dijous, 15 de maig del 2014

CAL CANVIAR LA TENDÈNCIA...

Per Francesc Gómez Masdeu
Col·laborador de 'Setmana Santa TGN'

No cal ser molt observador per comprovar que la nostra Setmana Santa pateix d'uns anys ençà una disminució tant en el número de participants com en el d'espectadors. Les cadires buides que podem detectar al llarg de tot el curs de la Processó, i l'escurçament del recorregut són mostres de que aquests actes han perdut capacitat d'atracció entre les persones que els segueixen. També les fileres s'han vist minvades amb un descens de confrares, que es fa palès no solament en la processó del Sant Enterrament, sinó en la majoria d'activitats que es celebren aquests dies. Potser en un determinat moment aquests actes van experimentar un important augment que fins i tot era un xic sobrepujat, i ara les coses van tornant al seu lloc de forma lenta i progressiva, però també crec que hi ha tres causes importants que han fet perdre atractiu a la processó del Sant Enterrament i, per extensió, a d'altres processons i esdeveniments. No cal oblidar que aquests actes, sense menystenir el seu valor primordial, constitueixen un espectacle en el millor sentit de la paraula, i com a tal han anat perdent molta força:

La majoria dels passos són duts a coll. Foto Daniel Pallejà
En primer lloc, la manca d'agilitat de les desfilades, mal endèmic dels seguicis de la nostra ciutat, que en els darrers temps s'ha agreujat de forma considerable, amb continues aturades o talls que desllueixen l'acte i cansen confrares i espectadors. Hi ha qui afirma que això és responsabilitat en gran part dels passos portats a espatlles, però qui ha viscut la organització sap que la descoordinació i manca de col·laboració entre entitats és molt més perniciosa en aquest aspecte.

En segon lloc, cal constatar que la Setmana Santa Tarragonina té un patrimoni artístic de primer ordre que suposa un important motiu d'atracció i interès. Però aquest patrimoni és el que hem rebut en herència de les anteriors generacions. El que s'ha afegit en els darrers anys, tret d'alguna honrosa excepció,  dista molt de la estètica que sempre ens havia caracteritzat i que en determinats cassos no té el nivell mínim que s'hauria d'exigir. Recordem que històricament s'havien retirat passos que podríem considerar més afortunats que alguns dels que desfilen actualment. Això causa un efecte molt contraproduent que diu molt poc a favor de la seriositat de l'acte.

Timbalers de diferents confraries. Foto Daniel Pallejà
En tercer lloc, un importantíssim punt molt infravalorat per part de tothom: volent facilitar la participació incondicional, sobretot del jovent, i valorant la economia per sobre de la qualitat, s'ha descuidat l'aspecte musical: la música és l'element que dóna caràcter, solemnitat i varietat a qualsevol acte. Suposem que ningú imagina, per exemple, l'enlairament d'un castell a toc de timbal, sense l'acompanyament de la melodia de les gralles. Docs a les processons de Tarragona els hem tret la melodia i ens hem quedat amb el timbal. En tota la història més que centenària de la Setmana Santa de Tarragona, mai s'havia comtat amb la participació de bandes únicament de timbals (i si algú pot demostrar el contrari, que ho faci). Durant les dècades dels 50 i 60 del segle passat es va potenciar intensament la participació de corals i grups musicals de prestigi i nivell que havien configurat un caràcter emotiu, colpidor i variat del nostre seguici, cosa que en els darrers anys, de forma lamentable, s'ha perdut en gran part. La proliferació excessiva de timbals i l'abús del nivell acústic ha acabat obligant a prendre mesures com ara la limitació del volum en determinades zones o la prohibició dels assajos a la Part Alta, per les molèsties que causaven als veïns. També ha suposat una gran disminució de joves i nens a les fileres, que bandegen aquesta participació tradicional més atrets per la possibilitat de colpejar un timbal. No dic que s'hagin d'eliminar aquestes formacions, perquè els seus membres fan un esforç important i participen amb il·lusió, però si crec que s'haurien de limitar en el seu número i components, i en qualsevol cas intentar canviar l'estil de la majoria, amb incorporació d'altres instruments musicals (tocats, sis-plau, per persones preparades) com s'ha fet en alguns cassos amb més o menys fortuna.
Banda de timbals i Tarotes de la Germandat de NPJP. Foto Daniel Pallejà

Aquesta és, evidentment, la meva opinió. Però crec que seria bo que, en la mesura de les possibilitats, s'intentés d'anar buscant solucions a aquests i altres problemes, com ja s'ha fet en determinats moments. Abans de que la decadència sigui irreversible, podem fer més atractiva la nostra Setmana Santa, potenciant alhora el seu particular i genuí caràcter. Segur que molts tarragonins, i moltes de les persones que ens visiten els Dies Sants, ho agrairíem sincerament.

P.D. Us convido a veure el vídeo d'aquest any 2014, del misteri de l'Oració a l'Hort a la Baixada de la Peixateria, perquè penso que és molt il·lustratiu del que es diu a l'article, quan es parla del caràcter i la solemnitat que la música pot generar per si mateixa.