de la religión y la tradición es un mutuo compromiso. Los dos ámbitos deben de sostenerse. La tradición sin la existencia de una Pasión de Cristo no estaría y la religión sin el apoyo de la tradición carecería de relevancia.
  • Es evidente que, en Tarragona, existen tres tipos de actos. Los “devocionales” como los Via Crucis de la Sang de Domingo de Ramos, de la madrugada del Viernes Santo, del organizado por el  Ecce-Homo de la noche de Jueves/Viernes Santo del Loreto, incluso podría entrar en este ámbito la procesión de la Soledad de Sábado Santo. Los de carácter “tradional” procesiones de las cofradías y la del Santo Entierro por las calles de la ciudad. Y en tercer lugar los actos “colaterales” de presentaciones de opúsculos, encuentros y exhibiciones de bandas. Habría que marcar prioridades sin olvidar el cuidado y mantenimiento de los pasos.

Una observación final. La preocupación descrita más arriba no se circunscribe a Tarragona. Existe también en círculos de otros sitios como se puede comprobar en la prensa e internet, con las peculiaridades y circunstancias de cada lugar.  

diumenge, 12 d’abril de 2015

ELS WHATSAPPS DE LA SETMANA SANTA...



ESCOLTEM ENCERTS I DESENCERTS MUSICALS

Les bandes de música de La Salle i Unió Musical, les de cornetes i timbals dels Natzarens i Andalusos, la de sacs i timbals de l’Ecce-Homo, la de tarotes i timbals de la Passió, i els Ministrers So Nat als Maginets, orquestren sons de vent i percussió, ben nostrats. Per contra, la del pas de les ‘Vestidures’ s’equivocà d’esdeveniment.

Agonia. Foto de 1954. Valentí Canadell/Arxiu Històric TGN


UNA TRADICIÓ CORRE EL RISC DE DESAPARÈIXER

El tram dels penitents de la congregació de la Sang és l’origen de la  Processó del Sant Enterrament. Mentre a altres localitats els  portants de creus i improperis no han davallat, a Tarragona s’ha arribat a una única ‘agonia’, penitent amb els braços en creu, que duu un crucifix en una mà i una espelma apagada en l’altra. Reflexionem-hi.


HI HA ALGUNS CONFRARES POC UBICATS

Des de Divendres Sant han estat nombrosos els comentaris rebuts sobre la inoportunitat de certes fotografies i filmacions penjades a les xarxes en què alguns portants i arrengladors manifesten desconeixement sobre el sentit del Sant Enterrament i poc respecte cap a les imatges de la Passió i Mort de Jesucrist. Impensable fa uns anys.

Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 11 d'abril de 2015

dimarts, 7 d’abril de 2015

MAI CAMINARÀS SOL

Passió, fervor i veneració s'uneixen la nit del Dijous Sant, quan els catòlics visiten els Monuments per acompanyar Jesús en les seves últimes hores, en memòria del seu captiveri camí del calvari

A la Plaça del Rei diversos turistes anglesos, enfundats en elàstiques del Liverpool, prenen una copa en una terrassa mentre amb els mòbils fotografien i graven impressionats tot el que esdevé al seu voltant. És el canvi de guàrdia de la Cohort Romana de la Sang al Santíssim Sagrament, cap a les deu i quart, que custòdia el sagrari a l'església de Natzaret.

L'oració protagonitza la Visita als Monuments a Sant Francesc d'Assís. 
És un moment de gran recolliment religiós. Foto: Carlos Izquierdo
«You'll never walk alone», canta Anfield a l'uníson abans de cada partit. Els romans desfilen entre flaixos davant de La Flagel·lació. L'església està plena. Reverències a l'altar. Emoció desfermada. Cau la nit del Dijous Sant. Els cristians catòlics acompanyen el Jesús de les últimes hores. És la tradicional Visita als Monuments en memòria de les set estacions per les quals passar Jesucrist durant el seu captiveri, des del Cenacle fins la muntanya Calvari. A Sant Francesc d'Assís es resa. Una llumeneta verda anuncia confessions. Per moments es recorda l'episodi del judici a Jesús i el tribunal de Caifàs. Ciris, llumeneres embrancades en gots de colors, flors, palmes, encens, pregàries, feligresos ... A la parròquia de la Santíssima Trinitat, un rellotge de pèndol compassa el ritme assossegat de l'esdevenir de les oracions.

El canvi de guàrdia dels romans de la Sang al Santíssim Sagrament, 
a l'església de Natzaret és un dels moments més esperats. Foto: Carlos Izquierdo
Amb les campanades de la mitjanit, la Catedral guarda una solemnitat majestuosa, embolicada en un ambient de serenitat i devoció gairebé descriptible. Silenci a la capella del Santíssim Sagrament. Llàgrimes de cera, entre parpelleig de flames, als peus del Crist de la Salut, la solitud enfosquida apaivaguen la Dolorosa i Sant Joan Evangelista.

Per una nit la vida es reuneix en els llocs sants. També habita els interiors dels bars que viuen a la Part Alta. Al carrer, a poc a poc, s'aixeca la humitat mediterrània. La boirina acluca la llum de la lluna. Sembla que l'atmosfera màgica de la Catedral s'obri pas fins tenyir de misteri carrerons sense cotxes. S'ultima, entre Sanitat i el Camp de Mart, el Via Crucis al Loreto, símbol del Gòlgota en aquesta vetllada. Centenars de persones de totes les edats es congreguen per l'ascensió. Organitzat per l'Associació Juvenil Loreto i la Germandat del Sant Ecce-Homo, com cada any, el Pare Mario guia el camí, que s'inicia amb la veu de l'arquebisbe, Jaume Pujol, que recorda que la Catedral matina per acollir el Sermó de la Passió. Contrasten les escenes amb els cruels posats a l'interior d'un caixer del carrer Major. Peregrinació de persones a la recerca de diners. Un indigent de braç malmès es tapa la cara i el cos amb un cobrellit verd. Dues bosses de patates vetllen el seu somni inquiet. Anades i vingudes entre dissimulacions. Una càmera de vigilància apunta, sembla l'única mirada que s'adona de les indiferències.

Els nens carreguen el Crist en el Via Crucis matinal a Bonavista. El barri celebra cada Divendres Sant la seva pròpia processó. Foto: Carlos Izquierdo
Va escriure Douglas Adams en la seva futurista Guia del viatger intergalàctic, que l'ordinador Eddie entonava el Mai caminaràs sol, just quan creia que anava a ser destruït, en una magnífica constatació que fins a les màquines necessiten companyia. 

Es fa de dia Divendres Sant entre fragàncies de farigola. Bonavista prepara la seva devota processó d'arrel andalusa i saeta. Un rosari de nens portants carreguen a Jesús a la Creu durant el Via Crucis matinal. L'estampa no pot ser més bella. A hores d'ara els seguidors del Liverpool ja han d'haver entès el que de veritat vol dir el seu himne.

Carlos Izquierdo - Publicat a Diari de Tarragona, dissabte 4 d'abril de 2015

CALFREDS SONORS DEL MISTERI SOBREHUMÀ



El 1852 l’exèrcit féu una ordenació important de les ‘músicas y charangas’ dels regiments. Els de Castilla, Galicia, Inmemorial, Asturias, León, Reina i Albuera tenien ‘música’.

Aquest vespre la Soledat gaudirà la marxa pròpia per a banda de música i timbals. Ahir escoltàvem els Natzarens amb un patrimoni sonor singular. Amb la banda de cornetes i timbals, amb gaites, conserven la puresa de l’esquinçament total, sons planyívols i marxes d’orígens marcials i d’harmonització simple. Recorda els clàssics sons d’antigues Setmanes Santes, en què havien tingut un paper destacat les formacions de les casernes. En les primeres imatges del segle XX, el Natzarè és acompanyat per músics militars.

La banda dels Natzarens és hereva dels sons de la Setmana Santa del segle XIX. Foto: Lluís Milián/Diari de Tarragona
El 1852 l’exèrcit féu una ordenació important de les «músicas y charangas» dels regiments. La «música» d’un regiment es fixà en 43 instrumentistes: requint, flautí, vuit clarinets, corneta principal o tenor, tres cornetes primers, tres cornetes segons, dues trompes principals, dues trompes primeres, trompa segona, dos «triscorns» tenors, trombó principal, dos trombons primers, dos trombons segons, bombardí principal, bombardí primer, dos bombardins segons, dos bombardons o baixos, dues tubes o baixos profunds, bombo, tres platerets, redoblant i caixa.
Alhora cadascun dels tres batallons d’un regiment disposà d’una «charanga», amb 28 músics. La majoria eren soldats de lleva. Cada regiment sols comptava amb un «músico mayor» o director professional, i sis instrumentistes remunerats. A les «charangas» un «primer» i tres «segons» eren professionals.
A «músiques» i «charangas» predominava el metall, de notable potència sonora, com la corneta. Tot i que documentada el 1811 per donar ordres, la presència de dos cornetins i de set cornetes per batalló ve del reial decret de 1847 de reorganització de la infanteria, que féu que esdevingués un instrument clau. L’estructuració de les «músiques» de 1852 afavorí la integració en cerimonials civils, com concerts i balls, i religiosos, com processons.

Les primeres bandes

El 1856 Tarragona té el regiment de «Castilla». Amb ell coneixem el primer esment a una «música» a la premsa local, en concerts a la Rambla i en la processó de sant Magí. Els regiments rotaven de plaça. Per això, per Santa Tecla el de Galícia és aquí. Diu el Diario Mercantil del 22 de setembre: «Ayer tuvimos el gusto de oír la música del regimiento de Galicia, y por cierto que es una de las mejores en su clase». Amb ella apareix el mot «banda».
El 15 de juny de 1857 el Mercantil explica la processó de Corpus de l’església de Sant Joan Baptista, «cerrándo la marcha dos compañías de preferencia del regimiento de Galicia con su banda y música».
El 1859 surt la primera referència a una «música» en la Setmana Santa, concretament Diumenge de Rams, pel regiment «Inmemorial del Rey núm. 1». Participa en un concert a la Rambla i en una missa, com també ho farà Diumenge de Resurrecció.
El succeiran el regiment «Asturias núm. 31» el 1860, i el de «León núm. 38», que relleva l’anterior el 8 de juny de 1861. En ambdós casos tenen la «música». Segons el Diari, l’any següent, el regiment de la «Reina núm. 2» porta «bandas de tambores, música y escuadra de gastadores» al viàtic administrat als malalts de l’hospital militar el 7 de maig. És la primera denominació de «tambors» a la premsa local.
Des del 16 de març de 1863 es compta amb el regiment «de Albuera núm. 26». El Diari del 3 d’abril l’explicita al Sant Enterrament en la primera referència a una «música» militar: «Cerrará la marcha un piquete de preferencia del brillante regimiento de Albuera, con banda, música y gastadores.» També apareixen cinc «músiques» més i una «música patética », que es diferencien d’una vuitena formació, una «orquestra» i cor. El 24 de novembre la música d’Albuera va a l’enterrament d’un tinent coronel retirat, testimoni de les marxes fúnebres.


Sabíeu que...

Diumenge de Rams assajaren portants i exportants junts
El misteri del Natzarè convertí el retorn de la peanya d’assaig des del moll de Costa a l’església de Sant Miquel, a la Part Alta, en assaig conjunt entre actuals carregadors i ganxos amb els d’etapes anteriors. Això permeté compartir funcions a alguns pares i fills. Una iniciativa que augmenta l’aroma atàvica de la Setmana Santa.


Crema del Penitent. Foto: J. Bertran

La ‘Crema del Penitent’ també es beu a Tarragona
El licor inspirat en les olors de Setmana Santa, creat el 2011 per l’empresa granadina Espadafor amb la denominació ‘Crema del Penitent’, s’ha consumit aquests dies a Tarragona. Amb 15° està elaborat amb llet, mel i gelea reial, i compta amb un lleuger toc d’encens. Se serveix fred i la botella està coronada per una cucurulla morada.



Els colors emparenten Passions llunyanes
La cera de la germandat la Passió de la ciutat de Sevilla és de color vermell en el tram del pas del seu Crist i de tonalitat blanca en el de la Mare de Déu de la Mercè, la seva verge titular. Són els mateixos colors que configuren la indumentària de les vestes de la germandat homònima a Tarragona, que enguany ha complert 75 anys.

Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 4 d'abril de 2015

diumenge, 5 d’abril de 2015

UNA PROCESSÓ COMMEMORATIVA

Els carrers de la Part Alta van tornar a viure un altre Dissabte Sant amb a la Mare de Déu de la Soledat

Com cada Dissabte Sant, ahir la Mare de Déu de la Soledat va sortir en processó pels carrers i places més cèntriques de la Part Alta de la ciutat. Però aquest Dissabte Sant va ser diferent dels anteriors.

Enguany, la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat commemoren els 25 anys del pas portat a espatlles i de la creació de la banda de timbals que acompanya a la Verge. Aquest era motiu suficient a l’hora de justificar els nervis i ganes que tenien tant portants, com timbalers i congregants minuts abans de començar la processó.

La Soledat sortint de la Catedral. Foto: Pere Ferré/Diari de Tarragona
Abans de les sis de la tarda –hora prevista per començar la processó– a l’interior de l’Església de Natzaret, situada a la Plaça del Rei, un grup de dones es col·locaven bé la mantellina de dol per començar l’acte. Aquesta processó és coneguda, entre altres coses, perquè només hi participen senyores (exceptuant els portants del misteri i els membres de la banda de timbals).

Les congregantes més petites anaven vestides amb la indumentària típica de les aspirants: vesta blanca amb cua blava. Algunes de les presents –majors de 16 anys– portaven vesta negra, i d’altres anaven amb el vestit jaqueta negra amb mantellina. «D’aquesta manera poden participar membres d’altres confraries o inclús senyores que no participen activament de la Setmana Santa tarragonina, però volen acompanyar a la Mare de Déu de la Soledat durant el dol», explicava Maria Dolores Nolla, priora de la congregació.

Ahir, els portants del misteri mostraven, als seus ulls, una brillantor especial. Alguns celebraven que feia 25 anys que portaven el pas a les espatlles. D’altres, que fa menys anys que la guien, compartien l’emoció dels companys. Fins i tot, a l’altura del carrer Major, algunes de les timbaleres de la Banda de Timbals de la congregació, deixaren en mans dels seus familiars l’instrument, per portar a espatlles el misteri. Aquest gest de devoció va fer posar la pell de gallina a tots els presents.

En Jordi i la Miriam Salvadó són pare i filla. Ell és portant de la Verge i ella forma part de la banda de timbals. Aquest és un dels molts casos en què els familiars comparteixen la passió i la devoció per la Setmana Santa tarragonina. Minuts abans de començar la processó, en Jordi Salvadó explicava que «és un orgull haver estat capaç de transmetre aquest sentiment als meus fills». La Miriam, juntament amb la resta de components de la banda, ahir va compartir un moment molt especial. Ara fa 25 anys, quan la congregació va decidir, crear una banda de timbals, l’entitat va rebre l’ajuda i el suport del Gremi de Marejants del Serrallo. És per aquest motiu que ahir, la Mare de Déu de la Soledat va anar acompanyada també per la Banda Infantil del Gremi de Marejants i la Banda del Sant Sopar de la mateixa entitat. «Hem fusionat l’estil i els tocs de les dues bandes de timbals», explicava Javi Tirado, cap de banda del Sant Sopar.

La Banda del  Gremi de Marejants es va fusionar amb la de la Soledat
Foto: Pere Ferré/Diari de Tarragona
D’altra banda, la responsable de la Banda de Timbals de la Mare de Déu de la Soledat, Montse Salvadó comentava que «és interessant continuar treballant els vincles afectius entre les entitats, sobretot quan es treballa conjuntament per seguir elaborant una Setmana Santa de referència arreu del país». Així doncs, les dues bandes fusionades i les bandes infantils van fer retronar la Part Alta de la ciutat.

Un dels moments més emotius va arribar quan la Verge, dins de la Catedral, va rebre l’adoració dels presents, després d’haver resat la Corona Dolorosa (set oracions dirigides a la Mare de Déu).


Finalment, la processó va acabar on va començar: davant de l’Església de Natzaret. Allà, la Banda de Timbals de la Soledat i la Banda Unió Musical de Tarragona van interpretar la marxa commemorativa del 25è aniversari.

Carla Pomerol - Publicat a Diari de Tarragona, diumenge 5 d'abril de 2015

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

dissabte, 4 d’abril de 2015

LA PROCESSÓ MÉS MULTITUDINÀRIA

Els carrers més cèntrics de Tarragona es van omplir amb més visitants que mai per veure el Sant Enterrament

Tarragona va viure ahir una de les processons més multitudinàries dels últims temps, i no només pel que fa a la xifra de visitants sinó que també pel que fa als participants. Fins a sis files de persones esperaven impacients al Passeig de Sant Antoni l’inici de la desfilada processional que començava a la plaça del Rei quan passaven pocs minuts de les 8 del vespre.

El Cristo del Buen Amor, amb el seu mantell de clavells vermells. Foto: Pere Ferré/Diari de Tarragona
Minuts abans, i en el marc del nou pla de seguretat que ahir es posava en marxa, dues motos de protecció civil iniciaven el recorregut pels carrers més cèntrics de la ciutat. El raspament de les sandàlies dels armats feia el silenci entre un públic que va poder veure de ben a prop els nous cascs que estrenaven els 41 soldats de la Cohort romana, una indumentària que representa una còpia fidedigna i ajustada dels cascs que utilitzaven els romans fa 2.000 anys i que estrenaven després que l’any passat van renovar les seves vestimentes. I mentre obrien camí ja podia escoltar-se com s’anaven apropant els tambors del Gremi de Marejants, que acompanyant el Sant Sopar, donaven inici a la desfilada amb fins a vint passos de la processó tarragonina.

Les arrengladores de la Salle comprovaven que tot estigués implacable entre els més menuts. «Ja pots deixar anar la cua», els anava repetint un per un, mentre evitava que els més despistats sortissin amb la medalla al revés.
«Mama, estic cansat», lamentava un dels confrares més novells agafat de la mà d’una mare que l’únic que podia dir-li era «no pateixis que ara caminarem i ja veuràs com no et canses». Però la marxa avançava lenta i la impaciència creixia entre un públic que a poc a poc anava abandonat, quan encara quedaven bona part dels misteris per desfilar.

«Quants en queden?», preguntaven dues senyores que deien que havien vingut expressament des de Fraga. «Ui, encara queda, perquè ara tot just han passat els andalusos, que ells porten dos passos, perquè allà és tradició que sigui així», els explicava una penitent del Sant Ecce-Homo que ja portava una estona parada.
Els penitents del Nostre Pare Jesús de la Passió van sortir ahir, de fet tal com han anat fent al llarg de tota aquesta Setmana Santa, amb un llaç negre que ressaltava enmig del pitet blanc, un símbol en record de Javier del Rio, que va ser tresorer de l’organització.
D’altra banda, un dels atractius d’ahir, i com passa sempre en anys d’eleccions municipals, era veure els abanderats vip que es van poder veure a la processó.

Albert Abelló, Albert Vallvé, Josep Acero, Josep Poblet i Jordi Sierra van ser alguns dels polítics en actiu que es van poder veure, tot i que noms com el d’Irene Mallol o el de la presidenta del Sant Ecce-Homo, Elvira Ferrando, també són a la llista dels qui podríem veure al saló de plens passat el 24 de maig.

Des de l’organització, i després d’algunes crítiques pel ritme durant l’any passat, s’havia dit que l’objectiu d’enguany era aconseguir completar el recorregut en dues hores i mitja. A les 11.30 a la plaça del Rei ja es preparava el Sant Sepulcre. «El pas més ben aconseguit», deia una confraressa de la Soledat, que ja s’anava preparant per ocupar el seu lloc.

I és que ahir la Soledat va caminar més acompanyada que mai. L’única confraria només de dones a Tarragona va ser de les més multitudinàries, i a les 22.36 h el pas es posava en peu per iniciar el seu recorregut processional.

Mentrestant, de fons, ja podien sentir-se els tambors del Gremi de Marejants que, després de poc més de dues hores i mitja tornaven de nou a plaça.  

Núria Riu - Publicat a Diari de Tarragona, dissabte 4 d'abril de 2015

RECOLLIDA DE MISTERIS SOLEMNE I ACORDONADA

Milers de persones es van aplegar als carrers per gaudir ben de prop d'un dels actes més multitudinaris de la Setmana Santa tarragonina

Un any més, la recollida de misteris del Divendres Sant a Tarragona va reunir milers de persones als carrers de la ciutat. En un dels actes més ‘marca de la casa’ els passos van transitar fins a la plaça del Rei, que enguany estrenava cordó de seguretat.
Malgrat que el públic va acabar veient l’espectacle a més distància de l’habitual, no es va perdre la solemnitat d’un esdeveniment que, tot i ser tradicional, no deixa de captivar els assistents.

La Baixada de la Pescateria, un dels punts més espectaculars del recorregut, en l'edició d'enguany amb un cordó de seguretat a banda 
i banda de carrer. Foto: Pere Ferré/Diari de Tarragona
La jornada va comptar amb una temperatura agradable, però potser no prou calorosa per fer dubtar entre platja i processó. El dilema que molts van tenir l’any passat –en un dia més d’agost que no pas d’abril– no es va reproduir. Tot i això no es va percebre més afluència de visitants. L’ambient era el de les ocasions especials.

Seguretat

Enguany hi havia novetats. A banda d’alguna petita modificació en el recorregut d’algun pas, el punt d’interès era el grau d’afectació que tindria per als assistents el compliment de la normativa de seguretat, en forma de cordó en el tram final del camí que van seguir els misteris fins a la plaça del Rei.
Aquesta també estava acordonada, amb la banda de l’església de Natzaret parcialment reservada únicament als protagonistes, deixant el públic força enganxat a les façanes dels immobles. Això, però, no va impedir que uns quants ovacionessin l’arribada dels diferents passos.

Abans, situació similar a la Baixada de la Pescateria, amb un cordó a banda i banda de carrer que deixava via lliure als misteris. Això va restar un punt d’emotivitat, pel fet d’haver creat una barrera més psicològica que no pas física entre públic i confraries.

Alguns, però, van mirar de treure avantatge de la situació. A menys espai, més opcions de ser a primera fila. Els més previsors, a quarts de quatre de la tarda ja tenien un bon lloc (vora dues hores d’antelació). Fins i tot hi va haver qui es va portar una cadira de casa per veure-ho amb total comoditat, regalant-se un metre quadrat de via pública.

A més a més, els armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang feien la seva feina: Recollir els misteris. Primer a la Rambla Nova per baixar després fins a la plaça Prim, on davant l’església de Sant Joan van recollir el pas de la confraria de Nostre Pare Jesús de la Passió, que celebra els 75 anys aquesta Setmana Santa. Posteriorment, pujada fins a la Rambla Vella i a obrir camí fins a la plaça del Rei per cloure la primera recollida. La segona i tercera, pels carrers de la Part Alta i sectors central i est de la Rambla Nova, respectivament.

Al final tots col·locats a la plaça del Rei, on la gent, ja sí amb més llibertat de moviments, va poder exhibir tot el potencial fotogràfic a tocar dels misteris. De volum de públic l’esdeveniment potser s’ha estancat, però és innegable que any rere any hi ha més càmeres. Especialment de telèfons mòbils. Els selfies i fotos dels passos van omplir de ben segur les xarxes socials. Santa paciència, devien pensar alguns...

Eloi Tost - Publicat a Diari de Tarragona, dissabte 4 d'abril de 2015

divendres, 3 d’abril de 2015

21 ANYS AL VOLTANT D’UN SOPAR



L’olor a encens, la llum d’una espelma, el repic d’una baqueta, el regust a suor, el tacte suau d’una flor… la Setmana Santa la formen petits detalls, aquelles coses petites i dolces fins i tot les amargues, que fan que una sola mil·lèsima de segon sigui especial.

Son 21 anys carregats d’aquests petits moments, així com d’altres molt més grans, i es que en el fons és això, omplir el sac de la vida de totes aquestes olors, llums, repics, regustos i tactes que et porten a cada any penjar-te el timbal o posar-te la vesta.

És diu ràpid i encara passa més ràpid el temps quan ho penses... i aquí estem un divendres sant més, engalanant el pas, anant a fer farigola passejant per la rambla, pregant...

21 anys al voltant d’un sopar on hi podríem explicar mil i una històries i anècdotes, de bones i dolentes, dolces i amargues...

Ja som divendres sant... els passos guarden impacients el so de les llances picant en força el sòcol romà mentre petits i grans obren els ulls atents als petits detalls.

Carrers estrets, foscos, solemnes... llums tènues que marquen un camí ple de promeses i penitencies, i al final d’aquest una última muntada, un últim esforç, el camí acaba i les llàgrimes vesen dels ulls.

Soledat envaint la plaça on tot inici acaba en el seu final on esperarem llargs mesos per tornar a sentir el tacte de les flors, el regust de la suor i les llàgrimes, l’olfacte de l’encens, la vista clara de la llum de les espelmes i l’oïda dels repics llunyà de timbals, de petits detalls que fan gran, molt gran, la nostra Setmana Santa.

Bon Divendres Sant i Bona Pasqua!